Mostrando entradas con la etiqueta Acuifer del Maestrat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Acuifer del Maestrat. Mostrar todas las entradas

jueves, 23 de mayo de 2024

DOS MODELOS DE GEOSISTEMAS KÁRSTICOS DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. LA SIERRA DE ESPADÁN Y EL MAESTRAT.

Hace unas semanas se publicó en la revista Gota a gota un nuevo artículo sobre el karst de Castellón, publicado por uno de nosotros.



En este se describen y comparan dos zonas montañosas de diferentes características y que presentan una tipología de cuevas diferenciada debido a la confluencia de diversos factores.

En este artículo se realiza un bosquejo del modelo conceptual de las dos zonas: la sierra de Espadán y el Maestrat, caracterizándose el primero por la presencia de conductos kársticos activos y el otro por un karst generalmente fósil y desconectado de acuíferos.

Las exploraciones en Espadán han recibido más atención, entre otros motivos debido a la proximidad de núcleos de población mayores y por el atractivo de las cavidades con pequeños ríos subterráneos.


Se puede leer y descargar el artículo en el siguiente enlace:

DOS MODELOS DE GEOSISTEMAS KÁRSTICOS DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. 

LA SIERRA DE ESPADÁN Y EL MAESTRAT.

martes, 13 de junio de 2023

ULLAL DE MIRAVET EN ACTIVIDAD.

Las precipitaciones del 25 y 26 de mayo fueron especialmente intensas en Castellón, Benicàssim y Cabanes, registrándose entre 150 y 200 litros en menos de 24 horas. En los datos de las diferentes estaciones de Avamet, el máximo de precipitaciones tiene lugar en Cabanes, estación del Mas del Corretger, en el barranco de Les Santes, muy próximo al Ullal de Miravet. 

Ullal de Miravet el día 27

Por tanto, se visita la zona del desierto de las Palmas, comprobando que el Ullal de la Font de la Salut no se ha activado, aunque la surgencia principal va muy cargada. Posteriormente se comprueba como el barranc de la Codina, baja con bastante agua, procedente esta del Ullal de la Codina. Y se visita el ullal de Miravet, que lleva un caudal importante, alrededor de 3 metros cúbicos por segundo. El agua sale por dos puntos diferentes; por la entrada de la cavidad, por donde sale más agua, y por otra salida ubicada unos 30 metros aguas arriba del barranco y justo por debajo del paso de la carretera, en el lado izquierdo del barranco. En nuestra visita, unas 24 horas después de activarse, el barranco aguas arriba no llevaba agua y el pequeño barranco del Saltador estaba prácticamente seco, bajando un hilo de agua que desaparecía antes de unirse este con el barranc de Miravet. 

Ullal superior de Miravet.

Tres días después, el caudal había bajado mucho, saliendo solo por la surgencia de la boca de la cavidad y siendo de unos 250 litros por segundo. El agua seguía estando turbia, arrastrando fino sedimento. La actividad de la surgencia cesó el jueves 1 de junio, estando el viernes la boca de entrada a la cavidad inundada, llegando el nivel de agua 30 centímetros por debajo de donde rebosa el agua.

Ullal el dia 30 de mayo

La evolución del caudal, temperatura y conductividad ha sido medida en tres momentos diferentes. A medida que el caudal desciende, la temperatura y conductividad aumenta. Mientras que el sábado 27 la temperatura era de 16,1ºC y 266 microsiemens/cm de conductividad, al cesar estos quedaron en 18,4ºC y 408 microsiemens/cm.

Sobre la cavidad, es un caso muy curioso, al ubicarse en el mismo cauce del barranco, por lo que creemos que funcionará como una estavela. Es decir, poco después de una crecida actuará como un sumidero, absorbiendo aguas del barranco, para después pasar a expulsar agua.

lunes, 1 de julio de 2019

L'AQÜÍFER DEL MAESTRAT I L'ESPELEOLOGIA

A continuació presentem un gran tresor amagat baix terra, malgrat no tractar-se d'una cavitat subterrània, es força important des del punt de vista de la hidrologia subterrània.
Extensió de l'aqüífer (Ballesteros, 2016)

Es tracta de l'aqüífer del Maestrat, on podem trobar informació repartida en diferents articles en revistes científiques. Un interessant article sobre l'Aqüífer del Maestrat, és el publicat a la revista Journal of hydrology al 2012, titulat:"Methodological study of submarine groundwater discharge from a karstic aquifer in the Western Mediterranean Sea" del que son autors, Bruno Ballesteros, Miguel Mejias, Carmen Antón-Pacheco, José A. Domínguez, Jordi García, Ester García y Pere Masqué. També trobem navegant per internet altres articles o treballs, principalment del geòlec del IGME, Bruno Ballesteros.
Article del Journal of hydrology

Treball publicat al 2016 per Bruno Ballesteros.

En aquestos estudis és mostra l'extensió de l'aqüífer i els punts de descarrega, situats en la línea de costa, al voltant de la serra d'Irta. Aquest abarca practicament mitja provincia de Castelló. Es tracta d'un aqüífer kàrstic que és desenvolupa en les calcàries del període juràsic, que en les serralades properes a la costa afloren directament, però a mida que anem cap a l'interior, per dalt del juràsic, trobem grans afloraments cretàcics quedant les capes amb aigua a gran profunditat.

Extensió de l'aqüífer amb altres aqüífers més superficials formats en altres capes.
Cap de les surgencies és actualment penetrable, i trobem poques cavitats que poden relacionarse directament amb l'aqüífer, ja que a mida que avancem cap a les muntanyes interiors, l'aigua es troba a molta fondària. Per exemple en el corredor de Santa Magdalena-Alcalà, l'aigua es troba a uns 100 de fondària, en la zona d'Albocàsser-Tirig ja la trobem a 400 metres i als voltants de Ares i Morella queda a uns 500 o 600 metres. Les cavitats que ocupen la zona son modestes, molt poques sobrepassen els 100 metres de desnivell, i la majoria es tracten de formes relictes del karst, abandonades totalment per l'aigua que la va formar. Una de les més grans, com és el cas de la Font del Molinar (Xert), drenen l'aigua d'un aqüífer diferent, concretament el del Turmell.

Cingle de Torre Badum, on es troben les principals surgencies.
Una cavitat propera al mar i la zona de surgencies es l'avenc de les Escutxes (Penyiscola), que a la base del seu pou trobem aigua, mescla entre dolça i salada, on trobem l'haloclina. El busseig d'aquesta zona inundada no va permetre explorar cap galeria horitzontal o continuació subacuàtica d'interés. 

Petita cavitat oberta en un pla d'estrat, relacionada amb una de les surgencies de Torre Badum.
També l'ullal de Miravet (Cabanes) sorgencia temporal, drena part del polje del pla de les Foes, però la gran cantitat d'aigua que expulsa es degut a la seua relació amb un aqüífer més profund. Aixó ho testimonia la Typlatia miravetensis i altres especies d'invertebrats cavernicoles, propies d'aigues profundes, no d'un sistema més superficial alimentat únicament per un polje proper. Aquest es troba a l'extrem sud del territori que abarca aquesta aigua del Maestrat. Un altre cas semblant podría ser l'Ullal de la Marmosa (Sant Joan de Moro), que també és de caràcter temporal i el cabdal que presenta es molt superior a qualsevol surgencia típica que podem trobar per la zona.

Un dels engolidors del mas de Vallterra, en la cota 69 m.s.n.m.
Per citar algún cas més, per la zona de Santa Magdalena, no lluny de la Vall que forma la rambla d'Alcalà, trobem alguna cavitat amb certa fondària, com l'avenc del mas del Marques (-51 m). La seva cota de màxim desnivell encara quedarà a uns 80 metres sobre el nivell base de l'aqüífer del Maestrat. Per aquesta zona també ens atrevim a nombrar algún engolidor ubicat en la base de la Vall, en el mateix llit de la rambla i que entra en activitat en periodes de precipitacions, com es el cas dels del mas de Vallterra. Per la seua cota no quedarà molt lluny del nivell base, aportant les aigües a aquest gegant tan desconegut a nivell espeleològic.