BERIG 23. UNES NOTES SOBRE LA TROBALLA DE RESTES DAVALL TERRA.

Ací presentem el primer article de BERIG 23: Unes notes sobre troballes davall Terra, de Josep Lluís Viciano Agramunt.

Revista BERIG 23

Ahora iniciamos un nuevo número de BERIG, publicación del Espeleo Club Castelló que desde hace varias décadas difunde estudios de la cuevas y el karst de la provincia de Castellón, aunque también queda abierta a trabajos de otras zonas. 

Con este número cambiamos la dinámica de la revista, pues a partir de ahora se inicia, y en los próximos meses se irán preparando y publicado artículos que vayan completando la publicación hasta cerrar el número. Ahora no presentamos el número completo como venia siendo habitual, solamente portada y editorial.

 BERIG 23

 PORTADA Y EDITORIAL.

 

ARTÍCULOS: 

Josep Lluís Viciano Agramunt. UNES NOTES SOBRE LA TROBALLA DE RESTES DAVALL TERRA. páginas 3 - 11.

Jesús Almela Agost. REGISTRO DE INUNDACIONES EN DOS CAVIDADES DE LA SIERRA DE ESPADÁN. páginas 12 - 26.

Juan Pérez Marqueño. Ana Romero Ortega. HISTORIA DE UNA FOTO. La tabla de paddle surf. páginas 27 - 32.

Luis Almela, Nando Falomir, Octavio Bartoll, Lee Galea. ELS AVENCS DE LA TALAIA (LLUCENA). páginas 33 - 39.

Josep Lluís Viciano Agramunt. RETALLS ESPELEOLÒGICS. páginas 40 - 43.

Jesús y Luis Almela Agost. L'AVENC DE L'ESFORNAT (XODOS). páginas 44-52.

Joaquín Arenós Domínguez. CATALOGAR CUEVAS EN TIEMPOS DE INTERNET: EL SICE-CS COMO MEMORIA, HERRAMIENTA Y RESPONSABILIDAD. páginas 53-63.

 

CAVIDADES DEL PUNTAL DE CENTENO (ESLIDA)

Hace unas semanas presentamos las cavidades revisadas en la zona de la Conillera, próximas a la población de Eslida. Ahora presentamos las cavidades del Puntal de Centeno, ubicadas en la misma montaña, pero un poco más elevadas y a unos 200 metros al norte. En esta zona también hemos revisado las cuevas existentes, añadiendo como cavidad inédita el Avenc del Puntal de Centeno 4, que destaca por su recorrido y hallazos arqueológicos. Esta zona se trabajó a principios de la década de los 2000, habiendo 3 cavidades y en nuestra revisión hemos añadido una nueva. A continuación presentamos las diferentes topografías con la descripción. Sobre la geología de estas cavidades, se ubican en el mismo escenario que las de la Conillera, en calizas jurásicas, aunque más elevadas y cerca de la cumbre del puntal de Centeno.

Entrada de la cavidad número 4 antes de su desobstrucción.

Cova del Puntal de Centeno-1: Se ubica a media ladera de la montaña, en una zona de pinar. Se trata de una cueva de carácter horizontal, con entrada mediante un pasillo aéreo donde se notan marcas de barrenos y picado para hacerlo más accesible. En su interior también encontramos algunos muros de piedra que denotan el uso de la cavidad, posiblemente por los propietarios de los bancales cercanos. Esta pequeña cueva presenta una estancia inicial de 5 x 5,5 x 1,4 metros, de donde parten pequeños ramales, dos de ellos que continúan a modo de laminador impenetrable. Hacia el oeste encontramos otra continuación de 6 metros, de techo bajo y descendente, que alcanza la cota -2,6 metros. El recorrido real es de 13 metros y en planta 12 metros.

Cova del Puntal de Centeno-2: Se trata de una pequeña grieta que en dirección norte, que penetra 3 metros y con un desnivel de -1,5 metros. Se hace impenetrable, pero en la mañana fría de enero expulsaba una buena corriente de aire. Más allá del punto donde se hace impracticable no se ve una continuación evidente.

Cova del Puntal de Centeno-3: Se tarta de la cavidad más elevada del conjunto y ya conocida desde antiguo, tal como se aprecia en unas piedras colocadas en su entrada para ocultarla y restos de su aprovechamiento interior durante la pasada Guerra Civil por parte del bando Nacional, como se aprecia en restos de cántaros y latas (Viciano, 2007). Su boca presenta unas dimensiones de 1 de ancho por 0,4 metros de alto. penetra en un pequeño escalón al que sigue un resalte de 3 metros, de donde parten dos derivaciones hacia el este y el oeste. Hacia el este tras un paso de techo bajo alcanzamos una galería ascendente de 7 metros que finaliza prácticamente en la misma cota que la entrada, aunque la continuación que se divisa resulta impenetrable. En esta galería es la que se aprovechó en la Guerra Civil. Volviendo a la base del resalte de 3 metros, hacia el oeste, aparece una continuación descendente que tras un estrechamiento donde encontramos una columna da paso a un corto resalte que nos sitúa en una sala descendente. Esta sala presenta unas dimensiones máximas de 10 x 6 x 4 metros, alcanzando en su fondo el desnivel máximo de la cavidad, en la cota -11,3 metros. Algunas coladas, estalactitas y estalagmitas decoran parte de la sala, aunque se presentan en estado fósil, notándose la decalcificación. El recorrido real es de 28 metros y en planta de 23 metros.

Boca de la cova del Puntal de Centeno.

Avenc del Puntal de Centeno-4: Esta cavidad es el resultado de una desobstrucción de un orificio de unos 10 centímetros de diámetro que expulsaba una fuerte corriente de aire. Tras retirar algunas piedras y tierra, quedaba una entrada muy justa, por lo que decidimos extraer un gran bloque para hacerla más practicable. Durante la extracción de esta roca, esta se precipitó hacia el interior, quedando empotrada un metro más abajo, pero por suerte con unos golpes cedió y cayó al fondo de pozo. Tras poco más de una hora de desobstrucción nos disponíamos a explorar la cavidad. La boca actual presenta unas dimensiones de 0,6 x 0,6 metros y da paso a un pozo de 9,5 metros. En su base alcanzamos la parte superior del cono de derrubios y un pequeño recodo transversal a la galería principal, que es este-oeste. Hacia el este, tras una rampa de 10 metros, pasamos un pequeño estrechamiento y tras descender la colada alcanzamos un gour donde finaliza la galería. Este se ubica en la cota -16 metros y en este día se encontraba seco, pero formando una coloración blanquecina que contrastaba con las paredes de la galería. En esta zona oeste y en la base del cono de derrubios, podemos hacer una trepada de 3 metros que nos deja en una pequeña planta superior de 5 metros de recorrido, que finaliza en estrechez tras pasar por una bandera rota.

Boca de la sima.

Pozo de acceso.

Volviendo a la base del pozo de entrada, en dirección oeste a los 5 metros encontramos un resalte de 3 metros que nos deja en una planta inferior de dimensiones más modestas que avanza con zonas de techo bajo hacia el este y hacia el oeste alcanza un estrechamiento que se puede superar por la zona superior, en una zona donde destacan las coladas y banderas. Una vez ascendido este paso estrecho llegamos a la cabecera de un resalte de 13 metros que se puede destrepar fácilmente por una colada, pues presenta una inclinación de 60º y algunas estalagmitas y coladas que facilitan el descenso. En la base encontramos una planta de 11 metros de recorrido, alcanzando el desnivel máximo de la sima, de -26,8 metros. Este tramo de resalte destaca por sus espeleotemas: coladas, estalactitas, estalagmitas y una curiosa y estrecha columna de más de 2 metros de altura. Desde la cabecera del resalte también podemos avanzar algunos metros más hacia el oeste, presentando un pequeño desfonde que alcanza la cota -16,2 metros.  El recorrido real de la cavidad es de 112 metros y recorrido en planta de 83 metros.

Inicio de la galería oeste.

Columna en mitad del resalte de 13.

A pesar de tratarse de una cavidad inédita desde el punto de vista espeleológico, en su interior hay indicios de un uso de la cavidad durante la edad del Bronce, tal como se ha observado en pequeñas losetas de arenisca colocadas, fragmentos de cerámica, piedras apartadas intencionadamente y formaciones rotas, sobre las que han crecido posteriormente macarrones.

Gour en la cota -16 metros.

De este pequeño conjunto de cavidades podemos sacar algunas conclusiones. Respecto a la dirección general de fracturación de las cavidades, hay un predomino este-oeste, sobre otra dirección secundaria norte-sur, a diferencia de las cavidades de la Conillera. Las dos cavidades mayores, la 3 y 4, presentan esta dirección. Los 4 fenómenos subterráneos se ubican en un tramo de unos 120 metros, pero su unión física por el momento parece poco probable.

Poligonales de las cuatro cavidades en planta.

Sobre las corrientes de aire, destacan las cavidades 2 y 4 , donde en la fría mañana de enero expulsaban gran cantidad de aire. Ese mismo día la cova de la Conillera absorbía una corriente de aire notable. Estas corrientes de aire nos pueden indicar que nos encontramos ante bocas superiores e inferiores, que en invierno y en verano se invierten. Creemos que las cavidades de la Conillera y el Puntal de Centeno no presentan relación subterránea, tratándose de fenómenos tectónicos aislados y diferentes. Entre las cuatro cavidades descritas ahora, creemos que podrían tener relación las cavidades 2 y 4 que muestran corriente de aire y distan unos 20 metros entre ellas.

TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES EN LA SERRA D'ESPADÀ.

En relació al post de passat dilluns 17 de gener, que feia referència a algunes cavitats tancades o regulades recentment a l'Espadà, completem la informació en dos d'elles: La Covatilla (Ain) i la Cova de la Penya-1 (Eslida). Aquestes coves s'han tancat per protegir les troballes d'art rupestre. En el cas de la Covatilla, el tancament de la cova va coincidir casualment amb la finalització de la topografia i dels treballs sistemàtics de medició dels paràmetres de les seues aigues.

A continuació transcribim tot el text i algunes imatges que han aparegut recentment en la pàgina de facebook de l'espeleo Club La Vall d'uixó, amb el seu permís. També incloem les topografies de les dos cavitats, realitzades per nosaltres en l'hivern de 2020.

Cova de la Penya 1 (Eslida, Plana Baixa):

6 de juny de 2020:

Joanmi Masip i Hèctor Cardona van trobar al sostre de la cova, el qual té forma de cúpula, una sèrie de ratlles molt fines paral.leles amb altres creuades que omplien completament una superfície d’aproximadament 1 m2.

Estes ratlles formen una mena de baralla de gravats que fan figures esquemàtiques amb angles, volutes, ziga-zagues, encreuats, etc. i a primera vista no sembla haver cap dibuix figuratiu. Els gravats estan sobre un suport de pedra descomposta per la humitat, de manera que són molt fràgils.

La Covatilla (Aín, Plana Baixa):

20 d’octubre de 2020:

Anna Nebot, Cristina Canós i Joanmi Masip van trobar en esta cova gran quantitat de marques que, a primera vista, semblen fetes amb els dits de les mans, al sostre. Estes marques també són molt fràgils perque estan impreses sobre un sostre de pedra descomposta argilosa de la consistència del fang.

Hi ha una superfície del sostre de més de 10 m2, la qual es nota que ha sigut aplanada, després pintada en algunes parts amb pigment roig, probablement ocre, i sobre açò s’han marcat amb tres dits ratlles serpentejants. Curiosament les marques dels dits són molt menudes, semblen de xiquets.

Notificació de la troballa:

Es van comunicar les troballes als arqueòlegs Josep Casabó, del Servei d’Inspecció del Patrimoni de la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; i Rafa Martínez, de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació depenent de la mateixa Conselleria.

24 de novembre de 2020:

Visita d’inspecció amb Josep Casabó i Rafa Martínez a estes dues cavitats per valorar la importància del descobriment. Ens van certificar que es tractava d’art paleolític de gran importància i que s’havia de protegir i estudiar i que, tanmateix, elaborarien un informe sobre la troballa per als responsables de patrimoni de la seua Conselleria per a que s’inicie el seu estudi.

4 de març de 2021:

Josep Gilabert, Hèctor Cardona i Joanmi Masip acompanyen l’arqueòleg Josep Casabó a La Covatilla d’Aín a examinar noves marques de dits que hi ha a altres racons, taques de pigment roig a una estalagmita i gravats de ratlles fines i paral.leles pareguts als de la cova d’Eslida a algunes roques. Tot açò ho van trobar examinant amb deteniment tota la part superior de la cova.

Hipòtesi inicial de treball:

Segons ens comunica este arqueòleg, a primera vista, sembla que es tracta d’art rupestre del Paleolític Superior avançat, probablement del Magdalenià, de fa 13.000 o 14.000 anys. D’esta època, a la província de Castelló, només es coneixen 9 exemples, per tant la importància d’esta troballa és molt gran i començaran l’estudi només ho autoritzen des de la Conselleria.

Esta classe d’art rupestre és diferent de l’art rupestre llevantí, el majoritari a la província i que es situa a balmes poc profundes o a l’entrada de les coves i és més modern (d’entre 3.000 i 8.000 anys d’antiguitat).

Protecció de les cavitats:

Les dues coves han sigut tancades preventivament per a protegir els gravats, però des de la Inspecció de Patrimoni s’han compromès a donar accés, prèvia sol.licitud, als espeleòlegs.

Formació dels espeleòlegs en patrimoni:

Des de l’Espeleoclub La Vall d’Uixó entenem que no tindria sentit prohibir l’entrada a les cavitats als espeleòlegs pels seus propis descobriments. La col.laboració entre l’Administració i els espeleòlegs és molt més profitosa i este descobriment, n’és la prova.

Des de que es va fer una jornada sobre patrimoni cultural en cavitats organitzada en 2019 per l’Espeleo Club Castelló amb participació de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport i de la Diputació de Castelló, els espeleòlegs han fet unes quantes troballes arqueològiques interessants

Enhorabona a l'equip pel descobriments i per la bona gestió  de la troballa portada terme correctment.

 

LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN, (PARTE 5).

RESUM DEL TALLER D'ARQUEOLOGIA PER A ESPELEÒLEGS

El passat dissabte al matí, vam assistir al Taller d'arqueologia per a espeleòlegs, que va tindre lloc al Museu de Belles Arts de Castelló.  Va començar amb una breu presentació per part de l'arqueòleg Gustau Aguilella, espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i Club Espeleològic Serra Espadà de Tales, i Cristian Linares de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

La primera ponència

En la primera ponència Josep Casabo ens va parlar sobre el paleolític i les manifestacions artístiques d'aquest periode, que a vegades passen molt desapercebudes en les parets de les coves. En aquest periode tan antic, és convenient diferènciar l'arqueologia de la paleontologia. Va finalitzar amb unes breus notes sobre la legislació Valenciana sobre el patrimoni.

Segona ponència

Després d'una breu pausa, on aprofitem per esmorzar, escoltem la segona ponència a càrrec de Dídac Roman, que ens parla també del paleolític, però aquesta vegada amb unes nocions bàsiques sobre indústria lítica. També ens proporciona unes pautes per treballar conjuntament espeleòlegs i arqueòlegs. És important el treball coordinat i la comunicació directa amb especialistes.

Tercera ponència.

Finalment, Gustau Aguilella ens parla dels períodes mes recents, des del neolític fins a l'edat del Ferro, i algunes breus notes de l'ús de les cavitats en temps recents. Torna a ressaltar la importància de que els espeleòlegs seguim un protocol d'actuació davant una troballa, i posa un exemple de col·laboració entre l'ECC i el Servei d'arqueologia de la Diputació de Castelló.

Imatge de la presentació de Dídac

Per tant, nosaltres que freqüentem les coves i avencs, ocupem un lloc important en la salvaguarda del patrimoni arqueològic, i en les nostres mans està que és puga estudiar en condicions el passat de les nostres comarques. Hem de tenir una actitud protectora i conservacionista, ja que exemples roïns en les dècades passades, hi han molts.

Reconeixement de materials

El taller va finalitzar amb el reconeixement en directe dels diferents materials arqueològics que podem trobar.

Els objectius d'aquest esdeveniment eren la conscienciació i sensibilització dels espeleòlegs, davant dels materials arqueològics que podem trobar en les cavitats. Aquesta conscienciació passa per unes nocions bàsiques de prehistoria, familiarització amb els materials que trobem als diferents periodes i coneixement de la legislació. Els primers en protegir el patrimoni subterrani en tots els aspectes som els espeleòlegs.

TALLER D'ARQUEOLOGIA PER A ESPELEÒLEGS

Oberta la inscripció al

TALLER D’ARQUEOLOGIA PER A ESPELEÒLEGS

Dissabte 19 d’octubre de 2019, de 10 a 14h

Lloc: Saló d’Actes. Museu de Belles Arts. Castelló

Taller destinat a espeleòlegs interessats en obtenir una formació bàsica per conéixer les diferents restes arqueològiques que potencialment es poden trobar a l'interior de les cavitats, i unes directrius bàsiques de com actuar en cada cas.

El taller consistirà en una única Sessió el dissabte 19 d’octubre al matí, en la qual es faran tres xarrades obertes per part d'arqueòlegs amb àmplia experiència en el camp de l'Arqueologia Prehistòrica dins de cavitats.

Els temes a tractar seran principalment la Legislació en matèria de Patrimoni Arqueològic, les manifestacions artístiques que es poden trobar a les parets de les cavitats, els jaciments d'hàbitat prehistòrics i l'ús sepulcral de les coves i abrics en la prehistòria.

S'acabarà el Taller amb una sessió pràctica de reconeixement de materials arqueològics que poden aparéixer a l'interior de les coves.

El Taller està organitzat pel Servei d'Arqueologia de la Diputació de Castelló, l'Espeleo Club Castelló, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, la Universitat Jaume I i el Museu de Castelló (Cultur Arts).

Inscripcions al email: espeleoclubcastello@gmail.com

Indicar nom, telèfon, email, adreça i si és el cas club d’espeleo de procedència.

-------------------------------------------------------------------
Abierta la inscripción al
TALLER DE ARQUEOLOGÍA PARA ESPELEÓLOGOS
Sábado 19 de octubre de 2019, de 10 a 14h
Lugar: Salón de Actos. Museo de Bellas Artes. Castelló.

Taller destinado a espeleólogos interesados en obtener formación básica para conocer los diferentes restos arqueológicos que potencialmente se pueden encontrar en el interior de las cavidades, y unas directrices básicas de cómo actuar en cada caso.

El taller consistirá en una única Sesión el sábado 19 de octubre por la mañana, en la cual se harán tres charlas abiertas por parte de arqueólogos con amplia experiencia en el campo de la Arqueología Prehistórica dentro de cavidades.

Los temas a tratar serán principalmente la Legislación en materia de Patrimonio Arqueológico, las manifestaciones artísticas que se pueden encontrar a las paredes de las cavidades, los yacimientos de hábitat prehistóricos y el uso sepulcral de las cuevas y abrigos en la prehistoria.

Se acabará el Taller con una sesión práctica de reconocimiento de materiales arqueológicos que pueden aparecer en el interior de las cuevas.

El Taller está organizado por el Servicio de Arqueología de la Diputación de Castelló, el Espeleo Club Castelló, la Consellería de Educació, Cultura i Esports, la Universitat Jaume I y el Museo de Castelló (Cultur Arts).

Inscripciones al email: espeleoclubcastello@gmail.com

Indicar nombre, teléfono, email, dirección y si es el caso club de espeleo de procedencia.

CONFERÈNCIA SOBRE NOVES TROBALLES D'ART RUPESTRE A VILAFRANCA

El proper dissabte 21 d'abril a les 19 hores, tindrà lloc al Museu de Belles Arts de Castelló (Avgda. Germans Bou, 28. Castelló) la conferència titulada: NOVES FINESTRES AL PASSAT: ELS DARRERS DESCOBRIMENTS D'ART RUPESTRE A CASTELLÓ, a càrrec de Dídac Roman i Inés Domingo. En aquesta conferència donaran a conèixer les últimes troballes d'art rupestre a terme de Vilafranca. Encara que en petites cavitats i balmes, que aparentment careixen d'interés espeleològic, aquestes troballes son de gran interés per als prehistoriadors.

A terme de Vilafranca ja s'havien realitzat diferents excavacions des de fa prop de 10 anys en algunes cavitats com la balma de la Roureda, balma de la Fontanella o coveta de la Foia, fet que esta aportant molta informació d'un periode poc estudiat per aquesta comarca. En la coveta de la Foia ja participarem alguns dies com a voluntaris en l'excavació. Es tracta de jaciments de finals del paleolític i mesolitic principalment, amb materials d'industria lítica. El que es presenta ara son jaciments d'art rupestre.

Ja fa un temps és va anunciar aquesta troballa, en mitjans nacionals i en més detall des de l' ajuntament de Vilafranca. A continuació adjuntem dos enllaços amb una nota de premsa i una nota de l'ajuntament amb un video que presenta la nova descoberta:

http://www.ajuntamentdevilafranca.es/nuevaweb/?p=4365

https://www.youtube.com/watch?v=XzogvqY1MUM

https://www.google.es/amp/s/elpais.com/ccaa/2017/12/25/valencia/1514192832_612483.amp.html