Mostrando entradas con la etiqueta artana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta artana. Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de noviembre de 2024

DOS CAVITATS D'ARTANA

El passat 13 d'octubre vam visitar la zona sudest del terme d'Artana, amb la finalitat de topografiar dos cavitats ja conegudes, però poc, pel que ara és pretenía completar les seues dades. Aquestes cavitats son la cova de la Penya Roja i la sima de la Serra Bandera.

La cova de la Penya Roja va ser localitzada i desobstruida per membres de l'espeleo club la Vall d'Uixó a l'any 2018. La seva boca s'obri molt a prop de la carena de la muntanya, que des del camí de la penya Roja puja cap als Castellets, a mitja altura i a escasos 3 metres de l'últim bancal de garroferes que queda a la dreta de la carena (ombria), en sentit ascendent.

Boca de la cavitat. Al fons queden les roques dels Castellets.

La boca de 0,3 x 0,7 metres dona pas a un primer resalt de 1,'8 metres i un altre de capçalera estreta de 3,5 metres, que ens deixa en una fractura direcció NW-SE (335-155º N.M.). La base de la fractura presenta una amplada que oscil·la entre 1,3 i 2,2 metres. Cap al sudest, descendeix 6 metres, assolint la fondària màxima a -9,8 metres i deixant arrere dos galeries entre blocs de 5 i 3 metres. En aquest punt trobem entre les pedres rentades pel degoteig de l'aigua els ossos d'alguna animalet, possiblement un porc senglar. Des d'aquest punt la cavitat finalitza després d'ascendir un graó de 2,5 metres, en un petit espai on destaquen les corrosions degut a la condensació, amb alguna cúpula.

Cúpula desenvoluada entre la roca i nivell de reompliment, situada
 en l'extrem de la galeria (cota -6,5 metres).

Des de la base del resalt d'entrada cap al nordoest, hi ha un tram ascendent de que finalitza als pocs metres, en la cota -1,8 metres i on trobem les parets amb colades fòsils emblanquinades, degut a la seva proximitat a l'exterior. En tota la cavitat destaquen els processos clàstics amb la caiguda de blocs del sostre i parets.


El recorregut real de la cavitat és de 36 metres, 28 en planta i desnivell total de -9,8 metres.

La sima de la Serra Bandera queda més amunt, ja dalt de la lloma que domina tota la Plana. Aquesta cavitat li la va mostrar Alfons Moros a membres de l'ECC en l'any 2022, explorant-la.

La boca de 1,0 x 0,6 metres permet descendir dos curts resalts de 2,5 metres, mitjançant una fractura que presenta una inclinació de 66º. una vegada en la base, ens situem en una fractura direcció N-S, on en direcció sud presenta caràcter ascendent, finalitzant als 7 metres, en un punt on el sostre queda obstruït per blocs quedant aquest practicament en la mateixa cota que la boca.

Fractura amb colades i pedres grans que ocupen el sòl de la cavitat.

Cap al sud, baixa en forta pendent 13 metres, pasant dos estretiments i tancant la galeria per obstrucció de blocs, quedant un possible continuació, encara que pareix estreta. En el punt final la cavitat assoleix -14,1 metres. Uns metres abans d'aquest punt final deixem a mà esquerra un curt ramal de 4 metres, amb xicotetes estalactites. En les seccions de tota la fractura influeix la inclinació de vora 60º. El recorregut de la cavitat és de 34 metres, 23 en planta i desnivell màxim de -14,1 metres. En aquesta cavitat notem l'amuntegament de pedres en diferents punts i trencadissa de formacions, pel que suposem que aquesta cavitat ja va ser visitada o aprofitada en algún temps passat.


domingo, 30 de octubre de 2022

LA MINA 800 (ARTANA)

Hui rescatem un treballet que vam realitzar en maig de 2014 i que va quedar un poc abandonat sense arribar publicar "oficialment" els seus resultats i topografia. Vam tornar l'estiu de 2021 junt amb els biòlegs de la Universitat de València, aprofitant per  a finalitzar un curt ramal que faltava en la topografia i agafar alguna dada més.

La Mina 800 es va excavar durant els anys 1962 i 1963 a conseqüència de les pluges i la inundació dels nivells inferiors de la mina Virgen del Amparo o de la font de Ferro, amb l'objectiu de desaiguar la mina i així poder continuar l'explotació minera. L'entrada s'obri en el marge esquerre d'una xicoteta clotà d'on ve una barrancada de l'ombria de la Serra. Els xops i la vegetació de ribera, anuncien l'entrada de la galeria, que actualment abasteix a la població amb el seu important manantial o brollador. Com en aquest manantial no hi ha prou aigua per a les necessitats del poble, també s'extrau d'un pou més proper a Artana. 

Tram de tunel amb pedra en sec.

Actualment l'entrada de la galeria està protegida juntament amb un recinte de 20 metres que hi ha abans de la pròpia porta d'accés. A l'igual que aquest recinte previ, els primers metres de galeria son de materials argilosos, que a mida que ens endinsem és van fent més compactes. Als 40 metres comencem a trobar la galeria recoberta de pedra seca i volta de canó, que va alternant amb trams de bloquet i altres de roca, on s'aprecien les marges argiloses. Als 250 metres de galeria hi ha un canvi notori en la construcció, és passa de galeria de pedra en sec a bloquet, on hi venen més de 100 metres. Més avant als 400 metres comença a aflorar la calcària, trobant ací un clevill natural al sostre de la galeria, a favor d'un pla d'estratificació que en aquest punt cabussa 55º al sud. Aquest clevill te una direcció 275 nord magnètic, es a dir est-oest. Més avant també hem mesurat un capbussament de 60º, també cap al sud. Així constatem el acusat capbussament dels estrats, amb tendència vertical, que s'assembla ja al de la mina de la font de Ferro. 

Bidó amb la part inferior concrecionada.

Tram d'arenisca o rodeno.

Als 550 metres apareix l'arenisca, on trobem unes excèntriques blanques que apareixen en racons concrets de la galeria, sobre els 750 metres. Amb el rodeno arribem fins la bifurcació, a 820 metres des de l'entrada. Al llarg de la galeria apareixen formacions curioses: algunes estalactites formades sobre les tuberies de ferro, gruixudes capes de concreció al pis, formades en uns 60 anys i curioses formacions esfèriques adherides a les parets, que son exsudacions de mineral de guix. 

Exudacions de guix que sobeeixen de la paret artificial.

Detall del pis concrecionat sobre el rodeno.

Excèntriques.

 En la bifurcació trobem dos galeries, una de 48 metres, i l'altra de 96 metres que és per on ve l'aigua del manantial. Ambdues ramals estan excavats en rodeno, que a l'igual que la calcària, presenta un acusat capbussament. El tram ascendent finalitza en una inclinada rampa, amb dos pous ascendents de 4 metres i que finalitza per una obstrucció, i que pensem que aquesta continuació deu comunicar amb la mina. A més d'ací ve una corrent d'aire. Aquesta galeria ascendent està molt rentada, com si d'allí baixara molta aigua després de pluges. En el inici d'aquesta rampa, hi ha un colze que fa la galeria on trobem una curta desviació d'on també ve un poc d'aigua, però aquesta pareix estancada i parcialment reblida de sediment. Ací el sostre baixa i aquesta galeria finalitza als 24 metres.

Part final de la galeria anegada.

Estalactita sobre una viga de ferro.

La galeria d'on ve l'aigua, el sostre baixa progressivament degut al sediment acumulat a la part baixa i aquesta finalitza en un laminador producte d'una solsida, divisant la continuació de la galeria darrere d'un pas impenetrable. En aquesta zona final, hi han materials argilosos, que creiem que es tracten de les argil·lites que es situen entre el rodeno i la calcària.

Estalactita torta infuenciada per les corrents d'aire.

Últims metres accesible de la galería d'on ve l'aigua.

Un miner que va treballar en aquesta galeria ens contà que quan trobaren l'aigua, resultava molt difícil fer els forats i posar les barrines. Tenien que apretar la barrina amb un pal, perquè l'aigua eixia per tot arreu. Finalment deixaren d'excavar la galeria.

Nitxol o refugi lateral.

Un altra cosa que trobem al llarg del recorregut de la galeria son uns nitxols o refugis que apareixen a dreta i esquerra del la mateixa. Presenten unes dimensions aproximades d'un metre quadrat i n'hem contat 11 en tot el recorregut. També hi han tres curts ramals de 7, 10 i 8 metres a la dreta de la galeria, que semblen ser cates per fer avançar la galeria, que després rectificaren i feren anar per un lloc més adient. Sobre els nitxols, possiblement siguen per refugiar-se en cas de perill d'explosió o derrumbament, o bé per poder girar la vagoneta.

Topografia de la mina.

El recorregut de la galeria es de 998 metres, amb una direcció bastant regular cap a la mina de la font de Ferro. El desnivell positiu és de  42,6 metres, estant el punt d'on venen les aigües a +14,3 metres respecte a la boca d'entrada. La part final d'aquesta galeria, després d'ajuntar les diferents poligonals de les mines, queda just per baix de la sala Gran de la Cova de la Piqueta, i a una diferència de cota de 85 metres. La unió dels dos conjunts miners queda ara desconnectada, però les dos juntes totalitzarien un recorregut superior a 6,5 kilòmetres i un desnivell de 254 metres que hi ha entre la boca superior (cota 564 metres) i la d'aquesta galeria inferior.

Tram de rodeno.

Pel que fa a les aigües de la galeria 800, la temperatura en la boca era (agost 2021) de 19,2ºC, mentre que en el punt d'on ve l'aigua de 19,6ºC. Aquest fet ens indica que l'aigua a mida que ix a la superfície és va refredant, a més aquestes es troben per cota més calentes del que deuríem esperar, amb una possible influència de termalisme, com ocorre en altre zones de l'Espadà. La conductivitat de l'aigua era de 381 ms/cm.

lunes, 4 de abril de 2022

PERÍODE DE PRECIPITACIONS DEL 21 AL 23 DE MARÇ I RESPOSTA DEL KARST.

Després d'uns llargs mesos amb una acusada sequera, a finals de març es registren fortes precipitacions entre els dies 21 i 23, sent  aquestes més acusades a la Serra d'Espadà. En el cas d'Eslida, es registren en 24 hores més de 400 litres. La zona d'Alcudía de Veo, Aín i Eslida són les més afectades, havent-hi nombrosos desperfectes, camins tallats, despreniments, etc. 

Barranc de la Calzada.

En una visita el dia 27 a la zona, els barrancs i surgencies baixen molt carregades, també comprovem que dos cavitats d'Eslida estan parcialment inundades: La Cova dels Ametlers fins la cota -14 metres, es a dir la part inferior de la sala d'entrada es forma un llac, i també en la Sima de la Penya, en la cota -16 metres, just a la sala inferior que es forma a la base del pou-rampa. Aquests nivells d'inundació es deuen a pèrdues del barranc de l'Oret. També visitem surgències en aquesta zona. En la Font de Santa Cristina (Artana), la Ramba baixa molt fora, estant el pas que la creua tallat. Expulsa un caudal important, de varis metres cúbics per segon.

La Rambla al seu pas per la font i ermita de Santa Cristina.

Un poc més amunt, ja a terme d'Eslida trobem una petita cavitat catalogada com Ullal, que mai havíem vist activar-se, però ara si que ha entrat en funcionament, encara que ja amb un caudal baix. 5 dies després esta sec. 

Ullal al costat de la carretera que va d'Artana a Eslida.

En Aín visitem les surgències de la font de la Caritat i la Cova de les Mans. La cova de les Mans no ha arribat a eixir aigua per la seua entrada inferior, però en la seua zona intermitja trobem una bona corrent d'aigua. També en la Caritat, així com el barranc del mateix nom, que encara baixe fort. El barranc del Picaio també porte aigua, pel que suposem que la part inferior de la Cova de la Tía Ondera quedarà inundada.


Interior de la Cova de les Mans.

Font de la Caritat en càrrega.

Barranc de la Caritat, aigues avall de la surgència.


Ja en la vesant d'Alcudía de Veo, visitem l'entrada de la Cova del Toro, que es una de les més espectaculars. Tots els barrancs dels voltans porten aigua, i el volum d'aigua està sobre 1,5 metres cúbics per segon.

Cueva del Toro.

Passant a la vertent sud de l'Espadà, a terme d'Algimia d'Almonacid visitem el manantial de la Calzada, on els barrancs de las Hoyas y de la Calzada baixen amb aigua i localitzem quatre sobreeixidors o trop-plein propers al manantial principal, entre ells la Cueva del Camino de Alcudia-2.

Boca de la Cueva del Camino de Alcudia-2 en activitat.


Aigues avall, al costat del poble, la fuente Donace baixa també molt creixcuda, en canvi pel barranc del Cañar apenes porta aigua. 

Fuente Donace.

Ja en la zona més proipera a la costa, les Coves de Sant Josep baixen amb aigua, igual que el riu Belcaire. També s'ha activat la surgencia temporal de la Font de la Murta, a terme de Nules.

Font de la Murta.

En aquesta ocasió no hem visitat la Sima Posos, en Azuébar, pero estem segurs que haurà estat inundada uns quants dies i el seu caudal ara es trobará en un descens progressiu, a l'igual que els diversos afluents del riu principal. En aquesta cavitat, així com en moltes altres del "Domini Triàsic" de l'Espadà, els barrancs que arreplegen aigua de les muntanyes més altes i circulen en superficie per les arenisques, quan arriben a les dolomies, s'infiltre gran cantitat d'aigua, inundant cavitats i activant surgències kàrstiques, multiplicant el seu cabdal per més de 100.

martes, 17 de noviembre de 2020

RESPUESTA DEL KARST A LAS PRECIPITACIONES (4 al 6 de noviembre)

Vista de la cascada inferior de la Covatilla en crecida.

Hace unos días, volvimos a presenciar precipitaciones en algunas zonas de nuestra provincia. Aunque no fueron muy abundantes en algunas zonas, en otras si que permitieron ver la respuesta en la circulación subterránea del karst. Esta vez nos centramos en la Sierra Espadán, tanto la vertiente norte (sector Ain - Artana) donde se registran unos 180 litros, como la vertiente sur (Sector Azuébar - Almedijar) donde se registran entorno a 90 litros. Como ocurre normalmente y así lo demuestran las estadísticas, en esta zona norte de la sierra encontramos precipitaciones algo superiores a las de la vertiente sur, a pesar de encontrarse ambas a escasos 6 kilómetros en línea recta. Este hecho tiene que ver seguramente por las condiciones topográficas, entre otros factores.

La Font de Santa Cristina en carga.

El viernes 6 de noviembre la Rambla de Eslida bajaba con un poco de agua, no mucha. Y otros pequeños barrancos como el de l'Oret estaban secos. El Barranco de Chovar a su paso por la cova Matilde si que bajaba agua, pero en el contacto de las areniscas con las dolomías este caudal se reducía drásticamente, pasando se unos 30 l/s a unos 5 l/s. Ya tenemos claro donde se introducían las aguas de esta pérdida, aunque por el momento no nos ha sido posible entrar en la cova Matilde para ver las fluctuaciones de su nivel base, aunque seguro que este experimentara un ascenso.

Cascada de la Covatilla.

En la Cova dels Ametlers, a pesar de que el barranco de l'Oret no lleva agua, la cavidad esta inundada hasta la cota -21 metros. Dos días después este nivel de inundación se situaba en la cota -34 metros, ya próximo a la cota -39 metros donde se ubica el sifón terminal. Por otro lado la Covatilla, el viernes por la tarde mostraba un caudal entorno a los 100 l/s, aproximadamente la mitad que el caudal que llevaba el barranco cercano a la altura de la cavidad. En los días sucesivos, ambos caudales fueron bajando, pero no de la misma manera. 6 días después la Covatilla presentaba más caudal que el barranco exterior (50 l/s). Es evidente que su caudal viene condicionado por una pérdida del barranco.

Detalle del nivel de inundación de Ametlers el viernes por la tarde.

También se visita la surgencia de la Font de Santa Cristina, viendo la evolución de los diferentes parámetros (caudal, temperatura y conductividad) y comprobando el descenso progresivo de su caudal los días posteriores a las lluvias. En todo momento el caudal de esta surgencia ha sido superior al de la rambla que pasa por al lado, al menos desde el viernes 6 de noviembre.

Font de Santa Cristina tres días después de cesar las lluvias

En el sector sur del Espadán, la Sima Posos entró en carga, aunque creemos que no llegó a inundarse. El día 8 se presenció la crecida experimentada en el afluente de la "galería dels calsonsillos" y el rio principal. Los barrancos exteriores se mostraban secos y es probable que si entraran en carga, no lo harían de manera violenta. 

En definitiva, otra ocasión aprovechada para seguir estudiando el funcionamiento de algunas cavidades. No han sido episodios extraordinarios de precipitaciones, pero estas nos indican que con unos 100 litros registrados en un par de días, pueden activarse de forma violenta los cursos activos de las cuevas de Espadán.

sábado, 11 de abril de 2020

Cuevas de Marzo: Cova de l'Aigua, Racó de la Tirana, Tío Ramón Machaca, Grallera Gran del Corralot, Grallera del Boixaguer y sima del Diablo.

El domingo 1 de marzo quedo con Héctor para visitar unas cuevas en Serra Creu, Artana. A las 16h estoy en su casa y nos dirigimos hacia esta montaña llena de cavidades al norte del pueblo. Gracias a su pericia conduciendo por la pista, que presenta bastantes socavones, conseguimos dejar el coche cerca de la senda que nos lleva a la boca de la cova de l’Aigua.
Emprendemos el camino de ascenso por la senda del Llamp, con GPS en mano para poder consultarlo de vez en cuando, ya que hay una parte del camino que debemos recorrer para encontrar la cueva, por donde no pasa ninguna senda.
No tardamos en salirnos del sendero para emprender el camino cuesta arriba, buscando la forma más fácil de subir y realizando alguna trepada, hasta que al fin damos con la boca 2 de esta cueva. 

1. Boca 2 de la Cova de l'Aigua.

Descendemos unos 10 metros en oposición, ya que la fractura es estrecha, y comenzamos a bajar por una empinada y estrecha rampa. A lo largo del camino vemos algunas pintadas en las paredes, debido a que no es necesario el equipo de progresión vertical para entrar, hasta que llegamos a una pintada que nos indica la situación de las bocas. Pero de momento continuamos nuestro descenso para llegar a la cota de máxima profundidad, 43m., a la que no tardamos mucho en llegar. Damos la vuelta, y en la pintada nos indica que la boca 1 está hacia arriba, por lo que ascendemos en oposición buscando la forma más fácil y menos expuesta que nos brinda la fractura.

2. Boca 1 de la Cova de l'Aigua.

Poco a poco vamos subiendo hasta llegar a la planta principal, donde vemos algunas bonitas formaciones. La pena es que nos hemos dejado todo el material fuera, incluido el móvil para hacer fotos.
La sala gira hacia la derecha, por un paso un poco estrecho, y se ve la luz de fuera, continuamos hacia el Este para ver el final de esta planta, y luego regresamos hacia el Oeste para salir por la boca 1.

En la descripción de la cavidad indica que hay un goteo constante de agua, y que se aprovechaba para un campo agrícola cercano, pero nosotros no localizamos ningún goteo intenso, tan sólo apreciamos algo de humedad en la cavidad.

Una vez fuera, buscamos la boca 2, recogemos las sacas y nos dirigimos ladera abajo para buscar la boca de la sima del Racó de la Tirana.
Cuando vemos la boca, la descripción nos indica que es una rampa muy inclinada, pero como prácticamente es un pozo de 11 metros, colocamos una cuerda asegurada a un árbol fuera y a otro situado dentro de la boca, para descender con seguridad. 

3. Boca del Racó de la Tirana.

Hacia el Oeste podemos apreciar una bonita colada, y hacia el Este descendemos por una rampa de piedra suelta y techo bajo, hasta que se hace impracticable, pero en el recorrido podemos apreciar algunas bonitas coladas y formaciones muy blancas. 

4. Colada del Racó de la Tirana.

Cabe destacar que en esta cueva se excavaron unas tumbas eneolíticas (entre el Neolítico y la Edad del Bronce), de hace 5000 años. Actualmente, se pueden observar unos muros de piedra donde estarían las tumbas.

Hacemos algunas fotos, decidimos salir, y a oscuras descendemos por la ladera hasta encontrar la senda que nos lleva al coche.


El miércoles 4 de marzo quedo con Mariel (SPEOS) y con Alberto N. por la tarde para ir a visitar la sima del Tío Ramón Machaca en Altura. Mariel se encarga de instalar esta cavidad que es toda a base de naturales, exceptuando un spit.

Tras descender un resalte, nos encontramos en una sala amplia e inclinada donde nos equipamos y seguimos la pendiente de la rampa hasta llegar a una gatera. Tras atravesar este paso ascendente entre coladas, comenzamos la instalación de la cuerda. Nosotros comenzamos desde dos estalagmitas altas, para luego descender por la inclinada rampa colocando un desviador en un puente de roca un par de metros mas abajo, y llegando hasta una pequeña sala. Aquí se coloca otro natural para descender el siguiente pozo, que nos deja en una pequeña sala donde hay una rampa.

5. Bloque inclinado en la sima del Tío Ramón.

Tras un pozo de unos 10m. llegamos a un gran bloque inclinado, nos dirigimos hacia su extremo buscando una galería y recorremos un caos de bloques que nos deja en el siguiente pozo. Una gran roca nos sirve de anclaje natural para descender el primer resalte con seguridad, tras el cual se abre el pozo. El spit, donde se instalaba la placa AS, que rozaba, está en mal estado, por lo que descendemos este pozo tan sólo con un natural, que es más seguro y directo que el spit.
Nos encontramos otro spit, que nos sirve como seguro mientras se instala el natural para descender el siguiente pozo.

No llegamos a la cota de máxima profundidad, porque es tarde y consideramos oportuno comenzar el ascenso, quedándome a desinstalar. 

6. Grupo a la salida de la sima del Tío Ramón.

El viernes 6 de marzo quedo por la tarde en Castellón con Carla, Esteban y Ferran para dirigirnos a Áger, en la provincia de Lérida, donde nos juntamos con nuestros amigos Vicente, Sarai y Jordi (UEC Tortosa) y visitar las simas de la Grallera Gran del Corralot y de la Grallera del Boixaguer, dos cavidades clásicas de la Serra del Montsec.

Dormimos en el camping de la localidad y a la mañana siguiente nos dirigimos con los coches al parking de la Grallera Gran del Corralot, en lo alto del Collado de Ares. Dejamos los coches en el final de la pista asfaltada, y seguimos con el todoterreno para continuar por la pista sin asfaltar, vemos el SEAT 600 abandonado, y continuamos un trozo más fuera de pista. A partir de aquí debemos caminar aún una media hora, atravesando tres pequeños barrancos hasta llegar a la boca de la cavidad. Primero encontramos la boca del pozo de 90 m. y continuamos por la senda hacia abajo para llegar a la boca por la que descendemos. Sarai instala el pozo de 33,5 m. que nos deja en la parte alta de la gran Sala C.G.B. de 105x50 m de superficie y más de 90 m. de altura.

7. Pozo de 33,5m. del Corrralot.

8. Sala C.G.B. del Corralot.

Descendemos por una empinada rampa y buscamos la Vía del Primer día. Tras pasar una sala de bloques y concreciones, encontramos un cordino atado a una formación, que nos sirve de agarre para ayudarnos a trepar y atravesar un paso estrecho entre coladas. Accedemos a otra sala llena de gours y con muchas formaciones. 

9. Bonita sala (Vía del Primer Día, Corralot).

Subimos por una rampa, donde encontramos una ventana de acceso al P10, que descendemos hasta una gran sala. Descendemos por una rampa, y en el último resalte de 3 metros colocamos una cuerda en un spit, que nos ayudará en la salida. Esta rampa nos sitúa en una sala muy concrecionada y con un lago temporal.

10. Lago temporal (Vía del Primer Día, Corralot).

Al final de esta sala hay dos galerías, una atravesando un paso estrecho, donde apreciamos varias formaciones, pero se acaba a los pocos metros; y la otra subiendo una fuerte rampa y realizando varios destrepes algo expuestos. Esta segunda opción sólo la toman parte del equipo, ya que el resto decidimos tomarnos un descanso y realizar algunas fotos.

Volvemos a la inmensa Sala C.G.B. y buscamos la Vía del Llac.
Descendemos el P10 que instala Ferran, y seguido, tras una repisa, está el P15, que nos sitúa en una sala con una fuerte pendiente, que si descendemos por nuestra derecha es más fácil. En la parte baja hay un paso entre bloques, que nos permite descender el resto de la vía sin material. Para llegar al lago final superamos varios pasos entre bloques, algunos de ellos un poco estrechos.

11. Lago (Vía del Llac, Corralot).

Una vez llegamos al bonito lago, realizamos algunas fotos y volvemos a la Sala C.G.B. para ir saliendo poco a poco. Quedándose Jordi y Ferran a desinstalar.


El domingo 8 de marzo, tras un buen desayuno, nos dirigimos otra vez a la pista del Collado de Ares, pero esta vez seguimos la carretera principal para bajar hacia Sant Esteve de la Sarga y aparcamos los coches en una gran explanada que hay en una curva muy cerrada.
A pocos metros del parking hay un gran hito que marca el principio de la senda que nos lleva a la Grallera del Boixaguer.
Tiene dos bocas de acceso que nos dejan en la Sala Gran. Nosotros entramos por la boca inferior.

Carla instala la vía de la izquierda, que nos deja en la sala bajando por un rápel volado de unos 45m. Mientras, yo instalo la vía de la derecha, más fraccionada, pero que nos deja en la misma Gran Sala de 85x45m en planta y 60m de altura.

12. Pozo de entrada del Boixaguer.

13. Zona intermedia de la Gran Sala, Boixaguer.
 
En la base del pozo aprovechamos para comer algo, y continuamos por la galería principal, bajamos una rampa, para luego subir otra hasta llegar al P18. Para este pozo marca una cuerda de 25m, pero, aunque pudimos instalarlo, sería conveniente llevar una cuerda más larga para poder instalar la vía que está equipada con cadenas desde más arriba.

14. P18, Boixaguer.


Descendemos por la rampa hasta un lago seco. Continuamos subiendo entre bloques, hasta llegar a un resalte que descenderemos con ayuda de una cuerda fija. Continuamos bajando por una fuerte rampa hasta encontrar otro lago, éste con agua.

15. Lago en el Boixaguer.

Desde este punto, toca regresar, ascendiendo por la empinada rampa, atravesando el caos de bloques, y subiendo el pozo de 18m., y luego el de 45m. Salimos poco a poco, quedándose Ferran y Jordi a desinstalar. 

16. Boca de la Grallera del Boixaguer.

Tras recogerlo todo y picar algo nos despedimos, ya que nos queda un largo camino hasta Castellón. Pero con la sensación de haber pasado un gran fin de semana en una inmejorable compañía. 

17. Foto de grupo.


El miércoles 11 de marzo quedo con Mariel (SPEOS) y con Alberto N. para visitar la sima del Diablo en Bugarra. Tras una pista dejamos el coche en una pequeña explanada y subimos por la senda hasta la boca de la cavidad.

18. Instalando la sima del Diablo.

Instalo un pasamos desde fuera, empezando con dos spits, y enseguida se ve la cabecera (de dos spits). Desciendo poco a poco instalando otro fraccionamiento un poco más abajo de la cabecera, que nos deja en la base de este P18.
En la base de este pozo hay una gran piedra que es conveniente no tocar, puesto que está en equilibrio sobre el suelo, y cualquier movimiento podría hacerla caer, llegando a tapar el siguiente pozo.
Realizamos un pasamanos de dos puntos que nos deja en la cabecera del siguiente pozo. Descendemos este P7 y el P6 seguidos, y ambos de tan sólo un spit.
Justo antes de llegar a la rampa de piedra suelta, se acaba la cuerda, por lo que hago un empalme de cuerdas con un nudo de nueve triple. Una vez en la rampa, me aparto (hacia el Oeste), para que desciendan los compañeros, ya que hay mucha piedra suelta en la repisa de arriba y no queremos tener ningún susto.
Una vez estamos los tres juntos, desciendo la rampa llena de piedras (hacia el Este) y coloco un anclaje natural. Este anclaje me sirve de pasamanos para acercarme a la cabecera del pozo. Este P7, que consta de dos spits en su cabecera, nos deja en una sala con un techo bajo repleto de estalactitas, donde me refugio ante la inevitable caída de piedras debido al paso por la rampa de los compañeros. Además, descendemos de uno en uno y nos apartamos de la vertical.

19. Bonito techo en la sima del Diablo.

Tras realizar varias fotos a esta bonita sala, tenemos dos opciones, o descender por cuerda por el último P8 o dirigirnos hacia el Este por la sala para destrepar y visitar la zona inferior. Esta zona es la más bonita de la cueva, ya que está repleta de estalactitas, banderas de distintas tonalidades y excéntricas. 

20. Zona inferior de la sima del Diablo.

Tras realizar una escalada para ver algunas formaciones más, regresamos a la base de la cuerda para comenzar el ascenso, quedándome a desinstalar.


Fotos realizadas por Mariel, Alberto N., Vicente B., Esteban, Ferran y Carolina.