Boca de la cavitat on al fons podem veure Pla de Corrals i els cims de l'Alt de l'Hedra, Les Foietes i el Buixcarró.
Esta cavitat se situa a terme de Simat de la Valldigna. Però no està per la Serra del Buixcarró pròpiament, sinó mes al nord, en la Lloma de Miramar. La seua fondària ha fet que ens fixem en ella, però malgrat que supere els -150 m, no deixa de ser una cavitat molt estreta i amb poc d'interés a nivell esportiu.
Accés:
Per accedir a l'avenc, i partint de la població de Simat agafem la carretera que es dirigix cap a Barxeta. Pujem el port de muntanya i el baixem, deixem a l'esquerra la carretera que entra cap a Pla de Corrals, i un quilòmetre després de l'encreuament agafem una pista de terra a mà dreta que transita entre el barranc del llop i uns camps sembrats.
Carlos en un dels fraccionaments de la cavitat.
Esta pista, que en les zones de major pendent està formigonada, dia d'avui és accessible amb qualsevol turisme. Pujem fins a dalt de la Lloma de Miramar i aparquem ja quan la pista es torna plana. Des d'ací haurem de caminar passant a la vessant est de la Lloma i baixant un poc cap a l'est. La cavitat es localitza en les següents coordenades: UTM Dàtum ETRS89 X: 727684 Y: 4324694 Z: 400. Recomanem seguir el track disponible en el següent enllaç:
Visitem la cavitat el diumenge 8 de març. Entrem en la sima Ian, Carlos, Sílvia, Joel i Luis. Duem la taladora i aprofitem per a reforçar algun punt, ja que la instal·lació és antiga i es nota que no és una cavitat molt freqüentada.
Ian a la boca de la Sima ECA.
L'ampla boca dona pas a un pouet de pocs metres que es pot desgrimpar. Després d'un curt tram horitzontal comença el segons pou amb una zona inicial força estreta. Per començar este pou de 17 m farem un llarg flanqueig en la seua capçalera. Esta és una zona prou estreta on la cavitat ja presenta les seues credencials. Després el pou es fa un pèl més còmode, o menys incòmode millor dit. A la seua base aterrem en un replà format per blocs encastats. Un passamà ens du a la capçalera del tercer pou, de 47 m i el més bonic de l'avenc. La primera part d'esta vertical és també estreta, amb un pas que ens fa apretar-mos, però de seguida amplia les seues dimensions i ens fa gaudir d'un agradable descens. És la part més ampla i vistosa de tota la part que nosaltres vam baixar.
L'inici del segon pou es molt estret.
Adjuntem la topografia, la descripció i la fitxa tècnica de la cavitat que fou publicada a la revista Lapiaz núm. 20 el juliol de 1991. L'autor de l'article i de la topografia es la SEV (Societat Espeleològica de València), però la primera exploració de l'avenc és l'Espeleo Club Avenc l'any 1987.
A la base del P-47 hi ha un pis amb prou recorregut, on parem a pegat un traget i un mosset. La continuació s'endevina complicada. Doncs la continuació de la fractura en direcció sud és la que pareix més còmoda, però als pocs metres es tanca. La continuació per a seguir baixant es cap al nord i darrere d'un pas estret arran de terra. Darrere del pas la fissura és un poc més còmoda, i als 20 m arribem a la capçalera d'un ressalt descendent que ja és prou estret. Tal com va definir Carlos, a partir d'ací la cova és pera palillos. En este punt Ian decidix no seguir baixant, Joel i Sílvia també fa una estona que han pegat la volta.
Passet estret a la base del P-47, on comencen les hostilitats.
Baix de ressalt de 6 o 7 metres la continuació la trobem en direcció sud, per un estret diàclasi avancem penosament i després d'una vintena de metres, que pareixen 200, trobem un nou pou de 10 m. Carlos creu que ja està bé l'ásunt i que ja hem patit prou per avui. Però Luis encara desgrimpa el pou. Baix d'esta vertical la fractura es fa més ampla i còmoda, i prenent direcció nord prompte s'arriba a la capçalera del següent pou, de 24 m i que no té cap ancoratge per muntar la capçalera, s'hauria de baixar amb ancoratges naturals. Els primers metres es veuen amples, però després pareix que es torna a estretir. Com que fa falta corda i els companys no van a entrar, Luis decidix pegar mitja volta. Ací estem sobre la cota de -100 m però l'avenc encara baixa una cinquantena de metres més, però pel que sembla prou estrets.
Luis a prop de la cota de -100 m.
