Pou de 10 m. a l’avenc del
Cabeço Panolla-13.
A continuació
presentem una nova topografia d’una cavitat a terme de Llucena, concretament al
Cabeço Panolla. Últimament el terme de Llucena es una zona a la que li estem
dedicant temps i en la que: estem topografiant cavitats ja conegudes com l’avenc
de la Penya blanca, les coves del Cabeço, les mines del Furgo o la cova de la
Facció i cova Mollón; a algunes de les quals els afegim nous ramals, com ara alguns
dels avencs del Mas de la Mançanera, la cova de l’Ocre, el forat dels Coloms o
l’avenc de la Torreta; i explorant i topografiant noves cavitats, com per exemple
algunes de les noves cavitats de Mas de la Mançanera (la numero 6 es la mes notable
d’elles), la sima (Mas del Llosà) o algunes que tenim actualment en exploració.
El Cabeço Panolla també
es una zona a la qual li hem dedicat temps realitzant algunes topografies;
entre elles dues cavitats superen els 70 metres de fondària. Ara presentem la
cavitat numero 13 d’aquesta zona, si be per la boca inferior no s’ha accedit,
per tant la topografia es podria completar amb els pous d’aquesta entrada.
Fauna troglòbia a la cavitat (Suboestophora).
Situació:
La cavitat número 13
està situada en la plataforma superior del Cabeço Panolla, en la caiguda cap al
barranc del Mas de Beltran, en la vesant est de la muntanya. Està molt aprop de
les cavitats número 12 i 14, pero un poc mes avall que estes.
Les coordenades de
les seues boques son:
UTM Datum ETRS89 Huso
31T
Boca superior: X-732009,
Y-4442139, Z- 728 m.s.n.m.
Boca inferior: X-732010
, Y-4442110 , Z- 723 m.s.n.m.
Descripció:
La cavitat està
formada per una fractura tectonica, al igual que la resta de cavitats de la
zona a excepcio de les coves del Cabeço num. 1 i num. 2 que tenen un origen hipogènic.
Part final de la fractura, on
l’amplada oscil·la els 50 cm.
La cavitat te dues
boques: la superior a la qual s’accedeix per mig d’un ressalt seguit d’una
ampla galería en rampa, i la inferior que es mes estreta i dona pas a una
vertical que desemboca a la galeria única que forma l’avenc.
La boca superior de 1,6
x 3,0 m. salva un curt resalt i ens deixa en l’ampla galeria que forma la
cavitat. Una rampa amb molta inclinació, i coberta per perillosos blocs
inestables, dona pas a un pouet de 4 m. seguit d’un altre de 6 m. Estes dues
verticals es podem baixar directes (P.10). Baix del pou la galeria continua descendent
fins un nou ressalt de 5 m., on redueix la seua amplada. Arribem a una zona mes
estreta on podem progresar tant per dalt com per la part baixa. Ací tambe
trobem una fractura impenetrable i amb una suau corrent d’aire que es creua amb
la principal.
Topografia de la cavitat.
Mes avant la fractura
torna a guanyar amplada i perd pendent. Aixi arribem al final, on continuen dos
fissures: una cap a l’esquerra que es impenetrable; i una altra cap a la dreta
que encara que es molt estreta, es pot recorrer per espai de 7 m. Per esta
tambe es pot descendir 5 m. on es situa la cota de màxima fondària de l’avenc
situada a -40,6 m. Des d’aquest punt encara s’han sondejat uns pocs metres mes,
fins la cota de -44 m.
La instal·lació es va
fer amb ancoratges naturals i un tornillo auto-roscant pera la capçalera del
P.10, i que posteriorment es van retirar.
Fauna troglòbia.
En aquesta
cavitat s’ha localitzat un exemplar de Suboestophora. En la nostra zona
hi han dues especies molt similars: Tarraconensis i Altimirai. L’exemplar
localitzat pot ser qualssevol de les dues. Els Suboestophora son una família
de cargols subterranis.
.jpg)
