CAVITATS DE BENAFIGOS AL MONTLLEÓ (1º part).

Fa pocs dies vam visitar un sector del marge dret del riu Montlleó, dins el terme de Benafigos. Aquesta zona presenta un acusat desnivell de vora 500 metres des de la lloma fins al llit del riu i comprén des del Castellet del mas de Marin fins la roca de les Traveres, just enfront de l'impressionant cingle de Penyacalva i  cingle Verd. L'objectiu era continuar amb la catalogació de cavitats, que ja vam visitar amb més detall a gener de 2013. La succesió de cingles i tarteres, faixes en mal terreny, fan d'aquesta zona un terreny casi verge, amb pocs indicis d'aprofitament humà. A més els cingles no son tan espectaculars com els d'enfront, pel que en aquest indret del Montlleó encara no s'han obert vies d'escalada. Actualment no pasa cap senda o camí, i en molts pocs llocs hi han restes de bancals, paretetes, etc. En les balmes o coves tampoc hi han tanques, solament en algunes unes pedres colocades fent petits margens en algunes cavitats. En els metres mes propers al riu si que hi han bancals i casetes de camp, pero aquesta zona més "humanitzada" no vam arribar. Aquest paisatge també ofereix extraordinaris exemplars de vegetació, com grans matises, o ginebres i sabines de proporcions espectaculars. En aquests 500 metres de desnivell hi notem un canvi en la vegetació a mida que anem descendint.

Morrals per baix del pou de Pepet amb la tartera o sargallar.

Malgrat aquesta escassa presencia humana, moltes d'aquestes roques tenen un topònim propi, que en els mapes de toponimia o mapes antics han quedat reflectits. Altres topònims de punts mes concrets o cavitats van ser recopilats per Pepe Viciano en la dècada de 1970, d'informació directa de Fidel Pons, que en aquell moment era propietari del mas de Penyacalva. Ara ja queda molt poca gent, o ningú que conega alguns topònims concrets, que els recorde o puga aclarir la ubicació de cavitats d'aquesta zona com: Cova del Fogueral, Forat del Lladre, La Sobalma, Cova de l'Aigua, Cova del Morralàs, Cova de la Palla i Cova de les Traveres. Per tant, en la tasca de prospecció ens guiem per un planol de Viciano on marca aproximadament les cavitats i altres fenòmens. A mès d'aquests hi han moltes altres cavitats, badalls, balmes etc. Es tracta de cavitats menudes que en pocs casos superen els 20 metres de recorregut, pero el fet de prospectar un paisatge tan trencat, casi verge i de dificil accés és ja un atractiu.

Cavitat de 8 metres amb 2 entrades.

Cova del Morralàs.

Iniciem la ruta baixant per la zona del Pou de Pepet, únic testimoni d'aigua en la zona. Passant per les cavitats catalogades al 2013 com a Cova de l'Aigua i Cova Foradà. Baixant una tartera ens desviem per vore diferents balmes sense interés. A l'esquerra de la tartera hi ha una boca de cova, que resulta ser com un pont de roca, amb dos entrades, una inferior i un altra superior, amb 8 metres de recorregut. A pocs metres d'aquesta hi ha una paret de bancal menuda, que reté la terra d'un lateral de la tartera. Seguint tartera avall, deixem a la dreta un gran abric catalogat com cova -Racó de Colom-. Cap a l'esquerra sense perdre altura arribem a la base del Morralàs, on es troba la gran boca penjada de la Cova del Morralàs. Baixant per la base del cingle hi ha tres abrics menuts, en un d'ells hi ha unes pedres en el pis alineades. Eixint de la base del cingle i ja en un tram ascendent hi ha una cova de boca ampla, de 8 x 5 metres, penetra 21 metres de forma lleugerament ascendent.

Cavitat de boca ampla, possiblement es tracta de la Cova de l'Aigua.

Vista des del Morralàs cap al Racó Fosc.

A la dreta d'aquesta cova i a uns 50 metres hi ha la tartera que baixa de la part superior i creuant la tartera hi ha un abric gran, de boca de 14 x 7 metres, i visera de 7 m. Seguint aquest mateix cingle cap al riu, a uns 100 metres trobem un altra cavitat, que es un badall ascendent de 14 metres. Seguint sense perdre cota cap al nordoest, riu amunt, arribem després d'atravessar una tartera al racó Fosc, on reconeixem 3 cavitats. La primera es un badall gran amb reompliment de bretxes, que sembla que penetra a 7 i 14 metres de la seua base, pero no podem accedir a l'estar molt exposat. Cap al nordest, en un cingle menut hi ha una altra cavitat menuda, de 4 m., penjada uns 5 metres de la base. 

Entrada de la cavitat formada per una excletxa remuntant de 14 m.

Remuntant per un pujador, trobem a la dreta dos boques grans, la primera de 7 metres i l'altra de 24, amb un recorregut ascendent i un tram superior pla. En aquesta es nota corrent d'aire, que deu de vindre d'alguna excletxa superior impenetrable. 

Vista de les dos boques juntes de la zona del Racó Fosc.

Ja remuntant, es localitza la Cova dels Morrals Pardos, d'entrada gran, de 7,5 x 6,5 metres i que penetra 14 metres. Uns metres per dalt trobem una excletxa de 6 metres de recorregut i al costat d'aquesta una gran soca de carrasca que es nota que ha segut tallada per la seua base, però d'antic. Des d'ací fins a la lloma encara queden uns 150 metres de desnivell ascendent per finalitzar el passeig, on el terreny resulta ja més favorable. En total s'han localitzat i topografiat 9 cavitats, d'entre 4 i 24 metres de recorregut. En aquestes practicament no hi ha restes de presència humana, encara que de segur s'han usat de forma temporal. En totes si que hi ha restes de les cabres, qui realment és coneixen totes les cavitats millor que nosaltres, fins i tot les excletxes que pareixen més inaccesibles. Ignorants de nosaltres!!!.

Cova dels Morrals Pardos.