D'aquesta cavitat ja hem publicat en aquest blog algunes coses, la última d'elles va ser una nova topografia realitzada en novembre de 2021. En aquesta va quedar un interrogant situat en la fondària màxima de la cavitat, on un estret conducte horitzontal finalitzava per estretor. El 31 d'agost de 2023, vam visitar la cavitat per tal de desobstruir aquest pas i continuar l'exploració. A continuació describim breument els avanços realitzats en aquesta visita i ampliarem informació de la cavitat i el seu context.
 |
| Boca de l'avenc de Santa Bàrbara. |
Després de dos hores ampliant el pas final, on es veien darrere 3 metres de laminador amb un toll d'aigua, és supera aquest, avançant per un laminador on el pis queda ocupat per un toll permanent, que suposem que sempre és manté amb aigua, encara que no hi ha corrent d'aigua. Aquesta aigua prové de filtracions arreplegades de la resta de la cavitat que van a confluir a aquest punt, situat a -44,7 metres. Després d'avançar 4 metres, el conducte fa un colze a la dreta i les seues dimensions és redueixen, podent avançar dos metres, però intuïnt una continuació d'almenys 4 metres on en la part final possiblement sifone el conducte. Mentre que a la primera part del laminador les seccions son d'1,5 metres d'amplada per 0,5 d'alt, després del colze aquestes pasen a ser de 0,6 x 0,4 metres de diàmetre, adoptant una forma elíptica. La temperatura de l'aigua és de 14,0ºC i una conductivitat de 479 ms/cm.
 |
| Tub freàtic del nivell inferior, amb reompliment dàrgila. |
La cavitat esta formada per un pou d'entrada de 26 metres, on els últims 12 metres ho fa per un tram de secció circular. La base esta formada per una diaclasa direcció Est-Oest de 40 metres i amb trams on l'amplaria és de vora 4 mtres. Aquest forma un nivell inferior, en el qual hi ha un pou de 4 metres que dona pas a un tram horitzontal. De la mateixa base del pou, ve un conducte impenetrable de l'Oest, que és un aport d'aquest tram que creiem que arreplegarà aigua de la resta de la cavitat. Suposem que seran filtracions de la diaclasa, que provindran del rascler exterior. En aquest tram horitzontal és noten les pedres rentades del pas de l'aigua que de segur s'activarà varies vegades a l'any. De la base del pou, i prenent direcció Nord, s'avança per un laminador que s'adapta al bussament dels estrats, que tenen suau pendent. Després de 25 metres de recorregut i deixant a la dreta uns tubs freátics direcció Est-Oest, arribem a una zona amb aigua, en la cota -44,7 metres, que és la explorada recentment i on les reduïdes dimensions del conducte i l'aigua no ens ha deixat avançar més. El recorregut de la cavitat és de 178 metres.
 |
| Conducte horitzontal inferior. |
La cavitat s'obri en la part superior d'una mola que domina la vall que uneix Tírig amb Sant Mateu, encara que ja propera al llavi superior d'aquesta mola, i en la capçalera d'un barranquet on el pendent s'incrementa. Aquesta plataforma s'eleva 100 metres sobre la vall on està Tírig, que antiagament formava un polje, però posteriorment les aigües s'obriren pas pel riu de les Coves. Aquesta evolució de la hidrografia de la Valltorta i Tírig va ser detallada per Joan Ullastre en 1978. El desenvolupament de la cavitat en la seua part inferior queda penjat uns 60 metres per dalt de la vall i en planta, malgrat l'escàs recorregut horitzontal, la tendència principal del conducte va cap al nord, coincidint amb la direcció de la barrancada, que en aquest punt comença a descendir més bruscament. Creiem possible que el drenatge de les aigües que temporalment recorren la cavitat tinguen eixida en alguna surgencia temporal de la vesant del barranquet, ja que amb frequencia les capes de calcària van intercalades per capes margoses que provoquen la instalació de xicotetes font penjades.
 |
| Vista de Tírig des de les moles on s'obri la cavitat, dominant la vall i elevada un centenar de metres. |
 |
| Topografia actualizada. |
Per tant la gènesi de la cavitat hi hauria que buscar-la en relació amb aquesta plataforma superior i el desenvolupament o profundització de la xicoteta clotà o capçalera del barranquet, del qual el tram explorat de cavitat coincideix. Queda patent que els dos fenòmens estan relacionats.
 |
| Planol de la zona, amb la situació de la cavitat i la seua relació amb l'entorn. |
A l'avenc trobem una zona vertical, corresponent amb la zona vadosa que arreplega les aigües, i un altra horitzontal, que ara conduirà les aigües després de plutges. En el tram de pas d'una zona a l'altra, en la cota -37 metres trobem un conducte paragenètic, que fou descrit per J.M. Victoria en 1973, i que testimonià una fase de reompliment de la cavitat que va seguida d'un altra de retirada del sediment per reactivació de la cavitat. De les restes de sedimentació encara queda alguna mostra en el tram horitzontal, pero poc. També trobem capes de concreció alterades per la corrosió de l'aigua en la fase de reactivació. Per les reduïdes dimensions del conducte inferior, suposem que la història de formació de l'avenc ha estat poc important, encara que com en altres cavitats de la zona del Maestrat mostra diferents periòdes d'activació i fosilització relacionades amb els canvis de les darreres glaciacions i periòdes interglaciars. Dins la clasificació espeleogenética establerta per a les cavitats de Castelló, l'avenc de Santa Barbàra encaixaria dins els engolidors fòssils amb desenvolupament horitzontal, que és diferèncien dels pous de disolució sense continuació horitzontals. Dins daquests, destaca pel nivell d'aigua entollada a la part inferior que és una mostra del seu caràcter temporal.
 |
| Planol topogràfic amb el desenvolupament de la cavitat en planta. |
 |
Tall de l'avenc respecte a la plataforma d'absorció, del barranquet i
el pla on s'ubica la població de Tírig. |
