martes, 9 de diciembre de 2025

AVENC DEL BARRANC DE LA GALERA (Vistabella)

El Barranc de la Galera representa un afluent de la Vall d'Usera o el Rivet pel seu marge esquerre, que drene una part de la zona del Tossal de les Navades. En aquesta zona, prop del más de la Torta, es tenia noticia d'un avenc "de boca gran i amb herdres en la boca", sense més detalls. Recentment amb ajuda del mapa de sombres es va localitzar una sombra que destacava per la zona i el cap de setmana passat es va visitar la zona comprobant que en l'esmentada sombra hi ha la boca de l'avenc. No lluny d'aquest avenc es troba la coneguda Cova Santa.

Boca de la cavitat des de la base del pou.

Aquesta és situa casi en la part superior d'una lloma, al nord del mas de de la Torta, i 30 metres per dalt del barranc de la Galera i en el seu marge esquerre, per on discurreix una pista recentment formigonada. La boca presenta unes dimensions de 6 x 4 metres, estant en una zona de molta pendent, on la part superior queda 5 metres per dalt de la zona inferior o cota 0 m. Descendint desde la part inferior, aquesta dona pas a un pou de 8 metres que incideix sobre una base de 8 x 6,5 metres. La base queda ocupada en gran part per blocs, assolint un desnivell de -10 metres. En la base creixen algunes hedres i altra vegetació en les parets, aprofitant l'humitat que proporciona la cavitat.  En la paret sud destaca una gran colada, d'uns 3 metres d'amplada per 7 d'alt. També en les parets s'adverteixen algunes formes de disolució. Entre els blocs de la base s'obiri una continuació on per un resalt de 3 metres és pot descendir en rampa fins la fondària màxima, -14,3 metres. 

Boca de la cavitat amb la penya Roja al fons, darrere dels pins.

En aquesta part inferior s'observa un reompliment de blocs i materials més fins que obstrueixen la base del pou. Pel que fa a la gènesi de la cavitat, pareix que es tracta d'un pou de disolussió en fase madura, on l'erosió exterior i evolució del pou deguere provocar un enfonsament de la zona d'entrada, deixant a l'exterior la seva gran boca. També deixant al descobert la colada, que és formaria en fosilitzar-se el pou, però abans de l'enfonsament i ampliació de la boca. Contrasta amb altres pous del massís de Penyagolosa, que es troben en fase juvenil i que presenten una boca estreta i és uns metres més avall on el pou s'obri. En la cavitat és nota el condicionament estructural NE-SW, molt marcat en la zona de la boca i com s'aprècia en la planta de la topografía, amb la paret recta generada per una discontinuitat.

Colada.


Colada amb la boca darrere.

El recorregut de la cavitat és de 24 metres, 15 metres en planta i desnivell màxim de -14,3 metres. En la base del pou hi havía les restes d'un animal mort, no trobant cap altra resta de visita espeleològica. Al tractarse d'un avenc que requereix corda per descendir, es possible que mai abans havia estat visitat ni explorat.