La Universidad de Almería inicia el estudio de la sala de la Rovellonera en el Avenc de Sabarín.

  

Cantero y J.M. Calaforra junto a un “Rovelló”.

 

El Avenc de Sabarín es una cavidad que se ha convertido en una clásica entre los espeleólogos de la zona. Y eso que es una cavidad relativamente de reciente descubrimiento. En 2009 los miembros de la UEC Tortosa Joan Sabaté y Rafael Pulgarín, redescubren la gruta, ya que existe una topografía de la primera sala de la cavidad del año 1955 donde la denominan "Cova de l'Orgui". Posteriormente fue explorada por este club con la colaboración de Espemo de Morella. En 2011 fue topografiada por los hermanos Almela con ayuda de los exploradores.

Extremo noreste de la sala con los “Rovellons” o aceras.

 

Posteriormente, en 2012 se descubrió un segundo sector. En septiembre de 2020, Luis Almela y Carlos Cantero iniciaron la topografía de este sector 2, en una jornada donde otros compañeros realizaron una interesante escalada. En la primera sesión de topografía se descubre un tercer sector con grandes galerías fósiles con abundancia de espeleotemas.

Los pool-fingers también decoran la sala.

 

En ataques posteriores Ricard Martí y Carlos Cantero, que es la persona que más énfasis ha puesto en la exploración de Sabarín durante estos 15 años, descubren la sala de la Rovellonera, de 15 x 30 x 15 m. (ancho x largo x alto). Esta sala posee unos espeleotemas subacuáticos de extrema singularidad.

 

La gran galeria de La Mola.

 

Tras la conclusión de la toma de datos topográficos la cavidad alcanzó un desarrollo de 2.609 m. y una profundidad de -105 m. Pero la UEC Tortosa y colaboradores continúan explorando la cavidad con algunas puntas de exploración que pueden deparar más sorpresas.

José María nada más entrar en la sala.

 

 

Esquema del funcionamiento hidrológico de la cavidad.

 

El pasado fin de semana los investigadores de la Universidad de Almería José María Calaforra y Fernando Gázquez iniciaron un importante estudio en la cavidad en general y en la sala de la Rovellonera en particular. Les acompañamos y ayudamos miembros de la UEC Tortosa (Cantero), del Espeleo Club Castelló (Jesús y Luis Almela) y del Speleo Club Béziers (Lydie Babín). Los especialistas confirmaron que la sala de la Rovellonera constituye un "conjunto de espeleotemas subacuáticos de importancia mundial por su singularidad y tamaño".

 

Sección de la sala de la Rovellonera respecto al exterior y a los otros niveles de la cavidad.

 

 

Detalles de las aceras en el extremo suroeste de la sala.

 

Desde aquí damos las gracias a José María Calaforra y Fernando Gázquez por ofrecerse a realizar este estudio. Y la enhorabuena a Carlos Cantero, los compañeros de la UEC Tortosa y todos los espeleólogos que de alguna manera han colaborado y/o participado en esta exploración. Para mí, constituye un gran honor haber tenido el privilegio de poder realizar la topografía de esta importante cavidad subterránea, la cual me ha obsequiado con soberbias sorpresas.

 

La sala de la Rovellonera vista desde su extremo noreste.

 

La cavidad ha sido balizada por la UEC Tortosa para preservar sus zonas más sensibles. Además de esta medida de conservación, la cavidad está regulada por el Parc Natural dels Ports y el sector 3 está protegido.

 

Cova Trobada (La Sénia): Topografia de la zona inferior

Sala del Castell.

 

Cova Trobada es coneguda des de temps immemorials per la gent de la contornada, en canvi, actualment es poc visitada pels espeleòlegs. Pues queda molt lluny de zones transitades i el accés en cotxe es llarg. Per accedir el camí mes ràpid es des de Fredes, a la província de Castelló, encara que la cavitat està dins del terme municipal de La Sénia, en província de Tarragona.

 

Sala mes ampla de la cavitat.

 

Que no sigui visitada no vol dir que no tingui interès. Es una cavitat amb moltes formacions, amb bones dimensions de galeries i amb una gènesi molt interessant. A nosaltres ens va agradar la visita. En aquesta ocasió vam aprofitar per topografiar la part interior de la cova, una zona que no apareix a les topos que hi tenim, ja que el seu accés fou desobstruït amb posteritat als alçaments topogràfics.

Luis junt a unes blanques estalagmites (Foto: Pilar Sánchez).

 

A continuació afegim unes línees escrites per Carlos Martínez, un dels desobstructors de Cova Trobada:

La dècada dels 90 fou pera l’Espeleo Club Tortosa la mes fructífera i potent en quant a descobriments i exploracions; tant en los Ports (el nostre pati particular) como en altres zones de Pirineus i Cantàbria. Una de les qualitats que havíem adquirit alguns membres del Club fou una consistent i eficaç capacitat pera realitzar desobstruccions anteriorment impossibles. Una de les accions que ens vam plantejar fou la revisió de les cavitats mes antigues dels Ports amb una visió “mes moderna” aprofitant aquesta nova capacitat.

 

Així, revisarem i aconseguirem augmentar recorreguts i fondàries en algunes d’elles (Avenc dels Mamelots, Avenc de Farrubio i Cova Trobada com les mes importants). Concretament Cova Trobada, era una de les coves que visitàvem tots els anys en els cursets d’iniciació. En un d’ells constatarem que en la part final existia la possibilitat molt evident de poder dur a terme una desobstrucció.

Sala del Castell, la mes concrecionada de la cova.

 

Així pues, crec que fou a l’any 1994 quant vam emprendre la feina. No fou molt complicada però si excitant. En la última part de la zona de les desobstruccions, aquell dia baixava una bona cascadeta just a sobre d’on devíem de treballar. Veient el panorama, vaig recordar que en el Lada Niva duia sempre un paraigües plegable en la guantera. Vaig eixir a buscar-lo i vaja que ens va anar be pera “protegir-nos” de la intensa dutxa i poder arribar al final on l’aigua es perdia entre graves i un estret conducte ja impracticable. El paraigües anava poc a poc autodestruint-se, trencant-se una vareta rere l’altra i amb mes que menys forats, però va complir com un valent i ens va fer menys freda i suportable la desobstrucció. Es una de les anècdotes simpàtiques que a sovint tenim els espeleòlegs quan fem “cosetes rares”.

 

La galeria principal presenta un contrast de tonalitats que li donen un toc magnific.

 

La cavitat es pot descendir sense necessitat de utilitzar material de progressió vertical fins la cota de -64 m. D'aquesta manera visitarem les galeries mes amples i mes ben decorades de la gruta. Però a partir d'aquesta cota hi han uns pous que ens duran a la zona mes fonda de la cova.

 

Curiosos plats a la base del primer pou de 10 m. (cota de -74 m.).

 

Es tracta d'un primer pou de 10 m. seguit d'un altre de 12 m. que ens deixen a la zona terminal a l'any 1976, quan la SIE del CEA va efectuar la topografia. Aquestes dues verticals estan assentades sobre una fractura tectònica on les parets s'hi presenten molt emmascarades per els recobriments litoquímics. Per aquestes verticals sol haver degoteig que ens deixen xops.

 

Sala superior de la zona topografiada (Foto: Pilar Sánchez).

 

Un cop baix del P.12 apareix un pas estret que fou desobstruït per l'ECT i dona pas a la zona "nova" topografiada recentment per nosaltres. La gatera dona pas a un pou, el qual podem baixar, o també podem flanquejar i continuar per un conducte estret fins una sala de 6,5 x 3,3 m. amb concrecions, on destaca una gran estalagmita. Es la sala superior d’aquesta zona mes fonda de la cova. En el piso d'aquesta primera sala hi han dos gran boques de pou que ocupen gran part de l'espai i que davallen cap a la sala inferior.

 

Topografia detallada de la part inferior de la cova.

 

Si tornem enrere, fins la capçalera del pou que hem flanquejat, podem baixar aquest amb ancoratges naturals. Es tracta d'un pou de 10 m. mes bé estret. A la seua base ens trobem en una galeria amb el piso cobert de terra, on es situa la cota de màxima fondària a -99,0 m. La petita galeria fa un gir d'uns 90°, i just en aquest punt existeix una finestra penjada uns dos metres sobre el terra del conducte. A l'altra banda de la finestra trobem la sala inferior que presenta unes dimensions de 7,9 x 2.6 m. i 4,6 m. d'alçada. Al sostre veiem les dues xemeneies que comuniquen amb la sala superior i on s'aprecia clarament el fort busament que mostren ací els estrats.

 

Sala inferior de la zona topografiada, a la cota de -99 m.

 

A la sala inferior hi ha mostra de que es formen dos tolls sobre la sorra i l'argila. Allí existeixen unes curioses formacions que son els vestigis d'uns tabics de gours formats sobre el fang. Com que el fang té una consistència baixa estos gours han quedat trencats, restant actualment tan sols part d'ell, pel que presenten una morfologia molt peculiar.

 

Curioses concrecions formades per la degradació d'un gour.

 

La topografia a estat realitzada per Pili Sánchez i Luis Almela al juny de 2021. Ara la cavitat té un desenvolupament de 340 m. i una fondària de -99,0 m. Pel que fa a la zona inferior, hem topografiat 50 m. de desenvolupament i un desnivell de -11,5 m. La mateixa visita fou aprofitada per conèixer la cavitat i obtenir algunes boniques imatges que acompanyen aquest article.

 

 

Topografia de la SIE del CEA amb la zona nova inclosa.

Cuevas de febrero: Cova Cambra, Cueto-Coventosa y sima del Perro.

Febrero llega cargado de nuevos retos, cuevas maravillosas y nuevos amigos.  

Para empezar, el segundo fin de semana quedamos algunos amigos para subir a Els Ports (Tortosa), y juntarnos allí con varios compañeros de la UEC Tortosa y de otros clubs. 

El sábado 8 de febrero salgo a las 7.30h desde Castellón con Carla (ECC) y con Héctor (EC la Vall d’Uixó), y llegamos al restaurante Pous de la Neu a las 9h más o menos, donde nos esperan nuestros amigos Vicente, Sarai y Jordi (UEC Tortosa). Como es de recibo, paramos a almorzar todos juntos, y se nos une Miquel (ESPEMO), que ha venido a pasar el día, y algunos compañeros más de la zona.

Tras el almuerzo, que alargamos un poco, subimos por la pista hasta el refugio de la Mola, donde nos encontramos a unos compañeros que han pinchado una rueda. Luego nos organizamos y vamos a Cova Cambra, que está muy cerca del refugio, allí hay otros compañeros realizando prácticas en la vertical, y Vicente se queda con ellos. 

1. Cova Cambra.

El resto del grupo nos dirigimos al pozo que hay al fondo. Entramos hacia el SO, descendiendo una rampa con nieve, para adentrarnos en la cueva, y tras pasar una zona de bloques llegamos a una galería de techo bajo, que nos deja en la gatera de entrada al primer pozo (P6). Esta gatera tiene bastante agua, por lo que hacemos peripecias para no mojarnos mucho, aunque el siguiente pozo, que es precioso, está regado y tiene un gour con agua en su base. Luego bajamos otro pocete, más regado que el anterior, que nos deja en la cota de -40. Atravesamos un paso estrecho y descendemos en oposición un par de pozos más, hasta que Héctor que baja delante nos indica que se estrecha demasiado y debemos dar la vuelta.

Al atravesar el paso estrecho, si se desciende por el primer pozo se estrecha enseguida, pero al lado del segundo hay una gatera de barro, que no hay que cruzar, ya que se acaba nada más atravesarla.

Jordi se encarga de instalar y de desinstalar, aunque la instalación no está en condiciones óptimas, ya que hay anclajes oxidados.

2. Cova Cambra.

 

Al salir, algunos nos vamos a la boca del avenc de Mamelons para recoger a los compañeros, ya que, debido al pinchazo, algunos han ido andando hasta la cueva; mientras que Carla y Jordi van a Cova Cambra a realizar prácticas de instalación en los pasamanos.

Una vez estamos todos en el refugio, empieza la tertulia, y al rato los compañeros comienzan la preparación de un arrocito que compartieron con nosotros y que estaba muy rico. 

El fin de semana de San Valentín nos juntamos 4 amigos (Ionel, Brigitte, Guillem y Carolina) para realizar la clásica travesía Cueto-Coventosa en Cantabria, la crónica completa se puede leer en este blog.

Entre preparativos y las casi dos horas de ascenso hasta la boca, comenzamos el descenso del pozo Juhué a las 14h.

Una vez en la base de los pozos, preparamos una sopa, recogemos agua de los goteos, y nos ponemos en marcha. Atravesamos los bloques de la Sala de las Once Horas y de la Galería del Chicarrón, hasta llegar al Oasis, donde volvemos a recargar agua.

Tras pasar la Galería de la Navidad, nos adentramos en la red intermedia, por la que avanzamos entre resaltes, desfondes y pasamanos. Observamos las bellas formaciones de la Sala Blanca antes de entrar en el Espeleódromo, y al llegar al Pozo de la Unión hacemos una parada para tomarnos otra sopa y reconfortarnos en el punto caliente que monta Ionel.

A continuación ascendemos el R5 que nos deja en la Galería de las Pequeñas Inglesas, donde se hace lento avanzar por el cansancio y por el trabajo que cuesta superar las galerías de techo bajo, estrecheces, desfondamientos, trepadas, pasos entre bloques, en oposición, pasamanos, cuerdas con nudos…

Tras estos pasos nos espera la gatera donde sopla el aire y que nos conduce al Agujero Soplador, que se agradece descender para dejar de notar el aire frío que llevamos ya un rato soportando.

3. Formación característica de la travesía Cueto-Coventosa.

Descendemos varias cuerdas fijas y atravesamos otro caos de bloques que tras un P11 nos deja en los lagos, donde nos colocamos los neoprenos y nos disponemos a cruzarlos.

Tras los lagos, atravesamos las marmitas, varios pasos con cuerdas fijas, la zona de La Playa y Los Gours, y al fin el pasamanos de cable de acero, que nos indica que estamos prácticamente en la calle.

Ascendemos la rampa de la Sala del Declive, atravesamos la gatera y, tras una cuerda fija de bajada y unos pocos pasos, llegamos al P10, que ascendemos, no sin esfuerzo, y que nos deja en la rampa de salida por cueva Coventosa, tras 24h de actividad, y dejando atrás los recuerdos de las bellas formaciones, del esfuerzo y del gran grupo que hemos formado.

Agradecer a los amigos de Ionel, Fran y Oskar, por entrarnos los neoprenos y dejarnos instalada la cuerda del P10 de salida. 

El sábado 29 de febrero, quedo con un grupo de compañeros para ir a la sima del Perro en Barx. El grupo lo formamos Tomás, Eva, Pablo, Noe, Marieta, Ana, Eva, Mariel y Carolina.

4. Grupo en la boca de la sima del Perro.

Se llega con el coche hasta la boca de la sima. Al entrar pasamos una pequeña estrechez, que nos deja en un P4, donde Marieta, nuestra instaladora de hoy, coloca una cuerda.

5. P4 de la sima del Perro.

Y tras varios anclajes naturales llegamos a la cabecera del P40. Descendemos hasta la repisa, donde nos dividimos. Por un lado, Marieta y Pablo continúan el descenso instalando hasta la base del siguiente P10,5, llegando a la cota de máxima profundidad de la cavidad (-62m.). El resto caminamos por la cornisa hacia la sala de las raíces, pero para llegar hasta ella realizo una trepada y coloco una cuerda, anclada en un natural, para que el resto de compañeros asciendan con total seguridad. 

6. Sala de las raíces en la sima del Perro.

7. Sala de las raíces en la sima del Perro.

8. Sala de las raíces en la sima del Perro.

Tras admirar la sala y realizar varias fotos, regresamos por la cornisa, siendo Tomás el encargado de desinstalar esta cuerda. Una vez en la repisa, Tomás y Eva deciden salir, mientras las demás descendemos hasta la zona más profunda.

Una vez visitada la base del último pozo, que no tiene recorrido, comenzamos a ascender, encargándome de desinstalar el P10,5, mientras que Pablo se encarga de desinstalar el resto de la sima.

Hay que tener en cuenta que la sima tiene varios anclajes naturales para los que hay que prever cintas de varios tamaños, spits y parabolts, algunos con chapa y tuerca y otros sin nada. 

Fotos realizadas por Vicente B., Sarai y Mariel. 

Cavitats de la Mola de Catí i l’Entronador (Massís dels Ports).

Avenc dels Estels del Sud (sala SIRE).

El cap de setmana del 23 i 24 de març vam estar visitant algunes cavitats per la Mola de Catí i els seus voltants. El grup va estar compost per Cristina, Zoraida, Gila, Vicente, Israel i Luis. El dilluns 25, festiu a Castelló, Cristina i Luis vam aprofitar per visitar la surgència de l’Entronador.

El divendres nit, pera fer una primera toma de contacte vam visitar la còmoda i espectacular Cova Cambra, que alguns de nosaltres encara no coneixíem.

Cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments.

El dissabte amb intenció de visitar l’avenc del Estels del sud o de Florema, vam realitzar una activitat mes diversa, entremesclant l’espeleologia amb el senderisme. Partint a peu des de l’inici de la pista del Xocolato vam seguir la carena que es dirigeix cap al nord. De camí, però, vam parar a visitar algunes coves horitzontals de la zona.

La primera parada fou a la cova de la sendera del Mascar o cova dels pensaments. Es tracta d’una cavitat de 40 m. de recorregut formada per una ampla sala i presentant una curiosa boca ovalada a mode de finestra sobre la sala. Al fons de la cavitat algú ha realitzat una desobstrucció que dona pas a una estreta gatera que acaba de seguida.

Cova Terrera.

Desprès vam para a veure la Cova Terrera, formada per una bonica galeria amb secció oval com a tub de pressió i utilitzada com a corralissa pera el ramat. Al final de la galeria hi ha un ressalt descendent que dona pas a una petita estància on es pot grimpar junt a unes boniques formacions ennegrides.

La tercera parada fou a la Cova d’En Gerret. Aquesta cova d’uns 100 m. de desenvolupament, te uns bons volums i a la gran sala interior trobem algunes colades grogues que contrasten en les negres parets donant-li un toc molt estètic a la sala. La sala d’entrada també es força amplia.

Cova d’En Gerret.

Cova d’En Gerret.

Per últim arribem a l’avenc del Estels del Sud. Aquest per mig d’un parell de pouets curts, arriba a una primera sala. Aquesta està molt decorada per belles banderes i colades, es tracta de la sala SIRE. Des de la sala SIRE, per la seua dreta surt un estret conducte que baixa a una menuda cambra amb moltes formacions i uns bonics gours.

Al extrem est de la saleta de baix hi havia un estret pas que vam forçar, tenint que trencar una estalactita per poder passar. Darrere del pas vam trobar terreny verge; un galeria estreta que donava pas a un ressalt que pujava a una fractura perpendicular a la primera. Des de la fractura, per mig d’una estreta finestra penjada i un poc amagada connectem amb una fractura paral·lela a aquesta, que connecta amb la sala SIRE i que si apareix en la topografia. Per tant vam trovar un curtcircuit nou.

Israel a la sala nova descoberta.

Però ací no s’acaben les descobertes, perquè darrere del primer pas forçat, per un petit forat al piso es veia, uns 3 metres mes avall, una sala. Així que vam ampliar el pas i vam aconseguir baixar a la saleta. Es tracta d’una sala amb arena i fang al piso i que per mig d’un pas estret desemboca en una altra sala, també xicoteta, però amb formacions i una curiosa crosta estalagmitica que ocupa gaire be tota la sala i que forma un fals piso deixant baix d’ella un laminador per on també es possible el pas. En total hem descobert una galeria que curtcircuita i les dues saletes mes baixes que estaran sobre la cota de -24 m. aprox.

 

Saleta on es situa el pas forçat que dona accés a les zones noves.

Continuant amb la visita, just on cau la corda de l’últim pouet hi ha una finestra desobstruïda que dona pas a dues sales mes, molt decorades: la sala GEB i la Sala Tortosa. Per accedir a elles es convenient muntar un passamans, ja que tindrem que superar un desfonament prou exposat. Des de les sales també es poden baixar uns pouets que duen a la cota de màxima fondària a -23,6 m.

Sala Tortosa.

Per la nit vam coincidir amb els amics de la UEC de Tortosa i del club Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita que estaven de curset per la Mola. Els mes agosarats encara van baixar l’avenc de la fecunditat, un clàssic pera desprès de sopar.

El diumenge vam visitar una cavitat especial, ja que te una boca gegant i no passa desapercebuda a ningú: l’avenc anomenat Lo Fornàs, per la seua similitud a un enorme forn de calç. La gran torca d’entrada es baixa per la zona de menys desnivell per mig d’un natural en un arbre que dona pas a una vertical d‘escassos 10 metres.

Interior de Lo Fornàs.

Dintre ens trobem en una gran sala enrampada amb gran quantitat de material clàstic fruit del col·lapse de la cavitat que l’ha deixat en l’estat actual. Però el que mes destaca de la gran sala, inclús vist des de l’exterior, son els grèvols que la poblen. A mes també hi ha un bon exemplar de teix, arbre considerat màgic per a moltes cultures, i que dona molta màgia al lloc.

Des de la sala ixen dos ramals; per una banda una galeria formada per dissolució que acaba als pocs metres en un eixamplament, i un ramal vertical molt interessant.

Pou de 16 m. de la zona vertical de Lo Fornàs.

Pel que fa a la zona vertical accedim a ella per mig d’una grimpada d’uns 5 o 6 m. A dalt s’obri un pou enrampat d’uns 13 m. amb una ampla secció. La rampa dona pas a un bonic pou de 16 m. A continuació un ressalt de 4 m. ens deixa en una saleta amb formacions i un petit llac. Aquesta zona es molt agradable de visitar.

Al fons de l’avenc Lo Fornàs hi ha una bonica saleta.

El dilluns, com hem dit abans, vam baixar a l’Entronador, cavitat amb una morfologia molt singular. Està situada per la zona del barranc de la Fou, a terme de La Sénia i en un indret molt salvatge i aïllat. A grans trets es una gran esquerda formada en una primera fase per forces tectòniques sense cap tipus d’acció de l’aigua. La peculiaritat es que l’esquerda assolis un nivell freàtic a la cota de -63 m. Un fet encara mes curiós es que actualment actual com a surgència desprès d’episodis de fortes tempestes de llevant.

Així pel seu funcionament com a ullal, l‘aigua a anat ampliant els conductes i formant copules pels processos de dissolució i corrosió. Es destacable també els materials al·lòctons arrodonits que ocupen la base o els pisos de l’esquerda.

Llac Pepita, on s’obri el sifó.

La cavitat fou desobstruïda i explorada per l’Espeleo Club Tortosa. La boca dona pas a una rampa de blocs seguida d’un pou de 8 m. de capçalera estreta. A continuació trobem una nova vertical de 15 m. i amb zones molt estretes. A la base hi ha una galeria descendent amb el piso cobert per pedres arrodonides per l’acció de l’aigua. De sobte, un creuament de fractures pseudoparal·leles forma la curiosa corba de la merda, on la galeria fa un gir de quasi 180°. Tot seguit torna a haver un altre gir de quasi 180° que ens deixa en el mateix sentit que dúiem, cap al nord. Així arribem a un llarg passamà que en alguns punts assoleix una amplada superior als 2 metres. A l’inici del passamà també està l’opció de baixar un pou de 15 m. que ens deixa en una sala ampla i per on ens vam asomar a un nou pou d’uns 15 m. que arriba a la zona inundada; al Llac Pepita.

 

La corba de la merda.

A l’altre costat del passamà es on l’esquerda pren major recorregut vertical; cap avall un pou de 35 m. en alguns passos estrets ens deixen a la petita platja del llac Pepita on està el sifó final del que van bussejar uns 30 m. El llac es pot recórrer pel damunt en tècnica d’oposició però hi ha que vigilar si no volem pegar un banyet.

Passamà de l’Entronador.

Des del final del passamà també surt una escada d’uns 7 m. seguida d’una altra de 11 m. A dalt s’obri la fractura arribant als 2 m. d’amplada. En aquesta zona final es pot remuntar una rampa fins la cota de +17 m. Aquesta zona te comunicació amb l’exterior encara que possiblement no a nivell humà. Així ho testifiquen restes vegetals i inclús un cuc de processionària que vam trobar allí dalt. En definitiva es tracta d’una cavitat singular tant pel seu funcionament com per la seua formació.

 

Dalt de l’escalada d’11 m.