El passat 25 de maig vam visitar l'Avenc del mas de Fabra de Dalt, situat entre les poblacions de Llucena i Atzeneta, quedant dins del terme municipal del primer. A continuació realitzarem algunes observacions que realitzarem en la nostra visita, i que ens paregueren curioses. Per obtindre més informació d'aquesta cavitat podem veure la visita realitzada en octubre de 2011 (http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2011/11/avenc-del-mas-de-fabra-de-dalt.html).
Ubicació de la cavitat en la capçalera del barranc.En primer lloc, l'entorn de la cavitat es troba lluny de poblacions, però proper a masos que ara estan deshabitats. A més d'aquest abandó dels masos, que suposa la despoblació del paisatge, l'incendi de 2009 que afectà a la zona i la posterior "repoblació" i creixement de coscoll i argelaga, han deixat la zona prou inaccesible. La boca s'obri al costat d'una antiga senda que uneix els masos de la zona i que en la seva primera visita feta pels germans Viciano als anys 60, el seu accés era més directe, ja que els camins estaven més transitats i marcats. Ara aquest sender queda desfigurat i costa seguir. La boca es troba a uns 20 metres per dalt del llit d'un xicotet barranc, que baixa dels voltants del mas de la Foixenta, en el marge dret. En planta, el llit del barranc esta a uns 50 metres.
Entorn de la cavitat.
Boca de l'avenc.La instalació per baixar el pou d'entrada esta diferent al 2011. Ara queda equipat amb parabolts des de la capçalera del primer resalt de 4 metres, fins l'inici de la rampa que hi ha baix del pou de 15. La base del pou esta formada per una inclinada rampa en una galeria de bones dimensions i que alcança fins 20 metres d'alt. En aquesta zona de baixada trobem formes vadoses i algunes cúpules al sostre. Tota la rampa esta formada per pedres, mentre que la cota de màxima fondària hi ha argila compacta, presentant nivells d'inundació d'uns 2 metres, on restes de vegetació marquen nivell fins on ha arribat l'aigua. Sense dubte, aquest nivell vindia condicionat pel proper barranc, que queda just per dalt. Part de les seues aigues després de ploure molt, serien captades per la cavitat.
Situació de l'alçat de la cavitat sobre el proper barranc.
En la zona inferior de la cavitat, criden l'atenció els anemolits que creixen en colades, estalactites o estalagmites. Alguns d'aquests anemolits es situen estrategicament cobrint només una part de l'estalactita, fet que ens fa pensar en la seua formació en funció d'una corrent d'aire. Aquesta corrent d'aire que no hem notat ara, podría tractar-se d'una altra entrada ara tapada, on la corrent d'aire ja no hi és.
Estalactita amb anemolits situats estrategicament,
cobrint solament un costat.
Estalactites tortes, orientades en la direcció del vent, degut a
les corrents d'aire de la cavitat.
En aquesta part inferior també hi han unes formacions que es presenten en petites terrases en la paret, amb algunes bandes horitzontals o curvades practicament paral·leles que ens recorden a la "folia". Algunes d'elles es projectes des de la paret cap a fora horitzontalment i altres ho fan amb un angle d'entre 10 i 20º. Pot ser que la seua formació tindrà a veure amb passats nivells se fluctuació de l'aigua o inundacions pèriòdiques. Es posible que aquestes formes creades sobre sediments fins, posteriorment s'agen concrecionat.
Projeccions inclinades
També en la mateixa zona, entre les cotes -45 i -50 metres, hi ha una curiosa tobera o "Rims", que s'ubica en la paret esquerra de la galería i a 1,5 metres del pis actual. Esta format per un forat circular d'uns 15 centímetres de diàmetre que s'introdueix cap a dins. En la seva part exterior, unes projeccions de concreció sobreeixen cap a fora, formant agrupacions d'amenolites i estatalactites a la part inferior. Les toberes es formen per condensació de l'aigua. Les condicions necesaries per a la seua formació son una corrent d'aire i una massa d'aigua propera que aporta humetat. Aquesta corrent d'aire va corroint i eixamplant el conducte, formant aquestes projeccions de concreció.
Tobera, amb part del conducte recristalitzat i amb concrecions.
El tub per dins
Vista lateral de la tobera.
Situats un altra vegada a la base del pou, hi ha un curt ramal ascendent, on hi destaquen delicades excéntriques i gours, formacions més corrents en aquest tipus de cavitats. Ara no els donem molta importància, ja que el que ens ha cridat l'atenció, ha estat la singularitat de les concrecions situades a la part de baix de l'avenc. En definitiva, una cavitat interessant pel que fa a les seues formacions, que ens poden indicar un paleoambient diferent a l'actual, condicionat les les corrents d'aire. Una possible qüestió a resoldre en un futur, serie: La corrent d'aire que ha condicionat aquestes formacions, encara hi és a la cavitat? o ens indica que en un passat la cavitat continuava, i actualment la seva seguida ha quedat obstruïda? Es possible que hi haguera una altra boca a diferent altura, existint així una corrent d'aire notable?.
Llomes amb rascler que envolten els barrancs de la zona.
A més d'aquest detall, cal dir que la cavitat es un antic engolidor del barranc, ara abandonat i elevat uns 20 metres sobre el seu llit. Uns 30 metres per dalt de la seua boca ja trobem la part superior de la lloma, més plana. En aquest sector ubicat entre Llucena i Atzeneta solen apareixer muntanyes o "Cabeços" amb suaus pendents, condicionades amb frequència pel suau bussament dels estrats, trobant la dicotomia; planell amb rascler i barranc, tant típic del Mestrat castellonenc.
