Amb els actuals horaris que tinc a la feina no puc apuntar-me a cap eixida
d'espeleo als Pirineus, Cantabria, Murcia
... o a qualsevol altre lloc que es necessite un cap de setmana sencer per
anar-hi. I mira que en tinc de ganes de fer algo "gordo". Tots els companys per tot arreu fent activitat i jo ací
a casa.
Però com exceptuant la mort tenim solucions per a tot, el divendres passat
vaig decidir pujar a l'avenc del Turio-2 una vegada finalitzada la meva jornada
laboral. Així, acompanyat per Cristina, vaig fer un parell de viatges carregat
com una mula, des del cotxe fins la boca d'aquesta cavitat que tant ens va fer
disfrutar durant la seva exploració, ja fa cosa de 2 estius.
 |
| Abans de començar la feina. |
A les 9:30 de la vesprada, ja sopat, vaig entrar per la boca de la cavitat
carregant el material necessari per instal·lar mig avenc, exactament fins la
cota de -101 m., i també un petate
amb uns 5 Kg. de pes que me va acompanyar durant tota la jornada a mode de
company. I encara que 5 Kg. al llom no es noten... ¡Un espeleòleg sense saca es
nomes mig espeleòleg!
Una vegada instal·lat fins -101, remunte cap a la boca per replegar un nou petate amb mes corda per arribar fins la
màxima fondària, situada en la cota de -186,6 m. La via que he elegit pera la
meva particular aventura es la via dels Proscrits, davallant el primer sector
pel pou de la Diosa. Una vegada
instal·lada la via dels Proscrits, puje fins la boca. Es la 1:43 de la nit i ja
duc 287 m. de desnivell.
Ara baixe i puje des de la boca fins -186,6; i des de -186,6 fins la boca
unes quantes vegades. Aprofite per baixar el taladret i equipar el pou de 10 metres que ens deixa a la màxima fondària,
ja que aquest no esta equipat i encara que sigui molt estret es una cabronada pujar-lo "a pelo".
 |
| Topo, amb la via del Proscrits marcada amb roig. |
La meva companya està en la boca controlant que tot vage segons lo previst.
També tinc allà dalt un bon arsenal de menjar i beguda, que cada cop va
reduint-se. Desprès de les dos incursions per instal·lar, faig un total de 3
entrades mes fins el punt mes baix de l'avenc, arribant a la boca a les 4:18, 6:17 i 8:06 del mati.
A les 8:06 ja duc un desnivell acumulat de 845 m. El cos ja se m’ha
queixat, així que tinc que fer una parada mes llarga de lo habitual per menjar
una bona rua de botifarra, ou, llomello, tomaca i no se quantes coses mes.
Quant la botifarra m’aplega a la sang la
maquineta torna a posar-se en marxa. Així començe a davallar de nou, però en
aquesta ocasió amb Cristina i per desinstal·lar la cavitat.
Desmuntem des del fons fins la cota de -85 m. i eixim fins la boca per deixar el
material. A la 1:01 del migdia arribe a la boca amb 1.031 m. de desnivell
acumulat. Torne a baixar fins la cota de -85 m. per desinstal·lar la segona
part de la cavitat. I finalment eixim els 2 junts per la boca de l'avenc a les 2:18 de la vesprada amb un desnivell
acumulat de 1.116 m. Estic cansat però content.
Encara falta fer 2 viatges fins el cotxe per baixar tot el material. I l’endemà a les 9 he d'entrar de nou a la feina.
I mentre jo estava vivint aquesta petita aventureta de espeleisme (perquè no podem dir-li espeleología), a Onda es
celebrava el campionat autonòmic de TPV (tècniques de progressió vertical),
eixa modalitat esportiva que alguns volen confondre amb l’espeleologia.
Salut
Luis Almela
.jpg)
