MESURAMENT DE CAVITAT AMB HIPOXIA

Corria l’any 2010 quan en un treball de catalogació a nivell municipal, concretament a terme de Costur s’estava fent una gran labor de repàs de les zones espeleològiques amb potencial. Així Jesús que era el que duia la davantera en les exploracions i treballs, el  va topetar fent un pateo per la Bassa Roja i el seu pla, este, te un potencial molt elevat de cavitats.

Bassa principal que dona nom al pla

Entre les seues peculiaritats, està el estar amb abundants dolines d’infiltració d’aigua de pluja en llocs mes fondos; així molt a prop d’una zona on abunda la Terra Rossa i que fa presència l’argila. Pels voltants hi ha diversos llocs d’absorció, on es van localitzar un parell de clots que tenien bona pinta. Es van iniciar treball de desobstrucció en febrer.

Zona amb molt de coscollar que dificulta el pas pel pla

Ja al juliol del 2010 es va fer una nova visita amb mes mitjos en que es pretenia acabar la desobstrucció, i així va ser. Es va poder entrar en l’engolidor i trobar el majestuós pou de 55 metres, que sols es van sondejar. Tornant després a l’agost en que es va explorar i topografiar en dos visites molt properes entre elles, donat la envergadura del descobriment.

En l’exploració es va comprovar la dificultat en la respiració en les parts mes fondes, donant per confirmat la presencia de hipòxia, que resultava en carència de oxigen en la cavitat. Aquest fenomen està enregistrat com el primer de la província relacionat amb la hipòxia.

Així va ser visitada posteriorment a l’abril del 2012 amb fins esportius i fotogràfics, no arriscant de clavar-se per l’escletxa final per precaució.

No coneixent mes entrades d’espeleòlegs en la cavitat fins la darrera de estudi.

Estava la idea de tornar amb aparells de mesurament de gasos, però no es va trobar dia fins que aquet diumenge passat, dia de la Immaculada, en que de manera prou improvisada van Joaquín amb Eliseu, de l’Espeleo Club Castelló.

En la minúscula i amagada boca

En l’entrada comença la primera prova per als espeleòlegs, havent una forta estretor que sols deixa escorre entre la roca mare a Joaquín, quedant Eliseu en espera a l’exterior aprofitant per patejar l’entorn.

Joaquin aprofita la instal·lació de spits existent i baixa fins la part mes fonda de la cavitat. Considerar que hi ha que posar un desviador en la cota de -25m, per tal d’evitar un lleu fregament, ja que no apareix en la ressenya.

En la baixada es neteja alguna llosa que resta inserida a les parets, ja que queda un poc solta, i es vol evitat tot perill.
Notar que no es va notar dificultat en la respiració ni cap anomalia en el trascurs de la activitat, encara que es va intentar progressar amb suavitat. Per tant creem que els nivells d'oxigen en les primeres visites a la cavitat serien més baixos.

Les dades enregistrades son les següents:

Fondària	% d’Oxigen	Hora
Boca	20.8	12:05
Capçalera  pou 55    -10m	20.3	12:20
Repisa                       -43m	17.1	12:39
Repisa                       -65m	16.5	12:50
Estretor                    -71m	16.1	12:55

Dada enregistrada en la fondària màxima

 Esperem que pròximament es continue amb la labor d'estudi dels gasos de diversos avencs amb tipologia erosiva semblant, ja que la no circulació de corrent d'aire propicia aquest ambient pobre en oxigen. 

Massís de Garraf: avenc del Bruc i avenc d’En Pere.

 

Pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

El passat dissabte 23 de novembre Joaquín i Luis vam anar a conèixer la zona de La Morella - Campgras, al Massís de Garraf, i les seues cavitats. Les cavitats de la zona en l’actualitat estan molt afectades per les emissions gasoses produïdes per l’abocador de la Vall de Joan. Hi han un bon nombre de cavitats amb hipòxia, però la major part d’elles es poden visitar. Sempre amb mesurador de gasos per comprovar les concentracions d’oxigen i la presencia de gasos tòxics. Les concentracions d’oxigen podem variar durant el temps, per lo que es mes que recomanable dur el mesurador de gasos, i en alguns casos sondejar els pous abans de baixar-los. Es una zona amb risc.

Joaquin instal·lant el pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

AVENC DEL BRUC

Nosaltres vam pujar al cim de la Morella i des d’allí vam baixar cap al barranc del Bruc, on es troben les dues cavitats visitades. Primer vam baixar a l’avenc del Bruc, cavitat històrica, explorada per primera vegada al 1898 pel pioner de l’espeleologia a Espanya: mossèn Norbert Font i Sagué. Joaquín instal·la el pou de 91 m., de unes bones dimensions. Destaca la colada que hi ha en els últims metres de pou, i per la qual xorrava aigua. A la base del pou el percentatge d’oxigen en l’aire es de 19.7 %.

 

A la base del P-91.

Continuem baixant la rampa i el pou final de 15 metres. A la seua base, cota de -115 m. el percentatge d’oxigen en l’aire es de 18.5 %. Encara ens colem per un petit forat desobstruït i en el qual hi ha gran quantitat de guano i molts invertebrats; allí el mesurador d’oxigen ens marca 18.3 %.

 

Colada a la part final del P-91.

Aquest últim P.15 realment es un pou molt mes gran, ja que cap amunt continua fins la cota de -10 m. amb algunes repises intermitges que formen alguna petita sala. Aquesta escalada fou realitzada per espeleòlegs del GEB de Badalona, amb col·laboració de la SIS de Terrassa, Polifemo d’Oviedo, Montañeiros Celtas de Vigo i fins i tot Bombers de Barcelona, al 2015. http://www.geb.cat/avenc-del-bruc-noves-exploracions/

Remuntant l’escalada executada pels esmenats espeleòlegs.

Pugem fins dalt de l’escalada per les cordes fixes. La primera part es per un ample tub de grans dimensions. Als 45 m. arribem a les primeres repises. Aquestes amples repises penjades es situen sobre la cota de -55 m. aprox., el percentatge d’oxigen aquí es del 19,5 %. Des d’ací es continua per alguna repisa mes i desprès un passamans ens du a una primera estretor. Superada aquesta, des d’una sala comença una nova escalada, que a la seua meitat presenta una nova estretor.

 

Luis al capdamunt de les escalades.

Dalt arribem a una sèrie de repises escalonades i decorades per formacions. Dalt de l’ultima repisa arribem a la sala Sara Sánchez, on encara es veu una cúpula al sostre uns 10 metres per damunt nostre. Una feina admirable la que feren els que van executar aquesta escalada.

Nosaltres eixim de l’avenc desprès de 3 h. dintre. Ara, sense llevar-nos l’arnes, anirem al veí avenc d’En Pere.

  

Formacions a la sala Sara Sánchez.

AVENC D’EN PERE

Una petita boca situada al terra dona pas, per mig d’un pas estret, a un primer ressalt d’un parell de metres i una rampa. Tot seguit un pouet de 4 m. ens deixa a la cota de -8 m. A partir d’ací la cavitat es presenta molt vertical, amb una consecució de pous encadenats amb còmodes repises entre cadascuna de les verticals. Les parets estan completament cobertes de recobriment litoquímic com ara colades. Es un avenc bonic i directe.

 

Joaquín a la sala penjada.

Des de la cota -8 m. comença un P.10, a la seua base la concentració d’oxigen era de 20,8%, un valor normal. Tot seguit hi ha un P.13, del que muntem la capçalera amb un natural i un spit. La cavitat està equipada amb spits i també hi han 2 o 3 parabolts, serà necessari utilitzar alguns ancoratges naturals.

 

Boniques colades a la sala penjada.

A la base del P.13 comença el pou mes llarg de la cavitat: un P.25 seguit d’un P.26, que be es podria considerar tot un mateix pou de 51 m. A meitat del P.25 veiem una sala penjada i molt decorada amb estalagmites, estalactites i colades, però que queda a l’altre extrem del pou, per lo que hi ha que fer un pèndul per accedir a ella. A la base d’aquest P.25 la concentració d’oxigen disminueix un poc, està al 19,6 % i la temperatura es de 16° C.

 

Estalagmita a la sala penjada.

A partir de lo que es considera el P.26, la cavitat va disminuint la seva amplada, però les parets continuen mostrant la mateixa decoració. Uns 3 metres abans de arribar al fons, farem un petit pèndul per entrar per una finestra a l’últim pou de la cavitat, de 14 m. En aquest punt la concentració d’oxigen es de 18,6 %, ja ha minvat una mica però no presenta problemes per a la progressió. La capçalera d’aquest P.14 la muntarem amb un ancoratge natural. El pou es mes estret i ens deixa a la màxima fondària, a la cota de -93 m., on el mesurador de gasos ens marcar un percentatge d’oxigen de 18,4 % i absència de monòxid carbònic i altres gasos tòxics.

 

Pèndul d’accés a la sala bonica.

Al pujar realitzem el pèndul per assolir la sala que hem comentat abans. Aquesta sala es preciosa. Val la pena entrar a veure-la. I així, amb aquest agradable sabor de boca, acabem la nostra activitat al Garraf.

 

Avenc d’En Pere

Nuevos trabajos de topografía en el avenc de l’Esquerrà (Revista digital Gota a gota)

Fruit d’una visita realitzada a l’avenc de l’Esquerrà el passat dissabte 26 de gener hem preparat un interesant article. Aquest presenta una topografia molt acurada del meandre dels Ribetans (meandre inferior de la cavitat), es a dir de tota la zona nova descoberta pels espeleòlegs del SES del GER als anys 2007 - 2013. També s’han fet un muntatge de la topografia completa de l’avenc partint de la topografia original del ECG i de alguns ramals topografiats pel SE del GER de Rubí.

Topografia detallada del meandre dels Ribetans.

A mes a mes es va realitzar un estudi de la concentració d’oxigen i la presencia de monòxid de carbono i àcid sulfhídric, del qual també es presenten els resultats.

Amb aquestos resultats podem afirmar que l’Avenc de l’Esquerrà assoleix una fondària de -291,4 m.; sent la cavitat mes fonda del massís del Garraf i la 4rta de Catalunya.

Topografia completa de la cavitat.

Acompanyem les topografies de la cavitat i l’enllaç de l’article publicat en la revista digital Gota a gota que edita el GEV (Grupo Espeleológico de Villacarrillo).

https://drive.google.com/file/d/12pltrAt-6oOvO51k9ZckJJzcDGER4qNL/view?usp=sharing

Joan Montoya: CAVITATS CATALANES AMB RISC DE HIPÒXIA

Interesante artículo sobre el fenomeno de la hipoxia:

Joan Montoya: CAVITATS CATALANES AMB RISC DE HIPÒXIA