COVA DE CABANELLES (ALFONDEGUILLA)

Fa unes setmanes vam realitzar la topografia de la Cova de Cabanelles (Alfondeguilla), per tal de detallar alguns aspectes que consideravem que en la topografia més extesa fins ara, l'elaborada per G. Ribé i J. Llossas en 1976, hi havia algunes mancances. Un dels aspectes que ens ha cridat més l'atenció ha estat la cota de màxim desnivell, -44 metres en la topografia de 1976 i -29,2 metres en la nostra de 2023. Ja hem advertit altres vegades que amb els actuals aparells de topografia hi ha algunes cavitats amb molta rampa, que estan perdent desnivell degut a la major presició del disto X-310 amb el clinómetre, que en els antics mitjans podia conduïr a errades. També tenim actualment més facilitats per mesurar altures de sales o galeries amb molta altura, que en els mitjans d'abans era més complicat. 

Grans espeleotemes a la part central de la sala.

La topografia que ara presentem ha estat generada amb 67 estacions topogràfiques, en les quals s'han tancat 5 bucles per tal de millorar la presició. Com a resulat, la sala presenta unes mides màximes de 46 x 41 x 13 metres, estant formada la cavitat per aquesta sala i algunes xicotetes derivacions en el seu perímetre, on destaca la galeria nord.

Ubicació. 

La boca s'obri al costat d'un corral i d'un camí, estant a 60 metres al sud del barranc de Cabanelles, en la cota 285. La seua entrada presenta unes dimensions de 0,8 x 1 metre, i s'obri dins d'una xicoteta dolina. 

Boca d'entrada a la cavitat.

Descripció de la cavitat:

L'entrada dona pas a un pou de 3 metres, on el primer metre és un tub i els dos restants ens deixen en el vuit de la sala, en el seu extrem nord i la part superior. Aquesta sala presenta unes dimensions de 46 x 41 x 13 metres, amb curts ramals laterals sense apenes continuitat, generalment formats per fracturacions direcció nord-sud o nordest-sudoest. el desnivell d'aquesta sala des de la seua part superior fins a la part baixa és de 23 metres. En la part superior de la sala es on destaquen algunes estalagmites amb colades que asoleixen fins 6 metres d'altura. Per baix d'aquestes formacions la tendència son els grans blocs que ocupen el pis de la sala, encara que a l'extrem est de la sala trobem un espai lliure de blocs i amb pedres més menudes o sedimet fí.

Sala vista des de dalt.

En la zona oest de la sala el seu sostre és més baix, oscilant aquest entre 2 i 6 metres. També en aquest extrem nordest, hi han dos fractures paral·leles amb direcció nordest-sudoest, que descendeixen des del pis de la sala. Una d'elles és impenetrable i l'altra te 18 metres de longitud, asolint un desnivell màxim de -27,6 metres. També en aquesta zona i seguint el perímetre de la sala hi han algunes fractures que s'acaben als pocs metres. Ací destaca la que hem denominat galería nord, que es desvia de la sala uns 20 metres, arribant al punt final a -24,5 metres, que és el punt més al nord de la cova. Ademés d'aquests curts ramals i altres racons que és formen al perímetre de la sala, també hi ha un poc de continuitat entre els blocs, encara que profunditzen poc. El desnivell màxim de la cavitat el trobem al sud, on després de baixar un graó de 4 metres hi ha una rampa que finalitza en un forat impenetrable.

Els recobriments litoquímics adornen les parets de la sala.

Pel que fa a la superficie de la sala, aquesta presenta 1.475 metres cuadrats, mentre que el volum calculat amb les dades de la topografía és de 12.090 metres cúbics.

El recorregut real de la cova és de 89 metres, 68 metres recorregut en planta i un desnivell màxim de -29,2 metres.

Desenvolupament de la cavitat sobre el mapa topogràfic.

Apunts geològics i hidrològics:

Pel que fa als processos de formació, hi ha un predomini dels processos clàstics, que ocupen més de la meitat de la sala. Alguns dels blocs tenen grans dimensions. Un altre procés que segueix al clàstic és el reconstructiu, amb nombroses colades, estalactites, estalagmites i racons amb excèntriques. En general les formacions estan molt alterades pels visitants, principalment les més delicades, com un racó amb excèntriques i cristals que ocupa l'extrem sud-oest de la sala. També trobem blocs amb concrecions i estalagmites, que indiquen les diferents fases de formació de la cavitat, primer clàstic i després litogénic. Pel que fa a sediments fins, trobem en alguns racons o punts baixos xicotetes acumulacions d'argila, però poc notable. 

Estalagmites i gours a la Cova Cabanelles (Foto: Salva Arocas).

Aquesta cavitat es troba dins la zona d'influència o impluvi kàrstic de les Coves de Sant Josep. Es a dir, el barranc de Cabanelles que passa a prop de la cavitat i molts altres de la zona participen en alimentar al sistema kàrstic durant les crescudes, mitjançant infiltració del propi llit dels barrancs o per engolidors més puntuals que donen lloc a cavitats, com La Sima o el avenc de la Riera. La Cova Cabanelles, més allunyada de la sorgencia i en la capçalera de la zona d'absorció, es situa a 3,7 kilòmetres de l'eixida de les aigües i un desnivell de -154 metres. En les diferents publicacions sobre aquesta interessant zona kàrstica de l'Espadà, sempre se li ha atribuït una influència amb les cavitats de la zona i  la circulació subterrània, encara que de forma fòssil o com a paleokarst.

Cristals a la pared oest de la sala.

Amb la seua morfologia de l'entrada, el gran volum de la sala i ubicació propera al barranc, pareix evident que es tracta d'un engolidor fòssil. En les dades preses per a la topografia i una prospecció realitzada pels voltants recorrent el barranc proper i comprovant les cotes, veiem com la part baixa de la cova queda 14 metres per baix del llit del barranc. En el tram proper a la cova, el barranc de Cabanelles presenta cert desnivell, amb petits graons que forma la dolomia, i que mostra un capbussament cap al nordest d'uns 20º. En el seu llit s'alterna l'aflorament de roca amb trams amb còdols d'arenisca, tan freqüents a l'Espadà. Amb aquestes dades, podem reconstruir l'evolució de la cavitat amb la profundització del barranc, com també s'ha fet en altres publicacions sobre la cavitat, on en una primera fase el nivell del barranc quedaria al mateix nivell que l'entrada i aquesta sería un engolidor. Posteriorment, en el descens del nivell base exterior, el cauce del barranc aniria descendint fins a l'actualitat, on queda 17 metres per baix de la boca.

Coloracions rogenques a la galeria Nord.

La funció hidrològica actual pareix que és nula, ja que no sembla que aquesta absorbeix aigua després de crescudes, encara que part del seu desenvolupament ocorre per baix del nivell del barranc. No trobem acumulacions d'argila i altres signes pròpies d'inundacions; no obstant desconeixem com actua la cavitat després de fortes precipitacions i on altres engolidors del barranc s'activen.

Sense dubte, ens trobem davant d'un fenomen espeleològic interessant, lligat a l'evolució del riu Belcaire i al sistema kàrstic de les Coves de Sant Josep.

Perfil de la cavitat sobre l'entorn i el barranc proper.