Avenc de Genillo (Mola de Catí, Massís dels Ports)

 

Nova cavitat descoberta recentment a la Mola de Catí, al bell mig del massís dels Ports. Amb 97 m. de fondària y uns 400 m. de recorregut aproximat passa a ser una de les grans cavitats dels Ports.

Descoberta per Mario Carbó i explorada per Jordi Reverté, Josep Rojas, Gina Marín, Daniela Avellaneda i Jordi Ortiz de la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Jordi Reverté en la boca de la cavitat.

DESCRIPCIÓ

Una boca de 1 x 1,5 m. dona pas al primer pou, de 8 m. En la seua base arribem al mig d'una fractura que en les dues direccions ens deixa sobre l'extrem mes elevat d'una sala amb pendent i amb el sòl cobert de pedres i blocs. Des d'aquesta sala (secció A-B a la topografia), oberta a favor d'un pla d'estrat, la continuació la farem per un pou amb passamà d'accés. Hi ha que anar amb compte per la possible caiguda de pedres en aquesta vertical de 12 m.

Gina i Cantero en la sala d'entrada i començant a davallar el 2on pou.

Baix de l’esmentada vertical de 12 m. arribem a una ampla fractura que davalla en rampa fins un petit llac. Podem creuar el llac per accedir a una zona mes caòtica i que dóna accés per un pas alt a una fractura paral·lela (secció G-F a la topografia). O bé, abans de creuar el llac continuar per un pas estret que troben a la dreta i que agafa direcció contrària a la que veníem.

Topografia de la cavitat (alçat).

Pou de 12 m. que parteix de la sala d’entrada

Aquest pas estret dona pas a dos ressalts consecutius i també estrets. Aquest pas es la gatera d'Artur. Aquesta zona estreta finalitza en el Pou dinàmic, amb una estreta capçalera i de 10 m. de fondària. Però a la cota de -7 m. arribem a una ampla sala on es pot continuar en ambdues direccions. Cap al sud la sala forma un balcó sobre un pis inferior al que es pot accedir davallant fins la base del Pou dinàmic. Mentre que cap al nord, un pas estret (punt H a la topografia) connecta amb una galeria horitzontal que presenta un parrell de passos estrets.

Ossos d'animals en la part inicial de l'avenc.

Aquesta galeria desemboca en una sala (punt P a la topografia) on també es pot arribar per una galeria inferior. D’aquesta forma es pot realitzar un recorregut circular. Tant aquest galeria horitzontal com la que s'obri a baix del Pou dinàmic formen dos nivells horitzontals situats molt a prop entre ells, amb una diferència de cota d'uns 10 o 12 metres. Des de la base del Pou dinàmic, en direcció sud trobem una galeria ampla on apareix pel sostre la comunicació amb el nivell superior abans esmentat. Mes avant hi ha una petita galeria secundària sense massa continuïtat (punt J). Però seguint per la galeria principal, aquesta remunta un caos de blocs que acaba obstruint la galeria (punt I). En direcció nord des de la base del Pou dinàmic de seguida s'obri una vertical de 6 m.; el Pou de l'Os. En la seua base, i direcció nord, tenim una llarga galeria horitzontal anomenada "Els Gours", ja que el piso esta cobert per aquestos bonics espeleotemes.

Galeria de “Els Gours”.

La galeria de "Els Gours" presenta alguns obstacles en forma de materials clàstics, que superarem sempre per dalt. Després d'un centenar de metres la galeria se desfona en un pou. Però també podem flanquejar el pou i continuar per un pas estret que dona pas a un sector molt interessant. A aquest sector s'accedeix per un pas estret seguit d'un petit ressalt ascendent que ens deixa en una galeria mes còmoda. Al seu inici, aquesta galeria (punt Z de la topografia) presenta dues possibilitats: continuar per la galeria principal cap a nord o bé prendre un conducte mes estret que pren direcció oest.

Galeria de “Els Gours”.

Restes òssies de carnívors en la zona intermèdia de la cavitat.

La galeria direcció nord dona pas a una sala ampla amb alguns desfonats al piso. La sala presenta un racó amb algunes boniques estalactites i estalagmites blanques (punt M). També una zona superior on es pot grimpar uns metres mes (punt L). Per els desfonats d'aquesta sala s'hi accedeix a una galeria inferior direcció nord que avança uns 50 m. En la seua part final es pot desgrimpar a un cul de sac (punt Q) o be continuar fins al seu final (punt R a la topografia).

Estalactites blanques en el punt M de la topografia.

Espeleotemes en la sala L de la topografia.

Tornant al punt Z i agafant el ramal secundari que surt en direcció oest, un estret meandre ens du a una sala mes ampla amb materials clàstics (punt N). Des d'aquesta sala encara surten 3 ramals mes.

1. Per una banda surt una menuda galeria situada cap a sud-oest de la sala i en una zona alta. Esta es la galeria descrita anteriorment que connecta amb la sala del pou dinàmic (zona P a la topografia). Ressenyem que la galeria presenta alguns passos estrets que foren oberts desprès de varies desobstruccions dutes a terme pels exploradors de la UEC de Tortosa.

2. Des de l’inici de la galeria que pren direcció cap al Pou Dinàmic, podem desgrimpar un diàclasi que va a parar a la capçalera del pou que hem flanquejar per accedir a tot aquest sector. Aquest ramal no surt a la topografia.

3. L'altra continuació la trobem dalt d'un ressalt a la part est de la sala. Per una gatera arribem a una bonica sala amb alguns espeleotemes (zona O a la topografia), on també es va realitzar una escala que dona pas a un petit balcó sobre la sala.

Espeleotemes al piso de la sala del punt O de la topografia.

Tornant al final de la galeria de “Els Gours”, i per descendir a la zona mes profunda de la cavitat, baixarem un pou de 12 m. junt a una preciosa colada. En un ample replà, i mes avall d'un fraccionament, deixem la gran colada a la esquerra i continuem per una zona horitzontal que tot seguit ens deixa en un ample pou de 20 m., el pou presenta una altra vertical paral·lela (punt U en la topografia). En la base d'aquest últim pou uns estrets ressalts i un reduït meandre ens deixen en la cota de -97,2 m., màxima fondària de l'avenc.

Pou de 12 que ens du a la zona mes fonda de la cavitat.

Aquesta cavitat encara està en exploració per part dels espeleòlegs de la secció de Espeleo i Barrancs de la UEC de Tortosa. Per tant no indicarem encara la seua ubicació exacta.

Aquest es tracta de l’últim gran descobriment espeleològic a La Mola de Catí.

Presentació de la nova topografia de l'Avenc de Sabarín

Cartell de la presentació.

En la passada Trobada d'espeleòlegs de Catalunya que es va celebrar els dies 4 i 5 d'octubre a Tortosa es van realitzar diverses comunicacions, visites a cavitats, exposicions, jocs i competicions. Una de les presentacions mes esperades fou la de la topografia de l'avenc de Sabarín. Es va aprofitar la ocasió pera presentar una primera versió de la nova topografia d'aquesta important cavitat. Es una primera versió perquè falten algunes actualitzacions i millores pera la publicació de la versió final.

Planta de la cavitat.

La comunicació mes notable de la trobada fou la d'aquesta cavitat, ja que a mes a mes de la topografia es va realitzar la presentació de la cavitat amb especial incidència en els seus singulars espeleotemes. Així Carlos Cantero ens va introduir la cavitat i ens va parlar de les distintes etapes de la seua exploració, amb la presentació d'un audiovisual sobre la historia de l'avenc. També va estar present un dels descobridors de l'avenc: Rafel Pulgarín, que ens va contar algunes anècdotes sobre la seua troballa i les primeres exploracions. Luis Almela, autor junt al seu germà Jesús Almela de la topografia, en va presentar el resultat de tants mesos de feina amb interessants apunts sobre la geologia de la cavitat i el procés de realització de la topografia. I com a moment àlgid, el doctor Jose Maria Calaforra ens va parlar del interessant estudi realitzat per la Universidad de Almeria sobre els espeleotemes de la sala de la Rovellonera, unes formacions geologiques de importància mundial. Pera finalitzar es va incidir en la importància de protegir aquest patrimoni subterrani pera la seua correcta conservació, tasca en la que hem treballat molt els seus exploradors i especialment la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Un moment de la xerrada.

Recordem que l'Avenc de Sabarín es a dia d'avui la 6º cavitat mes gran de Catalunya amb 2.689 m. de desenvolupament i -105 m. de fondària. També podem dir que, probablement, sigui la cova mes bonica de Catalunya.

El distints sector que formen la xarxa, estan enumerats obeint a la seva fase d’exploració. Així, Sabarin-1 te un desenvolupament de 517 m., descobert al febrer de 2009 per Rafel Pulgarin i Joan Sabaté i explorat en els mesos següents pels espeleòlegs de la UEC Tortosa i Espemo. Aquest sector fou topografiat per Jesús Almela al mateix any 2009.

Cantero durant la seva intervenció.

El sector de Sabarin-2 es de major recorregut, amb 1.265 m. de desenvolupament. Fou descobert al setembre de 2012 fruit d'un desobstrucció al llit del riu del Sandwich. Aquest sector es explorat en els anys posteriors per espeleòlegs de la UEC Tortosa i col·laboradors. Es el que assoleix la cota de màxima fondària (-105 m.) i el que conté la zona activa de la cavitat.

Luis durant la comunicació.

Al setembre de 2020 es comença la topografia del sector de Sabarín-2 i durant la primera jornada de topografia Carlos Cantero, Luis Almela i Salvador Lapeña junior descobreixen el sector de Sabarin-3. Aquest sector es explorat en els mesos següents per exploradors de la UEC Tortosa i col·laboradors. Aquest sector té un desenvolupament de 907 m. No es fins la primavera de 2021 quan Carlos Cantero i Ricard Martí descobreixen la Sala de la Rovellonera, un lloc de gran importància pels seus espeleotemes subaquàtics tant singulars.

Alçat de la cavitat.

Al gener del 2023 la Universidad de Almeria comença l'estudi de la sala de la Rovellonera i els seus espeleotemes, feina duta a terme pels geòlegs Jose Maria Calaforra i Fernando Gázquez. Al 2024 Luis Almela conclou la topografia dels sector 2 i 3, que un cop units al sector de Sabarín-1 conformen la topografia integra d'aquest avenc. Ara al 2025 es presenta finalment la topografia sencera, però les feines d'exploració a la cavitat continuen de la mà de la UEC Tortosa amb la col·laboració d'altres espeleòlegs i especialistes.

Luis, Cantero i Rafel durant la xerrada.

CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT	Rec.	Rec. Planta	Fondaria
Avenc 1 del Reclot d'Adrià	92	67	-29
Avenc 2 del Reclot d'Adrià	33	16	-12,2
Avenc 3 del Reclot d'Adrià	17	9	-10,5
Cova 4 del Reclot d'Adrià	13	12	0