Octavio mostrant-nos la boca del Avenc MF-1.
El company Octavio del Centre excursionista de Llucena es un bon coneixedor de les muntanyes i les cavitats dels voltants de Llucena i les poblacions properes. Fruït de les seves informacions vam desobstruir fa uns mesos una gran cavitat: l'avenc de Figa estreta, avenc que arriba a -81 m. en una de les seves vies, i en l'altra connecta amb La Figa, cavitat mes fonda de la província amb -191 m. de fondària.
Dolines tectòniques en el Tossal de les Llometes.
Una vegada més ens va mostrar algunes de les cavitats, o llocs interessants on recercar, que coneixia dels seus anys d’exploracions per la zona. En esta ocasió, el dissabte 13 de novembre de 2021, vam acompanyar a Octavio; Lydie, Lee i Luis. Ben esmorzats vam pujar cap a la zona del Mas de Fabra, a terme de Llucena. Per no confondre amb un altre Mas de Llucena: el Mas de Fabra de dalt; indiquem que aquest es troba al nord-oest de la població i prop de la carretera que puja cap al Port del Revolcador.
Per accedir a la zona agafarem la carretera que des de Llucena puja cap a aquest port, per als 5,3 km. des de que abandonem el poble agafar una pista a la dreta, just on la carretera creua el barranc del Batle o de Vale. En la primera bifurcació agafem el camí de l'esquerra que ens durà al Mas de Fabra. Passem de llarg el Mas i després de recórrer 300 m. deixarem el vehicle en un lateral del camí i agafem un camí mes perdut que ix a la dreta i baixa fins acabar-se en un bancal. Des de l'extrem nord-est del sembrat parteix una senda poc marcada que de seguida arriba a les primeres boques de la zona.
Entrada MF.2a, en la zona del Mas de Fabra.
Allí, per una lloma que fa 906 m. d’altitud, Octavio ens va mostrar una zona de fractures. Realment son dues diàclasis principals i paral·leles que presenten varies boques o esfondraments alineats. Vam veure fins a 6 punts on poder entrar al subsòl. Alguna d'eixes entrades es per a desobstruir; altres les vam explorar per damunt, ja que son menudes i susceptibles de desobstrucció en el seu interior; i un parell no les vam explorar per la necessitat d'utilitzar corda per baixar. Però vam agafar les coordenades de tots aquestos fenòmens per incloure'ls al catàleg SICE-CS.
A grans trets es compon de dues fractures paral·leles amb una orientació est - oest. Hem localitzat 6 fenòmens o boques. Anem a descriure'ls un a un, començant de oest a est. Descriurem primer les boques alineades en la fractura de mes al nord i després les alineades en la fractura del sud.
Boca del Avenc MF-1, per la zona del Mas de Fabra.
MF.1: A aquest forat vam entrar Lee i Luis. Es tracta d'una rampa entre terra i blocs que baixa uns poc metres. En la seua part final es tanca. Amb alguna possibilitat de desobstrucció, però no és de les més interessants de la zona. Rec. aprox. 12 m. Fondària aprox. -8 m.
MF.2b: Comunica amb la MF.2a pel seu extrem oest. Per la qual cosa son una mateixa cavitat.
MF.2a: Lee i Luis vam entrar per revisar. Luis va explorar la part occidental que comunica amb la boca MF.2b; mentre que Lee va explorar la part oriental, que presenta major desenvolupament i fondària. Es un fractura llarga oberta al exterior. Per la seva part central es pot des grimpar un ressalt de 3 m. Es pot avançar cap als dos costats. Al oest no guanya molt de desnivell i te comunicació amb una altra boca, que bé a ser la MF.2b. Per l'est baixa unes rampes i ressalts fins tancar-se. Es podria desobstruir, però no es veuen gran possibilitats. Rec. aprox. 25 m. Fondària aprox. -10 m.
Sondeig visual de la fondària de l’avenc MF.2a.
MF.3: Es una cavitat amb una boca menuda que dona pas a una vertical pera la qual es necessita corda. Va ser explorada per Octavio en el passat. Es una cavitat que seria convenient revisar i topografiar.
MF.4: Es una de les dues boques situades en la fractura sud. La seua boca obstruïda es situa en el fons d'una petita dolina. Pendent de desobstrucció.
MF.5: Esta cavitat te una boca menuda i algun spit en la seua entrada. Va ser explorada per Octavio fa molts anys. Pot baixar una vintena de metres. Baix es pot desobstruir. No la vam explorar.
COORDENADES
Datum ETRS89 Huso 30T
Pàrquing: X.728088 Y.4447674 Z.897
MF.1: X.728221 Y.4447840 Z.900
MF.2b: X.728243 Y.4447845 Z.899
MF.2a: X.728253 Y.4447843 Z.901
MF.3: X.728350 Y.4447853 Z.894
MF.4: X.728335 Y.4447831 Z.896
MF.5: X.728354 Y.4447832 Z.896
Ortofoto amb la situació de les cavitats de la zona del mas de Fabra.
Hi ha alguna dolina mes per la zona però col·lapsada. També es pot recercar mes a fons la zona, perquè la abundant vegetació de matolls (sobre tot coscoll i argelaga) pot amagar alguna nova boca. Per exemple, mes al oest de la MF.1 es troba un simple esfondrament on es pot començar una desobstrucció.
Després vam parar a veure una zona de dolines tectòniques, en el Tossal de les Llometes. Ací vam estar recercant però no vam trobar cap boca ni cap lloc on poder iniciar una desobstrucció. Malgrat això, hi han una sèrie de esfondraments interessants. Deixem les coordenades de alguns llocs més destacats d'aquestos fenòmens exokarstics.
Zona de fractures exteriors en el Tossal de les Llometes.
Vam agafar coordenades dels 4 extrems d'aquestes dolines:
Datum ETRS89 Huso 30T
Llometes-1: X.730654 Y.4446877 Z.715
Llometes-2: X.730667 Y.4446884 Z.717
Llometes-3: X.730652 Y.4446904 Z.711
Llometes-4: X.730651 Y.4446845 Z.727
Mapa de situació dels fenòmens exokartics del Tossal de les Llometes.
Per últim vam anar a buscar un altre avenc explorat per Octavio fa alguns anys. Aquest es situa per la lloma de la Pinera. Vam estar els 4 buscant i regirant tota la lloma i no vam aconseguir topetar-lo, però per allí deu d'estar.
Així Octavio ens a aportat una informació Interessant que podem incloure al catàleg SICE-CS de cavitats de la província de Castelló. També son zones on es pot treballar, ja que cap d'aquestos avenc té topografia, a mes de les desobstruccions que es poden dur a terme en estos fenòmens esmentats.
