COVA DEL FAR (Serra Gelada)

 

Saleta Montiel.

Durant els dies de Pasqua vam aprofitar per visitar una desconeguda però molt interessant cavitat Alacantina. Es tracta de la cova del Far, situada a la Serra Gelada, entre Alfàs del Pi i Benidorm. El nostre company Jesús ja la va visitar fa uns anys, ací trobem una crònica d'ell, on va afegir alguns ramals que no estaven a la topografia del club COVAK:

http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2016/06/visitant-la-cova-del-far.html

 

Colada a la sala Marisa Lloret.

Es una cavitat molt amagada i de difícil accés i localització. Les galeries d'entrada es presenten laberíntiques i amb estrets conductes, per lo que fa complicat l’accés fins les sales de major volum. Una vegada assolim la sala Marisa Lloret comencen a visitar les principal galeries de la cavitat, que venen a ser les mes amples.

 

Grans formacions a la sala de la Roa del Cisteller.

Precisament les galeries que uneixen la sala Marisa Lloret i la sala de la Roa del Cisteller conformen la part principal de la cova. La sala Marisa Lloret presenta gran quantitat de formacions de grans dimensions i també zones amb el piso pla i cobert de arena i altres zones on predominen els gras blocs clàstics. Adossada a ella està la sala Montiel on es poden observar interessant formes que ens indiquen una clara morfologia hipogènica, tal com va descriure el geòleg Policap Garay al bolletí de la SEDECK (pagines 16 a 29):

https://drive.google.com/file/d/0BwJD_-6UUHYZeE5lSzhETF9Sb3M/view?usp=sharing

 

Sala Marisa Lloret.

Però la zona mes il·lustrativa en quan a la morfologia de formació inversa es posiblent les galeries que uneixen la sala Marisa Lloret i la sala de la Roa del Cisteller. Allà trobem bon exemples de cúpules, outlets, conductes inclinats i arrodonits...

 

Galeria principal on s’observa la inclinació de les parets.

També es de destacar la sala dels amics de Tomàs que presenta boniques formacions. Altra sala important es la sala Munyó que es de accés atlètic però que mostra boniques excèntriques. També la sala situada mes a l'est de la sala Munyó i afegida a la topo original per Jesús Almela, presenta interès i belles formacions.

 

Al sostre veiem un bonic “outlet”.

Per últim parlarem dels conductes situats al sector sud-oest de la cavitat. En ells observen “partitions” que venen a ser restes de tàbics de roca que separaven 2 galeries o conductes que han acabat unint-se per seu creixement en coalescència. Ací els “partitions” es presenten en diferent pisos d'un mateixa galeria alta i estreta. També una de estes galeries presento un gour per on entrem a una zona situada baix de les aigües durant la formació del gour i que presenta en el seu interior “clouds” o núvols.

 

Excèntriques prop de la sala Munyó.

En fi, una cavitat que ens pot ensenyar molt sobre les formes hipogèniques i ens pot mostrar bonics racons de la Serra Gelada. Nosaltres vam invertir unes 4 hores i mitja en visitar la cuasi totalitat de la cavitat.

 

Luis a la sala Munyó.

VISITANT LA COVA DEL FAR

Fa un temps vam visitar la Cova del Far, una cavitat descrita recentment (Garay, 2013) com a exemple de gènesis hipogènica, amb una xarxa de galeries que es desenvolupen en un espai de 100 x 100 metres. Aquesta s'obri en la Serra Gelada, a uns 40 kilómetres al nord de la ciutat d'Alacant. Es tracta d'una serralada costera amb penyasegats que donen al mar, com els existents en el Far que dona nom a la cova. Aquesta serralada va desde Benidorm fins Alfas del Pí, amb una longitud d'uns 8 kilómetres, localitzant-se el Far en el seu extrem nord.

 El recorregut de la cavitat es superior als 1.200 metres, existint una topografia bastant bona de finals del anys 80' del club espeleológic Covak, qui la va localitzar i explorar. Pareix ser una cova poc visitada, ja que hi han poques marques, inscripcions i altres deixalles que frequenten les cavitat "grans", atractives i de fàcil accés, es a dir, que no cal corda per visitarla. Una excepció es la sala final, on hi ham molts monigots d'argila posats damunt d'un gran bloc.

En la nostra visita, observarem abundants formes propies de les cavitats formades per l'aigua ascendent, com ponts de roca en el sostre de la galeria amb volta redona, la galeria amb una inclinació, outlets, feeders etc. En alguns punts de la cavitaT hi han grans masses de mineral evaporitic d'algep, que obstrueix alguna galeria i es nota que les corrosions tèrmiques l'han alterat, mostrant una tobera com ocorre en altres coves hipogèniques com la cueva del pozo i la cueva del Perro.

Es curios veure con el busament dels estrats determina la inclinació de les galeries que s'ubiquen al nord de la cova, amb una inclinació de 25 - 30 º. Daltra banda hi ha una gran fractura que talla tota la cova de est a oest desde la sala Marisa Lloret fins la sala de la Roa del Sisteller, formant grans blocs despresos i importants volums subterrànis.

Boca de la cavitat.

La cova del Far es tracta d'una cavitat cómoda de visitar, amb molt de racó delicat que cal admirar sense alterar. La visita completa a totes les galeries de la cova pot durar unes 4 hores. Cal tenir en compte que desde que es va topografiar la cova en l'any 1989 s'han descobert algunes galeries noves, que hem afegit a la topografia inicial.