BERIG 23. REGISTROS DE INUNDACIONES EN DOS CAVIDADES DE LA SIERRA DE ESPADÁN.

Ahora presentamos el segundo trabajo de la revista Berig 23, titulado: Registros de inundaciones en dos cavidades de la sierra de Espadán. de Jesús Almela.

Escalando en la Cova de l'Ereta (Aín)

Está semana hemos visitado la conocida Cova de l'Ereta de Aín con la finalidad de realizar algunas escaladas en varios balcones que tiene la sala principal. El más prometedor es la de la parte final de la sala, en su extremo noroeste, que es la dirección principal de la cavidad. Tras un primer tramo de 7 metros donde nos aseguramos, sigue otro de 6 también inclinado pero donde se asciende bien en oposición, alcanzando en su parte final una estrechez impenetrable en la cota +2 metros. Cierra todo, sin posibilidades de continuar.

Escalada siguiendo la discontinuidad principal sobre la que se forma la cueva, dirección noroeste.

Posteriormente se realiza otra pequeña escalada de 4 metros en un balcón a la derecha de la anterior escalada donde hay dos estalagmitas y que resulta ser un pequeño espacio sin continuidad. Desde ambas escaladas se ve mejor el techo y como no hay ninguna continuación o recoveco por dónde seguir escalando. También a la derecha, pero en la zona intermedia de la sala hay señales de otra escalada realizada recientemente, que suponemos que también cierra.

 

Parte superior de la segunda escalada.

Desde el techo de la sala al exterior parece que hay una escasa capa de roca de menos de 10 metros, y dónde las viviendas ubicadas por encima afectan de algún modo a la cavidad, ya que se aprecian charcos con un olor a orín. Sobre el nivel del sifón, a pesar de las lluvias de los últimos meses se encuentra bastante bajo. En cambio en pequeño colector temporal si que tiene señales de haberse activado. También hemos observado señales de guano en las paredes marcando un nivel o adheridas a coladas, que seguramente indican inundaciones hasta está cota, unos 2 m sobre el suelo (cota -8 metros). Estás inundaciones serán de modo muy excepcional, cuando los conductos impenetrables que conectan con el avenc del Arenal no puedan evacuar toda el agua.

Nivel de relleno en la primera escalada realizada.

Otras observaciones en la cavidad, ya citadas anteriormente, son los rellenos de la cavidad, con un potente nivel de finos sedimentos intercalado por precipitado de calcita y culminado por una colada que se eleva 6 metros sobre el suelo de la sala (cota -4 m.). Unos 4 metros por debajo de esta hay otro nivel de relleno representado por varias terrazas. Este nivel más bajo coincide por cota con el nivel de la vecina cavidad del Arenal. En él hay pequeños cantos de arenisca y guijarros por debajo de las coladas que lo culminan. Ambos niveles de relleno sedimentario se elevan entre 2 y 6 metros sobre el nivel del cauce del barranc d'Eslida. En la sala hay grandes masas de estas terrazas que han caído en el suelo. En una de ellas se ven dos estalagmitas con diferentes inclinaciones, que crecerían antes y después del colapso de la terraza y que marcan dos fases diferentes de fosilización.

EL RIUET TEMPORAL DE LA COVA DE L'ERETA (AIN)

La Cova de l'Ereta és una cavitat amb conductes fòssils, però que en un punt trobem un sifó o galeria que acaba amb un ressalt amb aigua en la cota -12,2 metres, que correspon amb el desnivell màxim de la cova. Aquest nivell d'aigua presenta poques fluctuacions, de vora 1 metre normalment entre períodes de sequera i més plujosos, però en alguna visita després de pluges moderades (50 mm en 24 hores) no hem vist cap canvi en el nivell de l'aigua, ni en els paràmetres de temperatura i conductivitat. Malgrat això, pensàvem que aquest sifó podria activarse i correspondre l'aport principal de la cavitat, que fa que s'active la part inferior de la sala i que després fa que les aigües vagen cap a l'Avenc de l'Arenal per un tram impenetrable, com ja vam insinuar en maig de 2023.

Ubicació de les cavitats de la zona, amb hipòtesi de funcionament del maig de 2023

El passat novembre, després de les precipitacions vam visitar algunes cavitats de la zona per comprovar la seua resposta hidrológica, entre elles la Cova de l'Ereta. En aquesta visita vam observar la presència d'un riuet (cabal de 0,5 l/s) que venia de la zona sud de la sala i aquest riuet finalitzava en un toll ja conegut que resulta ser un conducte impenetrable i com ja sabem amb seguretat, portava a la cavitat veïna de l'Avenc de l'Arenal. En Arenal, també vam localitzar el col·lector, encara que en aquest l'aigua no corría, però els paràmetres de l'aigua eren idèntics als del riuet de la Cova de l'Ereta. En Arenal la crescuda va inundar parcialment la base la galeria principal i d'ací sembla que es filtraría buscant nivells inferiors. Degut a aquesta crescuda vam vore una rata morta en la galeria, en un punt on va arribar l'aigua. 

El barranc d'Eslida en crescuda al seu pas per l'Avenc de l'Arenal i Cova de l'Ereta.

Rata morta a la galeria principal de l'Arenal.

Una vegada coneguda la zona d'on venia l'aigua, i després d'un curt període on aquest va estar actiu (5 o 6 dies) es començà a valorar la possible continuació seguint l'estreta galeria d'on ve l'aigua. Després de sis visites a la cavitat per forçar aquesta galeria s'aconsegueix progressar durant 17 metres per un conducte de reduïdes dimensions, fins a trobar un sifó i on els dipòsits d'argila pareixen taponar la continuació. Aquesta galeria presenta una direcció general oest-nordoest (290ºN.M.) avançant aproximadament pel lateral sud de la sala i uns 3 metres per baix de  d'aquesta. El punt final del riuet temporal amunt on hem trobat el sifó queda 3 metres per baix de la sala a l'altura de petita cambreta que hi ha a la seua part final.

En conclusió, el que pensàvem que era l'aportació temporal de la cavitat en crescuda, no ho és, i aquest té poca importància pel que fa a funcionament hidrològic actual. Pareix ser una acumulació d'aigua que s'alimenta de xicotetes filtracions. En la cavitat actualment l'aigua ve d'un altre punt, que en crescudes fortes (80 a 120 mm registrats en 2 o 3 dies) pot mantenir-se actiu entre 5 i 15 dies. Per les dades agafades de les aigües, una possible procedència d'aquestes podria ser alguna pèrdua del barranc del Picaio en el tram més proper a la Cova, entre el pont de la carretera i la unió amb el barranc d'Eslida. O també es possible que tinga alguna importància algun dels barranquets que hi ha al seu marge dret més propera a la cova. Finalment també podria tindre alguna influència la Cova de la tia Ondera, que representa una perdua del mateix barranc però 700 metres aigües amunt. Aquesta última hipòtesi no la considerem molt probable. Encara hi ha molts aspectes per a resoldre en la zona, i de moment tot són suposicions.

El barranc del Picaio després d'una crescuda en el tram
entre la Cova de la tia Ondera i la Cova de l'Ereta.

Hipòtesi de funcionament de les cavitats d'Aín després
de les observacions i exploracions de 2025.

Amb aquest nou conducte la cavitat pasa a tenir 182 metres de recorregut, amb el desnivell de -12,2 metres en el sifó, que en març de 2025 estava en el nivell més baix vist per nosaltres. Aquest sifó que nosaltres sapiguem mai s'ha bussejat, però aquest arribara almenys fins la cota -13 metres, un poc per baix del nivell del Barranc d'Eslida al seu pas per la cova. A continuació adjuntem la topografia actualitzada amb el petit conducte explorat i l'itinerari de les aigües de caràcter temporal.

TROBADA D’ESPELEÒLEGS A ESLIDA

TROBADA D’ESPELEÒLEGS A ESLIDA

Eslida 22,23 i 24 de Novembre de 2024

 

Benvolguts espeleòlegs:

Des de l’INTERCLUB espeleològic de Castelló ens complau convidar-vos a una trobada d’espeleòlegs que se celebrarà els dies 22,23 i 24 de Novembre de 2024 en Eslida (Castelló).

L’organització de la trobada, recau en l’INTERCLUB espeleològic de Castelló. En aquesta ocasió, els clubs organitzadors/col·laboradors són:

•                ESPELEO CLUB CASTELLÓ

•                C. M. LA CARRERASSA (FIGUEROLES)

•                C. M. SERRA D’IRTA (ALCALA DE XIVERT)

•                CLUB ESPELEOLÒGIC DE VILA-REAL

•                ESPELEO CLUB LA VALL D’UIXÒ

•                S.E. ESPEMO (MORELLA)

•                CENTRO EXCURSIONISTA ALTO PALANCIA

•                CENTRO EXCURSIONISTA LLUCENA

•                CLUB D´ESPELEOLOGIA SERRA ESPADÀ DE TALES

•                CLUB D´ESPORTS DE MUNTANYA ESPORTVERD

•                CLUB ESPORTIU XAFAROQUES FORCALL

•                GOMEN MONTAÑEROS – (BORRIANA)

•                GRUPO ESPELEO PENYA 69 – (TORREBLANCA)

•                GRUP ESPELEOLÒGIC D´ONDA

 

L’objectiu és que gaudim practicant Espeleo i retrobant-nos en els antics companys o coneixent-ne de nous. En definitiva, que hi hagi molt bon ambient d’Espeleo.

El lloc de concentració serà la localitat d’Eslida, població molt propera a les cavitats. Fins Eslida podem accedir per la Ctra. CV-10 i la Ctra. CV-223.

En aquesta zona trobem un bon nombre de cavitats, quasi totes elles amb predomini vertical. També existeixen alguns barrancs. Pel que podreu realitzar diverses activitats tan com us vinga de gust.

 

Hi haurà zones d’avituallament amb aigua, beguda energètica i alguna cosa sòlida de fruita.

El dissabte per la nit gaudirem d’un sopar de germanor en la població d’Eslida. En aquest mateix poble pernoctarem a cobert en un local de l’ajuntament. Llavors haureu de portar-vos màrfegues i sacs. També hi ha la possibilitat de dormir en casa rural. I per suposat, en les furgonetes.

 

El preu de la inscripció serà de 40 euros, incloent avencs instal·lats, avituallaments, una samarreta commemorativa, buff, tovallola pareo, xarrades, participació en un sorteig de regals, zona per dormir (polifuncional), pàrquing i lliurament de trofeus.

Per suposat tots els participants han d’estar en possessió d’una assegurança per la practica de espeleologia per a l’any 2024. Els participants han de tenir la suficient experiència per poder moure’s amb autonomia en cavitat. No es una trobada amb guiatge.

Confirmeu la vostra assistència - inscripció en el enllaç.

 

INSCRIPCIONS TANCADES. Hem assolit la quota màxima de participats.

 

Inscripcions en:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSe7IgpykxiezW5EvMVsZNwJuzJLUWFKd8sZ1zWAp243_dC9DQ/viewform

 

Informació de l'esdeveniment cavitats: Hèctor 669819582 o Luis Almela 607351954 (WhatsApp).

Informació de l'esdeveniment organització: Esteban 651843427 (WhatsApp).

ENCUENTRO DE ESPELEÓLOGOS EN ESLIDA

Eslida, 22,23 y 24 de noviembre de 2024

 

Queridos espeleólogos:

Desde el INTERCLUB espeleològic de Castelló nos complace invitaros a un encuentro de espeleólogos que se celebrara los días 22, 23 y 24 de noviembre de 2024 en Eslida.

La organización del evento recae en el INTERCLUB espeleològic de Castelló. En esta ocasión los clubes organizadores son:

•                ESPELEO CLUB CASTELLÓ

•                C. M. LA CARRERASSA (FIGUEROLES)

•                C. M. SERRA D’IRTA (ALCALA DE XIVERT)

•                CLUB ESPELEOLÒGIC DE VILA-REAL

•                ESPELEO CLUB LA VALL D’UIXÒ

•                S.E. ESPEMO (MORELLA)

•                CENTRO EXCURSIONISTA ALTO PALANCIA

•                CENTRO EXCURSIONISTA LLUCENA

•                CLUB D´ESPELEOLOGIA SERRA ESPADÀ DE TALES

•                CLUB D´ESPORTS DE MUNTANYA ESPORTVERD

•                CLUB ESPORTIU XAFAROQUES FORCALL

•                GOMEN MONTAÑEROS – (BORRIANA)

•                GRUPO ESPELEO PENYA 69 – (TORREBLANCA)

•                GRUP ESPELEOLÒGIC D´ONDA

 

El objetivo es que disfrutemos practicando la Espeleo y reencontrándonos con los antiguos compañeros o conociendo a gente nueva. En definitiva, que haya un buen ambiente de Espeleo.

El lugar de concentración será la localidad de Eslida, población muy cercana a las cavidades. Hasta Eslida podemos acceder por la Ctra. CV-10 i la Ctra. CV-223.

 

En esta zona se abren un sin fin de cavidades, casi todas ellas de predominio vertical. También existen algunos barrancos. Por lo que podréis realizar diversas actividades a vuestro gusto.

 

Habrá una zona de avituallamiento con agua, bebidas energéticas...

El sábado por la noche celebraremos una cena de hermandad en la localidad de Eslida. En la misma población pernoctaremos a cubierto en un local del ayuntamiento. Por lo que tendréis que llevar esterillas y sacos. También existe la posibilidad de dormir en casa rural Y por supuesto en furgonetas.

 

El precio de la inscripción será de 40 euros, incluyendo la instalación de las simas, avituallamientos, camiseta conmemorativa, buff, Toalla pareo, charlas, la participación en un sorteo de regalos, zona para pernoctar (polifuncional), parking y también se hará entrega de trofeos.

Por supuesto todos los participantes deben estar en posesión de un seguro para la práctica de la espeleología para el año 2024. Los participantes han de tener la suficiente experiencia para poder moverse con autonomía en cavidad. No es un encuentro con guiaje.

 

Confirmad tanto vuestra asistencia – inscripción en enlace: 

 

INSCRIPCIONES CERRADAS. Hemos alcanzado el cupo máximo de participantes.

 

Inscripciones en:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSe7IgpykxiezW5EvMVsZNwJuzJLUWFKd8sZ1zWAp243_dC9DQ/viewform

 

Información del evento cavidades: Héctor 669819582 o Luis Almela 607351954 (WhatsApp).

información del evento organización: Esteban 651843427 (WhatsApp).

 

 

PROGRAMA DE LA "TROBADA" Y HORARIOS DE LAS CHARLAS Y PROYECCIONES:

http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2024/11/iii-trobada-despeleolegs-programa.html?m=1

Cuevas y simas propuestas:

Coves de Sant Josep (Vall d’Uixó)

Sima Posos (Azuébar)

Cueva del Toro (Alcudia de Veo)

La Covatilla (Aín)

Cova de l’Ereta (Aín)

Cova de la Tia Ondera (Aín)

Cova de la Ferrera (Eslida)

Cova de la Matilde (Eslida)

Cova de l’Oret (Eslida)

Sima del Cabezo (Fanzara)  **con zonas descubiertas recientemente**

Sima del Cabezo Royo (Argelita)  **con zonas descubiertas recientemente**

Sima de los Cabezones (Argelita)  **cavidad nueva**

COVA DE L'ERETA - AVENC DE L'ARENAL (AÍN)

Perles de caverna a l'Avenc de l'Arenal.

En l'any 2021 vam publicar un extens article sobre el sistema kàrstic Aín - Artana, dins la Serra d'Espadà (Revista Berig nº 20, pagines 7 a 45) que comprén totes les cavitats actives, semiactives i fòssils que és troben en el barranc d'Eslida i que tenen com a punt de descàrrega la font de Santa Cristina, en Artana. Ací quedava patent l'existència d'un karst funcional i actiu, i un altre fòssil o plaeokarst, actualment desconnectat de l'estructura kàrstica activa. En la zona de la capçalera del barranc d'Eslida, propera a la població d'Aín hi ha el conjunt de cavitats Ereta-Arenal-La Covatilla, que es troben molt prop entre elles i que ja vam assenyalar la relació directa entre la Cova de l'Ereta i l'Avenc de l'Arenal, que quedaven escassos metres per connectar. També vam insinuar la relació d'aquestes dos coves amb La Covatilla, que es troba a l'altra part de barranc, però que possiblement en un passat tindrien relació o potser avui encara hi ha alguna mena de connexió hidrológica de caràcter temporal.

Alçat de las tres cavitats, amb les seues cotes i hipótesis de funcionament hidrològic.

Estretor d'entrada a Arenal.

L'objectiu d'aquestes línies es mostrar les recents exploracions en l'Avenc de l'Arenal, que han premés superar un pas estret després de tres jornades de desobstruccions. Com a resultat la cavitat ha incrementat el seu recorregut sensiblement, passant de 59  a 112 metres, i assolint un desnivell positiu de +12,6 metres i negatiu de -3,7 metres. Amb aquest nou recorregut, i les topografies acabades, veiem com la connexió amb la cova de l'Ereta queda molt propera pel pis superior, però una colada i sediment tapen la unió, que estarà a uns 2 metres i elevada 5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Ací ens hem comunicat des de les dos coves per vibracions, no per veus. Pel nivell inferior, que és per on creiem correrà l'aigua després de fortes pluges, si que hem connectat amb la cova de l'Ereta per veus, però la connexió queda a 14 metres lineals que des dels dos costats representen conductes impenetrables reblits d'argila. A més, per aquest conducte impenetrable també hi ha corrent d'aire que afirma relació directa entre les dos coves per aquest conducte impenetrable.

Gatera ascendent amb estretiment que ens porta al laminador.

Tram final de la galeria ampla, amb colades fóssils i el pis de sediment hùmit.

Perles de caverna en una xicoteta estança immediata a la sala de la cova de l'Ereta.

Descripció de l'avenc de l'Arenal:

La boca de la cavitat s'obri al marge esquerre del barranc d'Eslida, i a 7 metres del seu llit. L'entrada esta formada per una diclassa que baixa 3,3 metres, però a l'abril de 2021 es va forçar un pas situat en la part de dalt d'aquest ressalt d'entrada, que dona a una estretor d'uns 15 metres que finalitza en una galeria més còmoda de 25 metres. Aquesta galeria acaba en una colada impenetrable amb un pas que va tenir que se eixamplat, i després d'un laminador amb molta estalactita, als 4 metres trobem un altra estretor que ha segut superada fa poques setmanes.

Galeria principal amb el punt d'accés de de l'estretor inicial.

Galería principal, explorada per primera vegada a l'abril de 2021.

Vista general de les perles de caverna de la part final de l'Avenc de l'Arenal, descobert recentment.

 Darrere de l'estretor, arribem a un curt tram descendent, que als 3 metres per un pas de sostre baix ens porta a una galeria ampla direcció oest-est, amb 12 metres de recorregut, amplària mitja 2,5 metres i altura de 7 metres. Ací destaquen les banderes i gours, així com alguna perla de caverna. En la part inferior de la galeria surt una curta gatera de 6 metres que acaba en un passet entre blocs, no intuint-se continuació evident. En l'extrem oest la dicalssa tanca, mentre que cap a l'est una gatera elevada a 1 metre del pis dona pas a una curta galeria de 6 metres on destaca per la quantitat i qualitat de perles de caverna. Aquesta saleta o conducte terminal esta obstruït per sediments i colades que taponen la connexió en la cova de l'Ereta, de la que està a tan sols 2 metres en planta i elevada 5,5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Suposem que una potent colada va deixar incomunicats els dos conductes. Actualment son conductes fòssils, penjats, reblits de sediments i molt decorats amb espeleotemes. Abans daccedir a aquesta part final, mitjançant una escalada de 6 metres, hi ha una curta planta superior de 5 metres amb un altra xicoteta trepada que finalitza en una cúpula en la cota + 12,6 metres.

Tram de galeria més ampla descobert a l'abril de 2023.

                                                

Tornant a la gatera que dona pas a la zona nova, just després de superar-la, podem avançar per baix d'una colada, on vam tenir que desobstruir la capçalera d'un ressalt de 2 metres. Baix d'aquest ressalt, hi ha una rampa en gatera que porta a un nivell que sembla ser semiactiu, podent avançar 3 metres cap al sud, on es tanca veient uns metres de continuació impenetrable. Cap al nord, després d'avançar 5 metres trobem un altre pas impenetrable, on es veuen 4 metres molt estrets. Aquest pas, que seria riu amunt quan la cavitat s'activa, es el que connectaria en un laminador impenetrable de la sala de l'Ereta, i que de fet hem connectat per veus i on es nota corrent d'aire. En els dos extrem s'han iniciat desobstruccions, però la connexió física pareix poc viable de moment, ja que no esperem conducte molt còmodes i el treball que hi ha és molt.

Colades en les zones noves de l'Arenal.

Topografies de la cova de l'Ereta i avenc de l'Arenal

 amb les noves descobertes actualitzades. 

La relació entre aquest conjunt format per Arenal i Ereta amb la Covatilla, si que resulta dubtós, però ho creiem probable. Hi trobem el barranc que talla ambdues conductes. Per contra, les direccions generals de les cavitats son iguals, ja que és desenvolupen perpendiculars al pla d'estrat. La distància entre la zona d'entrada de Arenal i el sifó riu amunt de La Covatilla és de 87 metres lineals i 18 metres de desnivell. Un dels treballs pendents en la zona es comprovar després de crescudes com s'activen el sistema Ereta-Arenal. Seguint les nostres hipòtesis dels conductes semiactius inferiors, aquests aniran del sifó de Ereta, cap a la zona inferior de Arenal. En el tram més proper a l'entrada de Arenal, desconeixem per on circularà l'aigua. Queda encara per resoldre on anirà a parar aquesta aigua i d'on vindrà. Tot un repte per als propers anys.

Ubicació de les tres cavitats en ortofoto, amb l'hipotesi de funcionament hidrológic.