El día 13 de juny visitem l'avenc del mas d'Eliseo, situat al terme de Vilafamés, en una zona de llomes i barranquets que hi ha entre el Pla de Vilafamés o de l'Arc i la Rambla de la Viuda. En aquesta zona hi ha un aflorament de conglomerats terciaris, que son atravesats per xicotets barrancs que desaiguen en la Rambla. En aquest aflorament, que és on es troba l'avenc del mas d'Eliseo, també s'obri la coneguda Cova del Bolimini.
Proper a un d'aquests barrancs, el dels Pous, es on es troba la boca de l'avenc. A 120 metres de distància i un desnivell de 50 metres. La boca queda a la part superior d'una lloma on hi han molts bancals d'oliveres, ara abandonats, i molt prop del mas d'Eliseo. El barranc voreja aquesta lloma, traçant una volta llerga, propera a la lloma on s'ubica la cavitat.
La cavitat está formada per una curta rampa de 3 metres on s'ha davançar gatejant, que després d'un curt resalt, ens ubica en la capçalera d'un pou de 27 metres. Aquest pou presenta al llerg de la baixada diferents escalons i una forma sinuosa no sent totalment vertical la baixada. Les seccions son circulars o elíptiques, allargant-se aquestes en l'ultim tram, entre les cotes -20 i -25 metres, on predomina una fractura norest-sudoest. La totalitat del pou es desenvolupa en conglomerats. En les diferents respises que troben baixant, (hi ha 3 principals) pareix que s'han format degut a un reompliment de la cavitat sobre el conglomerat on es desenvolupa el pou, formant una serie d'estretiments on hi han les repises. Es possible que aquesta morfología siga el producte del reompliment de la cavitat i posterior reexcavació. Altra possibilitat per explicar aquesta morfologia escalonada, es atribuir-los als canvis de plans d'estratificació. De moment ens decantem per la primera proposta.
Gran part del pou està molt concrecionat, amb formacions d'anemolites, colades i estacatites. En la part inferior del pou, queda un espai de 3 m de diàmetre, amb rampa i pedres que cobreixen el sol. Pel que fa a la instalació del pou, actualment es deficient, sent necessari posar alments un parelll de fraccionaments.
En aquesta zona final, després de 30 minuts apartant pedres i picant, apareix un forat al lateral on s'intueix un volum darrere. Després de seguir picant, es consegueix passar per un altre forat situat just per baix, on el material ix mes facilment. Aquest dona a un pouet de 2,5 metres on acaba la cavitat formant una base de 1 x 0,7 metres. Per tant assolim la cota -31 metres, augmentant sensiblement el desnivell.
Com a pou de disolució sense continuació horitzontal o fusiforme, la cavitat també presenta un altra morfología típica d'aquestos, que és repeteix sovint. Son les formes situades entre les cotes 0 i -2 metres, prèvies a la capçalera del pou, clarament formades per corrosions per condensació. Molt possiblement aquest mecanisme es el que ha posat la boca al descobert, com ocorre en altres cavitats semblants.
.jpg)
.JPG)
