Avenc de Genillo (Mola de Catí, Massís dels Ports)

 

Nova cavitat descoberta recentment a la Mola de Catí, al bell mig del massís dels Ports. Amb 97 m. de fondària y uns 400 m. de recorregut aproximat passa a ser una de les grans cavitats dels Ports.

Descoberta per Mario Carbó i explorada per Jordi Reverté, Josep Rojas, Gina Marín, Daniela Avellaneda i Jordi Ortiz de la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Jordi Reverté en la boca de la cavitat.

DESCRIPCIÓ

Una boca de 1 x 1,5 m. dona pas al primer pou, de 8 m. En la seua base arribem al mig d'una fractura que en les dues direccions ens deixa sobre l'extrem mes elevat d'una sala amb pendent i amb el sòl cobert de pedres i blocs. Des d'aquesta sala (secció A-B a la topografia), oberta a favor d'un pla d'estrat, la continuació la farem per un pou amb passamà d'accés. Hi ha que anar amb compte per la possible caiguda de pedres en aquesta vertical de 12 m.

Gina i Cantero en la sala d'entrada i començant a davallar el 2on pou.

Baix de l’esmentada vertical de 12 m. arribem a una ampla fractura que davalla en rampa fins un petit llac. Podem creuar el llac per accedir a una zona mes caòtica i que dóna accés per un pas alt a una fractura paral·lela (secció G-F a la topografia). O bé, abans de creuar el llac continuar per un pas estret que troben a la dreta i que agafa direcció contrària a la que veníem.

Topografia de la cavitat (alçat).

Pou de 12 m. que parteix de la sala d’entrada

Aquest pas estret dona pas a dos ressalts consecutius i també estrets. Aquest pas es la gatera d'Artur. Aquesta zona estreta finalitza en el Pou dinàmic, amb una estreta capçalera i de 10 m. de fondària. Però a la cota de -7 m. arribem a una ampla sala on es pot continuar en ambdues direccions. Cap al sud la sala forma un balcó sobre un pis inferior al que es pot accedir davallant fins la base del Pou dinàmic. Mentre que cap al nord, un pas estret (punt H a la topografia) connecta amb una galeria horitzontal que presenta un parrell de passos estrets.

Ossos d'animals en la part inicial de l'avenc.

Aquesta galeria desemboca en una sala (punt P a la topografia) on també es pot arribar per una galeria inferior. D’aquesta forma es pot realitzar un recorregut circular. Tant aquest galeria horitzontal com la que s'obri a baix del Pou dinàmic formen dos nivells horitzontals situats molt a prop entre ells, amb una diferència de cota d'uns 10 o 12 metres. Des de la base del Pou dinàmic, en direcció sud trobem una galeria ampla on apareix pel sostre la comunicació amb el nivell superior abans esmentat. Mes avant hi ha una petita galeria secundària sense massa continuïtat (punt J). Però seguint per la galeria principal, aquesta remunta un caos de blocs que acaba obstruint la galeria (punt I). En direcció nord des de la base del Pou dinàmic de seguida s'obri una vertical de 6 m.; el Pou de l'Os. En la seua base, i direcció nord, tenim una llarga galeria horitzontal anomenada "Els Gours", ja que el piso esta cobert per aquestos bonics espeleotemes.

Galeria de “Els Gours”.

La galeria de "Els Gours" presenta alguns obstacles en forma de materials clàstics, que superarem sempre per dalt. Després d'un centenar de metres la galeria se desfona en un pou. Però també podem flanquejar el pou i continuar per un pas estret que dona pas a un sector molt interessant. A aquest sector s'accedeix per un pas estret seguit d'un petit ressalt ascendent que ens deixa en una galeria mes còmoda. Al seu inici, aquesta galeria (punt Z de la topografia) presenta dues possibilitats: continuar per la galeria principal cap a nord o bé prendre un conducte mes estret que pren direcció oest.

Galeria de “Els Gours”.

Restes òssies de carnívors en la zona intermèdia de la cavitat.

La galeria direcció nord dona pas a una sala ampla amb alguns desfonats al piso. La sala presenta un racó amb algunes boniques estalactites i estalagmites blanques (punt M). També una zona superior on es pot grimpar uns metres mes (punt L). Per els desfonats d'aquesta sala s'hi accedeix a una galeria inferior direcció nord que avança uns 50 m. En la seua part final es pot desgrimpar a un cul de sac (punt Q) o be continuar fins al seu final (punt R a la topografia).

Estalactites blanques en el punt M de la topografia.

Espeleotemes en la sala L de la topografia.

Tornant al punt Z i agafant el ramal secundari que surt en direcció oest, un estret meandre ens du a una sala mes ampla amb materials clàstics (punt N). Des d'aquesta sala encara surten 3 ramals mes.

1. Per una banda surt una menuda galeria situada cap a sud-oest de la sala i en una zona alta. Esta es la galeria descrita anteriorment que connecta amb la sala del pou dinàmic (zona P a la topografia). Ressenyem que la galeria presenta alguns passos estrets que foren oberts desprès de varies desobstruccions dutes a terme pels exploradors de la UEC de Tortosa.

2. Des de l’inici de la galeria que pren direcció cap al Pou Dinàmic, podem desgrimpar un diàclasi que va a parar a la capçalera del pou que hem flanquejar per accedir a tot aquest sector. Aquest ramal no surt a la topografia.

3. L'altra continuació la trobem dalt d'un ressalt a la part est de la sala. Per una gatera arribem a una bonica sala amb alguns espeleotemes (zona O a la topografia), on també es va realitzar una escala que dona pas a un petit balcó sobre la sala.

Espeleotemes al piso de la sala del punt O de la topografia.

Tornant al final de la galeria de “Els Gours”, i per descendir a la zona mes profunda de la cavitat, baixarem un pou de 12 m. junt a una preciosa colada. En un ample replà, i mes avall d'un fraccionament, deixem la gran colada a la esquerra i continuem per una zona horitzontal que tot seguit ens deixa en un ample pou de 20 m., el pou presenta una altra vertical paral·lela (punt U en la topografia). En la base d'aquest últim pou uns estrets ressalts i un reduït meandre ens deixen en la cota de -97,2 m., màxima fondària de l'avenc.

Pou de 12 que ens du a la zona mes fonda de la cavitat.

Aquesta cavitat encara està en exploració per part dels espeleòlegs de la secció de Espeleo i Barrancs de la UEC de Tortosa. Per tant no indicarem encara la seua ubicació exacta.

Aquest es tracta de l’últim gran descobriment espeleològic a La Mola de Catí.

Avenc dels Mamelons y Cova Cantero

 

Equipazo en l’Avenc dels Mamelons.

El pasado fin de semana, celebramos el cumpleaños del amigo Miguel en la Mola de Catí haciendo lo que más nos gusta. Nos juntamos una buena representación del club de Espeleología 8 del Mas de las Matas y espeleólogas de Valencia y Tortosa. Fuimos Rebeca, Miguel, Vanesa, David, Cantero, Rosana, Inma y Luis.

Bandera característica en l’Avenc dels Mamelons.

Pasaje al inicio de la vía SIRE.

El Sábado visitamos el Avenc dels Mamelons. Visitamos la vía SIRE, llegando hasta la Sala del Castell, punto final de esta vía. Esta es la zona de la cavidad con más espeleotemas, la más bonita. En el pozo de 35 m. de entrada montamos 2 vías para al bajar y al subir evitar esperas.

Sala del Castell.

Refugio de Cova Cambra.

Por la tarde y noche celebramos en cumple de Miguel con gastronomía típica de La Mola. Y como sorpresa, ya cuando se escondió el sol, comenzó a nevar. Así, después de cenar, cuando salimos del refugio la nieve comenzaba a cuajar. El domingo por la mañana La Mola presentaba una bella estampa hibernal: emblanqueada.

Entrada a Cova Cantero.

Balcón arriba de la escalada en Cova Cantero.

El domingo visitamos Cova Cantero haciendo la aproximación a pie desde el refugio, y disfrutando del paisaje blanco. En esta ocasión nos acompaño Joan. Algunos de nosotros subimos por la cuerda que lleva a un pequeño balcón sobre la bonita sala. Esta Cueva presenta las paredes y techos recubiertos por espeleotemas negros y de tonalidades blancas y amarillentas que dan un bello contraste a la cavidad.

Cova Cantero y sus espeleotemas pavimentaríos.

Miguel, el cumpleañero.

Para finalizar el fin de semana tuvimos otra jornada gastronómica en el refugio. Otro gran finde rodeados de gente maravillosa. Por muchos más Miguel, y por mas momentos como estos.

Cantero y Rebeca en Cova Cantero.

Equipo en el refugio.

Salida del Club de Espeleología Ocho a la Mola de Catí (Massis dels Ports, Tarragona).

 

Avenc del Salany.

 

El pasado fin de semana, días 16 y 17 de diciembre, nos reunimos una buena representación del Club de Espeleología Ocho del Mas de las Matas, uno de los 2 clubs de espeleología de la provincia de Teruel. Los Participantes fuimos: Teresa, Edu, Ángel, Miguel, David, Ismael y Luis. Además, en el refugio de Cova Cambra, el cual tuvimos como centro de operaciones, coincidimos con Cantero. También el sábado nos acompañaron un ratito en el Avenc de la Crisi Jordi y Gina de la UEC de Tortosa.

Coladas en la primera sala de l’Avenc del Salany.

 

El viernes, con muchas ganas de conocer las simas de La Mola de Catí, después de cenar hicimos el descenso al avenc de la Fecunditat, situado muy cerca del refugio. Es una sima con un amplio pozo de 35 m. Para ir calentando los motores.

El sábado venia el plato fuerte. Por la mañana, después de un buen desayuno y preparar todo el material, nos encontramos con Jordi y Gina de la UEC de Tortosa. Jordi bajaría con nosotros el pozo de entrada, y Gina que estaba constipada se fue a buscar setas, pero nos acompañó a la boca para vernos entrar.

 

Equipazo del CE8 con Gina y Jordi de la UEC de Tortosa.

 

David y Edu se encargaron de entrar los primeros para instalar el pozo de 117 m. que viene a ser el más profundo de Cataluña, pero ni el más ancho ni el más bonito. Una vez todos bajo el pozo de entrada nos despedimos de Jordi y comenzamos a arrastrarnos por la galería que nos lleva a l’embut y la sala del Llac. Tras tramos de laminadores vienen una serie de trepadas y destrepadas y un pasamanos. Así llegamos a la ancha rampa descendente que nos lleva a l’embut.

Pero antes de llegar al pasamanos instalado en l’embut encontramos una cuerda fija que remonta una docena de metros. Subimos por esta cuerda que nos dará acceso a dos recorridos distintos: por una parte, una circular con 2 pozos recuperables que nos dejaran en la sala del Llac; y por otra parte a la via de les diàclasis, una zona con mucho desarrollo y muy poco visitada.

 

Zona ancha en la via de les diàclasis.

 

Tras el primer pozo remontante, una galería de techo bajo nos lleva a una segunda cuerda remontante, esta de escasos 10 m. Aquí alcanzamos una galería más ancha donde se dividen las dos vías antes mencionadas. Nosotros primero entraremos a la via de les diàclasis. Para ello treparemos por una corta cuerda con nudos denominada l’estrep. Tras ella aparece una estrechez apretada para entrar de lleno en una galería excavada a favor de una discontinuidad, pero con claras marcas de disolución producidas por el agua drenada en esta zona vadosa.

 

Zona inicial de la via de les diàclasis.

 

Tras observar dos zonas con los techos más altos, donde la diaclasa gana mucha altura, alcanzamos un pozo descendente de 6 m. Mas adelante un pozo ascendente de 11 m. nos barra el paso. Para nuestra sorpresa este pozo no está equipado por lo que optamos por escalarlo. Arriba encontramos dos especies de anillas caseras que podremos utilizar para descender en doble.

 

Tramo estrecho antes de alcanzar el pou de la capelina.

 

Continuamos hasta alcanzar una zona donde la galería se amplía considerablemente, tanto en anchura como en altura, ya que esta supera los 30 m. Para continuar trepamos por la parte opuesta de la base de esta gran chimenea y nos adentramos en un pasaje de techo bajo que nos lleva a una nueva vertical descendente de 12m.: el pou de la capelina.

 

Cabecera del pou de la capelina.

 

Bajo del pozo observamos como la diaclasa por la que avanzábamos durante toda esta vía se cierra, pero podemos avanzar en dirección contraria a la que veníamos y por un nivel inferior. Esta zona es más amplia que la superior por la que veníamos. Salvamos un pozo descendente de 7 m. donde instalamos una cuerda en naturales, pero que algunos compañeros destrepan entre bloques por otra zona. Una vez abajo la diaclasa gana profundidad y anchura para llegar a un último pozo descendente de 8 m. que nos deja en una amplia sala que no es más que la base de una gran chimenea.

 

Diaclasa existente entre los pozos de 7 y 8 m.

 

 

Ultimo pozo de la via de les diàclasis.

 

Desde aquí algunos de nosotros aun continuamos por una serie de laminadores donde aparecen pasos muy selectivos. Estos laminadores unidos por estrechísimos pasos nos dejan avanzar bastantes metros más hasta alcanzar el final explorado de este ramal. Aquí damos media vuelta y volvemos hasta la base de l’estrep, donde se dividían las dos vías antes comentadas.

Gatera que da acceso al pozo sobre la sala del Llac.

 

Después de comer nos acercamos a la cabecera del primer pozo recuperable, este pozo de 12 m. está separado en 2 tramos. En su base avanzamos por unos tubos de techo bajo y tras varios cruces desembocamos en la sala del Llac por su techo. Un pozo que no llega a los 10 m. pero que es arrampado en su primera mitad, nos deja en la sala más ancha de la cavidad.

 

Pozo que nos deja en la sala del Llac.

 

El equipo en la sala del Llac.

 

Desde aquí solo nos queda remontar el pasamanos ascendente de l’embut para alcanzar la base de la primera cuerda ascendida, cerrando así un bonito circuito. Pero tres de nosotros aun entraremos en el Riuet, la zona activa de la cavidad, para medir la temperatura y la conductividad del activo que circula por esta angosta galería.

Ismael en el Riuet.

 

Tras unas 11 horas salimos los primeros por la boca del Avenc de la Crisi. Y los compañeros que están desinstalando lo hacen una media hora más tarde. Ahora toca una merecidísima cena. Y mañana más.

Pozo de entrada a l’Avenc del Salany.

 

El domingo, como tenemos todos que marchar a casa decidimos visitar el bonito Avenc del Salany, ya que es una actividad más corta. Edu y Ángel han marchado ya para casa. Cantero nos acompaña hasta la boca. Instalamos dos vías para bajar el pozo de entrada. Una vez abajo nos quitamos el arnés y sacamos las cámaras de fotos.

 

David en la zona de los gours, hoy secos.

 

Visitamos las 3 salas muy concrecionadas de esta bella cavidad. Es una cavidad fácil de recorrer pero que recompensa su visita con los bonitos y múltiples espeleotemas que encontramos por paredes, techos y suelos. Al salir nos vamos al refugio a comer y a recoger. Es hora de marchar y nos despedimos, pero ya con las ganas de volvernos a juntarnos pronto y darle vida al CE8.

 

Estalagmita en el Avenc del Salany

Cavitats de la Mola de Catí i l’Entronador (Massís dels Ports).

Avenc dels Estels del Sud (sala SIRE).

El cap de setmana del 23 i 24 de març vam estar visitant algunes cavitats per la Mola de Catí i els seus voltants. El grup va estar compost per Cristina, Zoraida, Gila, Vicente, Israel i Luis. El dilluns 25, festiu a Castelló, Cristina i Luis vam aprofitar per visitar la surgència de l’Entronador.

El divendres nit, pera fer una primera toma de contacte vam visitar la còmoda i espectacular Cova Cambra, que alguns de nosaltres encara no coneixíem.

Cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments.

El dissabte amb intenció de visitar l’avenc del Estels del sud o de Florema, vam realitzar una activitat mes diversa, entremesclant l’espeleologia amb el senderisme. Partint a peu des de l’inici de la pista del Xocolato vam seguir la carena que es dirigeix cap al nord. De camí, però, vam parar a visitar algunes coves horitzontals de la zona.

La primera parada fou a la cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments. Es tracta d’una cavitat de 40 m. de recorregut formada per una ampla sala i presentant una curiosa boca ovalada a mode de finestra sobre la sala. Al fons de la cavitat algú ha realitzat una desobstrucció que dona pas a una estreta gatera que acaba de seguida.

Cova Terrera.

Desprès vam para a veure la Cova Terrera, formada per una bonica galeria amb secció oval com a tub de pressió i utilitzada com a corralissa pera el ramat. Al final de la galeria hi ha un ressalt descendent que dona pas a una petita estància on es pot grimpar junt a unes boniques formacions ennegrides.

La tercera parada fou a la Cova d’En Gerret. Aquesta cova d’uns 100 m. de desenvolupament, te uns bons volums i a la gran sala interior trobem algunes colades grogues que contrasten en les negres parets donant-li un toc molt estètic a la sala. La sala d’entrada també es força amplia.

Cova d’En Gerret.

Cova d’En Gerret.

Per últim arribem a l’avenc del Estels del Sud. Aquest per mig d’un parell de pouets curts, arriba a una primera sala. Aquesta està molt decorada per belles banderes i colades, es tracta de la sala SIRE. Des de la sala SIRE, per la seua dreta surt un estret conducte que baixa a una menuda cambra amb moltes formacions i uns bonics gours.

Al extrem est de la saleta de baix hi havia un estret pas que vam forçar, tenint que trencar una estalactita per poder passar. Darrere del pas vam trobar terreny verge; un galeria estreta que donava pas a un ressalt que pujava a una fractura perpendicular a la primera. Des de la fractura, per mig d’una estreta finestra penjada i un poc amagada connectem amb una fractura paral·lela a aquesta, que connecta amb la sala SIRE i que si apareix en la topografia. Per tant vam trovar un curtcircuit nou.

Israel a la sala nova descoberta.

Però ací no s’acaben les descobertes, perquè darrere del primer pas forçat, per un petit forat al piso es veia, uns 3 metres mes avall, una sala. Així que vam ampliar el pas i vam aconseguir baixar a la saleta. Es tracta d’una sala amb arena i fang al piso i que per mig d’un pas estret desemboca en una altra sala, també xicoteta, però amb formacions i una curiosa crosta estalagmitica que ocupa gaire be tota la sala i que forma un fals piso deixant baix d’ella un laminador per on també es possible el pas. En total hem descobert una galeria que curtcircuita i les dues saletes mes baixes que estaran sobre la cota de -24 m. aprox.

 

Saleta on es situa el pas forçat que dona accés a les zones noves.

Continuant amb la visita, just on cau la corda de l’últim pouet hi ha una finestra desobstruïda que dona pas a dues sales mes, molt decorades: la sala GEB i la Sala Tortosa. Per accedir a elles es convenient muntar un passamans, ja que tindrem que superar un desfonament prou exposat. Des de les sales també es poden baixar uns pouets que duen a la cota de màxima fondària a -23,6 m.

Sala Tortosa.

Per la nit vam coincidir amb els amics de la UEC de Tortosa i del club Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita que estaven de curset per la Mola. Els mes agosarats encara van baixar l’avenc de la fecunditat, un clàssic pera desprès de sopar.

El diumenge vam visitar una cavitat especial, ja que te una boca gegant i no passa desapercebuda a ningú: l’avenc anomenat Lo Fornàs, per la seua similitud a un enorme forn de calç. La gran torca d’entrada es baixa per la zona de menys desnivell per mig d’un natural en un arbre que dona pas a una vertical d‘escassos 10 metres.

Interior de Lo Fornàs.

Dintre ens trobem en una gran sala enrampada amb gran quantitat de material clàstic fruit del col·lapse de la cavitat que l’ha deixat en l’estat actual. Però el que mes destaca de la gran sala, inclús vist des de l’exterior, son els grèvols que la poblen. A mes també hi ha un bon exemplar de teix, arbre considerat màgic per a moltes cultures, i que dona molta màgia al lloc.

Des de la sala ixen dos ramals; per una banda una galeria formada per dissolució que acaba als pocs metres en un eixamplament, i un ramal vertical molt interessant.

Pou de 16 m. de la zona vertical de Lo Fornàs.

Pel que fa a la zona vertical accedim a ella per mig d’una grimpada d’uns 5 o 6 m. A dalt s’obri un pou enrampat d’uns 13 m. amb una ampla secció. La rampa dona pas a un bonic pou de 16 m. A continuació un ressalt de 4 m. ens deixa en una saleta amb formacions i un petit llac. Aquesta zona es molt agradable de visitar.

Al fons de l’avenc Lo Fornàs hi ha una bonica saleta.

El dilluns, com hem dit abans, vam baixar a l’Entronador, cavitat amb una morfologia molt singular. Està situada per la zona del barranc de la Fou, a terme de La Sénia i en un indret molt salvatge i aïllat. A grans trets es una gran esquerda formada en una primera fase per forces tectòniques sense cap tipus d’acció de l’aigua. La peculiaritat es que l’esquerda assolis un nivell freàtic a la cota de -63 m. Un fet encara mes curiós es que actualment actual com a surgència desprès d’episodis de fortes tempestes de llevant.

Així pel seu funcionament com a ullal, l‘aigua a anat ampliant els conductes i formant copules pels processos de dissolució i corrosió. Es destacable també els materials al·lòctons arrodonits que ocupen la base o els pisos de l’esquerda.

Llac Pepita, on s’obri el sifó.

La cavitat fou desobstruïda i explorada per l’Espeleo Club Tortosa. La boca dona pas a una rampa de blocs seguida d’un pou de 8 m. de capçalera estreta. A continuació trobem una nova vertical de 15 m. i amb zones molt estretes. A la base hi ha una galeria descendent amb el piso cobert per pedres arrodonides per l’acció de l’aigua. De sobte, un creuament de fractures pseudoparal·leles forma la curiosa corba de la merda, on la galeria fa un gir de quasi 180°. Tot seguit torna a haver un altre gir de quasi 180° que ens deixa en el mateix sentit que dúiem, cap al nord. Així arribem a un llarg passamà que en alguns punts assoleix una amplada superior als 2 metres. A l’inici del passamà també està l’opció de baixar un pou de 15 m. que ens deixa en una sala ampla i per on ens vam asomar a un nou pou d’uns 15 m. que arriba a la zona inundada; al Llac Pepita.

 

La corba de la merda.

A l’altre costat del passamà es on l’esquerda pren major recorregut vertical; cap avall un pou de 35 m. en alguns passos estrets ens deixen a la petita platja del llac Pepita on està el sifó final del que van bussejar uns 30 m. El llac es pot recórrer pel damunt en tècnica d’oposició però hi ha que vigilar si no volem pegar un banyet.

Passamà de l’Entronador.

Des del final del passamà també surt una escada d’uns 7 m. seguida d’una altra de 11 m. A dalt s’obri la fractura arribant als 2 m. d’amplada. En aquesta zona final es pot remuntar una rampa fins la cota de +17 m. Aquesta zona te comunicació amb l’exterior encara que possiblement no a nivell humà. Així ho testifiquen restes vegetals i inclús un cuc de processionària que vam trobar allí dalt. En definitiva es tracta d’una cavitat singular tant pel seu funcionament com per la seua formació.

 

Dalt de l’escalada d’11 m.