Mostrando entradas con la etiqueta Santa Magdalena del Polpis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Santa Magdalena del Polpis. Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de enero de 2024

Topografía del nuevo sector del Avenc de les Pedreñeres.

 

Primer pozo del Avenc de les Pedreñeres.

 

El miércoles 17 nos juntamos Carol y Luis con Eduardo, un espeleólogo residente en Córdoba y perteneciente al club GEKO que va a pasar unos meses por la zona, para visitar alguna cavidad de la zona. Finalmente elegimos el Avenc de les Pedreñeres. Recordemos que en esta cavidad existe una zona que no aparece en la única topografía conocida, fechada en el año 1967 y realizada por el club SIRE. Esta zona fue desobstruida por el Club Muntanyenc Serra d'Irta de Alcalá de Xivert y explorada por ellos a principios del siglo XXI. Se nos ocurrió que, ya que íbamos a bajar a esta sima, y que el compañero Eduardo también es topógrafo, podríamos hacer la topografía de esta zona. Y así fue.

 

Bonitos espeleotemas en la zona nueva del Avenc de les Pedreñeres.

 

Nos juntamos el miércoles por la tarde en la localidad de Santa Magdalena del Pulpis y accedimos con coche hacia la cavidad. Para ello, primeramente, tomamos la carretera que une esta población con Salsadella. A los 6,9 km. tomaremos una pista a mano derecha en muy buen estado que sale junto a una vaguada, y la seguiremos durante 550 m. donde continuaremos por la pista de la derecha. Tras 1,0 km. más llegaremos a una puerta y un cruce de 4 caminos. Este es un buen lugar para dejar los coches. Si tenemos un buen todoterreno y somos valientes al volante podremos seguir con el vehículo hasta prácticamente la misma boca.

 

Carol en el paso estrecho de acceso a la zona nueva.

 

Desde el aparcamiento tomaremos una pista que parte en ascenso y a mano derecha desde el cruce de 4 caminos. Esta pista discurre por dentro de un antiguo cortafuegos, del que poco queda, y también junto a la raya que divide los términos municipales de Santa Magdalena del Pulpis y Cervera del Maestre. Este último municipio es donde se sitúa el avenc. Continuaremos por la pista justo 1.000 m., primero en subida y luego en suave bajada, hasta alcanzar un punto donde existe un hito a la derecha de la pista. Aquí abandonaremos la pista y nos introduciremos en el bosque. A escasos 30 m. de la pista se abre la amplia boca de la sima. Recomendamos el uso de GPS para su localización. En el siguiente enlace de Wikiloc podéis ver el track de acceso desde la población de Santa Magdalena del Pulpis.

Wikiloc | Ruta ACCESO AL AVENC DE LES PEDREÑERES (Cervera del Maestre)

Eduardo saliendo de la estrecha cabecera del pozo de 7 m.

 

Carol se encargó de instalar. Una vez llegados a la cabecera del segundo pozo, Carol comprobó que los anclajes de la cabecera no estaban en buen estado, entonces entramos a la zona descubierta por el CM Serra d'Irta para topografiar. El acceso a esta zona es por medio de una estrecha fisura horizontal que fue ensanchada por espeleólogos del CM Serra d'Irta. El paso es selectivo, algunos de nosotros sufrimos un poco. Nada más salir de él nos asomamos directamente sobre un pozo de 10 m. Existe un spit para descender el pozo, pero su instalación es difícil ya que tenemos que pasar la estrechez de cabeza y enroscar la chapa estando cabeza abajo. El pozo nos deja en una planta desde donde tenemos dos opciones:

 

Primer pozo de 10 m. en la zona nueva.

 

*La primera de ellas desciende un pozo de 7 m. con cabecera estrecha que da acceso a una estrecha estancia desde donde todavía podemos bajar a una pequeña cámara superando un resalte de 4 m. Esta última estancia está decorada con bonitas cristalizaciones.

 

Luis bajo el pozo de 7 m.

 

*La segunda opción es escalar unos 5 m. hasta una ventana. Desde la estrecha repisa sobre la escalada podemos bajar por el otro lado un pozo de 10 m. En esta repisa hay un spit que se utiliza tanto para subir la escalada como para bajar el pozo siguiente, se debería doblar este anclaje. Además, el mosquetón de aluminio que había allí, se hizo añicos nada más tocarlo, deshaciéndose en mil astillas. Bajando el P-10, a los 4 m. encontramos una pequeña estancia. A partir de esta superamos una zona más estrecha, donde existe un desviador en un natural. En la base de la vertical estamos en una pequeña estancia con dos orificios impenetrables en el suelo donde se ve la continuación de la vertical 5 m. mas. Pero no se ve más continuidad, por lo que se desaconseja una desobstrucción en este punto. El recorrido de esta zona nueva es de 54 m.

 

En la zona nueva hay bonitos cristales.

 

La intención es volver para reequipar la cabecera del segundo pozo y de paso topografiar el resto de la cavidad. Por lo que la topografía nueva y completa se presentara cuando se recojan todos los datos.

Como curiosidad añadiremos que esta sima, en la fecha de su primera exploración (1967), ostento la tercera posición en el ranquin de profundidad de la provincia de Castellón.

 

Luis en la base del P-7.

viernes, 27 de noviembre de 2015

Avencs de la Bassa Paredà (Santa Magdalena del Pulpis)



Avenc de les Talaies
Per la comarca del baix Maestrat hi ha una gran quantitat d’avencs de morfologia fusiforme, es a dir de formació inversa. Este tipus d’avenc es molt característic d’estos plans i muntanyes costeres. Per exemple a terme de Cervera del maestre, en els plans calcaris trobem l’avenc del Pla d’Alifrago i l’avenc de les Pedrenyeres. A la Serra d’Irta, existeixen els exemples de l’avenc de Xivert a terme d’Alcalà i l’avenc de les Escutxes a terme de Penyiscola. També a terme d’Alcalà, a les Atalaies trobem els avencs de Santa Bàrbara, del Collet Roig i del Mas d’Ascla. Al terme de Santa Magdalena, a la serra de les Atalaies, mes concretament a la zona de la bassa Paredà i molt prop del Collet Roig i del Mas d’Ascla, també trobem uns quants avencs d’aquesta morfologia.

Mapa de la zona de les Talaies amb la situació de les cavitat mes importants
El passat mes de març vam visitar les 4 cavitats de major importància de les que hi han a la zona coneguda con la Bassa Paredà. Aquestes son l’avenc de les Banderes, l’avenc de les Talaies, l’avenc de la bassa paredà nº1 i l’avenc de la bassa paredà nº2. A continuació les descriurem breument.

Avenc de les Banderes

L’avenc de les Banderes fou desobstruït recientment (any 2001) per Ismael Rivero. Es tracta d’una cavitat de predomini vertical, pero la seua formació obeeix mes al típic cas d’una fractura que al d’una cavitat de formació inversa, pues si veiem la planta de la cavitat observem que no es circular o ovalada, sinó mes ve una fractura. Les parets de la cavitat estan cobertes per colades, fet que no ens deixa veure la roca mare en quasi cap lloc de la cavitat. Basicament consta d’un pou de 32 metres amb un bon replà a la cota de -12.

Boca de l’avenc de les Banderes
Avenc de les Banderes
 

L’avenc de les Talaies es el mes fondo de la zona de la Bassa paredà. Fou desobstruït per Joan Manel Miñarro i els seus companys, pero d’allò fa molts mes anys que l’anterior. Aquesta cavitat te un origen clarament fusiforme. Es tracta d’un pou de 43 m. de fondària que be poden veure’s també com a varis pous encadenats. A la seua base hi ha una sala prou ampla en la que s’aprecien clarament nivell d’inundació.
 
Boca de l’avenc de les Talaies
 

La setmana anterior a la nostra visita es vam registrar fortes precipitacions per tota la província, omplint-se algunes llacunes com les de La Jana o les de Salzadella-Sant Mateu. El fons de la cavitat presentava un aspecte d’haver-se roblit d’aigua, pero encara així el dia de la nostra visita ja no hi havia cap toll d’aigua.
La seua instal·lació es un tant precària, hi hauria que millorar-la. Encara que uns mesos desprès de la nostra visita, uns espeleòlegs catalans van visitar l’avenc re-equipant en alguns punts.

Avenc de les Talaies
 
Desprès tenim els dos avenc que rebem en nom de la zona; l’avenc de la bassa paredà nº1 i el nº2. L’avenc de la bassa paredà Nº1 també obeeix a un procés de formació inversa amb un col·lapsament del sostre, el qual va fer que la cavitat s’obrirà al exterior. Es tracta d’una cavitat molt superficial. Està formada per un pou de 12 m. que cau a una sala ampla amb molsa a les roques que ocupen el seu terra i a les parets. Degut a la grandària de la seua boca entre molta llum a la sala. En un extrem de la sala trobem un estret pou de 3 o 4 metres on finalitza la cavitat. L’equipació d’aquest avenc també es podria millorar, encara que pareix que no es molt visitat.
 
Avenc de la bassa Paredà-1
Rèptil al fons de l’avenc de la bassa Paredà-1

Per últim tenim l’avenc de la bassa paredà nº2. Aquest es el clàssic avenc de formació inversa. La seua morfologia ens ho mostra inequívocament, ja que es tracta d’un tub vertical d’un metre aproximant de diàmetre i uns 16 m. de fondària. La seua petita boca esta amagada entre uns grans blocs i molta vegetació el que fa que la seua localització siga un tant complicada.
Pera el seu descens vam gastar 4 cintes amb els seus respectius ancoratges naturals ja que la cavitat no tenia cap spit.

Boca de l’avenc de la bassa Paredà-2
Formacions cristal·lines a l’avenc de la bassa Paredà-2

Per la zona hi ha mes cavitats, algunes d’elles de morfologia fusiforme. Pero en aquesta ocasió no els vam poder visitar. En el mapa anterior de les cavitats de la zona podem veure la situació d’aquestes. 

viernes, 31 de diciembre de 2010

CAVITATS DEL MASSIS DEL GARRAF I ORDAL

Per acabar bé l'any, teniem previst una sortida al massis del Garraf, emblemàtica zona kàrstica situada al sud de Barcelona que esta farcida d'Avencs. Açí es on es va iniciar l'espeleolgia en Catalunya a finals del segle XIX i més tard a la resta d'Espanya.

Accedint a les cavitats

El dia 28, vam visitar el Avenc de les Banderes, una petita cavitat.

Pou de 8 en l'Avenc de les Banderes

Després anàrem a l'Avenc de la Ferla. Aquesta cavitat te molta història i és força interesant. La boca es molt atractiva i dona pas a un pou de 92 metres, amb una instalació ben fraccionada que va pegada a la paret.

Pou d'entrada a l'Avenc de la Ferla

Baix del pou, descendirem un atractiu meandre molt erosionat per on bufa un poc d'aire que als pocs metres dona a un segon pou de 47 metres. Aquest pou no és tan atractiu com el primer. Ací un petit pouet d'uns 8 metres permet arrivar a un "cul de sac" on finalitza la cavitat. La continuació la trobem en una gatera situada al costat de l'últim pouet.

Pou de 47 metres


Gatera que accedeix a la vía remuntant.

Per ací accedim a una serie de pous remuntants i descendents que ens permeten arrivar al punt més profund de la cavitat. També pujarem uns quants pous de les vies ascendents, sense arrivar dalt del tot. La visita a aquesta cavitat va durar unes 6 hores.

Al día següent visitarem el Avenc de l'Averdo, el Avenc dels Geolegs, el Avenc Font i Sague o de l'Arcada Gran i el Avenc dels Topografs. Entre aquestos avencs destaca el avenc de l'Arcada Gran, amb el seu pou de 102 metres.

Avenc de l'Averdo


Avenc dels Geolegs

l'Arcada Gran, prop de l'avenc del mateix nom.

Petita escalada al fons de l'avenc de l'Arcada Gran.


En l'Avenc dels Topògrafs


El día 30 , ja de tornada cap a Castelló, quedarem en l'amic Ismael Rivero, per a que ens ensenyara un avenc de Santa Magdalena del Pulpis. En aquest Avenc topografiarem 64 metres de recorregut verges.

En la Boca de la cavitat.