Ferran Guallart, Pepe Vicano i Toni Viciano amb les plaques commemoratives.
Aquell fet, que possiblement en la seva època no tingué transcendència alguna, avui, 50 anys desprès es considerat tota una gesta. En els inicis dels anys 60 l’escala a Castelló era totalment desconeguda pera tothom. Però un grup de joves del Centre Excursionista de Castelló, amb un gran valor i decisió, es proposaren escalar la mes mítica muntanya Castellonenca: el Penyagolosa.
Exposició de fotografies.
Sense tenir cap coneixement d’escalada, començaren a informar-se de les tècniques d'escalada i a iniciar-se en elles. Avui dia ens pot parèixer molt senzill començar a escalar, però fa 50 anys ningú escalava a Castelló i per la majoria de gent, com hem dit, no existia la paraula escalada. Així, en aquells dies dels anys 60, estos intrèpids espeleòlegs i muntanyers prepararen la tan somiada escalada.
Materials utilitzats en l'escalda.
I va ser en l’agost de 1961, dins de una campanya d'exploració de coves i avencs pel Massis de Penyagolosa, quant van realitzar tal empresa. Pepe Vicano i Ferran Guallart van ser pioners a Castelló en l'escalada, com també ho van ser amb l’espeleologia.
Cara sud del Penyagolosa.
Ara, 5 decennis desprès, ho recordem com una gran gesta, però en aquells anys no va tenir el reconeixement que es mereixien. Si be, mai ho van fer pera tenir cap reconeixement, ja que son gent molt senzilla que sempre han fugit de la fama i els homenatges. Els motius que els van moure a escalar el Penyagolosa son molt diferents dels que mouen a la major part dels escaladors avui dia. Ells estimaven i estimen la muntanya.
Salo d’actes de Vistabella de gom a gom.
L'acte commemoratiu va començar a les 6 del vespre, en l'edifici de l'antiga presó de Vistabella, amb la inauguració d'una exposició fotogràfica. En esta exposició es podien veure fotografies de l' escalada, i molts materials dels utilitzats per Pepe i Ferran pera escalar i per anar la muntanya. Es podien veure des de mosquetons i "clavijes", fins a tendes de campanya i botes de muntanya de l'època.
Exposició de fotografies i material de muntanya.
Pepe i Ferran ens van explicar les fotografies i alguns dels detalls de la seua escalada. Desprès, per matar lo cuc, els organitzadors de l'acte ens van treure un aperitiu. Papes, cacaus, olives, refrescos, vi de Les Useres i fins i tot coca i moscatell. L'ajuntament de Vistabella ens va tractar molt be, fins i tot als nostres estómacs.
No mos va faltar de res.
Tot seguit vam pujar a la sala de conferencies i ens van parlar Ferran Sanchís (segon president del CEC), Guillem Palomo (actual president del Centre), Belen Bachero (alcaldessa de Vistabella), i una agent forestal del Parc de Penyagolosa, promotora de l'acte. També es va fer entrega d'unes plaques commemoratives als 2 escaladors pioners: Pepe Viciano i Ferran Guallart; i a Toni Viciano qui va col·laborar amb ells en l’escalada i qui els esperava en el cim.
I pera finalitzar l'acte es va passar un vídeo de “Al filo de lo imposible” sobre els companys de cordada Rabadá y Navarro i el seu drama en la paret nord del Eiger. Ells foren dos escaladors molt famosos en els anys 60. L'ajuntament de Vistabella va deixar el local de l'antiga presó per a la realització d’aquest acte.
