viernes, 1 de noviembre de 2024

DOS CAVITATS D'ARTANA

El passat 13 d'octubre vam visitar la zona sudest del terme d'Artana, amb la finalitat de topografiar dos cavitats ja conegudes, però poc, pel que ara és pretenía completar les seues dades. Aquestes cavitats son la cova de la Penya Roja i la sima de la Serra Bandera.

La cova de la Penya Roja va ser localitzada i desobstruida per membres de l'espeleo club la Vall d'Uixó a l'any 2018. La seva boca s'obri molt a prop de la carena de la muntanya, que des del camí de la penya Roja puja cap als Castellets, a mitja altura i a escasos 3 metres de l'últim bancal de garroferes que queda a la dreta de la carena (ombria), en sentit ascendent.

Boca de la cavitat. Al fons queden les roques dels Castellets.

La boca de 0,3 x 0,7 metres dona pas a un primer resalt de 1,'8 metres i un altre de capçalera estreta de 3,5 metres, que ens deixa en una fractura direcció NW-SE (335-155º N.M.). La base de la fractura presenta una amplada que oscil·la entre 1,3 i 2,2 metres. Cap al sudest, descendeix 6 metres, assolint la fondària màxima a -9,8 metres i deixant arrere dos galeries entre blocs de 5 i 3 metres. En aquest punt trobem entre les pedres rentades pel degoteig de l'aigua els ossos d'alguna animalet, possiblement un porc senglar. Des d'aquest punt la cavitat finalitza després d'ascendir un graó de 2,5 metres, en un petit espai on destaquen les corrosions degut a la condensació, amb alguna cúpula.

Cúpula desenvoluada entre la roca i nivell de reompliment, situada
 en l'extrem de la galeria (cota -6,5 metres).

Des de la base del resalt d'entrada cap al nordoest, hi ha un tram ascendent de que finalitza als pocs metres, en la cota -1,8 metres i on trobem les parets amb colades fòsils emblanquinades, degut a la seva proximitat a l'exterior. En tota la cavitat destaquen els processos clàstics amb la caiguda de blocs del sostre i parets.


El recorregut real de la cavitat és de 36 metres, 28 en planta i desnivell total de -9,8 metres.

La sima de la Serra Bandera queda més amunt, ja dalt de la lloma que domina tota la Plana. Aquesta cavitat li la va mostrar Alfons Moros a membres de l'ECC en l'any 2022, explorant-la.

La boca de 1,0 x 0,6 metres permet descendir dos curts resalts de 2,5 metres, mitjançant una fractura que presenta una inclinació de 66º. una vegada en la base, ens situem en una fractura direcció N-S, on en direcció sud presenta caràcter ascendent, finalitzant als 7 metres, en un punt on el sostre queda obstruït per blocs quedant aquest practicament en la mateixa cota que la boca.

Fractura amb colades i pedres grans que ocupen el sòl de la cavitat.

Cap al sud, baixa en forta pendent 13 metres, pasant dos estretiments i tancant la galeria per obstrucció de blocs, quedant un possible continuació, encara que pareix estreta. En el punt final la cavitat assoleix -14,1 metres. Uns metres abans d'aquest punt final deixem a mà esquerra un curt ramal de 4 metres, amb xicotetes estalactites. En les seccions de tota la fractura influeix la inclinació de vora 60º. El recorregut de la cavitat és de 34 metres, 23 en planta i desnivell màxim de -14,1 metres. En aquesta cavitat notem l'amuntegament de pedres en diferents punts i trencadissa de formacions, pel que suposem que aquesta cavitat ja va ser visitada o aprofitada en algún temps passat.