CAVITATS MAGIQUES (2ª part)

Ja en vam parlar de cavitats màgiques a la primera part d’aquesta sèrie d’articles sobre aquest tipus de coves que han despertat un gran interès pels humans durant èpoques passades i presents. En aquesta segona part, a mes de cavitats santuaris relacionades a la religió catòlica, també en presentarem dos exemples de santuaris amb altres cultes: per una banda una cova que va ser un important santuari a la prehistòria, i per altra banda un castell de l’època medieval.

Castell de Predjama, construït en la boca d’una gran cavitat.

El castell de Predjama es actualment un gran atractiu turístic, que rep milers de turistes provinents de tot el mon. Però aquest lloc a segut habitat per lo menys des del segle XIII. Ja que el primitiu castell data de 1202. Però, no obstant en algunes de les galeries de la cavitat adjacent s’han trobat restes de l’edat de pedra o edat lítica. La primitiva fortalesa es va construir en aquest lloc pera tenir la protecció de la gran cavitat on esta assentat. L’ubicació de la construcció es de lo mes curiós. Esta construir sobre la boca de una gran cavitat. La boca te uns 35 m. d’alçada i dona pas a una gran xarxa de galeries. A mes a mes el castell esta assentat sobre un penya-segat de mes de 110 m.

 

Galeries subterrànies urbanitzades (Foto: Marko Razpotnik Sest/Shutterstock).

Es castell es situa al sud-oest d’Eslovènia, prop de la localitat de Postojna. El paratge on s’obri es un magnífic Carst on abunden les coves i els avencs. Com ve sabem Eslovènia es un dels països del mon amb mes cavitats que superen els 1000 m de fondària. De fet el nom “Carst” prové d’una zona d’aquest petit país anomenada Carso, on es va descriure per primera vegada aquestes formacions geològiques tan estimades pels espeleòlegs. Pel que fa a la cavitat, aquest te un recorregut lleugerament superior als 13 km. i es una de les de major desenvolupament d’Eslovènia.

Panoràmica de la fortalesa (Foto: Sharon Wildie/Shutterstock).

Dintre de la seua historia hi ha un personatge que va marcar una pagina important: Erasme de Lueg o de Predjama, un noble que es va refugiar al castell i a la cova durant un assetjament que va durar mes d’un any. Aquest setge s’engloba dintre d’una guerra civil. Conta la llegenda que Erasme podia sortir del castell per les galeries de la cova, fet que li va permetre sobreviure tant de temps l’ assetjament. Una d’aquestes galeries connectava la gran boca on es situa el castell amb la part alta de la muntanya on esta excavada.

Vista general del santuari de La Balma amb la creu coberta en primer pla i la coveta del dimoni a l’esquerra del santuari (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Tonant mes a prop de casa, a la comarca dels Ports, dintre de la nostra província de castelló, tenim un magnífic exemple d’un santuari amb molta llegenda. Es tracta d’un santuari catòlic assentat dintre d’una gran balma que dona nom al complex: “La Balma”. Te certa similitud al Castell de Predjama, ja que s’assenta sobre una gran boca. Però a diferencia de la fortalesa eslovena, aquesta cavitat te escàs recorregut i està excavat en materials de conglomerat. El santuari domina la vall del Riu Bergantes, que drena les seves aigües cap al Ebre.

 

Interior del santuari amb el púlpit en primer pla (Foto: Arteguias.com).

La Balma esta dintre del terme municipal de Sorita, i molt a prop de la tranquil·la població de Palanques. Fou un important centre de peregrinacions durant molts segles, tant de poblacions de Castelló com de Terol. A dia d’avui, a mes dels peregrins també es un lloc molt freqüentat pels turistes i pels que busquen un poc de pau. A mes de l’ermitori també hi ha moltes dependencies, com ara hostatgeria, restaurant, sala d’exposicions, etc...

Porta d’entrada a l’ermitori (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Fou un centre d’exorcismes, fet que li ha donat molta popularitat. Unes dones anomenades les Caspolines (per la seua procedència de la localitat de Caspe) realitzaven rituals d’exorcisme. En els voltants hi ha una petita coveta penjada al mig del cingle, amb una altra llegenda: es l’anomenada cova del dimoni o del diable. Es conta que cada cop que es feia la processo i la mare de Deu de la Balma passava per baix de la cova, des d’allí queien pedres. Els veïns afirmaven que allò era obra del diable. En certa ocasió es va col·locar una creu de fusta dintre de la esmenada coveta i des de llavors mai ha tornat a ocórrer aquest fet. Als anys 70 la creu fou substituïda per una de acer pels espeleòlegs del SIS de Tarrassa.

Interior del santuari de La Balma (Foto: saltaconmigo.com).

La imatge de la mare de Deu de La Balma fou trobada per un pastor al segle XV. Dintre del conjunt arquitectònic destaquem la creu coberta, situada junt al camí d’accés a l’ermitori; també l’hostatgeria i com no la pròpia ermita situada dintre d’una gran balma així com el curiós campanar situat junt a la porta de l’església. Per accedir al seu interior tindrem que recórrer les diverses estàncies, i en algun tram per un passadís que es troba penjat sobre el cingle on s’enclava el magnífic santuari.

Cueva de Chaves (Foto: Heraldo.es).

Ens anem fins la Sierra de Guara a la provincià d’Osca per parlar de la Cova de Chaves, probablement el jaciment neolític mes important de tot Aragó. Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Al seu interior s’han trobat restes de fauna, ceràmica e industria lítica, ferramentes òssies, adorns personals, cantes pintats... Fou un assentament permanent de gran importància per les seues característiques. A l’any 1984 es va començar a excavar en la cavitat per part d’arqueòlegs. Una enorme boca de 60 m d’amplada per 20 alçada donen pas a una gran estància de mes de 200 m. de recorregut interior.

Topografia de la Cueva de Chaves.

Aquest importantissim jaciment va ser destruït en gran part pel seus propietaris. Un fet que va ocórrer sobre l’any 2000 i del que encara no s’ha complit condemna. La lluita per part d’una gran part de la població pera que es faça justícia de moment no ha donat els resultats desitjats. La historia de la destrucció del jaciment es molt trista. La cova es trobava dintre d’un coto de caça propietat d’un oligarca. Al any 2007 es va constatar de la destrucció del jaciment de forma totalment il·legal, ja que es va construir un pessebre pera els animals presents en el coto de caça on es situa la cavitat. El propietari de la finca fou condemnant per  un delicte sobre el patrimoni, però la condemna mai s’ha arribat a executar.

 

La gran boca de la cavitat (Foto: Diario de León).

Aquesta cova forma part del sistema del Solencio de Bastaras (encara que no comunicada físicament), cavitat explorada XIX per Lucas Mallada i per Lucien Briet al 1909. Posteriorment, a partir dels anys 60 del segle passat, fou explorada rigorosament pels grups d’espeleòlegs Peña Guara, Grup espeleològic de Badalona i els grups Montblanc i de Terrassa. En l’actualitat rarament es concedeixen permisos ja que el coto de Bastaras sempre nega els permisos al·ludint a diverses raons. Un fet que es suma a la destrucció del jaciment de la veïna Cueva de Chaves per part dels propietaris de coto.

 

Treballs arqueològics a la Cueva de Chaves (Foto: Museo de Huesca).

Per finalitzar tornarem a la nostra província, ara ho farem a la Cueva Santa, situada a la població d’Altura, a la comarca del Alto Palància. El santuari te una part exterior i una gran part situat baix terra dintre de lo que era una cavitat natural. Conta la tradició que al 1516 es va trobar una imatge d’una mare de deu i a partir d’aquell fet començà el culte religiós. La cova ja era coneguda ja que els pastors la gastaven com a refugi, s’anomenava Cueva del Latonero. Però s’ha trobat ceràmica del bronze, lo que ens diu que la cavitat ja seria un santuari en èpoques molt antigues.

 

Sala de la Verge, a la Cova Santa (Foto: Web altopalancia.es).

Unes escalinates, ja dintre de la zona subterrània, donen pas a diverses estàncies condicionades per al culte. En un primer nivell es situa la capella de la comunió, que esta edificada dintre de la roca. Mes avall es troba la sala dels exvots, tancada al públic. I a un nivell mes baix hi ha un gran sala on hi ha construïda una capella: la sala de la Verge. Ací es celebren misses. Tota aquesta part visitable pera el públic es extraordinària, en ella es respira un ambient especial. Es un important centre de peregrinacions. La mare de Deu de la Cova Santa fou declarada patrona dels espeleòlegs espanyols pel papa Pío XII a l’any 1955.

 

Capella de la Verge vista des de les escalinates (Foto: Web MasTuria.com).

La cavitat consta de molt mes recorregut, exactament 701 m. segons el SICE-CS (cuevascastellon.uji.com) i 464 m. segons el llibre editat pel Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera. En algunes zones s’assoleix una considerable fondària: la cota mes fonda del sector II es troba a la zona del laberint arribant a -62 m.; i en el sector III, en la sala del frare s’arriba a -55 m i en la sima del Moonmilk a -104 m. sondejats però nomes -63,5 m. a nivell penetrable humanament. La part mes inaccessible de la cova a sigut objecte d’exploracions espeleològiques des dels anys 50 del segle XX, principalment pel Centro Excursionista de Valencia. Com a fet interessant a l’any 1960 el Centre Excursionista de Castelló (d’on naixeria l'Espeleo Club Castelló) va organitzar el primer Aplec d’espeleòlegs del regne a aquesta cavitat.

 

Topografia de la cavitat del Grupo espeleológico la Senyera.

En les ultimes dècades el patronat del Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera han dut a terme un estudi multidisciplinari que va donar com a resultat la publicació d’un interesantíssim llibre de la cova des de besants molt variades: Cueva Santa Vol I, exploración y estudio del medio subterráneo. Durant aquells treballs es van descobrir uns importants gravats situats a unes galeries subterrànies que eren desconegudes tant pera els propietaris del temple com pera els espeleòlegs.

 

Cartell de la presentació del llibre de la Cueva Santa.

Per visitar la primera part de la sèrie CAVITATS MÀGIQUES: http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2020/02/cavitats-magiques-1-part.html

Continuarà.

CAVITATS MÀGIQUES (1ª part)

Existeixen per tot arreu un munt de cavitats que han tingut des d’antic una gran atracció sobre els humans; les denominades cavitats santuari. Hi han que s’han utilitzat com a santuari durant la prehistòria. D’aquesta època son ben conegudes algunes cavitats per les seues pintures rupestres, enterraments o restes trobades en els jaciments arqueològics.

També en totes les èpoques l’esser humà a buscat refugi en moltes cavitats, elegint-les per les seues especials condicions. Un gran nombre de cavitats s’han utilitzat com a santuaris per les diverses religions; ja foren paganes, cristines, musulmanes... En les nostres terres hi ha molts exemples de cavitats en les quals s’ha construït un santuari cristià, en algunes ocasions aquestes cavitats ja eren utilitzades per altres cultures i religions. Per tant sempre ha hagut en l’esser humà certa atracció per les cavitats. Anem a parlar-ne d’algunes d’elles.

 

Monestir de San Juan de la Peña.

En Santa Cruz de la Serós, a prop de Jaca i a província de Huesca, trobem una joia del romànic construïda baix la protecció de una gran balma excavada en conglomerats. Es tracta del Monestir de San Juan de la Peña, enclavat en plena muntanya, en un paratge realment bonic. El monument es de una gran valor arquitectònic, amb parts preromàniques, romàniques e inclús neoclàssiques. Destaca en seu magnífic claustre romànic i les pintures de Sant Cosme i Sant Damià que daten del segle XII.

 

Monestir de San Juan de la Peña.

La màgia d’aquest indret es deixa notar ja quan sens mostra a la vista, des de fa segles a atret a molta gent; eremites, peregrins, frares e inclús a membres de la reialesa. Hi han moltes llegendes d’aquest lloc. La roca que forma el gran abric es un enorme sinclinal de conglomerats. Esta rodejat d’un frondós i variat bosc. Es un lloc molt visitat i que aconsellem que si esteu per la zona no deixeu de anar a veure’l i respirar la seua màgia. A mes de l’antic santuari situat dintre de la balma, també existeix un santuari nou situat molt a prop, en una planícia. En una de les fotografies es poden veure els dos edificis.

 

Covadonga.

L’Espanya que coneixem avui va nàixer al peus dels Picos de Europa, en Covadonga. Exactament quan començà la reconquesta, sent Cangas de Onís la primera capital del regne, en aquells inicis anomenat el Regne d’Astúries. Segons les llegendes a l’any 722 Pelayo va aixecar-se contra els moriscos i els va vèncer en la llegendària batalla de Covadonga amb l'ajuda de Deu.

 

Covadonga.

Pelayo i els seus homes es van refugiar el la cova de Covadonga durant la mítica batalla. En aquesta cova es venera la imatge de la mare de deu de Covadonga, coneguda pels asturians com “La Santina”, allà també esta soterrat Don Pelayo. Aquesta bonica cova es centre de romeries i peregrinacions. Es un lloc màgic i encantador.

Virgen de la cueva, en Infiesto.

Al concejo de Piloña, en el principat d’Astúries, també trobem un santuari de culte cristià dintre de una gran balma de roca calcària , situada junt al Rio Mon o de la Marea. S’accedeix des de la població de Infiesto, de la qual esta a tan sols 1 Km. Es tracta de la Virgen de la cueva. Aquest santuari te el seu possible origen a l’època de la Reconquesta (sobre el S.X –XI), que com tots sabem va començar per terres asturs.

 

 

Virgen de la cueva, en Infiesto.

En aquesta cavitat tenen lloc varies celebracions religioses al llarg de l’any. Es un lloc amb molt d’encant, encara que ara la zona ha segut molt urbanitzada per construir un area recreativa, establiments hostalers… El fet de la seua situació junt al riu Mon li dona encara mes atractiu.

Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En la pedania de Olleros de Pisuerga, província de Palència, trobem també una cavitat amb molta màgia; l’ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor. Aquest ermitori està considerat un dels mes importants de la península en lo que fa a construccions rupestres. L’església està excavada en un turo de gresos o “arenisques”, que es un material que s’erosiona amb prou facilitat. Els materials son gresos de fàcies fluvials de la formació d’Utrillas, formades en el període Cretàcic, exactament Albiense superior – Cenomaniense.

 

Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

Es tracta d’un cavitat artificial que presenta dues naus, on els sostres formen voltes de canó, simulant una ermita romànica exempta. Les naus estan separades per columnes tallades també en la roca. Encara conserva restes de pintures murals. A l’interior també hi ha un interessant retaule plateresc i un púlpit de fusta policromada.

 

Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En els voltant de l’ermita també trobem una necròpolis amb tombes antropomòrfiques. Per les immediacions també hi ha mes habitacles excavats en la roca que amb tota seguretat tingueren un origen religiós. Un campanar completa el encisador conjunt d’aquest santuari preromànic.

Continuarà.

CAVITATS SANTUARI A CASTELLÓ

L'home per naturalesa sempre ha sacralitzat certs llocs, degut a unes determinades característiques o fets ocorreguts, que els han concedit el privilegi. Aquestos, els santuaris, tenen el "poder" de comunicar a l'home amb la divinitat. Desde l'aspecte simbòlic, les coves representen el sí de la mare terra, símbol tel·lúric, que representen les entranyes de la Mare Terra. Amb una cita de Beda el Venerable, en la seva "Historia gentis anglorum-I, 30" fa referència a la importància dels llocs sagrats, deixant en un segonplànol els ídols: "Els ídols han de destruir-se, però no els llocs on aquests es custodien" es a dir, que el lloc te importància i força i tal es el cas que alguns santuaris actuals estan assentats sobre antics llocs de culte d'èpoques anteriors, incus es remunten a la prehistòria, com ho evidencien alguns petroglifs. Realment es difícil traure conclusions concretes respecte als santuaris en la prehistòria, ja que no tenim dades escrites i els únics indicis que trobem son escassos. Als arqueòlegs en l'actualitat s'els escapa el significat original de les pintures i gravats, que a través de signes visuals els nostres avantpassats pretenien representar idees concretes de la seva cosmovisió del mon on vivien.

Figura femenina sentada descoberta per R.Viñas

Pel que fa a les cavitats santuari, exemples hi han molts, però no cal eixir de la província de Castelló per comprovar-ho. Dins del conjunt rupestre d'art Llevantí de la Valltorta trobem la Coveta del Puntal, que te la particularitat de guardar al seu interior pintada, solament una figura, cosa singular en la zona. Aquesta figura es la coneguda com la Venus de la Valltorta, que diversos autors han relacionat amb les Deus de la fertilitat, que prosperen en diferents llocs d'Europa en èpoques post-paleolítiques. Si ens atenem a algunes propostes esta covetapodria haver segut utilitzada com a santuari. Hi han diferents cronologies sobre les pintures de la Valltorta, però les més acceptades parlen dels caçadors post-paleolítics.
Mes prop en el temps apareixen les cavitats santuari Ibèriques, que son delatades entre altres coses per les troballes de vasets caliciformes. Un exemple molt conegut, de moment l'únic, es el cas de la Cova Cerdanya, a l'Alt Palància.
Posteriorment es tenen noticies de cavitats on s'ha aparegut la Mare de Deu, com la denominada Cova Santa de Torrexiva, on narra Bernardo Mundina que en 1870 s'escampà la noticia de l'aparició de la Mare de Deu en una cova del terme, resultant ser tot una broma (En; Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón -1873-). Un cosa pareguda , però mes mediàtica i transcendent ocorregué a la Cova de la Campana situada en el pany rocós de la Moreria, a les Coves de Vinromà, en els anys 40'(Veure en Francesc Esteve; "En la reserva espiritual de occidente" dins Vilacollença).

Abric de la Balma.

Finalment a la província de Castelló tenim dos cavitats molt conegudes per la seva utilització com a santuari i de gran devoció en la zona. Son la Balma, en Sorita, a la comarca de Els Ports i la Cova Santa a Altura, en l'Alt Palància.

Interior de la Cova Santa

També trobem algunes cavitats amb el topònim de Santa que pot fer referència a un sacralització de la cova. Açò ho trobem a La Cova Santa o dels Miracles de Vistabella i la Cova Santa o del mas de Gaspar, a la Serra Engarceran. En la Mare de Deu de la Font a Castellfort també es parla d'una coveta, situada dins l'ermitori.
Si volem allargar mes el tema podriem pasar a les cavitats on s'ha fet vida eremítica, pero de moment ho deixarem ací i us invitem a llegir l'artícle de "La Roca del Ermitans (Sant Mateu, Castelló)" de J.L. Viciano publicada a la Berig nº-2 (1996).