Llucena es un poble de muntanya situat a l’interior de la província de Castelló, a la comarca de l’Alcalatén. El seu terme municipal es relativament gran, amb 137 km2 de superfície, i avarca un gran nombre de muntanyes, serres i barrancs. La major part del seu terme està format per materials calcaris, propensos per a albergar coves i avencs.
Terme
de Llucena amb la situació de les cavitats.
Per que fa al
nombre de cavitats, i partint de la base de dades del catalegs de cavitats de
la provincia de Castelló: SICE-CS,
es el municipi de Castelló que mes cavitats alberga, amb 428 cavitats catalogades.
A mes del fet de la gran extensió del municipi, i la gran quantitat de terrenys
compostos per les calcaries, també el gran nombre de cavitats catalogades s’ha
vist afavorit per la proximitat de Llucena a la capital de la Plana i per la
presencia d’un club d’espeleologia a la població.
Hi ha
nombrosos barrancs a terme de Llucena (Barranc de les Parretes després de plutjes).
A mes del gran
nombre de fenòmens subterranis, destaquen algunes cavitats per la seua fondaria
o el seu recorregut, o també per la seua espeleo-gènesis. Així a Llucena tenim
l’avenc mes fondo de la província: l’avenc de la Figa amb 191 m. de fondària,
situat al cabeço Blanc, a l’extrem oest del terme i junt a la ratlla d’Argelita.
Aquesta cavitat de predomini vertical es molt visitada pels grups d’espeleòlegs
degut al fet d’ostentar el record provincial de fondària.
Jesús
Almela a la màxima fondària de l’avenc de la Figa.
També tenim una de
les 9 cavitats naturals provincials que superen el quilometre de
desemvolupament: la cova de l’Ocre, que amb 1.539 m. ocupa la 7ena posició
al ranquing provincial. Aquesta cavitat, a mes a mes, presenta la singularitat
de tenir una génesis hipogenica, es a dir que es una cavitat formada per fluxos
d’aigua ascendents. Es l’exemple mes clar que tenim a Castelló de cavitats hipogèniques,
pero no es la única. Al terme de Llucena, per no anar mes lluny, tenim varios
exemples de cavitats hipogèniques: l’avenc del Mas de Gual-2 (situat per dalt
del propi mas), i les coves del Cabeço 1 i 2 (situades al cabeço Panolla). La cova de l'Ocre es un important refugi de quiropters, per tant el seu accès està prohibit durant tot l'any.
La cova
de l’Ocre es la cova hipogènica per excel·lència de la província.
També hi han altres
destacades cavitats com ara l’avenc de la Torreta, situat junt al mas
del mateix nom, i molt pròxim al terme de Figueroles. Aquesta cavitat, coneguda
des d’anys immemorials per la gent del mas, s’utilitzava com a baròmetre
natural, ja que quan eixia baf per la seua boca era senyal de que pròximament
hi haurien precipitacions. L’avenc, topografiat en els últims anys, té un
desenvolupament de 593 m. i una fondària de -36,5 m.
Jesús en
el moment en que va descobrir una nova sala a l’avenc de la Torreta.
Al mas de la
Mançanera, a la vesat oest del terme i molt a prop al terme del Castillo de Vilamalefa,
tenim els avenc del Mas de la Mançanera. Es tracta de 7 cavitats
situades totes elles en la mateixa muntanya. De les 7 destaquen pel seu
desenvolupament els avenc numero 6 (467 m. de recorregut i -57,6 m. de
fondària) i el numero 3 (154 m. de recorregut i -46 m. de fondària). Es tracta
de cavitats tectòniques.
Avenc
del Mas de la Mançanera-6, descobert i desobstruït per Jesús Almela.
El terme de Llucena
també posseeix un bon patrimoni miner. Una mostra d’ell son les múltiples
galeries mineres que es troben repartides per tot el terme. Destaquen la de mes
recorregut: les Mines del Furgo. Entre les 9 boca-mines que trobem a la
zona hi ha 4 d’elles que es comuniquen i formen un conjunt de galeries dividit
en 2 pisos i amb un desenvolupament de 442 m. A mes d’aquestes hi ha nombroses
restes de petites explotacions mineres per tot el terme.
Llistat de les cavitats amb major recorregut del terme de Llucena (font: SICE-CS).
Un altre punt d’alta
concentració de cavitat es el Cabeço Panolla. Allí s’obrin una sèrie de
cavitats tectòniques, numerades de la 1 a la 14; i també dues petites cavitats d’origen
hipogènic: les coves del cabeço 1 i 2. Els avencs mes destacats son: el numero 12
que amb 205 m. de recorregut i -74,2 m. de fondària es una de les mes
atractives de la zona; el numero 2 que es la mes fonda de la zona assolint una
cota de -78 m. i 171 m. de desenvolupament; també el numero 14 supera el
centenar de metres de recorregut (135 m. exactament) amb una fondària de -42,2
m. Moltes cavitats d’aquesta zona encara no tenen una topografia, feina que poc
a poc esperen anar completant.
Sergio
Peña explorant l’avenc del Cabeço Panolla-02.
Altres cavitats de
menor desenvolupament dins del terme de Llucena son: L’avenc del Tort de
Pasiento (135 m. de recorregut), que està situat molt a prop de la població.
La cova de la Facció (126 m. de recorregut) situada dalt del Mas de Mollón.
La cova del Mosqueri (125 m. de recorregut) situada per la zona del Mas
de Tena. La cova de la Calçadeta (108 m. de recorregut) molt a prop del
terme de Figueroles, a dalt del Mas del Colegial. L’avenc del Mas de Fabra
de dalt (-51 m. de fondària i 105 m. de recorregut), que es situa pròxim al
mas del mateix nom, en la zona nord-est del terme, cap al terme d’Atzeneta. El forat
dels Coloms (104 m. de recorregut) es troba per la zona del naixement del Riu
Llucena, per un barranc que des del riu puja cap al Mas d’Olaria.
Llistat de les cavitats amb major fondària del terme de Llucena (font: SICE-CS).
Altres zones on es
concentren un bon nombre de cavitats son: La zona del cabeço blanc, on a mes del
nomenat avenc de la Figa, també hi ha la sima del Cráneo (-44 m. de fondària)
o l’avenc del Campisano (-36 m. de fondària). En un tossal pròxim (a l’est)
al mas de Bartoll, anomenat el Cabeçó, tenim una concentració de 13 cavitats tectòniques
de dimensions mes modestes. A la zona del Mas de la Lloma del Campiello, molt a
prop del terme de Figueroles, trobem 19 cavitats d’origen tectònic situades per
baix del propi Mas. També a la zona del Mas de Tena trobem una cova i 5 petits
avencs.
David
Lopez a l’avenc del Mas de Fabra de dalt.
I encara hi ha moltíssimes
mes cavitats a terme de Llucena que pel seu escàs interès espeleològic i perquè
no tenim suficient espai per nomenar, deixarem de fer-ho. I per suposat les
noves cavitats que aniran apareixent en els pròxims anys com a resultat de les tasques
de prospecció que anem fent els espeleòlegs que ens mou l’exploració i la troballa
de noves cavitats.
Text i fotos: Luis Almela
