Sima de L’Esquerrà (macizo del Garraf). Abril 2022.

El viernes 1 de abril, quedo con Israel en Castellón, para continuar el viaje hacia el norte, a casa de Carlos, que muy amablemente nos aloja en su casa esa noche. Una vez en su casa, cenamos, y tras una agradable charla nos vamos a dormir.

El sábado, madrugamos, para ir a la sima de L’Esquerrà en el macizo del Garraf, en Olesa de Bonesvalls. En el parking nos esperan tres compañeros de Madrid, Karim, Gema y Patri, y David y Sara están en camino. También se nos une otra amiga de Carlos, Ana.

Una vez todos en el parking, comenzamos a instalar. Una vía la instala Carlos, la más fraccionada, y la vía que baja el pozo Faura i Sans de 67,7 metres de vertical de forma más directa, la instala Israel.

Foto 1: Boca de l'Esquerrà.

La vía más directa baja este gran pozo con tres fraccionamientos, llegando a una sala y, tras un sencillo destrepe, descendemos el P21, que nos deja en la sala de la Paciència.

Foto 2: Gran pozo Faura i Sans, l'Esquerrà.

La otra vía empieza en el mismo pozo Faura i Sans, pero partimos de enfrente, a los -14 m entra por una ventana al rellano de la Providència. Tras bajar el P28 llegamos a la sala Artur Brussoto y continuamos descendiendo por el P45 hasta la sala de la Paciència. Esta segunda vía es mucho más fraccionada, y con más formaciones. Tiene banderas, coladas, y estalagmitas, una zona blanca muy bonita y un observador atento puede apreciar zonas con brillos en la roca.

Foto 3: Formaciones en l'Esquerrà. 

A partir de aquí, entramos por una zona de techo bajo, donde Israel instala un pasamanos de acceso al P12 que nos lleva a la sala de la Basseta. Continuamos por el pozo del Xarel·lo d'Olesa que nos deja en un paso estrecho vertical que es la Gatonera de l'Anna (P7), punto donde se inicia la vía Anna. Le sigue el pozo de Cristalls, de 19m, y el pozo J.M. Anglada, de 23 metros, totalmente aéreo. Entre ambos pozos se desarrollan una serie de galerías y pozos secundarios, como el Túnel de la Pastanaga, que no visitamos. Tras este P23, descendemos un resalte y continuamos por una gatera que nos sitúa en el último pozo de 14,5m. Tras descenderlo llegamos a la sala GES, a -204 metros.

Una vez descansamos y comemos algo, emprendemos el ascenso. Una vez en la sala de la Paciència decido subir por el P67.

Cuando estamos todos fuera, comemos algo, charlamos y decidimos volver a entrar a dar algunas vueltas al circuito, entramos por la vía más directa y salimos por la vía fraccionada, dando un total de tres vueltas, y acumulando 500 m de desnivel positivo a lo largo del día. 

Foto 4: Gran pozo Faura i Sans, l'Esquerrà. 

La cena se alargó con la tertulia, pero a la mañana siguiente madrugamos para volver a entrar con los compañeros que venían: Marc, Jordi, Mar y Carmel.

Foto 5: Visita de un zorro durante la cena. 

Bajamos otra vez a -204m y Carlos comienza a desinstalar. Cuando llegamos a la sala de la Paciència, estaba David enseñando algunas técnicas de progresión vertical a algunos compañeros.

Nos quedamos un rato observando y aprendiendo, hasta que decidimos salir, dejando la sima ya desinstalada.

Foto 6: Grupo en la boca de l'Esquerrà. 

Tras la comida y la tertulia, había que hacer el largo camino de regreso a casa. Nos despedimos, pero no tardaremos en volver a encontrarnos.

Fotos de David. 

Massís de Garraf: avenc del Bruc i avenc d’En Pere.

 

Pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

El passat dissabte 23 de novembre Joaquín i Luis vam anar a conèixer la zona de La Morella - Campgras, al Massís de Garraf, i les seues cavitats. Les cavitats de la zona en l’actualitat estan molt afectades per les emissions gasoses produïdes per l’abocador de la Vall de Joan. Hi han un bon nombre de cavitats amb hipòxia, però la major part d’elles es poden visitar. Sempre amb mesurador de gasos per comprovar les concentracions d’oxigen i la presencia de gasos tòxics. Les concentracions d’oxigen podem variar durant el temps, per lo que es mes que recomanable dur el mesurador de gasos, i en alguns casos sondejar els pous abans de baixar-los. Es una zona amb risc.

Joaquin instal·lant el pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

AVENC DEL BRUC

Nosaltres vam pujar al cim de la Morella i des d’allí vam baixar cap al barranc del Bruc, on es troben les dues cavitats visitades. Primer vam baixar a l’avenc del Bruc, cavitat històrica, explorada per primera vegada al 1898 pel pioner de l’espeleologia a Espanya: mossèn Norbert Font i Sagué. Joaquín instal·la el pou de 91 m., de unes bones dimensions. Destaca la colada que hi ha en els últims metres de pou, i per la qual xorrava aigua. A la base del pou el percentatge d’oxigen en l’aire es de 19.7 %.

 

A la base del P-91.

Continuem baixant la rampa i el pou final de 15 metres. A la seua base, cota de -115 m. el percentatge d’oxigen en l’aire es de 18.5 %. Encara ens colem per un petit forat desobstruït i en el qual hi ha gran quantitat de guano i molts invertebrats; allí el mesurador d’oxigen ens marca 18.3 %.

 

Colada a la part final del P-91.

Aquest últim P.15 realment es un pou molt mes gran, ja que cap amunt continua fins la cota de -10 m. amb algunes repises intermitges que formen alguna petita sala. Aquesta escalada fou realitzada per espeleòlegs del GEB de Badalona, amb col·laboració de la SIS de Terrassa, Polifemo d’Oviedo, Montañeiros Celtas de Vigo i fins i tot Bombers de Barcelona, al 2015. http://www.geb.cat/avenc-del-bruc-noves-exploracions/

Remuntant l’escalada executada pels esmenats espeleòlegs.

Pugem fins dalt de l’escalada per les cordes fixes. La primera part es per un ample tub de grans dimensions. Als 45 m. arribem a les primeres repises. Aquestes amples repises penjades es situen sobre la cota de -55 m. aprox., el percentatge d’oxigen aquí es del 19,5 %. Des d’ací es continua per alguna repisa mes i desprès un passamans ens du a una primera estretor. Superada aquesta, des d’una sala comença una nova escalada, que a la seua meitat presenta una nova estretor.

 

Luis al capdamunt de les escalades.

Dalt arribem a una sèrie de repises escalonades i decorades per formacions. Dalt de l’ultima repisa arribem a la sala Sara Sánchez, on encara es veu una cúpula al sostre uns 10 metres per damunt nostre. Una feina admirable la que feren els que van executar aquesta escalada.

Nosaltres eixim de l’avenc desprès de 3 h. dintre. Ara, sense llevar-nos l’arnes, anirem al veí avenc d’En Pere.

  

Formacions a la sala Sara Sánchez.

AVENC D’EN PERE

Una petita boca situada al terra dona pas, per mig d’un pas estret, a un primer ressalt d’un parell de metres i una rampa. Tot seguit un pouet de 4 m. ens deixa a la cota de -8 m. A partir d’ací la cavitat es presenta molt vertical, amb una consecució de pous encadenats amb còmodes repises entre cadascuna de les verticals. Les parets estan completament cobertes de recobriment litoquímic com ara colades. Es un avenc bonic i directe.

 

Joaquín a la sala penjada.

Des de la cota -8 m. comença un P.10, a la seua base la concentració d’oxigen era de 20,8%, un valor normal. Tot seguit hi ha un P.13, del que muntem la capçalera amb un natural i un spit. La cavitat està equipada amb spits i també hi han 2 o 3 parabolts, serà necessari utilitzar alguns ancoratges naturals.

 

Boniques colades a la sala penjada.

A la base del P.13 comença el pou mes llarg de la cavitat: un P.25 seguit d’un P.26, que be es podria considerar tot un mateix pou de 51 m. A meitat del P.25 veiem una sala penjada i molt decorada amb estalagmites, estalactites i colades, però que queda a l’altre extrem del pou, per lo que hi ha que fer un pèndul per accedir a ella. A la base d’aquest P.25 la concentració d’oxigen disminueix un poc, està al 19,6 % i la temperatura es de 16° C.

 

Estalagmita a la sala penjada.

A partir de lo que es considera el P.26, la cavitat va disminuint la seva amplada, però les parets continuen mostrant la mateixa decoració. Uns 3 metres abans de arribar al fons, farem un petit pèndul per entrar per una finestra a l’últim pou de la cavitat, de 14 m. En aquest punt la concentració d’oxigen es de 18,6 %, ja ha minvat una mica però no presenta problemes per a la progressió. La capçalera d’aquest P.14 la muntarem amb un ancoratge natural. El pou es mes estret i ens deixa a la màxima fondària, a la cota de -93 m., on el mesurador de gasos ens marcar un percentatge d’oxigen de 18,4 % i absència de monòxid carbònic i altres gasos tòxics.

 

Pèndul d’accés a la sala bonica.

Al pujar realitzem el pèndul per assolir la sala que hem comentat abans. Aquesta sala es preciosa. Val la pena entrar a veure-la. I així, amb aquest agradable sabor de boca, acabem la nostra activitat al Garraf.

 

Avenc d’En Pere

Sortida espeleològica al massís del Garraf

Sala dels proscrits (Avenc de l'arcada gran).

Els dies 2 i 3 de gener, per estrenar l’any fent el que mes ens agrada ens vam desplaçar fins el massís del Garraf, molt a prop de Barcelona. Es una zona privilegiada, amb gran quantitat d’avencs, i també bressol de l’espeleologia a tot l’estat. En estes muntanyes es van escriure les primeres pagines de la historia de l’espeleologia a Espanya.

 

Una de les dues boques de l'avenc dels esquirols.

Així el dia 3 vam viatjar fins el Massís del Garraf i vam visitar l’avenc dels esquirols. Es tracta d’una cavitat preferentment vertical que assoleix els -184 m. de fondària. Composada per pous mes be curts (exceptuant el mes gran que es d’uns 40 m.), que es van encadenant fins arribar al fons. Consta de tres vies distintes amb molts pous paral·lels que es comuniquen en molts llocs.

Avenc dels esquirols.

La cavitat esta equipada amb ancoratges químics, i pràcticament totes les verticals son directes, per lo que la visita es prou ràpida i el descens molt directe. Nosaltres vam instal·lar les dues boques de entrada i desprès vam descendir per la via de la màxima fondària (-184 m.). Anàvem 4 espeleòlegs i ens va costar tan sols 4 hores i mitja baixar i pujar, lo que confirma el fet de que es un avenc molt directe i còmode.

Desprès va anar a Vallirana per passar la vesprada i sopar allí.

Capçalera del pou de 40 m.

El dia 3 volíem visitar la sala dels proscrits a l’avenc de l’arcada gran. Així vam entrar a la cavitat i vam realitzar alguns pènduls que ens van dur fins una corda fixa que hi penja des de la sala dels proscrits per accedir a ella. Aquesta via no esta equipada, vam utilitzar els ancoratges naturals que hi vam trobar. La sala es ben bonica, val la pena la visita.

Colades policromàtiques a la sala dels proscrits.

Desprès vam baixar fins el fons del pou principal, on hi ha una bonica colada de mes de 20 m. També ens vam colar per una petita finestra que trobem uns 3 metres penjada per damunt del fons del pou principal. Aquesta comunica amb un curiós tub vertical i estret pel qual podem remuntar mes de 10 m. i també podem davallar uns 5 m. que ens situaran en la màxima fondària de la cavitat.

Al sortir no ens va donar temps de baixar a l’avenc del Topògrafs, ja que volíem arribar prompte a Castelló.

Sala dels proscrits.

Com a nota curiosa, us deixo un enllaç de fotos antigues de les dues cavitats que nosaltres vam visitar. Les fotografies son dels anys 30, extretes de l’arxiu fotogràfic del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. En algunes de les exploracions va participar l’il·lustre espeleòlegs Noel Llopis Lladó. Es un document molt valuós, formen part de la nostra historia.

http://espeleologiabibliografia.blogspot.com.es/2014/11/fotografies-espeleologiques-avencs.html

CAVITATS DEL MASSIS DEL GARRAF I ORDAL

Per acabar bé l'any, teniem previst una sortida al massis del Garraf, emblemàtica zona kàrstica situada al sud de Barcelona que esta farcida d'Avencs. Açí es on es va iniciar l'espeleolgia en Catalunya a finals del segle XIX i més tard a la resta d'Espanya.

Accedint a les cavitats

El dia 28, vam visitar el Avenc de les Banderes, una petita cavitat.

Pou de 8 en l'Avenc de les Banderes

Després anàrem a l'Avenc de la Ferla. Aquesta cavitat te molta història i és força interesant. La boca es molt atractiva i dona pas a un pou de 92 metres, amb una instalació ben fraccionada que va pegada a la paret.

Pou d'entrada a l'Avenc de la Ferla

Baix del pou, descendirem un atractiu meandre molt erosionat per on bufa un poc d'aire que als pocs metres dona a un segon pou de 47 metres. Aquest pou no és tan atractiu com el primer. Ací un petit pouet d'uns 8 metres permet arrivar a un "cul de sac" on finalitza la cavitat. La continuació la trobem en una gatera situada al costat de l'últim pouet.

Pou de 47 metres

Gatera que accedeix a la vía remuntant.

Per ací accedim a una serie de pous remuntants i descendents que ens permeten arrivar al punt més profund de la cavitat. També pujarem uns quants pous de les vies ascendents, sense arrivar dalt del tot. La visita a aquesta cavitat va durar unes 6 hores.

Al día següent visitarem el Avenc de l'Averdo, el Avenc dels Geolegs, el Avenc Font i Sague o de l'Arcada Gran i el Avenc dels Topografs. Entre aquestos avencs destaca el avenc de l'Arcada Gran, amb el seu pou de 102 metres.

Avenc de l'Averdo

Avenc dels Geolegs

l'Arcada Gran, prop de l'avenc del mateix nom.

Petita escalada al fons de l'avenc de l'Arcada Gran.

En l'Avenc dels Topògrafs

El día 30 , ja de tornada cap a Castelló, quedarem en l'amic Ismael Rivero, per a que ens ensenyara un avenc de Santa Magdalena del Pulpis. En aquest Avenc topografiarem 64 metres de recorregut verges.

En la Boca de la cavitat.