Els passats dies 2 i 3 de gener vam realizar una serie de excursions per localitzar algunes cavitats, pels termes de Morella, Palanques i Ares del Maestre. Totes les cavitats que es visitaren teniem com a objectiu traure informació per al catàleg provincial de cavitats. Per tant en totes elles vam realizar la topografía i en casi totes vam agafar coordenades, millorant la seva situació dins la base de dades.
 |
| Situació de les cavitats de la mola d'en Camaràs |
Vam començar per dos cavitats properes a Forcall, pero per pocs metres dins del terme municipal de Morella. Aquestes es troben en la base dels cingles de la mola d'en Camaràs o mola de Cosme. En primer lloc la cova de la roca Roja de la mola de Cosme, coneguda per asunts arqueológics i on en octubre de 1989 es va practicar en el seu interior una cata arqueológica prou gran durant deu dies. Es tracta de una cavitat tectónica, provocada pel moviment d'un gran bloc que s'assenta sobre el cingle. poseeix dos boques. Despres vam moure en direcció nord per baix del cingle on vam veure les numeroses vies d'escalada que hi han. Seguint el cingle per la base i a uns 200 metres trobem la cova de les Gralles, que es indicada en el mapa de els Ports publicat fa uns anys pel "Tossal Cartografies".
Aquesta esta composta també per un gran bloc que descansa en el cingle, formant un passadis d'uns 45 metres amb amplaries que oscil·len entre 5 i 8 metres. Dins d'aquesta espectacular fractura hi han varies vies d'escalada.
 |
| Interior de la Cova de les Gralles |
Després de revisar la resta del tallat que s'orienta cap al riu Bergantes, ens dirigirem cap a Palanques. Palanques s'ubica en el marge esquerre del riu i uns quants quilómetres riu avall. En aquesta població realitzarem un altra excursió pel terme visitant algunes cavitats, que son abrics o covetes de diferents tamanys.
 |
| Palanques |
Aquestes van ser: la cova de l'Agrévol, ubicada en les inmediacions de la Font del mateix nom i que actualment abasteix a la població. La cova del mas de Molins, visible desde la pista, la cova de la Solana de la Tenda, la cova de Custodi en el barranc de la Vila, i la cova de la Pereta, en la ratlla del terme de Morella.
 |
| Cova de l'Agrévol |
 |
| Cova del mas de Molins |
 |
| Cova de la Pereta |
Després ens desplaçarem a la mola Garumba on vivaquejarem a l'interior del forat del Llop. Aquesta cavitat es una sorgència fòssil, amb prou de recorregut, encara que un poc incòmode ja que gran part d'ella transcorre per un tub freàtic d'escasses dimensions.
 |
| Saleta d'entrada al Forat del Llop |
 |
| Boca del Forat del Llop, al peu del cingle. |
Supera la cavitat els 100 metres de recorregut. Al dia seguent topografiarem tota la cavitat i una altra cavitat erosiva i més menuda situada molt prop del forat del Llop i catalogada provisionalment com Forat del Llop-2.
 |
| Boca del Forat del Llop-2 |
Després de fer una petita excursió per la Mola Garumba ferem punta a la Font dels Regatxols, a terme de Ares del Maestre. Després de dinar caminarem fins el Forat de Cantallops, amb l'objectiu d'acabar la topografía de la cavitat que començarem el passat més d'agost.
 |
| El Penyagolosa desde la boca del Forat de Cantallops |
A l'eixida ja enfosquia i al fons veiem una preciosa posta de sol amb el perfil del Penyagolosa. Bella imatge per acabar una inoblidable eixida de muntanya i coves.
