jueves, 25 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE LES COVES I EL KARST DE LA VALLTORTA

El passat dissabte 20 de novembre, va tindre lloc al Museu de la Valltorta (Tírig) una jornada per celebrar l'Any Internacional de les Coves y el Karst. L'Espeleo Club Castelló organitzava aquesta activitat amb la col·laboració del Museu de la Valltorta. Aquesta va començar a les 10:00 del matí, amb una xerrada al voltant de les coves i el karst de la provincia de Castelló i va finalitzar aprofundint sobre les formes kàrstiques que trobem en la zona del barranc de la Valltorta. Son nombroses les formes generades en la roca calcària que conforma aquest tram de barranc, tant superficials: amb dolines, lapiaz, canó kàrstic o restes d'un antic polje, etc. D'altra banda l'endokarst o formes subterrànies, amb avencs i coves que s'endinsen desenes de metres baix terra. Aquestes formes, producte d'un passat drenatge de les aigües que circulen pel subsòl, estan relacionades moltes vegades amb formes superficials. No trobem en aquesta zona grans cavitats, però si unes 8 cavitats amb cert recorregut que formen conductes verticals relacionades amb formes d'absorció i altres conductes horitzontals que representen la zona de drenatge de les aigües del karst.

Xerrada sobre les coves i el karst de Castelló.

Posteriorment, es van donar unes pinzellades dels materials que usem els espeleòlegs per documentar i explorar les cavitats. En primer lloc l'arnés, amb tots els aparells per baixar i pujar per la corda, que resulten tant estranys a les persones que no practiquen espeleologia. També és van ensenyar els diferents aparells que usem per realitzar les mesures i topografia de les cavitats. 

Explicant com progresem per corda, per baixar als avencs.

Entrada de l'Avenc del Pla de l'Om.

Després d'una xicoteta pausa, vam començar la passejada pels voltants del Museu, per veure alguns fenomens kàrstics, realitzam parades per tal d'explicar el seu interes des del punt de vista morfològic, hidrològic o espeleològic. Realitzem parada en l'Avenc de Pla de l'Om, situat enfront del museu i que fa unes dècades va ser utilitzat com a femer, tirant al seu interior cadàvers d'animals de les granges i altres deixalles. També parem més avant a la xicoteta dolina de l'Avenc del Pla de l'Om-2, com exemple de boca de cavitat instalada en un enfonsament del terreny. Camninant entre ametlers i oliveres, uns kilòmetres més avant veiem en la partida dels Clots, dos dolines de varis centenars de metres de diàmetre: La Foia de la Montserrada i el Pla d'Arçà. Seguidament visitem dos fenòmens relacionats amb la circulació subterrànis de les dos dolines. D'una banda l'engolidor de la Foia de la Montserrada, on un reguer artificial porta l'aigua que inunda el Pla d'Arçà després de pluges, desapareixent les aigües per aquest engolidor impenetrable. 


Pla d'Arçà.

D'altra banda visitem la boca de l'Avenc de Pla d'Arçà, cavitat vertical que arriba a -77 metres de fondària i que en la seva part inferior presenta un riuet temporal, que arreplega part de les aigües que inunden la dolina del Pla d'Arçà. Desde la boca de l'Avenc, tornem al Museu. Allí per finalitzar la jornada veiem un video sobre l'Avenc de Pla d'Arçà, on es conta la seva exploració i descripció.

Arribant a la boca de la cavitat.

Boca de l'Avenc del Pla d'Arçà.

Amb aquesta activitat, hem aconseguit donar a conèixer un patrimoni amagat a la Valltorta. Hi han nombrosos abrics amb art rupestre en la zona, alguns dels quals és fan visites guiades de del mateix Museu, pero sobre de les cavitats subterrànies amb més desenvolupament, hi ha menys informació. Aquests avencs també formen part del paisatge i de la història geològica de la Valltorta, encara que el seu accés queda reservat als espeleòlegs.

jueves, 18 de noviembre de 2021

PRESENTACIÓ DE SPELEOMEDIT EN LA SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA DE CASTELLÓ.

El passat dimarts 16 de novembre, dins de la XXX edició de la Setmana de Cinema de Muntanya de Castelló, el fotògraf i espeleòleg Víctor Ferrer va presentar el projecte Speleomedit, que abarca totes les cavitats dels països que tenen en comú el mar Mediterrani. Victor te una línea editorial al voltant de les cavitats de la Mediterrànea (Mediterranean Caves), amb més de 20 publicacions de llibres de fotografía subterrània.

Recentment, va encapçalar el projecte Speleomedit, que es va presentar el passat mes d'octubre al congres d'espeleologia Kamaraton. Com a resultat d'aquest projecte s'ha fet una publicació on ha eixit a la llum una síntesi de cada país, amb colaboració de molts espeleolegs que formen part d'aquestos 3 continents que banyen el Mediterrani. També una exposició de fotografia, amb més de 50 panells. Part d'aquesta exposició es va presentar a l'entrada del teatre del Raval el passat dimarts.


En el teatre es van pesentar tres películes. La primera titulada "Un viaje bajo el horizonte" sobre divulgació general de l'espeleologia, on s'explicaven tots els aspectes que envolten a les cavitats. En la segona titulada "La Vall d'Ebo subterrània", es mostren les principals cavitats de la zona karstica de la provincia de Valencia. Finalment, l'últim vídeo "Speleomedit 2021" era un resúm del recent congres  kamaraton, a Italia. En aquest es van mostrar tots el preparatius e infrastructura necessaria per preparar un congres, i totes les activitats: conferències, tendes, exposicions, visites a cavitats i l'espeleobar. Un autèntic aconteciment on participen mes de mil persones i és respira un ambient espectacular.



Des de l'Espeleo Club Castelló, vam aprofitar aquesta activitat per fer un homenatge i reconeiximent a Josep Lluís Viciano Agramunt, pels seus 70 anys de trajectoria espeleológica. En l'actualitat continúa en actiu. Els membres de l'entitat li vam entregar una placa, que recorde tot el llegat que ha deixat en l'espeleolgia a Castelló.


domingo, 14 de noviembre de 2021

AVENC DE LES CAVALLERIES O BADALL DE LA VALLTORTA (TÍRIG)

A continuació presentem una cavitat coneguda de fa temps, pero escassament documentada a nivell espeleològic. Recentment, amb la realització de la nova topografía, incorporem aquesta nova informació al catàleg de cavitats de la provincia de Castelló (SICE-CS). Es tracta d'una diaclasa situada molt a prop de la coneguda Cova dels Cavalls, referent de l'Art Rupestre Llevantí. Concretament aquesta cavitat es desenvolupa paral·lela a la gran diaclasa d'accés a la Cova dels Cavalls, formant part de tot el conjunt de cavitats del voltants, com l'abric de l'Arc, l'Arc  i un altra diaclasa secundaria.

Boca de la cavitat

En l'activitat del passat dissabte 6 de novembre, prenem part Gilabert, Marina y Jesús, amb l'objectiu de visitar y topografiar la cavitat. Sobre l'any 2014 l'avenc va ser explorat i instalat amb spits per Carles Cantero, pero no es va arribar a fer la topografía ni medit la seua fondària. Entrem instalant el diferents pous que hi ha. La boca de 6 x 1 metes, dona accés a un pou de 7,5 metres, deixant-nos en una excletxa de 0,7 metres d'amplada.

Pou d'entrada, de 7,5 metres.

Cap al nord la galería finalitza després de superar uns blocs que ocupen parcialment un tram de galería. Aquesta finalitza en la cota -6 metres, en un tram amb les parets blanques degut a la calcificació i fosilització de les colades, per la seua proximitat a l'exterior. Per la banda sud, la galeria és descendent, amb amplades inferiors al metre. Al poc de baixar, hi ha un paset al que segueix un resalt de 2 metres i més avant un pouet de 4 metres. Baix d'aquest pouet, hi ha una planta lleugermanet descendent amb el sostre molt alt i amb 14 metres de recorregut. Ací l'alçada està sobre els 10 metres.

Capçalera del pou de 8 metres.

 En la part intermitja d'aquesta galeria, hi ha un forat a terra, que ens permet baixar un pou de 8 metres, amb una amplada de 0,6 metres. La part inferior esta formada per uns blocs amuntanats i un tram de galeria de 8 metres, dels quals solament 4 resulten penetrables. En aquesta zona final apareixen algunes colades, i baix d'un bloc hi ha els ossos d'algun animal que deguere caure en aquest parany. La fondària màxima que asoleix aquesta cavitat és de -34 metres, mentre que el recorregut real es de 67 metres i recorregut en planta de 45 metres.

En la cota -34 metres.

Topografía de l'Avenc.

lunes, 8 de noviembre de 2021

XXX SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA

 La propera setmana, del 15 al 19 de novembre tindrà lloc al Teatre del raval de Castelló la XXX edició de la setamana de cinema de muntanya, on participa en l'organització l'Espeleo Club Castelló. Con en altres edicions, començarà a les 20 hores i l'entrada serà gratuïta. L'aforament es al 100%.

En la present edició, a l'igual que l'any passat, no ha habut concurs de películes ni de fotografía. Malgrat aquest fet, la qualitat de les películes i els seus protagonistes està asegurada. En aquesta edició, hi ha reperesentació d'espeleologia, per part de Victor Ferrer, que vindrà el dimarts per contar-nos el seu projecte de Speleomedit i la seva recent participació en el congrés Kamaraton. Aquest dia, entre les 19:30 i les 20:00 hores, podreu veure alguns dels seus llibres que ha publicat i comprar-ne algún.



Esperem que disfruteu de la setmana!!!

miércoles, 3 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE EL MON DE L'ESPELEOLOGIA AL BARRANC DE LA VALLTORTA

Amb motiu de l'any Internacional de les Coves i el Karst (any 2021), l'Espeleo Club Castelló organitza una jornada per donar a conéixer les cavitats subterrànies i el relleu kàrstic de l'entorn del barranc de la Valltorta. Col·labora en aquesta activitat el Museu de la Valltorta.

 És ben conegut aquest indret per les nombroses balmes amb art rupestre, que han permés estudiar les cultures passades. Aquestes petites cavitats karstiques son molt importants des del punt de vista arqueològic, però en la zona també trobem altres coves i avencs diferents, amb un cert desenvolupament i que testimonien l'evolució del paisatge kàrstic i del drenatge subterrani de la Valltorta. Son antics conductes formats per l'aigua, i que mitjançant l'exploració espeleològica han permés documentar, reivindindicant el patrimoni subterrani de la zona. Juntament a aquests trobem nombroses formes superficials típiques del relleu kàrstic, que ajuden a comprendre i l'entorn.

El pròxim 20 de novembre tindrà lloc una jornada per donar a conéxier els avencs i coves de la zona, la seua formació, així com altres fenomens kàrstics superficials. L'activitat començarà amb una xerrada on s'explicaran les característiques de les principals cavitats i les tècniques usades pels espeleòlegs per a explorar i documentar allò que trobem. Seguidament realitzarem una caminada per la zona per veure a l'entorn i l'entrada d'algun avenc de la zona, amb explicacions de la fomació de les cavitats i dolines. L'activitat finalitzarà al voltant de les 13:30 hores, després del passeig.

L'activitat començarà a les 10:00 hores al Museu de la Valltorta (Tírig). Per inscriure's a l'activitat cal reservar al  964336010 o al correu: museo_valltorta@gva.es



lunes, 1 de noviembre de 2021

CONSERVACIÓ I NETETJA EN CAVITATS D'ESLIDA

Amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst, varios clubs d'espeleologia hem impulsat activitats al voltant de les cavitats de la serra d'Espadà i una exposició intinerant per donar a conèixer l'interessant patrimoni subterráni d'aquesta serralada. Una d'aquestes activitats va tenir lloc el passat dissabte 23 d'octubre, en la seu del Parc Natural de la serra d'Espadà i visitant varies cavitats properes a la població d'Eslida.


La jornada va començar amb una presentació dels espeleòlegs de Espeleo Club Castelló, Espeleo Club la Vall d'Uixó i GESAP de Segorb, explicant les diferents iniciatives de 2021 i projectatnt el video promocional de l'any Internacional. Seguidament vam fer una xicoteta explicació sobre la Cova de l'Oret i els conos de calcita flotant que hi ha al seu interior, explicant la seua gènesi.



A l'acabar, tots els participants ens dirigirem al barranc de l'Oret on es troben les Coves de la Penya i la Cova de l'Oret. L'objectiu era netejar les deixalles que hi han les tres cavitats de la Penya que estan al costat de la pista. També fer neteja a la Cova de l'Oret i acondicionar els espais dels llacs on hi son el conos i altres formacions d'interés. Ací l'arqueòleg Gustau Aguilella ens va donar unes pinzellades sobre l'interés arqueològic de la cavitat.



L'activitat va finalitzar amb el descens a la sala inferior, on trobem els conos millor consevats. Aquest el vam realitzar  mitjançant dos electrons instalats en el gour circular. 



Amb accions com aquesta, els espeleòlegs pretenem conscienciar sobre la greu presència de les deixalles i contaminació de les cavitats, que poden afectar a la fauna que habita al seu interior o la calitat de les aigues subterrànis. Així evitem el risc de degradació de les cavitats i posem en valor l'interés d'aquestos ecosistemes tan vulnerables. Agraïm al Parc Natural el seu suport per a dur a terme aquesta activitat.

viernes, 29 de octubre de 2021

Cova Trobada (La Sénia): Topografia de la zona inferior

Sala del Castell.

 

Cova Trobada es coneguda des de temps immemorials per la gent de la contornada, en canvi, actualment es poc visitada pels espeleòlegs. Pues queda molt lluny de zones transitades i el accés en cotxe es llarg. Per accedir el camí mes ràpid es des de Fredes, a la província de Castelló, encara que la cavitat està dins del terme municipal de La Sénia, en província de Tarragona.

 

Sala mes ampla de la cavitat.

 

Que no sigui visitada no vol dir que no tingui interès. Es una cavitat amb moltes formacions, amb bones dimensions de galeries i amb una gènesi molt interessant. A nosaltres ens va agradar la visita. En aquesta ocasió vam aprofitar per topografiar la part interior de la cova, una zona que no apareix a les topos que hi tenim, ja que el seu accés fou desobstruït amb posteritat als alçaments topogràfics.

Luis junt a unes blanques estalagmites (Foto: Pilar Sánchez).

 

A continuació afegim unes línees escrites per Carlos Martínez, un dels desobstructors de Cova Trobada:

La dècada dels 90 fou pera l’Espeleo Club Tortosa la mes fructífera i potent en quant a descobriments i exploracions; tant en los Ports (el nostre pati particular) como en altres zones de Pirineus i Cantàbria. Una de les qualitats que havíem adquirit alguns membres del Club fou una consistent i eficaç capacitat pera realitzar desobstruccions anteriorment impossibles. Una de les accions que ens vam plantejar fou la revisió de les cavitats mes antigues dels Ports amb una visió “mes moderna” aprofitant aquesta nova capacitat.

 

Així, revisarem i aconseguirem augmentar recorreguts i fondàries en algunes d’elles (Avenc dels Mamelots, Avenc de Farrubio i Cova Trobada com les mes importants). Concretament Cova Trobada, era una de les coves que visitàvem tots els anys en els cursets d’iniciació. En un d’ells constatarem que en la part final existia la possibilitat molt evident de poder dur a terme una desobstrucció.

Sala del Castell, la mes concrecionada de la cova.

 

Així pues, crec que fou a l’any 1994 quant vam emprendre la feina. No fou molt complicada però si excitant. En la última part de la zona de les desobstruccions, aquell dia baixava una bona cascadeta just a sobre d’on devíem de treballar. Veient el panorama, vaig recordar que en el Lada Niva duia sempre un paraigües plegable en la guantera. Vaig eixir a buscar-lo i vaja que ens va anar be pera “protegir-nos” de la intensa dutxa i poder arribar al final on l’aigua es perdia entre graves i un estret conducte ja impracticable. El paraigües anava poc a poc autodestruint-se, trencant-se una vareta rere l’altra i amb mes que menys forats, però va complir com un valent i ens va fer menys freda i suportable la desobstrucció. Es una de les anècdotes simpàtiques que a sovint tenim els espeleòlegs quan fem “cosetes rares”.

 

La galeria principal presenta un contrast de tonalitats que li donen un toc magnific.

 

La cavitat es pot descendir sense necessitat de utilitzar material de progressió vertical fins la cota de -64 m. D'aquesta manera visitarem les galeries mes amples i mes ben decorades de la gruta. Però a partir d'aquesta cota hi han uns pous que ens duran a la zona mes fonda de la cova.

 

Curiosos plats a la base del primer pou de 10 m. (cota de -74 m.).

 

Es tracta d'un primer pou de 10 m. seguit d'un altre de 12 m. que ens deixen a la zona terminal a l'any 1976, quan la SIE del CEA va efectuar la topografia. Aquestes dues verticals estan assentades sobre una fractura tectònica on les parets s'hi presenten molt emmascarades per els recobriments litoquímics. Per aquestes verticals sol haver degoteig que ens deixen xops.

 

Sala superior de la zona topografiada (Foto: Pilar Sánchez).

 

Un cop baix del P.12 apareix un pas estret que fou desobstruït per l'ECT i dona pas a la zona "nova" topografiada recentment per nosaltres. La gatera dona pas a un pou, el qual podem baixar, o també podem flanquejar i continuar per un conducte estret fins una sala de 6,5 x 3,3 m. amb concrecions, on destaca una gran estalagmita. Es la sala superior d’aquesta zona mes fonda de la cova. En el piso d'aquesta primera sala hi han dos gran boques de pou que ocupen gran part de l'espai i que davallen cap a la sala inferior.

 

Topografia detallada de la part inferior de la cova.

 

Si tornem enrere, fins la capçalera del pou que hem flanquejat, podem baixar aquest amb ancoratges naturals. Es tracta d'un pou de 10 m. mes bé estret. A la seua base ens trobem en una galeria amb el piso cobert de terra, on es situa la cota de màxima fondària a -99,0 m. La petita galeria fa un gir d'uns 90°, i just en aquest punt existeix una finestra penjada uns dos metres sobre el terra del conducte. A l'altra banda de la finestra trobem la sala inferior que presenta unes dimensions de 7,9 x 2.6 m. i 4,6 m. d'alçada. Al sostre veiem les dues xemeneies que comuniquen amb la sala superior i on s'aprecia clarament el fort busament que mostren ací els estrats.

 

Sala inferior de la zona topografiada, a la cota de -99 m.

 

A la sala inferior hi ha mostra de que es formen dos tolls sobre la sorra i l'argila. Allí existeixen unes curioses formacions que son els vestigis d'uns tabics de gours formats sobre el fang. Com que el fang té una consistència baixa estos gours han quedat trencats, restant actualment tan sols part d'ell, pel que presenten una morfologia molt peculiar.

 

Curioses concrecions formades per la degradació d'un gour.

 

La topografia a estat realitzada per Pili Sánchez i Luis Almela al juny de 2021. Ara la cavitat té un desenvolupament de 340 m. i una fondària de -99,0 m. Pel que fa a la zona inferior, hem topografiat 50 m. de desenvolupament i un desnivell de -11,5 m. La mateixa visita fou aprofitada per conèixer la cavitat i obtenir algunes boniques imatges que acompanyen aquest article.

 

 

Topografia de la SIE del CEA amb la zona nova inclosa.

domingo, 24 de octubre de 2021

POZO LA CHELERA (MACIZO DE VERNERA, PIRINEO ARAGONÉS)

 A continuación reproducimos parte de un artículo presentado en las actas del III CONGRESO ESPELEOPIRINEOS, celebrado recientemente. Se trata de la descripción del Pozo la Chelera, cavidad explorada en los últimos años: 

Situación y contexto.

El macizo de Vernera se ubica en la comarca de la Jacetania, entre el valle de Hecho y el de Jasa, al este del pico Bisaurin. El punto de partida para acceder a prácticamente todas las cavidades es el refugio de Lizara, ubicado en el término municipal de Aragües del Puerto. La zona de trabajo presenta una extensión de 28 kilómetros cuadrados, abarcando el sector del Bisaurin, Vernera, Ibón de Izagra y la parte inferior del valle entre la Población de Aragües y el refugio de Lizara. El grueso principal de conductos explorados se concentra en un espacio de 4 kilómetros cuadrados. En todo el sector se han inventariado un total de 105 cavidades, donde destaca el Sistema de la Peña del Mediodía, con 33.276 metros de desarrollo y un desnivel de 902 metros. Otras cavidades que le siguen en recorrido son Espelunga de Napazal, con 2.235 metros y Pozo la Chelera con 845 metros, de la cual nos centraremos a continuación.

El desnivel entre las cavidades ubicadas en las partes altas del macizo y las inferiores, es de 1.060 metros, siendo una probable salida de las aguas el manantial de los Corralones, en la cabecera del rio Osía. Este presenta un caudal en el estiaje invernal de 290 litros/segundo (CHE). Esta surgencia se ubica sobre la cota 1.400 metros y podría estar en relación con la cueva y la surgencia de los Contrabandistas, aportando las tres su caudal a la cabecera del rio Osía. Todavía no se han realizado experiencias con trazadores que demuestren el drenaje del sector, por lo que no se descarta la relación de las aguas drenadas por el sistema, con el manantial de Santa Ana, ubicado en el valle de Hecho, sobre la cota 920 metros y con un caudal cercano a los 2 m3/s.

Situación actual de la exploraciones.

Las exploraciones por parte de la SIE de CEA de Barcelona empezaron en 1992, incorporándose como colaboradores en 2008 el GE 8 de Mas de las Matas y en 2011 el EC de Castellón. Uno de los objetivos de los últimos años ha sido la conexión de algunas cavidades de la zona de Napazal con el resto del sistema, concretamente en el sector del “meandro de los Peques” que finaliza río arriba en el sifón de la Melva. Este sector del sistema, se ubica en la cota –339 metros respecto a la boca superior del sistema (Gueyo). La proximidad entre el sifón de la Melva y las cavidades verticales de la zona de Napazal, junto con la fracturación del terreno, señalan una relación que parece evidente, aunque por el momento la conexión no ha sido posible. Se ha trabajado en la Galería Irene de Espelunga de Napazal y en el Pozo la Chelera. En esta segunda es donde se han obtenido mejores resultados, poniendo de manifiesto la presencia de niveles de circulación de agua y otros conductos fósiles, ubicados en una cota próxima al sistema y a Espelunga de Napazal.

Figuras 1. Meandro de los Peques

Figura 2. Sifón de la Melva.

Al mismo tiempo, en las campañas de 2020 y 2021 se ha trabajado en la boca intermedia del sistema, en Espelunga de Meyodia, en los sectores de Canicross y Macintosh, donde diferentes escaladas han dado con niveles superiores que continúan en exploración.

A continuación vamos a describir el Pozo la Chelera, así como su relación con las otras cavidades cercanas, que debido a su proximidad su relación parece clara.

POZO LA CHELERA.

Descripción física.

La entrada del Pozo la Chelera está orientada al sur, sobre la cota 2000 metros, abriéndose en una importante fracturación del terreno. El hundimiento de entrada da paso a una rampa, con una boca de 3 x 10 metros. A la rampa sigue un pozo de 12 metros que incide sobre un gran bloque de hielo y nieve. Tras un gran péndulo, sigue un pozo de 25 metros y otro de 26, que finaliza en una rampa de hielo, alcanzando la base de los pozos de entrada. Estas acumulaciones de hielo y nieve sufren notables variaciones a lo largo del año, siendo entre los meses de agosto y noviembre, la mejor época para la exploración de la cavidad. De las diferentes visitas realizadas a la cavidad, es en octubre de 2020 cuando se verifican los niveles más bajos de hielo, con descensos de entre 3 y 6 metros en el espesor de las principales masas de hielo que ocupan esta zona de pozos de entrada. En esta zona de la base de los pozos, ubicada en la cota -70 metros, se registró durante tres días la temperatura mediante un termómetro Datalogger RC-5, obteniendo una temperatura de 1,0ºC. En los niveles inferiores de la cavidad alejados de estas masas de hielo la temperatura esta en torno a los 4,0 ºC.

Figura 3. Base de los pozos de entrada.

Desde esta zona inferior ubicada en la base de los pozos, compuesta por una galería de 15 x  5 metros con dirección norte, debemos ascender una serie de cortos resaltes para introducirnos en un estrecho meandro. Este meandro fue explorado por primera vez en octubre de 2017. Tras avanzar por el meandro, ascendiendo una serie de resaltes, alcanzamos una zona más cómoda, de donde parten tres estrechas galerías.

En dirección norte, un ramal ascendente de 35 metros finaliza en la base de un pozo de 22 metros. La base de este pozo se ubica en la cota -35 metros, por lo que suponemos que el aporte ubicado por encima de este pozo, corresponde con alguna dolina exterior. Si tomamos el ramal de la derecha, avanzamos 20 metros por un meando ascendente que finaliza en la cabecera de un pozo de 18 metros. En la parte superior de este pozo (cota -41 metros), encontramos un pequeño aporte que suponemos que también procede de alguna dolina ubicada en el exterior. Ubicados en la base del pozo de 18 metros, tras un estrecho paso encontramos la cabecera de un pozo de 8 metros y otro de 22, que alcanza la cota -90 metros, formando un espacio de 8 x 4 metros. Esta vía de pozos descrita ahora, no es la más cómoda, sino que se trata de una vía secundaria.

Figura 4. Pozo de 18 metros.

Ubicados otra vez en el meandro superior, encontramos un tercer ramal ascendiendo un resalte de 4 metros, al que sigue una gatera. Tras superar esta gatera nos ubicamos en una zona más amplia, con una chimenea o pozo ascendente de 38 metros, que alcanza la cota -10 metros, y que también suponemos que este aporte procederá de alguna de las dolinas ubicadas en el exterior. Estos tres aportes ascendentes no han sido escalados, pues escapaban de los objetivos principales propuestos en la cavidad. Sin duda podrían dar lugar a otras nuevas bocas a la cavidad.

Desde la base de esta chimenea de 38 metros, aparece un pozo de 19 metros, al que sigue otro de 23, alcanzando la cota -90 metros ya descrita en la otra vía de descenso. Desde esta zona, siguiendo un plano de estratificación aparece un estrecho meando de 8 metros, con la estrechísima “gatera del 4”, donde tras una serie de desobstrucciones, se pudo superar en agosto de 2018. Tras la gatera, se avanzan 5 metros hasta alcanzar la cabecera de un pozo de 35 metros, cuya base forma un espacio irregular de 13 x 12 metros, con grandes bloques en su zona intermedia. Aquí aparece un pequeño lago donde el agua se pierde entre un derrumbe de areniscas y parece formar un pequeño sifón en el extremo de la sala. Por otra parte, en el otro extremo de la sala parte un estrecho meandro que finaliza a los 15 metros, en una pequeña estancia inundada, en la cota -132,5 metros.

Figura 5. Pozo de 35 metros.

Volviendo al pozo de 35 metros, este reviste bastante interés, pues a lo largo de su descenso presenta hasta tres ventanas, donde diferentes péndulos y pasamanos han permitido explorar galerías colgadas a diferentes niveles. La galería más interesante se ubica a 21 metros del descenso, donde un curso activo se precipita por los últimos metros de pozo. Este colector presenta un caudal en torno a 12 litros/segundo.

Esta galería denominada “riu del Bateig”, fue explorada en octubre de 2018. Sus metros iniciales están formados por unas pequeñas cascadas ascendentes, hasta alcanzar un nivel horizontal en una pequeña ventana. La galería presenta un recorrido de 155 metros, con una dirección general hacia el norte, asentada sobre una importante discontinuidad. El primer tramo galería lo hace por un meandro estrecho ampliado por disolución, mientras que en el tramo final lo hace por una zona más estructural, donde se suceden los derrumbes y alcanzando un estrato de areniscas. La galería finaliza en una estrechez impenetrable por donde viene el agua. El desnivel de este colector, desde la estrechez impenetrable hasta la ventana donde se inicia el meandro, es de 10 metros. Remontando el río desde la ventana, a los 25 metros encontramos un paso ascendente que comunica con una galería superior fósil, explorada en octubre de 2020. A esta galería fósil, también podemos acceder mediante un pasamanos ubicado a 6 metros de la cabecera del pozo. Esta galería presenta un recorrido de 150 metros, siendo sus metros iniciales con una orientación norte y desarrollándose 3,5 metros por encima del nivel activo. A los 30 metros de progresión, esta galería fósil realiza un giro de 160º, tomando dirección sur. En dirección sur, a los 40 metros, la galería desemboca en otra más amplia, donde se le une por el norte un pequeño aporte procedente de un resalte ascendente de 8 metros, con una estrecha cabecera. Hacia el sur, tras 45 metros la galería finaliza por un derrumbe, quedando totalmente obstruida por bloques y sedimento fino. Las secciones de esta galería final presentan unas dimensiones máximas de 4 x 4 metros.

Figura 6. Galería fósil.

Volviendo al pozo de 35 metros, a 10 metros de descenso aparece otro balcón colgado, que mediante un péndulo nos introduce en una corta rampa ascendente que finaliza en la cabecera de un pozo de 5 metros. Tras este pozo, se abre una galería ancha y escalonada que finaliza en un pozo de 11 metros en “culo de saco”, alcanzando la cota -127 metros.

El recorrido total explorado de la cavidad es de 845 metros, mientras que el desnivel máximo alcanzado de -133 metros lo encontramos en la sala ubicada debajo del pozo de 35, por donde se pierden las aguas del riu del Bateig.

Incluimos la topografía de la cavidad, junto con la situación de esta respecto a otras cavidades de la zona.