cavitats-subterrànies: CAVITATS MAGIQUES (2ª part)

Ja en vam parlar de cavitats màgiques a la primera part d’aquesta sèrie d’articles sobre aquest tipus de coves que han despertat un gran interès pels humans durant èpoques passades i presents. En aquesta segona part, a mes de cavitats santuaris relacionades a la religió catòlica, també en presentarem dos exemples de santuaris amb altres cultes: per una banda una cova que va ser un important santuari a la prehistòria, i per altra banda un castell de l’època medieval.

Castell de Predjama, construït en la boca d’una gran cavitat.

El castell de Predjama es actualment un gran atractiu turístic, que rep milers de turistes provinents de tot el mon. Però aquest lloc a segut habitat per lo menys des del segle XIII. Ja que el primitiu castell data de 1202. Però, no obstant en algunes de les galeries de la cavitat adjacent s’han trobat restes de l’edat de pedra o edat lítica. La primitiva fortalesa es va construir en aquest lloc pera tenir la protecció de la gran cavitat on esta assentat. L’ubicació de la construcció es de lo mes curiós. Esta construir sobre la boca de una gran cavitat. La boca te uns 35 m. d’alçada i dona pas a una gran xarxa de galeries. A mes a mes el castell esta assentat sobre un penya-segat de mes de 110 m.

Galeries subterrànies urbanitzades (Foto: Marko Razpotnik Sest/Shutterstock).

Es castell es situa al sud-oest d’Eslovènia, prop de la localitat de Postojna. El paratge on s’obri es un magnífic Carst on abunden les coves i els avencs. Com ve sabem Eslovènia es un dels països del mon amb mes cavitats que superen els 1000 m de fondària. De fet el nom “Carst” prové d’una zona d’aquest petit país anomenada Carso, on es va descriure per primera vegada aquestes formacions geològiques tan estimades pels espeleòlegs. Pel que fa a la cavitat, aquest te un recorregut lleugerament superior als 13 km. i es una de les de major desenvolupament d’Eslovènia.

Panoràmica de la fortalesa (Foto: Sharon Wildie/Shutterstock).

Dintre de la seua historia hi ha un personatge que va marcar una pagina important: Erasme de Lueg o de Predjama, un noble que es va refugiar al castell i a la cova durant un assetjament que va durar mes d’un any. Aquest setge s’engloba dintre d’una guerra civil. Conta la llegenda que Erasme podia sortir del castell per les galeries de la cova, fet que li va permetre sobreviure tant de temps l’ assetjament. Una d’aquestes galeries connectava la gran boca on es situa el castell amb la part alta de la muntanya on esta excavada.

Vista general del santuari de La Balma amb la creu coberta en primer pla i la coveta del dimoni a l’esquerra del santuari (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Tonant mes a prop de casa, a la comarca dels Ports, dintre de la nostra província de castelló, tenim un magnífic exemple d’un santuari amb molta llegenda. Es tracta d’un santuari catòlic assentat dintre d’una gran balma que dona nom al complex: “La Balma”. Te certa similitud al Castell de Predjama, ja que s’assenta sobre una gran boca. Però a diferencia de la fortalesa eslovena, aquesta cavitat te escàs recorregut i està excavat en materials de conglomerat. El santuari domina la vall del Riu Bergantes, que drena les seves aigües cap al Ebre.

Interior del santuari amb el púlpit en primer pla (Foto: Arteguias.com).

La Balma esta dintre del terme municipal de Sorita, i molt a prop de la tranquil·la població de Palanques. Fou un important centre de peregrinacions durant molts segles, tant de poblacions de Castelló com de Terol. A dia d’avui, a mes dels peregrins també es un lloc molt freqüentat pels turistes i pels que busquen un poc de pau. A mes de l’ermitori també hi ha moltes dependencies, com ara hostatgeria, restaurant, sala d’exposicions, etc...

Porta d’entrada a l’ermitori (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Fou un centre d’exorcismes, fet que li ha donat molta popularitat. Unes dones anomenades les Caspolines (per la seua procedència de la localitat de Caspe) realitzaven rituals d’exorcisme. En els voltants hi ha una petita coveta penjada al mig del cingle, amb una altra llegenda: es l’anomenada cova del dimoni o del diable. Es conta que cada cop que es feia la processo i la mare de Deu de la Balma passava per baix de la cova, des d’allí queien pedres. Els veïns afirmaven que allò era obra del diable. En certa ocasió es va col·locar una creu de fusta dintre de la esmenada coveta i des de llavors mai ha tornat a ocórrer aquest fet. Als anys 70 la creu fou substituïda per una de acer pels espeleòlegs del SIS de Tarrassa.

Interior del santuari de La Balma (Foto: saltaconmigo.com).

La imatge de la mare de Deu de La Balma fou trobada per un pastor al segle XV. Dintre del conjunt arquitectònic destaquem la creu coberta, situada junt al camí d’accés a l’ermitori; també l’hostatgeria i com no la pròpia ermita situada dintre d’una gran balma així com el curiós campanar situat junt a la porta de l’església. Per accedir al seu interior tindrem que recórrer les diverses estàncies, i en algun tram per un passadís que es troba penjat sobre el cingle on s’enclava el magnífic santuari.

Cueva de Chaves (Foto: Heraldo.es).

Ens anem fins la Sierra de Guara a la provincià d’Osca per parlar de la Cova de Chaves, probablement el jaciment neolític mes important de tot Aragó. Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Al seu interior s’han trobat restes de fauna, ceràmica e industria lítica, ferramentes òssies, adorns personals, cantes pintats... Fou un assentament permanent de gran importància per les seues característiques. A l’any 1984 es va començar a excavar en la cavitat per part d’arqueòlegs. Una enorme boca de 60 m d’amplada per 20 alçada donen pas a una gran estància de mes de 200 m. de recorregut interior.

Topografia de la Cueva de Chaves.

Aquest importantissim jaciment va ser destruït en gran part pel seus propietaris. Un fet que va ocórrer sobre l’any 2000 i del que encara no s’ha complit condemna. La lluita per part d’una gran part de la població pera que es faça justícia de moment no ha donat els resultats desitjats. La historia de la destrucció del jaciment es molt trista. La cova es trobava dintre d’un coto de caça propietat d’un oligarca. Al any 2007 es va constatar de la destrucció del jaciment de forma totalment il·legal, ja que es va construir un pessebre pera els animals presents en el coto de caça on es situa la cavitat. El propietari de la finca fou condemnant per un delicte sobre el patrimoni, però la condemna mai s’ha arribat a executar.

La gran boca de la cavitat (Foto: Diario de León).

Aquesta cova forma part del sistema del Solencio de Bastaras (encara que no comunicada físicament), cavitat explorada XIX per Lucas Mallada i per Lucien Briet al 1909. Posteriorment, a partir dels anys 60 del segle passat, fou explorada rigorosament pels grups d’espeleòlegs Peña Guara, Grup espeleològic de Badalona i els grups Montblanc i de Terrassa. En l’actualitat rarament es concedeixen permisos ja que el coto de Bastaras sempre nega els permisos al·ludint a diverses raons. Un fet que es suma a la destrucció del jaciment de la veïna Cueva de Chaves per part dels propietaris de coto.

Treballs arqueològics a la Cueva de Chaves (Foto: Museo de Huesca).

Per finalitzar tornarem a la nostra província, ara ho farem a la Cueva Santa, situada a la població d’Altura, a la comarca del Alto Palància. El santuari te una part exterior i una gran part situat baix terra dintre de lo que era una cavitat natural. Conta la tradició que al 1516 es va trobar una imatge d’una mare de deu i a partir d’aquell fet començà el culte religiós. La cova ja era coneguda ja que els pastors la gastaven com a refugi, s’anomenava Cueva del Latonero. Però s’ha trobat ceràmica del bronze, lo que ens diu que la cavitat ja seria un santuari en èpoques molt antigues.

Sala de la Verge, a la Cova Santa (Foto: Web altopalancia.es).

Unes escalinates, ja dintre de la zona subterrània, donen pas a diverses estàncies condicionades per al culte. En un primer nivell es situa la capella de la comunió, que esta edificada dintre de la roca. Mes avall es troba la sala dels exvots, tancada al públic. I a un nivell mes baix hi ha un gran sala on hi ha construïda una capella: la sala de la Verge. Ací es celebren misses. Tota aquesta part visitable pera el públic es extraordinària, en ella es respira un ambient especial. Es un important centre de peregrinacions. La mare de Deu de la Cova Santa fou declarada patrona dels espeleòlegs espanyols pel papa Pío XII a l’any 1955.

Capella de la Verge vista des de les escalinates (Foto: Web MasTuria.com).

La cavitat consta de molt mes recorregut, exactament 701 m. segons el SICE-CS (cuevascastellon.uji.com) i 464 m. segons el llibre editat pel Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera. En algunes zones s’assoleix una considerable fondària: la cota mes fonda del sector II es troba a la zona del laberint arribant a -62 m.; i en el sector III, en la sala del frare s’arriba a -55 m i en la sima del Moonmilk a -104 m. sondejats però nomes -63,5 m. a nivell penetrable humanament. La part mes inaccessible de la cova a sigut objecte d’exploracions espeleològiques des dels anys 50 del segle XX, principalment pel Centro Excursionista de Valencia. Com a fet interessant a l’any 1960 el Centre Excursionista de Castelló (d’on naixeria l'Espeleo Club Castelló) va organitzar el primer Aplec d’espeleòlegs del regne a aquesta cavitat.

Topografia de la cavitat del Grupo espeleológico la Senyera.

En les ultimes dècades el patronat del Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera han dut a terme un estudi multidisciplinari que va donar com a resultat la publicació d’un interesantíssim llibre de la cova des de besants molt variades: Cueva Santa Vol I, exploración y estudio del medio subterráneo. Durant aquells treballs es van descobrir uns importants gravats situats a unes galeries subterrànies que eren desconegudes tant pera els propietaris del temple com pera els espeleòlegs.