Luis a la galeria dels pendants.
El passat dissabte dia 19 vam visitar aquesta cavitat, que amb els seus 1.100 m. de recorregut es la cavitat més gran i mes representativa de les comarques del nord. L'eixida pretenia diferents objectius: des de recerca de fauna subterrània, pasant pel reconeixement de la cavitat pera alguns de nosaltres, o una finalitat fotografica, de revisió d'instal·lacions, inclòs fins a efectuar alguna escalada en artificial.
L'equip va estar compost pels companys de l'Espeleo Club Castelló: Sara, Zoraida, Gila, Luis i Jesús; i per l'amic Alexis del CEVi. Un bon grupet que vam matinar per aprofitar la jornada i tornar a casa pera dinar. Agraïm a Salva de Xert, i antic soci de l'Espeleo Club Castelló, la informació que ens va proporcionar sobre l'estat del pas de l'orella i els nivells de l'aigua a les galeries interiors.
Alexis a l'inici de la galeria superior, en una zona amb un menut col·lapse.
Pues primerament vam visitar la galeria superior, tenint que pujar per la corda en fixe que hi ha en el pou de l'unio. La corda està en bon estat, pero tenia un fregament que es podía evitar parcialment amb un desviador que no estaba instal.lat. La capçalera constava de tres punts. Encara així, el primer de nosaltres va possar una corda que dúiem per pujar amb mes seguretat. A continuación s'obre la galeria superior, que presenta seccions freàtiques i molt de sediment acumulat al seu sol. A l'inici d'aquesta galeria també hi ha una xicoteta finestra penjada un parell de metres sobre el conducte. La finestra dona pas a un curs ramal ascendent que finalitza per estretament Aquesta galeria superior presenta seccions reduïdes, en molts llocs de 1 metre de diámetre, obligant-nos a avançar arrossegant-nos. També hi ha algun resalt. En la zona final d'aquesta galeria vam localitzar alguns exemplars de Macedonetes Castellonensis, que viu en els tolls que hi ha a la cavitat. Aquesta especie és exclusiva d'aquesta cavitat i de la Cova del Toro d'Alcidía de Veo. Més avant arribem a un pasamans seguit del pou que ens deixa en un llac situat sobre l'inici del 1r sifó.
En la galeria superior existeixen grans acumulacions de fang.
Aquesta vertical varia en la seua mida depenent del nivell de les aigües al sifó. El dissabte quasi arribava als 10 m. Una vegada baixem el pou toca nadar per creuar el llac. Es tracta d'un racó molt bonic. A l'altra banda del llac una corda fixa ens va permetre pujar un resalt de 3 metres que ens deixa en la galeria inferior. Però aquesta corda estava replegada i dos companys vam tindre que desfer el camí i entrar per la galeria inferior per llançar la corda pera que pugeren pujar els companys.
Seccions freàtiques a la galeria superior.
Sara eixint del llac amb ajuda d'una corda fixa.
Per a realitzar la circular cal nadar sobre l'inici del 1r sifó.
Un cop en la galeria inferior, aquesta ens sorprèn per les seues mides. També presenta seccions freàtiques pero de major volum. Als poc metres efectua un gir de 90 graus a l'esquerra. I de seguida apareix una zona inundada on l'aigua ens aplega a la cintura. Les dimensions son grans per ser una cova de Castelló. Després continua una ampla galeria amb uns grans blocs caiguts del sostre. I superats estos, una zona amb uns magnífics pendants. D'ací ja ens queda poc per arribar de nou a la base del pou de l'unio, superar el pas de l'orella i eixir finalment a l'exterior.
Alguns dels companys després de superar el llac que dona pas al 1r sifó.
Zones inundades a la galeria inferior.
Així, vam recolectar fauna troglobia; també vam aprofitar per fer algunes fotos, algunes de les quals acompanyen estes línies; encara que no vam utilitzar els aparells d'escalada en artificial si que vam localitzar un punt on podem tornar per escalar; i sobretot alguns de nosaltres vam conèixer la cova o algunes parts d'ella que encara no coneixiem. Va ser una jornada prou productiva, i després alguns de nosaltres encara vam pasar per Cati per explorar i topografiar un xicotet avenc: Avenc de la Costereta
Jesús superant el llac penjat a la galeria inferior, en la zona amb més amplada de tota la cavitat.
 |
| Mapa topográfic de la zona amb la topografía de la cavitat. En roig, la zona visitada. En blau el sifó. En verd la zona topografiada darrere del sifó. |
