COVES DEL TOSSAL (Vilafranca del Cid)

 El passat 20 de maig vam visitar dos cavitats de la zona del Corbó, prop d'on es troben els límits dels termes municipals de Benassal i Vilafranca. Les dos coves es situen en Vilafranca. La visita a aquesta zona esta motivada per una excursió a la zona per part de Pascual Fuster (CEC), Isabel  i Santi Tena on van visitar la cova del Tossal. Com en el catàleg SICE-CS no hi havien dades d'aquesta cova, (sols estaba registrat el nom) Pascual Fuster ens passà fotos i dades de la cova. Per tant el dia 20 preparem una eixida per vistar la zona i documentar la Cova del Tossal, on ens acompanyen Pascual Fuster, Isabel Serrano, Santi Tena i s'on pare, qui ens informa de l'existencia de més cavitats pels voltants del castell de Corbó. Per part de l'ECC anem Pepe Viciano, Andrés Sánchez i Jesús Almela.

En primer lloc visitem la Cova del Tossal, i després busquem un altra cova que ens havie informat, tenint sort i localizant-la facilment. Aquesta segona cavitat es la Cova del barranc del Tossal.

Cova del Tossal:

La seua entrada es visible des de la carretera de Benassal a Vilafranca, just Baix del Castell de Corbo. Situats on la carretera creua el barranc del Tossal, ascendim uns metres per dins del seu llit, per a després pujar per un sargallar o tartera amb molta pendent que hi ha al seu marge dret. Després del sargallar seguim ascendint entre carrasques buscant la base del cingle més amunter. La boca s'obri en la base de l'ultim cingle, quasi en la part superior de la lloma, sobre la cota 1.125 metres.

A escasos 8 metres de la boca hi ha un avenc "destapat", obert a l'exterior al retrocedir el cingle per erosió, quedant actualment un tub de 3,5 metres de diàmetre i 7 de desnivell, seccionat quasi pel mig. Aquest interessant fenòmen conté restes de colades i reompliments sedimentaris molt interessants, que de segur esta relacionat amb la Cova del Tossal.

La boca de la cova del Tossal sobri a uns 3 metres per dalt de la base del cingle, tenint que trepar un poc per alcançar-la. Aquesta presenta unes dimensions d'1,8 metres d'alt per 0.6 metres d'ample. Dona pas a una galería de 8 metres que ens deixa en una sala de 12 x 8 x 4 metres. La part final de la sala esta formada per grans blocs ben estratificats que han caigut del sostre. També en aquesta part final podem trepar per un resalt de 4 metres, arribant a un petit balcó sobre la sala, que finalitza en una cúpula, en la cota +10.5 metres. Suposem que aquest balcó queda prop de la lloma que hi ha per dalt del cingle on s'obri la cavitat.

 

Desde els blocs de la part alta de la sala hi ha un laminador descendent que baixa entre nivells de bretxes, finalitzant als 12 metres, en la cota -5,8 metres, i desenvolupant-se aquest per baix de la sala. Aquests reompliments de bretxes els podriem relacionar amb els del proper avenc "destapat", que ens indiquen un ambient de sedimentació important, que després d'ampliar aquestes cavitats per disolució, les acabarien reblint de sediment. Posterior a aquests procesos, en la sala principal de la cavitat destaquen les reconstruccions litoqímiques, formades principalment per colades i columnes. En un extrem de la sala hi ha una curta galeria de 3 metres que pren direcció a l'avenc "destapat", faltant uns 4 metres per comunicar, pel que suposem que les dos cavitats responen a un mateix procés de formació, malgrat de tractar-se d'una cova i un avenc.

El recorregut real de la cavitat es de 41 metres, en planta de 34 i desnivell de 16,3 metres (+10,5/-5,8).

La Cova va servir d'amagament de gent dels masos dels voltants en la Guerra Civil. També la van usar els Maquis. Testimoni d'aquestes estades son les formaciones trencades, restes d'una llar, trossos de llaunes i una inscripció de 1948 en una colada a l'inici de la sala.

Cova del barranc del Tossal.

Cavitat situada en el marge dret del barranc del Tossal, uns 20 metres per dalt del seu llit. Accedim a la cavitat des de la carretera, remuntant el barranc durant uns 400 metres, fins arribar a la base d'un salt o cascada de 4 metres que ens barra el pas. En aquest punt seguim el cingle que hi ha en el seu marge dret durant unas 60 metres fins arribar a la boca de la cova. Aquesta no es veu desde dins del barranc, ja que la seua orientació i la vegetació que hi ha davant l'oculten prou.

La boca te unes dimensions d'1,3 d'ample per 2,7 metres d'alt. Aquesta es de caràcter ascendent, trobant als pocs metres un resalt que puja 3 metres i després una rampa de 16 metres on acaba la galería, reblida de sediment. En un primer tram hi han cúpules i formes arrodonides, a causa de la circulació de l'aigua a pressió amb el sostre que ens permet estar drets. Els últims metres baixa el sostre i hem de gatejar fins arribar a la part final. 

El recorregut real de la Cova es de 23 metres, en planta 19 metres i amb un desnivell positiu de 8 metres. La seua gènesi es surgencia fòssil, amb seccions que mostren formes de circulació a presió i altres vadoses. Hi han indicis de ceràmiques del Bronze i medievals. També testimonis orals de ser usada pels Maquis.

Nova cavitat a Vilafranca: Avenc de la Serrà-3.

 

Boca de l’avenc de la Serrà-3.

El passat 20 de gener en una passejada pel Pla de Mosorro, a terme de Vilafranca del Cid, hem vaig trobar un xicotet esfondrament. La zona on es situava era molt propensa pera l’existència d’avencs. Es tracta d’un rascler molt fracturat i en les seues proximitats es troben 2 cavitats conegudes: els avencs de la Serrà -1 i -2. El pla de Mosorro es una zona molt humanitzada, la qual cosa es un handicap pera la troballa de noves cavitats, ja que moltes del elles han sigut tapades durant el transcurs del segles.

Aquella vesprada d’hivern, ja amagant-se el sol i sense cap ferramenta, vaig començar a treure pedres d’aquell lloc. La veritat que no era molt evident pensar que allí hi trobaria un avenc. Però ja quant quasi no quedava llum vaig obrir un foradet de pocs centimetres. Al deixar caure algunes pedretes, estes queien un parell de metres. Així que amb poca llum i el fred típic d’aquells paratges vaig tornar cap a casa. Però amb la intenció de tornar prompte.

 

Raïls i roca amb corrosions.

Aquest passat diumenge, 10 de març, Cristina i jo tornem al forat. Pensàvem que pera descartar-lo. Lo primer que trobem es una serp entre les pedres que anem a llevar. Ara amb la ajuda de la pota de cabra en uns minuts comencem a obrir forat. Les pedres cauen uns 2 o 3 m. Hi ha un gran bloc al costat de la boca que deixem ben falcat. I definitivament deixem una boca lliure de pedres pera poder entrar al forat.

Cristina es queda fora i jo entre. Als 2.5 m. un gran bloc impedeix el pas, però es veu continuació. Així que vaig llevant les pedres del terra i tirant-les mes avall per una xicoteta obertura. Fins que elimino per complert la repisa on tenia els peus i hem decideix a baixar fins la planta inferior, situada uns 3.5 m. mes avall. La part final s’eixampla assolint els 1.5 m. d’amplària. Encara hi ha un embut de sediment que baixa un metre mes. Però la cavitat de moment tanca.

La boca vista des del fons del pou.

Torne a l’exterior per agafar el disto, paper i llapis i faig la topo i alguna foto. Una vegada acabada l’exploració i topografia, tapem l’avenc en 3 lloses per evitar caigudes accidentals del ramat. Faena feta !!

Situació.

Cavitat situada al Pla de Mosorro, en la zona coneguda com la Serrà o la Serrada. Les coordenades de la seua ubicació son:

UTM Datum ETRS89 – FUS 30T

X-0731814  Y-4477153  Z-1177 m.

Topografia de la cavitat.

Descripció.

Una boca de 0,5 x 0,6 m. que s’obri dins d’un xicotet enfonsament, al bell mig d’un rascler, dona pas a un pou vertical de 6 m. excavat a favor d’una escletxa de orientació NO-SE. El primer metre del pouet presenta una important estretor, desprès guanya un poc d’amplitud. Als 2,5 m. de la boca hi ha un bloc empotrat que no impedeix el pas. Els últims 1,6 m. de vertical s’obrin fins assolir una amplària de 1,5 m. La base del pou es una saleta de 2,3 x 1,5 m. presentant cap al sud un embut de sediment que baixa un metre mes. La cavitat es curulla per sediment. A l’interior trobem raïls, grills i pel que fa a la roca algunes zones amb forta corrosió i alguna xicoteta formació.

Desenvolupament: 9 m.

Rec. en planta: 3 m.

Fondària: -7,1 m.

Topografia: Luis Almela, Cristina Gallén. 10/03/2019.

 

La boca la bell mig del Pla de Mosorro.

Text: Luis Almela.

Alguns avencs de Vilafranca del Cid

 

Avenc de Metelo.

Durant les festes nadalenques vam aprofitar per visitar algunes cavitats properes a la població de Vilafranca. El visitants vam ser Joaquin, Cristina i Luis. Es tracta de petits avencs, però son els mes representatius de la zona. Anem a descriure’ls breument.

AVENC DE METELO

Esta situat prop del cingle que cau des de la fabrica de Marie Claire cap al barranc de la Fos, en una gran cingla. Durant el seu accés pesem junt a la depuradora de la fabrica i també per un antic abocador, per la qual cosa el passeig no es molt agradable.

 

Boca de l’avenc de Metelo.

El seu accés també es complicat, ja s’accedeix baixant per una inclinada tartera. La boca queda molt amagada. L’avenc consta de dos saletes amb una cúpula de mes de 10 m. cadascuna. Una d’aquestes cúpules s’obri a l’exterior formant la boca de la cavitat. Un pou de 13 metres ens deixa en la primera de les sales. En la sala trobem restes de fem de diverses procedències, així com ossos de gossos que encara desprenen un olor desagradable.

 

Pou d’entrada a l’avenc de Metelo.

Al fons de la sala trobem una finestra penjada uns 2 metres que dona pas a la segona sala. Aquesta segona sala es presenta mes humida, amb el piso cobert de guano i amb boniques formacions que li donen atractiu a l’avenc. Es on vam estar mes estona, ja que en la primera sala l’olor no convidava a quedar-se. Aquest avenc també guarda una escabrosa historia; un veí del poble es va intentar suïcidar tirant-se al avenc. S’anomenava Metelo i el pobre va passar les seues ultimes hores agonitzant dins de l’avenc.

 

Sala interior de l’avenc de Metelo.

AVENC Nº 4 DEL BARRANC DEL FORCALL

Esta cavitat s’obri a la plataforma superior del barranc del Forcall, en la seua vesant esquerra. Es tracta d’un engolidor pel que s’infiltraven les aigües que desprès manaven per algunes de les coves de Forcall, que constitueixen les surgències fòssils d’aquestos punts d’absorció. Avui dia tot aquest sistema de drenatge ha quedat penjat i per tant fòssil. Encara que la cavitat pot actuar com a engolidor en èpoques puntuals.

 

Boca de l’avenc nº4 del barranc del Forcall.

La cavitat tenia un croquis incomplert, pues nosaltres vam accedir a zones no representades al croquis. Per tant seria interessant fer una revisió topogràfica a la cavitat, així com intentar alguna desobstrucció en la seua part final.

L’avenc esta tapat per lloses i comença amb un pou d’11 metres que al seu inici es molt estret però va guanyant amplària. Baix troben una primera planta de petites dimensions on hi havien restes orgàniques i altres deixalles com ara una cadireta de fusta.

 

Detall d’una formació a l’avenc nº4 del barranc del Forcall.

Des d’aquesta xicoteta planta podem baixar un ressalt de 3 m. fins una saleta mes ampla i amb alguns ramals molt curts i estrets. Un d’ells va ser desobstruït per Joaquin, donant pas a noves estàncies i un laminador final molt incòmode on encara seria possible una desobstrucció. Les dimensions de la cavitat son molt modestes, però encara així mostren la seua morfologia com a engolidor i també alguns recobriments de concrecions posteriors que donen el toc de bellesa al forat.

 

Luis i Joaquin a la saleta mes ampla de l’avenc nº4 del barranc del Forcall.

AVENC DEL PLA DE MOSSORRO-1

Per últim vam visitar l’avenc de la Serrà-1, del pla de Mosorro-1, del camí de l’estrella-1, o de Luis Leche; que nosaltres per augmentar la lletania li diem col·loquialment “avenc de les bombes”. Podeu trobar informació sobre la cavitat en aquest post:

http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/search/label/Vilafranca%20de%20Cid

Una vegada baix de l’espectacular pou de 23 m. vam recórrer l’ampla sala. En la part mes baixa vam començar a retirar blocs per intentar una desobstrucció. Vam guanyar un metre però baix continuava havent mes material clàstic. Encara que la desobstrucció sigue anecdòtica, la zona on es situa la cavitat es interessant. Ja que a uns 60 m. trobem un altre avenc, mes petit però també destacable, i entre els dos avencs hi ha una dolina força interessant.

Algun dia que tinguem poca feina podem provar sort en esta zona.

 

Avenc del Pla de Mosorro-1.

AVENCS DEL PLA DE MOSORRO (Vilafranca del Cid)

 

Vilafranca del Cid

El passat cap de setmana vam visitar dues cavitats situades al Pla de Mosorro, molt a prop de la localitat de Vilafranca del Cid. Les cavitats s’obrin molt a prop l’una de l’altra, a uns escassos 30 metres.

 

 Avenc Luis Leche

Les morfologies de les cavitats son molt semblants, ja que les dues presenten un únic pou en forma de campana. Es el típic avenc de formació inversa. La cavitat s’ha anat formant de baix a dalt i finalment s’ha obert al exterior amb una ruptura del sostre.

 

 Avenc Maite Barreda

Es tracta de l’Avenc de Maite Barreda, i de l’Avenc de Luis Leche. Aquestes dues cavitat van ser explorades i topografiades per diversos grups excursionistes i espeleològics. Primerament el ARS del CEC en l’any 1964 i posteriorment pel SIS al 1970 i pel GIE al 1977, els dos grups procedents de Catalunya.

 Avenc Luis Leche

AVENC MAITE BARREDA

Es tracta d’un petit avenc. Les dimensions de la boca son de 2,1 x 0,9 metres. Esta format per un pou de 13,2 metres de fondària i una amplària variable. La base te forma circular amb uns 5 metres de diàmetre.

 

Pou de 13 m. que forma la cavitat

La instal·lació es realitza amb ancoratges naturals, tenint que fraccionar a uns 3 metres de la boca. Tot el pou esta cobert de formacions: estalactites, banderes... lo que li dona un bonic aspecte.

 

Boca de l’Avenc Maite Barreda

AVENC LUIS LECHE

L’avenc s’obri amb una boca de 2 x 1 m. que dona pas a un bonic i magnífic pou de 23 metres. El pou als 3 metres s’obre i descendim en volat fins a una sala de 12 x 7 metres. Es un pou molt impressionant ja que es tot ell molt ample. Les parets estan completament cobertes de formacions.

 

Boca de l’avenc

 

Pou de 23 m.

En la sala que hi ha en la base de la vertical hi ha cinc bombes, així com múltiples restes osses d’animals que han caigut accidentalment dins l’avenc. La sala esta coberta per milers de blocs producte de ensorrament del sostre. Estos blocs estan coberts de líquens i fongs que els donen una bonica coloració verdosa.

 

Al costat de les cinc bombes

La instal·lació de capçalera la realitzem amb dos ancoratges naturals en les roques del exterior i una xapa fixa rovellada. Als 3 metres de fondària fraccionem en un spit inox clavat per nosaltres l’altre dia. A partir d’ací la cavitat es fa molt ampla i baixem en volat fins la sala.

 

Pujant el pou de 23 m.