Memòria d’activitat: 9 de
novembre de 2019.
Juan María Almela en el sifó riu amunt.
Entrem Jesús i Luis a primera hora del mati per
desobstruir un pas que vam trobar el 26 de maig de 2018. Transcrivim les
memòries del dia que vam trobar el pas impenetrable:
“A la part final de la gatera de
l’Al·ligàtor trobem en un derrumbament un estret accés a una zona mes alta. En
la part alta avancem uns metres i trobem una estretor impenetrable i darrere es
veuen uns 4 o 5 metres mes amples. Tota aquesta zona es estreta i amb alguns
blocs inestables. Un pròxim objectiu serà la desobstrucció d’aquest pas, ja que
constitueix el final de la cavitat per aquest extrem i a mes a mes presenta una
suau corrent d’aire.”
Luis a l’Al·ligàtor el dia de la seua topografia (foto d’arxiu).
Baixem els pous destrepant, sense corda ni arnes,
per la via dels tollets però per una zona diferent que es fàcil de destrepar.
Això ens permet arribar a la bifurcació en 17 min. i a l’Al·ligàtor en 30 min.
Una vegada en el pas estret Luis comença a desobstruir en taladro i cunyes.
Desprès d’una horeta aconsegueix forçar el pas i passa a la saleta. Esta
resulta ser una fractura situada a un nivell superior al conducte de l’Al·ligàtor.
Te unes dimensions de 3,0 x 1,1 m. i 2,7 m. d’alt en la part mes alta. Tanca
per tots els costats, ja que les fractures que deixen les roques de dolomia
estan reomplides per cants arrodonits de rodeno. Aquesta es la tònica d’aquesta
part final de l’Al·ligàtor, fent la zona molt perillosa per la possible caiguda
de material des de dalt.
Juan Maria a l’Al·ligàtor el dia de la seua topografia (foto d’arxiu).
Però a ma esquerra hi ha un petit pas que desprès
de ser ampliat amb maceta i escarpa es forçat i superat per Luis. Aquesta
estretor extrema dona pas a un ressalt que ens deixa en una petita estància on
tenim 3 opcions: 1) baixem cap enrere per assolir la part final topografiada i
coneguda de l’Al·ligàtor (zona amb aigua estancada). Per lo que tanquem un
circuit. 2) baixem una rampa cap avant però que no es penetrable. Darrere es
veu lo que seria el piso del conducte que s’activa i aporta l’aigua a
l’Al·ligàtor. 3) a mitja alçada hi ha un laminador que te opcions de
continuïtat, però que hi ha que desobstruir.
Topografia detallada de la zona final de l’Al·ligàtor.
Per tacar la ultima opció, comencem a desobstruir
el laminador. El sostre esta format per una gran placa de dolomia, el piso per
arena i petits cants arrodonits de rodeno. Avancem fins una acumulació de cants
arrodonits de rodeno que impedeixen totalment l’avanç, i que desaconsellen una
desobstrucció ja que tindríem que llevar els blocs dels sostre amb la
conseqüent caiguda de molt de material que ens atraparia. Però entre aquestos
enderrocs bufa una suau corrent d’aire. Jesús topografia tot lo nou que
resulten ser 15,2 m. L’al·ligàtor es dona com a tancat definitivament. Aquest
conducte constitueix un aport estacionari que pensem que s’activa quant els
barrancs exteriors s’activen en episodis de copioses precipitacions. L’aigua es
cola per fissures en el paquet dolomític. Aquestes fissures es troben
reomplides per materials al·lòctons arrastrats per les aigües (cants arrodonits
de rodeno), per lo qual no son penetrables pera els espeleòlegs.
Topografia de la zona de l’Al·ligàtor i el sifó riu amunt.
Hem estat unes 5 hores per entrar fins ací,
desobstruir i topografiar aquesta zona.
Nosaltres
dediquem algunes hores mes a revisar altres sectors de la cavitat abans d’eixir
cap a fora. Ens llavem al riu i eixim de la cavitat desprès de 9 h. 40 min.
d’exploració. Ara la Sima Posos te un recorregut topografiat de 3.714 m. Però,
l’exploració continua.
.jpg)
