lunes, 19 de enero de 2015

Sortida espeleològica al massís del Garraf


Sala dels proscrits (Avenc de l'arcada gran).
Els dies 2 i 3 de gener, per estrenar l’any fent el que mes ens agrada ens vam desplaçar fins el massís del Garraf, molt a prop de Barcelona. Es una zona privilegiada, amb gran quantitat d’avencs, i també bressol de l’espeleologia a tot l’estat. En estes muntanyes es van escriure les primeres pagines de la historia de l’espeleologia a Espanya.
 
Una de les dues boques de l'avenc dels esquirols.

Així el dia 3 vam viatjar fins el Massís del Garraf i vam visitar l’avenc dels esquirols. Es tracta d’una cavitat preferentment vertical que assoleix els -184 m. de fondària. Composada per pous mes be curts (exceptuant el mes gran que es d’uns 40 m.), que es van encadenant fins arribar al fons. Consta de tres vies distintes amb molts pous paral·lels que es comuniquen en molts llocs.

Avenc dels esquirols.
La cavitat esta equipada amb ancoratges químics, i pràcticament totes les verticals son directes, per lo que la visita es prou ràpida i el descens molt directe. Nosaltres vam instal·lar les dues boques de entrada i desprès vam descendir per la via de la màxima fondària (-184 m.). Anàvem 4 espeleòlegs i ens va costar tan sols 4 hores i mitja baixar i pujar, lo que confirma el fet de que es un avenc molt directe i còmode.
Desprès va anar a Vallirana per passar la vesprada i sopar allí.

Capçalera del pou de 40 m.
El dia 3 volíem visitar la sala dels proscrits a l’avenc de l’arcada gran. Així vam entrar a la cavitat i vam realitzar alguns pènduls que ens van dur fins una corda fixa que hi penja des de la sala dels proscrits per accedir a ella. Aquesta via no esta equipada, vam utilitzar els ancoratges naturals que hi vam trobar. La sala es ben bonica, val la pena la visita.

Colades policromàtiques a la sala dels proscrits.
Desprès vam baixar fins el fons del pou principal, on hi ha una bonica colada de mes de 20 m. També ens vam colar per una petita finestra que trobem uns 3 metres penjada per damunt del fons del pou principal. Aquesta comunica amb un curiós tub vertical i estret pel qual podem remuntar mes de 10 m. i també podem davallar uns 5 m. que ens situaran en la màxima fondària de la cavitat.
Al sortir no ens va donar temps de baixar a l’avenc del Topògrafs, ja que volíem arribar prompte a Castelló.

Sala dels proscrits.
Com a nota curiosa, us deixo un enllaç de fotos antigues de les dues cavitats que nosaltres vam visitar. Les fotografies son dels anys 30, extretes de l’arxiu fotogràfic del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. En algunes de les exploracions va participar l’il·lustre espeleòlegs Noel Llopis Lladó. Es un document molt valuós, formen part de la nostra historia.