Mostrando entradas con la etiqueta Montlleo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Montlleo. Mostrar todas las entradas

martes, 16 de julio de 2024

CAVITATS DE BENAFIGOS AL MONTLLEÓ (1º part).

Fa pocs dies vam visitar un sector del marge dret del riu Montlleó, dins el terme de Benafigos. Aquesta zona presenta un acusat desnivell de vora 500 metres des de la lloma fins al llit del riu i comprén des del Castellet del mas de Marin fins la roca de les Traveres, just enfront de l'impressionant cingle de Penyacalva i  cingle Verd. L'objectiu era continuar amb la catalogació de cavitats, que ja vam visitar amb més detall a gener de 2013. La succesió de cingles i tarteres, faixes en mal terreny, fan d'aquesta zona un terreny casi verge, amb pocs indicis d'aprofitament humà. A més els cingles no son tan espectaculars com els d'enfront, pel que en aquest indret del Montlleó encara no s'han obert vies d'escalada. Actualment no pasa cap senda o camí, i en molts pocs llocs hi han restes de bancals, paretetes, etc. En les balmes o coves tampoc hi han tanques, solament en algunes unes pedres colocades fent petits margens en algunes cavitats. En els metres mes propers al riu si que hi han bancals i casetes de camp, pero aquesta zona més "humanitzada" no vam arribar. Aquest paisatge també ofereix extraordinaris exemplars de vegetació, com grans matises, o ginebres i sabines de proporcions espectaculars. En aquests 500 metres de desnivell hi notem un canvi en la vegetació a mida que anem descendint.

Morrals per baix del pou de Pepet amb la tartera o sargallar.

Malgrat aquesta escassa presencia humana, moltes d'aquestes roques tenen un topònim propi, que en els mapes de toponimia o mapes antics han quedat reflectits. Altres topònims de punts mes concrets o cavitats van ser recopilats per Pepe Viciano en la dècada de 1970, d'informació directa de Fidel Pons, que en aquell moment era propietari del mas de Penyacalva. Ara ja queda molt poca gent, o ningú que conega alguns topònims concrets, que els recorde o puga aclarir la ubicació de cavitats d'aquesta zona com: Cova del Fogueral, Forat del Lladre, La Sobalma, Cova de l'Aigua, Cova del Morralàs, Cova de la Palla i Cova de les Traveres. Per tant, en la tasca de prospecció ens guiem per un planol de Viciano on marca aproximadament les cavitats i altres fenòmens. A mès d'aquests hi han moltes altres cavitats, badalls, balmes etc. Es tracta de cavitats menudes que en pocs casos superen els 20 metres de recorregut, pero el fet de prospectar un paisatge tan trencat, casi verge i de dificil accés és ja un atractiu.

Cavitat de 8 metres amb 2 entrades.

Cova del Morralàs.

Iniciem la ruta baixant per la zona del Pou de Pepet, únic testimoni d'aigua en la zona. Passant per les cavitats catalogades al 2013 com a Cova de l'Aigua i Cova Foradà. Baixant una tartera ens desviem per vore diferents balmes sense interés. A l'esquerra de la tartera hi ha una boca de cova, que resulta ser com un pont de roca, amb dos entrades, una inferior i un altra superior, amb 8 metres de recorregut. A pocs metres d'aquesta hi ha una paret de bancal menuda, que reté la terra d'un lateral de la tartera. Seguint tartera avall, deixem a la dreta un gran abric catalogat com cova -Racó de Colom-. Cap a l'esquerra sense perdre altura arribem a la base del Morralàs, on es troba la gran boca penjada de la Cova del Morralàs. Baixant per la base del cingle hi ha tres abrics menuts, en un d'ells hi ha unes pedres en el pis alineades. Eixint de la base del cingle i ja en un tram ascendent hi ha una cova de boca ampla, de 8 x 5 metres, penetra 21 metres de forma lleugerament ascendent.

Cavitat de boca ampla, possiblement es tracta de la Cova de l'Aigua.

Vista des del Morralàs cap al Racó Fosc.

A la dreta d'aquesta cova i a uns 50 metres hi ha la tartera que baixa de la part superior i creuant la tartera hi ha un abric gran, de boca de 14 x 7 metres, i visera de 7 m. Seguint aquest mateix cingle cap al riu, a uns 100 metres trobem un altra cavitat, que es un badall ascendent de 14 metres. Seguint sense perdre cota cap al nordoest, riu amunt, arribem després d'atravessar una tartera al racó Fosc, on reconeixem 3 cavitats. La primera es un badall gran amb reompliment de bretxes, que sembla que penetra a 7 i 14 metres de la seua base, pero no podem accedir a l'estar molt exposat. Cap al nordest, en un cingle menut hi ha una altra cavitat menuda, de 4 m., penjada uns 5 metres de la base. 

Entrada de la cavitat formada per una excletxa remuntant de 14 m.

Remuntant per un pujador, trobem a la dreta dos boques grans, la primera de 7 metres i l'altra de 24, amb un recorregut ascendent i un tram superior pla. En aquesta es nota corrent d'aire, que deu de vindre d'alguna excletxa superior impenetrable. 

Vista de les dos boques juntes de la zona del Racó Fosc.

Ja remuntant, es localitza la Cova dels Morrals Pardos, d'entrada gran, de 7,5 x 6,5 metres i que penetra 14 metres. Uns metres per dalt trobem una excletxa de 6 metres de recorregut i al costat d'aquesta una gran soca de carrasca que es nota que ha segut tallada per la seua base, però d'antic. Des d'ací fins a la lloma encara queden uns 150 metres de desnivell ascendent per finalitzar el passeig, on el terreny resulta ja més favorable. En total s'han localitzat i topografiat 9 cavitats, d'entre 4 i 24 metres de recorregut. En aquestes practicament no hi ha restes de presència humana, encara que de segur s'han usat de forma temporal. En totes si que hi ha restes de les cabres, qui realment és coneixen totes les cavitats millor que nosaltres, fins i tot les excletxes que pareixen més inaccesibles. Ignorants de nosaltres!!!.

Cova dels Morrals Pardos.

miércoles, 27 de enero de 2021

LAS CUEVAS Y EL KARST EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (PARTE-1)


Con motivo del AÑO INTERNACIONAL DE LAS CUEVAS Y EL KARST, desde este blog hemos tenido la iniciativa de presentar las cuevas y el karst en nuestro territorio, con el objetivo de dar a conocer y poner en valor el importante patrimonio subterráneo que poseen las comarcas castellonenses. En la bibliografía general ya hay mucho escrito sobre el karst y las cuevas de Castellón, ai igual que todas las cavidades conocidas que quedan registradas en el catálogo SICE-CS, pero lo que pretendemos ahora en ofrecer unas pinceladas generales sobre las cavidades y todas sus disciplinas científicas o ámbitos de estudio que engloban a lo que conocemos como "ESPELEOLOGÍA". Se trata de doce capítulos que intentan abarcar todas las disciplinas que tienen que ver con las cavidades subterráneas, con muchas imágenes y texto que le acompaña, siempre basándonos en referencias bibliogáficas o estudios propios realizados en Castellón.


Ahora presentamos la PARTE - 1 : LAS CARACTERÍSTICAS DEL TERRITORIO Y SUS FORMAS KÁRSTICAS SUPERFICIALES., correspondiente al mes de enero A continuación insertamos las diapositivas elaboradas, que también podemos visualizar en la página: Las cuevas y el karst de Castellón., espacio creado exclusivamente para difusión del Karst  con motivo del año internacional.

viernes, 24 de julio de 2020

DOS CAVIDADES DE BENAFIGOS

El pasado dia 23 visitamos la población de Benafigos, con el objetivo de localizar algunas cavidades y topografiar otras. El resultado fué que de las 4 cavidades programadas solamente dos las encontramos y pudimos realizar su topografía, quedando pendiente la localización de las dos restantes para otra jornada. Centrándonos en las dos cavidades que visitamos: El Avenc del Clotàs y la Cova Soterranya, la primera la pudimos localizar gracias al visor gva, en la opción de relieve, donde la dolina de entrada destaca en todo el llano. En el caso de la segunda, también pudimos intuir su localización mirando la capa del visor con la ortofoto del vuelo americano de 1956, donde destaca un punto al que se dirigen algunos caminos, que se trata de la cueva que da nombre a la partida.
Dolina donde se abre la boca del Avenc del Clotàs
El Avenc del Clotàs se ubica a 250 metros en línea recta desde la carretera que va del coll del Vidre a Benafigos, a 1 kilómetro aproximadamente del coll del Vidre. No lejos de esta cavidad encontramos el Avenc de les Rojalises, más conocido a nivel espelológico y por la gente del terreno.
Vertical de entrada
Su entrada esta formada por una dolina de 6 x 8 metros, en el fondo de la cual se abre la boca, a unos 2 metros de desnivel. La boca real de este avenc es de 3 x 1,5 metros, consta de un pozo de 7 metros con las paredes cubiertas de musgo. En la base de 2 metros de anchura, nos ubicamos en la parte superior de un cono de derrubios, donde hacia el sureste continua 5 metros hasta finalizar, alcanzando la cota -11 metros. Hacia el norte la galería se presenta algo más amplia, descendiendo 8 metros hasta el máximo desnivel de la cavidad, -12,6 metros. Destaca la vegetación que crece en la paredes del pozo y el musgo de las base, así como la coloración verdosa de las paredes donde llega a entrar la luz.  Geneticamente nos encontramos ante una fracturación del terreno ampliada por disolución, pero donde prevalecen las formas tectónicas, principalmente en la base de la fractura.

 Se trata de una cavidad sin basuras, En la población nos dijeron que hace años se cayó un perro en la sima. Su ponemos que lo sacarían. Es probable que alguien haya descendido alguna vez, a pesar de las nulas referencias a nivel espelológico. El recorrido real de la cavidad es de 23 metros, 16 metros en planta y un desnivel máximo de -12,6 metros.
Zona de entrada a Cova Soterranya
La segunda cavidad, la Cova Soterranya, se ubica en el extremo norte de la Lloma de Benafigos o Pla dels Mollons, que hace de linde con el término municipal de Vistabella. Se trata de una cavidad bien conocida que da nombre a una partida, a una roca y a una pequeña montaña ubicada justo encima de la cavidad. Se ubica en la caída del llano superior de la loma hacia el río Montlleó, enfrente del impresionante cingle de Penyacalva. Actualmente la vegetación ha cubierto toda la vertiente de la montaña, pero todavía queda una pequeña explanada delante de la entrada que forma un claro de vegetación. En esta explanada encontramos algunas picas labradas en la roca o "cocons" con para retener agua, como ocurre también en los alrededores de otras cavidades la zona. 
Ubicación de la boca
La entrada de la cueva esta reducida por un muro de grandes piedras que deja un espacio para entrar. El interior esta formado por una estancia de 13 x 5 metros, con la parte intermedia el techo más bajo, pero en su final vuelve a ascender hasta los 2,2 metros. Es posible que la cueva haya sido habitada en el pasado o usada con fines ganaderos.
Interior de la cavidad
Esperemos poder encontrar en otra ocasión las cavidades que no hemos localizado y que hemos empleado bastantes horas. Al final se cumple aquello que nos dijo el informador de cavidades de Benafigos, Pepe Monferrer: "Si la busques no la topetes, i si no la busques la topetes".

lunes, 24 de diciembre de 2018

SALA DE LA RAÏL: una nova descoberta a la cova del Mas de Forés de baix.


 
Sala de la raïl.

El passat diumenge 23 de desembre vam tornar a la cova del Mas de Forés de baix, a terme de Benassal. Aquesta cavitat va ser topografiada per nosaltres a l’abril de 2015. En aquesta ocasió vam anar Raül González (autor de dos llibre sobre el Maquis a les comarques del Maestrat), Jesús Monterde (veí de Benassal i fotògraf de renom internacional), Cristina i Luis.

Sala de les banderes.

La visita tenia la finalitat de donar a conèixer la cavitat a Jesús i a Raül, els quals van eixir satisfets de la cova, desprès d’un primera experiència espeleològica. Però, com l’esperit explorador sempre es troba latent, no van deixar passar l’ocasió per revisar algun forat no explorat. Així en la zona mes alta de la cavitat, a l’extrem sud de la sala bonica, vam veure al sostre una xicoteta obertura per on es veia un reduït espai amb rails que penjaven de les parets.


Sala de la raïl.

Així vam intentar una delicada trepada d’uns 3 o 4 m. que ens van permetre arribar a una estància molt reduïda. Però aquesta donava pas a una sala de bon volum. Però la major satisfacció va ser la bellesa de les formacions i, sobre tot, una espectacular raïl que eixia del sostre i arribava fins el piso. Així la vam batejar com la sala de la rail. Aquesta sala es situa sobre el nivell de la boca de entrada. Queda pendent una nova visita per topografiar-la.

 
Les noves descobertes.

jueves, 12 de noviembre de 2015

VISITA A SURGENCIAS TEMPORALES TRAS LAS LLUVIAS

 El episodio de precipitaciones de los días 1 y 2 de noviembre dejaron en toda la provincia copiosas precipitaciones, siendo el punto registrado con mayor cantidad de lluvias el Ermitorio de Sant Joan de Penyagolosa, con 252,5 litros/m2 en unas 36 horas. Estas lluvias fueron mayores en el interior, descendiendo estas a medida que avanzamos hacia el mar, como podemos ver en el siguiente plano.
Mapa de precipitaciones de la provincia obtenido de AVAMET

 
Esta gota fría, junto con la del pasado mes de marzo, representan los dos picos pluviométricos típicos de la provincia que suelen aparecer en primavera y otoño. Hay años que pasan de largo, pero este año han venido en los dos periodos. En marzo las precipitaciones fueron bastante más intensas, por ejemplo en Penyagolosa se registraron más de 300 litros/m2.
Ullal nº3 de Els Ullals, en Culla, el que mayor caudal llevaba
El martes día 3 Ximo y Andrés visitarón Fontseca y Font Matella en la Pobla Tornesa, l'Ullal de Miravet en Cabanes, l'Ullal en les Useres y Els Ullals en el rio Montlleó, en el límite de Culla y Benafigos, próximos al Molí dels Ullals. De Font Matella, se confirma su funcionamiento como fuente, más que como surgencia temporal. Fontseca expulsa agua un poco turbia y l'Ullal de Miravet no expulsa agua, pero el agua alcanza  la cota de 2 metros de profundidad, por lo que le ha faltado muy poco para entrar en actividad. Recordemos que en esta zona las precipitaciones rondaron los 70 litros/m2. L'Ullal de les Useres expulsaba agua, pero unas pequeñas surgencias, entre ellas la font del Gat, ubicadas unos 200 metros río arriba reunían más agua que este. Respecto a Els Ullals, se localizaron tres salidas de agua, una en Benafigos(margen derecho) y dos en Culla (margen izquierdo). De las dos de la parte de Culla la superior expulsaba gran cantidad de agua.
El jueves se volvieron a visitar algunas de ellas (52 horas después), destacando que en l'Ullal de Miravet el nivel de agua se encontraba sobre la cota -9 metros desde la boca. En Fontseca había cesado la actividad, aunque hacia pocas horas.
Reguero por donde se precipitan las aguas del Ullal de la Cova Negra
El sábado, los hermanos Almela visitamos dos puntos del riu Montlleó, la cova Negra y Els Ullals de la Caseta de Llaçaro. En la cova Negra, la surgencia inferior ya no expulsaba agua y la ubicada a unos 30 metros de esta tampoco. Se localiza otra pequeña surgencia temporal en un pequeño cau, cerca de la cavidad, pero unos 15 metros por encima. En este punto el riu Montlleó lleva un caudal de 9.300 l/s, con una temperatura de 13ºC, pero va muy relajado en comparación con marcas dejadas días atrás, dos metros por encima del nivel actual. Esto se debe a que las precipitaciones han caído en poco periodo de tiempo. Se visita la cova Negra, comprobando que el Ullal ha entrado en actividad y comprobando que la “Sala Gran” no esta inundada, pero posiblemente lo estuviera días atrás.
La Sala Gran.
Ya sobre las 8 de la tarde se visitan Els Ullals, teniendo señales de que se han llegado a activar, incluso el de la Servera que se ubica en un nivel superior. En esta visita solo se encuentra en actividad el Ullal nº2, pero con un caudal muy discreto ya que el agua sale 1,5 metros por debajo de donde lo hace normalmente. Esta pequeña salida de agua posiblemente sean las últimas pulsaciones del sistema Quinyó-Ullals, que estos días se habrán activado por 4 o 5 días. El agua expulsada por el Ullal y la que pasaba por el río poseían diferencias en temperatura y ph, siendo la temperatura de la surgencia de 12,9ºC y la del río de 13,5ºC. El caudal del río en este punto era unas tres veces superior al visto en la zona de la cova Negra, pero hemos de tener en cuenta que hay más de 10 kilómetros entre estos dos puntos y entre ellos se localizan Los Ojales, las surgencias más potentes que posee el riu Montlleó.
Els Ullals nº2 expulsando un poco de agua.
Río abajo encontramos más surgencias, el Ullal del Molí la Cova, el de la Covassa y el del Fossino. El primero y el segundo, con caudal y funcionamiento similar se activaron, cesando su actividad el lunes día 9. El tercero posiblemente no se activó, ya que en esta zona las precipitaciones apenas llegaron a los 100 litros y en Culla fueron unos 70. Agradecemos a Amadeo la información transmitida del funcionamiento de estas tres surgencias, ubicadas unos 8 kilómetros río abajo.
El riu Montlleó a su paso por la Cova Negra

miércoles, 14 de octubre de 2015

EL RIU MONTLLEÓ: VOLTES I REVOLTES FARCIDES DE CAVITATS.


Els passats dies 9, 10 i 11 d’octubre decidirem seguir inspeccionant un tros de l’impressionant riu Montlleó i tota la seva depresió que forma. A diferencia d’altres vegades, aquests dies vam recorrer un bon tros de riu sense arribar a centrar-nos en una zona concreta. Te les seves dificultats i també les seues ventatges, ja que disfrutem de més recorregut, pero d’altra banda deixem moltes cavitats que es veuen desde el llit del riu, per poder assolir altres objectius projectats.

El riu vist desde baix del Cingle de Penyacalva

El primer dia vam recorrer el sender que va entre Culla i l’ermitori de l’Ortisella. Una primera parada a la cova Blanca, cova Fonda i un altra cavitat innominada ens va tindre entretinguts mig matí.
Boca inferior de la cova Fonda

Més avall, del Morral de la Caldera baixant cap al riu veiem tres cavitats, que deixem per a un altre dia, ja que la idea es visitar la cova de les Llidoneres que esta riu avall. Per tant, baixem al riu i al poc de temps veiem unes cavitats obertes en conglomerats i a uns 60 metres sobre el riu, que decidim visitar.
Cingle Verd vist desde el morral de la Caldera

En total son 8 coves ubicades a tres nivells diferents, pero en una mateixa línea i molt properes entre elles. Les nombrem d'esquerra a dreta de l'1 al 8. La primera te una boca ampla amb construccions de corralisa. La segona és més una vivenda, amb un aljub que arreplega aigua de l'exterior, cuina i una bassa que sembla ser una premsa d'oli. La tercera cavitat ubicada en el bancal superior a l'anterior i just dalt, te dos dependències separades per un mur de pedra, la de la dreta pareix ser una corralisa i la de l'esquerra vivenda, amb una porta més gran. En l'interior hi han canyissos, segurament per secar figues.
Boca de la tercera cavitat, amb dos portes.
 La quarta i la quinta son d'espai reduït, amb restes d'una paret que protegeix la boca. La sexta s'obri just dalt de la quinta, pero al bancal de dalt, amb porta i dos estances, una més gran i un altra reduïda i amb forma circular. Te aspecte de vivenda. La séptima es menuda, amb planta redona i boca ampla, visible des d'alguns punts del riu. La última forma un abric allargat, tenint just baix de la seva visera una bassa redona lluïda d'un metre de diàmetre. En menys de 100 metres trobem totes aquestes cavitats, d'usos diferenciats i utilitzats sense dubte per la gent que treballava pels bancals dels voltans. Respecte al topónim d'aquestes cavitats, sabem que en els mapes de la zona la marque com racó de les Barraques, que pot ser tinga a veure amb aquestes cavitats. També sabem que per aquesta zona es troben la cova de Miquel i les coves de Faustino. Les coves de Faustino sabem que son coves vivenda i no están localitzades, pel que caldria veure si son les descrites. Del seu propietari, Faustino, sabem que a principis dels anys 70' encara vivia i estaba en el “asilo” de Castelló. Per aprofundir més sobre les cavitats vivenda en la conca del Montlleó es bo llegir l'artícle; Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó de Josep Lluís Viciano. De la cova de Miquel, no localitzada per nosaltres, hi ha una foto en l'artícle citat. Per falta de temps sols vam topografiar les tres cavitats superiors, arreplegant i pujant cap a l'Ortisella ja mig a fosques, sense veure la cova de les Llidoneres.
Cova del Morralàs(Benafigos) vista desde el riu.

Al dia següent baixarem al riu per remuntar-lo poc a poc pel seu llit. Des d'aquest es veuen algunes coves o petits refugis excavats artificialment en els conglomerats, semblants als d'ahir, pero més prop del riu, casi a la mateixa altura. Generalment son petites covetes utilitzades com a corralises, per guardar les eines de treball o de vivenda. Algunes tenen porta i treball de murs per acondicionar-les i s'associen a masos propers o be terrenys de conreu, que ara son plens de pins i “malea”. Les anàrem anotant i situant sobre un croquis que ens fèrem de les voltes i revoltes del riu, sense visitarles la majoria. Aquestes les trobem tant al marge esquerre (terme de Culla) com al dret (Benafigos i Vistabella). Al llerg de tot el riu també hi ha excavats en els terrers, principalment riu avall, túnels de conducció d'aigua per als molins, interesants estructures que en aquest tram no hem detectat. Si que hi han per ací alguns abrics o forats pels cingles que trobem per les voltes, oberts en calcària. Una desviació important del riu la fèrem a l'altura del morral de Castellalbo o Foradat, per tal d'anar a la cova de les Cabres. Aquesta s'obri molt alta sobre el riu i en el marge esquerre del barranc de la Font de l'Oli, que baixe de Penyacalva. Arribarem a la boca de la cavitat per un inclinat sargallar. La cova amb importants reompliments d'argila es ascendent i presenta en les seves parets algunes formes erosives semblants a grans emprentes de corrent. Per contra la secció general de la cavitat es triangular més que circular, també molt desmantelada com ho mostren elg grans blocs que tapisen la cavitat.
Cova de les Cabres
 
Grans marques erosives en les parets de la cova de les Cabres
Tornant al riu i remuntant-lo, passant el Forcall del riu Sec, les coves Voltades arribarem on desguase el barranc del Fossino, parant al Ullal del Fossino i la propera Cova de la Palla o dels Matxos, on amagaren matxos la passada Guerra Civil. Un metres amunt trobem tolls amb aigua i en el toll superior el Ullal dels Tolls de la Foresa que naix d'un pla destrat a 1,5 metres sobre el riu. L'entrada es impenetrable. Ja a fosques arribarem a l'Escola del Canto, a terme de Benassal, per recuperar forces per al dia següent. Actualment i per inicitaiva popular aquesta antiga escola ha estat restaurada i convertida en un museu, mentre que la veina casa del mestre ara es un refugi lliure molt ben cuidat.
Amaneixer desde l'escola

El Diumenge, acompanyats per Amadeo visitarem alguns indrets riu Montlleó amunt, com el Ullal de la Covassa, proper a la font del Molló, la Covassa, el Ullal del Molí la Cova i els abrics del Racó de Nando. Per acabar tornarem desde l'Escola del Canto fins a Culla, veient una altra cavitat que per falta de temps no visitarem.
La Covassa (Vistabella)

Encara queden molts racons d'aquesta zona per documentar, ja siguen abrics, ullals, coves, covetes, avencs o avenquetes. Tota pedra fa paret!!!

 

viernes, 10 de abril de 2009

LA ROCA DE L’ULLAL (BENAFIGOS)

La Roca de l’Ullal esta situada en el margen derecho del riu Montlleo, término municipal de Benafigos. Es un espolón rocoso emplazado donde confluye el Barranc de la Figuera con el río Montlleo.



Se trata de un contrafuerte rocoso, compuesto por una caliza muy estratificada y con buzamiento casi horizontal. De este espolón tras periodos de lluvia sale agua por los estratos de la roca. El agua mana a un metro de altura sobre el lecho del río Montlleo. Es una surgencia Cárstica impenetrable, ya que el lugar de donde mana el agua no es practicable a nivel humano.





La zona donde esta el Ullal son calizas secundarias del Jurasico Malm. Del Oxfordiense superior. El agua que expulsa la surgencia, posiblemente sea la que desagua subterráneamente el macizo de Penyagolosa. Además por esta zona del río Montlleo existen “opiniones populares” de otras surgencias, que las relacionan con Els Engolidors de la Bassa del Quiño.
Este Ullal como muchos otros de los que podemos encontrar en la cuenca del río Montlleo ha sido aprovechado siempre por los pobladores de la zona. En este caso, la surgencia se ha hecho una obra de cierta envergadura. Unos 50 metros más abajo de la surgencia construyo una presa que recoge el agua y la lleva por un reguero que discurre por el margen izquierdo del río, ya término municipal de Culla.



La acequia finaliza en el Molí de Gandorro, aguas abajo. En el molino el agua era utilizada como fuente de energía.
La acequia tiene una longitud de unos 700 metros, y durante este recorrido posee una zona subterránea, excavada en las terrazas fluviales del río, conocidos comúnmente como “Terrers”. Esta galería subterránea artificial posee unos 50 metros de recorrido y posee numerosas “ventanas” que dan al río.