Avenc de l'Agonia (l'Alcora)

 

Anem a presentar aquesta menuda cavitat, però amb una interessant història darrere de la seua troballa i la seua primera exploració.

El passat 14 de febrer Nando Falomir i Luis Almela visitem la cavitat per realitzar la topografia i prendre les coordenades de la seua situació. Alfredo Fornas ens a aportat unes paraules sobre la historia de l'avenc, que ell mateix va desobstruir amb ajuda de Nando.

Realitzant la topografia de l'avenc.

Història (per Alfredo Fornas)

No podem atribuir un descobridor a la cavitat, ja que el «forat», per anomenar-lo d’alguna manera, està situat en ple assagador de la Ferrissa i entenem que, durant generacions, ha sigut un vell conegut dels pastors de la zona. Vicente (Sento) Pallarés Ribés, veí de Figueroles però natural de la Foia (1923), va ser un d’estos pastors, ja que en la seua joventut guiava un nombrós ramat d’ovelles pels voltants. Un cert dia a cavall entre les dècades de 1980 i 1990, li va contar al seu únic net, Alfredo, que al capdamunt del Cabeço hi havia un forat del qual eixia aire calent (també un altre a la zona de la masia de les Solanes). El record va quedar gravat en la memòria d’aquell xiquet, que veia màgia en les seues paraules i va imaginar una mena de conducte volcànic que arribava fins a les profunditats de la terra.

Instituto Geográfico Nacional. Detall del mapa de 1949: Minuta MTN50-0615-Alcora

Va passar el temps i en 2013 va morir Sento. El seu net per aquells anys coordinava una revista local a Figueroles anomenada Butlletí l’Arc, que el motivava a conéixer millor el seu entorn quan tenia temps lliure. Així, el 25 de desembre de 2015 va pujar al Cabeço des del coll que hi ha en el seu vessant oriental. Malgrat que la zona alta del Cabeço té una longitud i extensió considerable, Alfredo anava fixant-se en tots els detalls del terra per si veia aquell forat. Ho feia de forma quasi inconscient, ja que la història que li va contar el seu iaio quedava lluny en el temps, quasi com queda una llegenda en la memòria col·lectiva. De sobte, el contorn molsós d’un forat tapat amb una llosa va cridar la seua atenció. En acostar-se va comprendre que aquell devia ser el forat que buscava, el forat que no esperava trobar. Eixia aire calent i una pàtina d’humitat cobria les parets de l’entrada. Va imaginar el seu iaio allí, jove, al costat del seu gos, envoltat d’ovelles, preguntant-se per aquell fenomen.

A Alfredo, que no ha nascut per a l’espeleologia, li va recordar a l’Avenc del Castellà, a Figueroles, per ser una cavitat que, encara que més horitzontal i amb una boca molsosa molt més gran, tenia la mateixa característica d’emetre aire calent durant els mesos freds. No és cap raresa ni cap misteri, ja que en les cavitats la temperatura és més estable al llarg de l’any i el contrast amb l’exterior produeix eixe fenomen. Malgrat trencar tot el misteri, aquest fet ja ens indica que el forat no és superficial i ens obri un nou interrogant, que és el de «fins on arriba». No obstant això, per ser la boca tan estreta, Alfredo no ho va imaginar com un lloc explorable.

Boca de l'avenc abans de la seua desobstrucció.

El 5 de març de 2016 Alfredo parlava amb Fernando (Nando) Falomir Mor, apassionat defensor de l’espeleologia, de l’esport d’aventura i del patrimoni natural de la comarca, que promociona i dona a conéixer a través de l’empresa Viunatura. Nando va ser un dels fundadors del Club d’Espeleologia de la Carrerassa, a Figueroles, grup que va agafar el testimoni d’un esport molt arrelat a la localitat, com demostra el descobriment dels cadàvers de la Cova de l’Ocre, en 1971 (https://cavitats-subterranies.blogspot.com/2009/03/los-cadaveres-de-la-cova-de-locre.html). Fruit d’aquesta passió, feia anys que buscaven amb èxit noves cavitats a la zona, així que en parlar-li Alfredo sobre el forat va voler explorar-lo immediatament. Alfredo insistia que allò era molt xicotet per a entrar-hi, però Nando tenia confiança a poder fer-ho.

Entrada al forat després de desobstruir.

Així, la vesprada del divendres 11 de març de 2016 es van encaminar cap al cim. Nando va fer els preparatius, va desobstruir un poc l’entrada i es va caragolar per a entrar. Al voltant de les 17.40 h es va convertir, amb tota probabilitat, en la primera persona en accedir a la cavitat. L’estretor va dificultar el seu avanç, però va poder prendre algunes fotos i fer un reconeixement visual del tram accessible. Poder eixir d’allí va ser més difícil que entrar, ja siga per la falta de punts de suport o per la gravetat, que ara espentava en sentit contrari, però Nando aquell dia fou parit per la terra a través d’un forat humit i constringent. Va decidir que «Agonia» seria un bon nom per a la cavitat.

Banderes a l'interior.

Situació.

Es situa en la part superior del Cabeço (497 m.). La part superior d'aquesta muntanya pertany al terme de l'Alcora, però la seua vesant nord-oest ja està dins del terme municipal de Figueroles. El Cabeço es un cim bicèfal, amb dues cotes situades a 497 m. L'avenc es troba entre les dues cotes però mes a prop de la oriental.

Situació exacta sobre mapa del Visor GVA.

Pera el seu accés, des de La Foia (pedania de l'Alcora) agafem la carretera direcció a Figueroles i just davant de la primera fabrica agafem una pista a la esquerra que té dos ramals, prendrem la que es dirigeix al nord (dreta). Aquesta camí ens du fins un coll que separa el Cabeço del Tossal de la Ferrisa, on s'acaba. Allí es pot aparcar el vehicle. Des d'allí a peu arribem fins el coll pròpiament dit i agafem una senda de caçadors que ens du al Cabeço. Un cop superat el primer dels dos cims d'aquesta muntanya buscarem un clar de malesa la xicoteta boca de l'avenc que a mes a mes es troba tapada amb pedres. Per lo que pera la seua correcta localització recomanem l’ús d'un dispositiu GPS.

Coordenades de la boca: Projecció UTM. Datum ETRS89

Fus: 30T X-0736622 Y-4443287 Z-489 m.

Nando en la boca el dia de la topografia.

Descripció.

Una boca circular de 0,5 x 0,5 m. i situada al terra dona pas a un estret tub que ens deixa en una repisa al mig de una xicoteta fractura. Des d'allí baixem un pouet de 5 metres en deixa en la base de l'avenc. La zona inferior es un diàclasi amb una amplària de 0,5 m. i un recorregut d’escassos 4 m. que es tanca per les dos bandes, al sud completament i al nord les parets s'ajunten fins fer-se impenetrable a nivell humà. L'avenc es estret i la progressió es penosa.

La cavitat presenta un desenvolupament de 12 m., un recorregut en planta de 8 m. i un desnivell de -6,7 m.

La base del pou es prou estreta.

Topografia.

Font de la Murta (Nules)

  

Galeria interior de l’ullal o Font de La Murta.

 

La Font de La Murta es una surgència càrstica de gran importància dintre del context de la Serra Espadà. Pues aquesta font drena una gran àrea de terreny situada al sector sud-oriental d'aquesta unitat.

Hi han registres i informació oral que ens parlen de que en la Font de la Murta hi havia una cavitat de gran envergadura. Inclús ens parlen que fou un amagatall a la guerra civil espanyola, amb una gran quantitat de gent refugiada allà dintre. Altres parlen de certes similituds amb la veïna cova de Sant Josep de la Vall d'Uixó.

 

Boca de la cavitat en l’actualitat.

 

Però malauradament, tan com ens han indicat els propietaris del terreny on es troba aquest ullal, aquella cavitat va quedar ensorrada. Suposem que el que es va ensorrar va ser la zona d'entrada. A dia d'avui hi ha un habitatge situat sobre on suposadament es trobava l'entrada a aquesta gruta.

Lo que queda actualment (any 2022) es un ullal que es penetrable en els seus primers 26 m. També existeix un estret pou en les seues rodalies, així com un important pou de reg: el motor de la ratlla. Aquest ullal sols s'activa després de fortes pluges, generalment quan tenen lloc les típiques llevantades del litoral mediterrani.

Galeria amb un marcat origen tectònic i amb sediment arenós al piso.

 

La Font es situa a la partida de La Murta i al final del camí de la Murta. Per pocs metres està situat a terme de Nules, just a la ratlla amb el de La Vilavella, població mes propera a la cavitat. Les seues coordenades son les següents: Datum ETRS89: Fus:30 S   X-739780  Y-4415221  Z-73 m.

 

Topografia de la cavitat.

 

La cavitat te una boca de 1,5 x 1,1 m. (ample x alt) que dona pas a una curta galeria de 6 m i orientació sud-oest que es creuada per un altre conducte perpendicular de 15 m. de desenvolupament. Aquesta segona galeria finalitza amb un ressalt vertical impenetrable amb un toll a la seua base. La cavitat mostra clares marques de funcionament com a conducte forçat, originat sobre discontinuïtats tectòniques.

El recorregut de la cavitat es de 26 m, el desnivell de 11 m. (-8,8 / +2,2) i el recorregut en planta de 22 m.

La topografia fou realitzada pels germans Juan Maria i Luis Almela al febrer de 2022.

 

Boca de l’ullal.

Topografía del sistema la Horcada l'Alba (actualizada a enero de 2022).

 

Ya tenemos la topografía de la cavidad explorada este verano en Picos de Europa: el sistema la Horcada l'Alba. Este sistema está formado por 4 bocas, que son la FP-208, FP-207, FP-258 y FP-210. La sigla FP hace referencia a Fuente Prieta, zona donde se ubica el campamento, y relativamente cercano de donde se abren las 4 bocas del sistema. Decimos relativamente, porque tenemos una aproximación de unos 30-45 min. desde el campamento hasta las 4 entradas a la cavidad.

Boca de la FP-208.

 

Topografía (alzado) de las FP-208 y FP-210 en el año 1987.

Las 4 simas o "pozus" ya se exploraron anteriormente. Por una parte, la FP- 208, que es la boca superior del sistema, estaba unida a la FP-210, que es la boca inferior. La FP-208, por su parte posee un pozo de entrada de 32 m., seguido de otra vertical de 100 m. y se alcanzó en el año 1986 la cota de -540 m. todo un hito para la época. En la cota de -290 m. aparece una gran sala cubierta de nieve, se trata de la sala Tibor. Es en esta gran cámara donde se encuentra la unión con la FP-210.

Topografía de la FP-210 en el año 1987.

 

 

Planta de las FP-208 y FP-210 en el año 1987. Observesé como la sala Tibor difiere en ambos dibujos.

La FP-210 presenta una enorme boca formando un Jou. En el presente año se encontraba totalmente tapada por un gran nevero, pero en el año 1987 cuando fue explorada el acceso por el nevero era posible. Tras una sucesión de pozos y rampas de nieve se alcanzan algunas grandes salas repletas de nieve. Más abajo, y en la misma campaña de 1987 se une a la FP-208 en la mencionada sala Tibor.

Pozos con nieve en la FP-207.

 

 

 Topografía de la FP-207 en el año 1985.

Por su parte la FP-207 fue explorada en el año 1985 alcanzando la profundidad de -140 m. (actualmente cota de -159 m. medida desde la boca superior, la FP-208). En los pozos de la FP.207 también encontramos acumulaciones de nieve, así como en la base de sus pozos.

Salle des Nodules, en la FP-258. 

Mientras que la FP-258 fue conectada con la FP-207 en los primeros años del presente siglo (posiblemente en 2003). La FP-258 finalizaba tras unos estrechos pozos bajo la sala des Nodules. No hemos podido encontrar la topo de la época en la cual fue explorada.

Ventana que permitio unir los sistemas FP-208 / FP-210, con FP-258 /  FP-207.

Este año se han realizado avances importantes en este sistema subterráneo. La intención inicial era reequipar la cavidad para re-explorarla y hacer una nueva topo, pero como sabremos en la exploración no puedes hacer planes a largo plazo. En seguida Olivier localizo una ventana en la base del pozo de entrada de la FP-208. Esta ventana dio paso a una nueva unión entre los sistemas FP-208 / FP-210 y FP-207 / FP-258. Dicha conexión nos permitió re-explorar y re-topografiar estos dos "pozus".

 Gran pozo de 152 m.

La gran sorpresa apareció cuando; forzando unas estrecheces en la base del FP-258 se descubrió un gran pozo que a la postre resultó ser de 152 m. de desnivel y con un diámetro de 25 m. Pero las sorpresas no finalizaron aquí y desde la base del gran pozo se exploraron varios ramales más, uno de ellos conduce a la espectacular Salle du la piste de ski. Se trata de una enorme sala ocupada por un gran nevero y que alcanza la cota de -385 m.

 La piste de ski.

Con estos magníficos resultados las perspectivas para la campaña Yourte 2022 son inmejorables. Campaña que, por otra parte, será la celebración de los 50 años de exploraciones por parte de los galos del SCOF en las montañas de Los Picos de Europa. No podemos evitar echar una mirada atrás para reconocer que cada generación solo aportamos un granito de arena a este gran proyecto... y por supuesto poner en valor las grandes hazañas llevadas a cabo por tantos espeleólogos anónimos que han dejado sus esfuerzos en estos pozus.

 Topografía parcial del sistema realizada por Luis Almela, posteriormente unida al resto de la red.

Cova Trobada (La Sénia): Topografia de la zona inferior

Sala del Castell.

 

Cova Trobada es coneguda des de temps immemorials per la gent de la contornada, en canvi, actualment es poc visitada pels espeleòlegs. Pues queda molt lluny de zones transitades i el accés en cotxe es llarg. Per accedir el camí mes ràpid es des de Fredes, a la província de Castelló, encara que la cavitat està dins del terme municipal de La Sénia, en província de Tarragona.

 

Sala mes ampla de la cavitat.

 

Que no sigui visitada no vol dir que no tingui interès. Es una cavitat amb moltes formacions, amb bones dimensions de galeries i amb una gènesi molt interessant. A nosaltres ens va agradar la visita. En aquesta ocasió vam aprofitar per topografiar la part interior de la cova, una zona que no apareix a les topos que hi tenim, ja que el seu accés fou desobstruït amb posteritat als alçaments topogràfics.

Luis junt a unes blanques estalagmites (Foto: Pilar Sánchez).

 

A continuació afegim unes línees escrites per Carlos Martínez, un dels desobstructors de Cova Trobada:

La dècada dels 90 fou pera l’Espeleo Club Tortosa la mes fructífera i potent en quant a descobriments i exploracions; tant en los Ports (el nostre pati particular) como en altres zones de Pirineus i Cantàbria. Una de les qualitats que havíem adquirit alguns membres del Club fou una consistent i eficaç capacitat pera realitzar desobstruccions anteriorment impossibles. Una de les accions que ens vam plantejar fou la revisió de les cavitats mes antigues dels Ports amb una visió “mes moderna” aprofitant aquesta nova capacitat.

 

Així, revisarem i aconseguirem augmentar recorreguts i fondàries en algunes d’elles (Avenc dels Mamelots, Avenc de Farrubio i Cova Trobada com les mes importants). Concretament Cova Trobada, era una de les coves que visitàvem tots els anys en els cursets d’iniciació. En un d’ells constatarem que en la part final existia la possibilitat molt evident de poder dur a terme una desobstrucció.

Sala del Castell, la mes concrecionada de la cova.

 

Així pues, crec que fou a l’any 1994 quant vam emprendre la feina. No fou molt complicada però si excitant. En la última part de la zona de les desobstruccions, aquell dia baixava una bona cascadeta just a sobre d’on devíem de treballar. Veient el panorama, vaig recordar que en el Lada Niva duia sempre un paraigües plegable en la guantera. Vaig eixir a buscar-lo i vaja que ens va anar be pera “protegir-nos” de la intensa dutxa i poder arribar al final on l’aigua es perdia entre graves i un estret conducte ja impracticable. El paraigües anava poc a poc autodestruint-se, trencant-se una vareta rere l’altra i amb mes que menys forats, però va complir com un valent i ens va fer menys freda i suportable la desobstrucció. Es una de les anècdotes simpàtiques que a sovint tenim els espeleòlegs quan fem “cosetes rares”.

 

La galeria principal presenta un contrast de tonalitats que li donen un toc magnific.

 

La cavitat es pot descendir sense necessitat de utilitzar material de progressió vertical fins la cota de -64 m. D'aquesta manera visitarem les galeries mes amples i mes ben decorades de la gruta. Però a partir d'aquesta cota hi han uns pous que ens duran a la zona mes fonda de la cova.

 

Curiosos plats a la base del primer pou de 10 m. (cota de -74 m.).

 

Es tracta d'un primer pou de 10 m. seguit d'un altre de 12 m. que ens deixen a la zona terminal a l'any 1976, quan la SIE del CEA va efectuar la topografia. Aquestes dues verticals estan assentades sobre una fractura tectònica on les parets s'hi presenten molt emmascarades per els recobriments litoquímics. Per aquestes verticals sol haver degoteig que ens deixen xops.

 

Sala superior de la zona topografiada (Foto: Pilar Sánchez).

 

Un cop baix del P.12 apareix un pas estret que fou desobstruït per l'ECT i dona pas a la zona "nova" topografiada recentment per nosaltres. La gatera dona pas a un pou, el qual podem baixar, o també podem flanquejar i continuar per un conducte estret fins una sala de 6,5 x 3,3 m. amb concrecions, on destaca una gran estalagmita. Es la sala superior d’aquesta zona mes fonda de la cova. En el piso d'aquesta primera sala hi han dos gran boques de pou que ocupen gran part de l'espai i que davallen cap a la sala inferior.

 

Topografia detallada de la part inferior de la cova.

 

Si tornem enrere, fins la capçalera del pou que hem flanquejat, podem baixar aquest amb ancoratges naturals. Es tracta d'un pou de 10 m. mes bé estret. A la seua base ens trobem en una galeria amb el piso cobert de terra, on es situa la cota de màxima fondària a -99,0 m. La petita galeria fa un gir d'uns 90°, i just en aquest punt existeix una finestra penjada uns dos metres sobre el terra del conducte. A l'altra banda de la finestra trobem la sala inferior que presenta unes dimensions de 7,9 x 2.6 m. i 4,6 m. d'alçada. Al sostre veiem les dues xemeneies que comuniquen amb la sala superior i on s'aprecia clarament el fort busament que mostren ací els estrats.

 

Sala inferior de la zona topografiada, a la cota de -99 m.

 

A la sala inferior hi ha mostra de que es formen dos tolls sobre la sorra i l'argila. Allí existeixen unes curioses formacions que son els vestigis d'uns tabics de gours formats sobre el fang. Com que el fang té una consistència baixa estos gours han quedat trencats, restant actualment tan sols part d'ell, pel que presenten una morfologia molt peculiar.

 

Curioses concrecions formades per la degradació d'un gour.

 

La topografia a estat realitzada per Pili Sánchez i Luis Almela al juny de 2021. Ara la cavitat té un desenvolupament de 340 m. i una fondària de -99,0 m. Pel que fa a la zona inferior, hem topografiat 50 m. de desenvolupament i un desnivell de -11,5 m. La mateixa visita fou aprofitada per conèixer la cavitat i obtenir algunes boniques imatges que acompanyen aquest article.

 

 

Topografia de la SIE del CEA amb la zona nova inclosa.

CAVITATS MAGIQUES (2ª part)

Ja en vam parlar de cavitats màgiques a la primera part d’aquesta sèrie d’articles sobre aquest tipus de coves que han despertat un gran interès pels humans durant èpoques passades i presents. En aquesta segona part, a mes de cavitats santuaris relacionades a la religió catòlica, també en presentarem dos exemples de santuaris amb altres cultes: per una banda una cova que va ser un important santuari a la prehistòria, i per altra banda un castell de l’època medieval.

Castell de Predjama, construït en la boca d’una gran cavitat.

El castell de Predjama es actualment un gran atractiu turístic, que rep milers de turistes provinents de tot el mon. Però aquest lloc a segut habitat per lo menys des del segle XIII. Ja que el primitiu castell data de 1202. Però, no obstant en algunes de les galeries de la cavitat adjacent s’han trobat restes de l’edat de pedra o edat lítica. La primitiva fortalesa es va construir en aquest lloc pera tenir la protecció de la gran cavitat on esta assentat. L’ubicació de la construcció es de lo mes curiós. Esta construir sobre la boca de una gran cavitat. La boca te uns 35 m. d’alçada i dona pas a una gran xarxa de galeries. A mes a mes el castell esta assentat sobre un penya-segat de mes de 110 m.

 

Galeries subterrànies urbanitzades (Foto: Marko Razpotnik Sest/Shutterstock).

Es castell es situa al sud-oest d’Eslovènia, prop de la localitat de Postojna. El paratge on s’obri es un magnífic Carst on abunden les coves i els avencs. Com ve sabem Eslovènia es un dels països del mon amb mes cavitats que superen els 1000 m de fondària. De fet el nom “Carst” prové d’una zona d’aquest petit país anomenada Carso, on es va descriure per primera vegada aquestes formacions geològiques tan estimades pels espeleòlegs. Pel que fa a la cavitat, aquest te un recorregut lleugerament superior als 13 km. i es una de les de major desenvolupament d’Eslovènia.

Panoràmica de la fortalesa (Foto: Sharon Wildie/Shutterstock).

Dintre de la seua historia hi ha un personatge que va marcar una pagina important: Erasme de Lueg o de Predjama, un noble que es va refugiar al castell i a la cova durant un assetjament que va durar mes d’un any. Aquest setge s’engloba dintre d’una guerra civil. Conta la llegenda que Erasme podia sortir del castell per les galeries de la cova, fet que li va permetre sobreviure tant de temps l’ assetjament. Una d’aquestes galeries connectava la gran boca on es situa el castell amb la part alta de la muntanya on esta excavada.

Vista general del santuari de La Balma amb la creu coberta en primer pla i la coveta del dimoni a l’esquerra del santuari (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Tonant mes a prop de casa, a la comarca dels Ports, dintre de la nostra província de castelló, tenim un magnífic exemple d’un santuari amb molta llegenda. Es tracta d’un santuari catòlic assentat dintre d’una gran balma que dona nom al complex: “La Balma”. Te certa similitud al Castell de Predjama, ja que s’assenta sobre una gran boca. Però a diferencia de la fortalesa eslovena, aquesta cavitat te escàs recorregut i està excavat en materials de conglomerat. El santuari domina la vall del Riu Bergantes, que drena les seves aigües cap al Ebre.

 

Interior del santuari amb el púlpit en primer pla (Foto: Arteguias.com).

La Balma esta dintre del terme municipal de Sorita, i molt a prop de la tranquil·la població de Palanques. Fou un important centre de peregrinacions durant molts segles, tant de poblacions de Castelló com de Terol. A dia d’avui, a mes dels peregrins també es un lloc molt freqüentat pels turistes i pels que busquen un poc de pau. A mes de l’ermitori també hi ha moltes dependencies, com ara hostatgeria, restaurant, sala d’exposicions, etc...

Porta d’entrada a l’ermitori (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Fou un centre d’exorcismes, fet que li ha donat molta popularitat. Unes dones anomenades les Caspolines (per la seua procedència de la localitat de Caspe) realitzaven rituals d’exorcisme. En els voltants hi ha una petita coveta penjada al mig del cingle, amb una altra llegenda: es l’anomenada cova del dimoni o del diable. Es conta que cada cop que es feia la processo i la mare de Deu de la Balma passava per baix de la cova, des d’allí queien pedres. Els veïns afirmaven que allò era obra del diable. En certa ocasió es va col·locar una creu de fusta dintre de la esmenada coveta i des de llavors mai ha tornat a ocórrer aquest fet. Als anys 70 la creu fou substituïda per una de acer pels espeleòlegs del SIS de Tarrassa.

Interior del santuari de La Balma (Foto: saltaconmigo.com).

La imatge de la mare de Deu de La Balma fou trobada per un pastor al segle XV. Dintre del conjunt arquitectònic destaquem la creu coberta, situada junt al camí d’accés a l’ermitori; també l’hostatgeria i com no la pròpia ermita situada dintre d’una gran balma així com el curiós campanar situat junt a la porta de l’església. Per accedir al seu interior tindrem que recórrer les diverses estàncies, i en algun tram per un passadís que es troba penjat sobre el cingle on s’enclava el magnífic santuari.

Cueva de Chaves (Foto: Heraldo.es).

Ens anem fins la Sierra de Guara a la provincià d’Osca per parlar de la Cova de Chaves, probablement el jaciment neolític mes important de tot Aragó. Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Al seu interior s’han trobat restes de fauna, ceràmica e industria lítica, ferramentes òssies, adorns personals, cantes pintats... Fou un assentament permanent de gran importància per les seues característiques. A l’any 1984 es va començar a excavar en la cavitat per part d’arqueòlegs. Una enorme boca de 60 m d’amplada per 20 alçada donen pas a una gran estància de mes de 200 m. de recorregut interior.

Topografia de la Cueva de Chaves.

Aquest importantissim jaciment va ser destruït en gran part pel seus propietaris. Un fet que va ocórrer sobre l’any 2000 i del que encara no s’ha complit condemna. La lluita per part d’una gran part de la població pera que es faça justícia de moment no ha donat els resultats desitjats. La historia de la destrucció del jaciment es molt trista. La cova es trobava dintre d’un coto de caça propietat d’un oligarca. Al any 2007 es va constatar de la destrucció del jaciment de forma totalment il·legal, ja que es va construir un pessebre pera els animals presents en el coto de caça on es situa la cavitat. El propietari de la finca fou condemnant per  un delicte sobre el patrimoni, però la condemna mai s’ha arribat a executar.

 

La gran boca de la cavitat (Foto: Diario de León).

Aquesta cova forma part del sistema del Solencio de Bastaras (encara que no comunicada físicament), cavitat explorada XIX per Lucas Mallada i per Lucien Briet al 1909. Posteriorment, a partir dels anys 60 del segle passat, fou explorada rigorosament pels grups d’espeleòlegs Peña Guara, Grup espeleològic de Badalona i els grups Montblanc i de Terrassa. En l’actualitat rarament es concedeixen permisos ja que el coto de Bastaras sempre nega els permisos al·ludint a diverses raons. Un fet que es suma a la destrucció del jaciment de la veïna Cueva de Chaves per part dels propietaris de coto.

 

Treballs arqueològics a la Cueva de Chaves (Foto: Museo de Huesca).

Per finalitzar tornarem a la nostra província, ara ho farem a la Cueva Santa, situada a la població d’Altura, a la comarca del Alto Palància. El santuari te una part exterior i una gran part situat baix terra dintre de lo que era una cavitat natural. Conta la tradició que al 1516 es va trobar una imatge d’una mare de deu i a partir d’aquell fet començà el culte religiós. La cova ja era coneguda ja que els pastors la gastaven com a refugi, s’anomenava Cueva del Latonero. Però s’ha trobat ceràmica del bronze, lo que ens diu que la cavitat ja seria un santuari en èpoques molt antigues.

 

Sala de la Verge, a la Cova Santa (Foto: Web altopalancia.es).

Unes escalinates, ja dintre de la zona subterrània, donen pas a diverses estàncies condicionades per al culte. En un primer nivell es situa la capella de la comunió, que esta edificada dintre de la roca. Mes avall es troba la sala dels exvots, tancada al públic. I a un nivell mes baix hi ha un gran sala on hi ha construïda una capella: la sala de la Verge. Ací es celebren misses. Tota aquesta part visitable pera el públic es extraordinària, en ella es respira un ambient especial. Es un important centre de peregrinacions. La mare de Deu de la Cova Santa fou declarada patrona dels espeleòlegs espanyols pel papa Pío XII a l’any 1955.

 

Capella de la Verge vista des de les escalinates (Foto: Web MasTuria.com).

La cavitat consta de molt mes recorregut, exactament 701 m. segons el SICE-CS (cuevascastellon.uji.com) i 464 m. segons el llibre editat pel Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera. En algunes zones s’assoleix una considerable fondària: la cota mes fonda del sector II es troba a la zona del laberint arribant a -62 m.; i en el sector III, en la sala del frare s’arriba a -55 m i en la sima del Moonmilk a -104 m. sondejats però nomes -63,5 m. a nivell penetrable humanament. La part mes inaccessible de la cova a sigut objecte d’exploracions espeleològiques des dels anys 50 del segle XX, principalment pel Centro Excursionista de Valencia. Com a fet interessant a l’any 1960 el Centre Excursionista de Castelló (d’on naixeria l'Espeleo Club Castelló) va organitzar el primer Aplec d’espeleòlegs del regne a aquesta cavitat.

 

Topografia de la cavitat del Grupo espeleológico la Senyera.

En les ultimes dècades el patronat del Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera han dut a terme un estudi multidisciplinari que va donar com a resultat la publicació d’un interesantíssim llibre de la cova des de besants molt variades: Cueva Santa Vol I, exploración y estudio del medio subterráneo. Durant aquells treballs es van descobrir uns importants gravats situats a unes galeries subterrànies que eren desconegudes tant pera els propietaris del temple com pera els espeleòlegs.

 

Cartell de la presentació del llibre de la Cueva Santa.

Per visitar la primera part de la sèrie CAVITATS MÀGIQUES: http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2020/02/cavitats-magiques-1-part.html

Continuarà.