L'AQÜÍFER DEL MAESTRAT I L'ESPELEOLOGIA

A continuació presentem un gran tresor amagat baix terra, malgrat no tractar-se d'una cavitat subterrània, es força important des del punt de vista de la hidrologia subterrània.

Extensió de l'aqüífer (Ballesteros, 2016)

Es tracta de l'aqüífer del Maestrat, on podem trobar informació repartida en diferents articles en revistes científiques. Un interessant article sobre l'Aqüífer del Maestrat, és el publicat a la revista Journal of hydrology al 2012, titulat:"Methodological study of submarine groundwater discharge from a karstic aquifer in the Western Mediterranean Sea" del que son autors, Bruno Ballesteros, Miguel Mejias, Carmen Antón-Pacheco, José A. Domínguez, Jordi García, Ester García y Pere Masqué. També trobem navegant per internet altres articles o treballs, principalment del geòlec del IGME, Bruno Ballesteros.

Article del Journal of hydrology

Treball publicat al 2016 per Bruno Ballesteros.

En aquestos estudis és mostra l'extensió de l'aqüífer i els punts de descarrega, situats en la línea de costa, al voltant de la serra d'Irta. Aquest abarca practicament mitja provincia de Castelló. Es tracta d'un aqüífer kàrstic que és desenvolupa en les calcàries del període juràsic, que en les serralades properes a la costa afloren directament, però a mida que anem cap a l'interior, per dalt del juràsic, trobem grans afloraments cretàcics quedant les capes amb aigua a gran profunditat.

Extensió de l'aqüífer amb altres aqüífers més superficials formats en altres capes.

Cap de les surgencies és actualment penetrable, i trobem poques cavitats que poden relacionarse directament amb l'aqüífer, ja que a mida que avancem cap a les muntanyes interiors, l'aigua es troba a molta fondària. Per exemple en el corredor de Santa Magdalena-Alcalà, l'aigua es troba a uns 100 de fondària, en la zona d'Albocàsser-Tirig ja la trobem a 400 metres i als voltants de Ares i Morella queda a uns 500 o 600 metres. Les cavitats que ocupen la zona son modestes, molt poques sobrepassen els 100 metres de desnivell, i la majoria es tracten de formes relictes del karst, abandonades totalment per l'aigua que la va formar. Una de les més grans, com és el cas de la Font del Molinar (Xert), drenen l'aigua d'un aqüífer diferent, concretament el del Turmell.

Cingle de Torre Badum, on es troben les principals surgencies.

Una cavitat propera al mar i la zona de surgencies es l'avenc de les Escutxes (Penyiscola), que a la base del seu pou trobem aigua, mescla entre dolça i salada, on trobem l'haloclina. El busseig d'aquesta zona inundada no va permetre explorar cap galeria horitzontal o continuació subacuàtica d'interés. 

Petita cavitat oberta en un pla d'estrat, relacionada amb una de les surgencies de Torre Badum.

També l'ullal de Miravet (Cabanes) sorgencia temporal, drena part del polje del pla de les Foes, però la gran cantitat d'aigua que expulsa es degut a la seua relació amb un aqüífer més profund. Aixó ho testimonia la Typlatia miravetensis i altres especies d'invertebrats cavernicoles, propies d'aigues profundes, no d'un sistema més superficial alimentat únicament per un polje proper. Aquest es troba a l'extrem sud del territori que abarca aquesta aigua del Maestrat. Un altre cas semblant podría ser l'Ullal de la Marmosa (Sant Joan de Moro), que també és de caràcter temporal i el cabdal que presenta es molt superior a qualsevol surgencia típica que podem trobar per la zona.

Un dels engolidors del mas de Vallterra, en la cota 69 m.s.n.m.

Per citar algún cas més, per la zona de Santa Magdalena, no lluny de la Vall que forma la rambla d'Alcalà, trobem alguna cavitat amb certa fondària, com l'avenc del mas del Marques (-51 m). La seva cota de màxim desnivell encara quedarà a uns 80 metres sobre el nivell base de l'aqüífer del Maestrat. Per aquesta zona també ens atrevim a nombrar algún engolidor ubicat en la base de la Vall, en el mateix llit de la rambla i que entra en activitat en periodes de precipitacions, com es el cas dels del mas de Vallterra. Per la seua cota no quedarà molt lluny del nivell base, aportant les aigües a aquest gegant tan desconegut a nivell espeleològic.

AVENC DE LES ESCUTXES: ESPELEOBUCEO

El pasado sábado visitamos el Avenc de les Escutxes, situado en Peñiscola, en la Serra d'Irta, cercano al mar. La finalidad de la visita era bucear, pues ya se realizo otra visita en febrero con la finalidad de ver la cavidad para comprobar sus posibilidades y características de la zona a bucear.


Metros iniciales del pozo de entrada

Esta cavidad fue descubierta hace pocos años por Ismael Rivero del grupo catalán EGUME y nadie había buceado con medios de espeleobuceo este sifón.


Preparativos antes de entrar.

Por tanto este día entraron en la sima los espeleobuceadores Vigarto y Salva más tres miembros del ESPELEO CLUB CASTELLÓ: Juan Mº, Andrés y Jesús.
Se instalo la sima y se buceo su parte final que resta inundada. Este nivel freático coincide de modo aproximado (no comprobado con exactitud) con el nivel del mar y con el nivel de pozos situados cerca de la cavidad. Este nivel freático se situa a la cota de -50 metros, aunque puede variar un poco (alrededor de 1 m).


Saliendo del Sifón.

La buceada duro unos 10 minutos y se descendió hasta la cota sondeada, de -13,6 m por debajo del N.F. Ahí se vieron las posibles continuaciones, algo complicadas. Según comento Vigarto, había un bloque que tapaba parcialmente un boquete que daba sobre un resalte de 1,5 metros. De ahí se veía una posible continuación horizontal, pero estrecha.También se miraron todas las posibles continuaciones. Por tanto se descendieron 16 metros , pero es digno reseñar que no se localizo la haloclina, que es el agua de mezcla entre agua salada y dulce. Recordemos que el agua es dulce, pero con poca salinidad.

AVENC DE LES ESCUTXES (PEÑISCOLA)

Ayer sábado fuimos a visitar el avenc de les Escutxes, situado en el termino municipal de Peñiscola, y en plena serra d’Irta. La boca de la cavidad esta a unos 900 m del mar y a unos 50 m.s.n.m. La boca se abre en un bancal donde antiguamente había plantaciones de secano, hoy en día hay pinos jóvenes. La boca la encontramos tapada con piedras y con un palet, para evitar posibles caídas o quizás para mantener la cavidad húmeda.






Primero bajamos el pozo de entrada de 33 m, fusiforme y bastante aéreo. Para su descenso hay que ir en cuenta en la caída de piedrecillas y tierra.Inmediato al primer pozo existe otro de 15 m que llega a una zona inundada y donde se han sondeado 12 m más de profundidad.



En esta zona comimos un poco como pudimos e iniciamos el ascenso. A la subida exploramos una gatera existente, en un lateral del pozo de entrada y que accede a un pozo paralelo de 12 m.
De aquí salimos a la superficie, dejando la boca de la cavidad tal y como la encontramos.



La exploración duro 3,30 h.