El Forat de la Clau és troba en la vesant Est del Molló de la Bastida (929 metres), punt on hi ha partició de termes municipals de La Serratella i Albocàsser. En l'extrem Est de la Bastida, baixa el barranc de les Calçades, i en un cingle que domina el marge esquerre del barranc és on s'obri l'entrada de la cavitat, i pràcticament enfront del mas de les Calçades, a uns 35 metres per dalt del barranc.
 |
| Boca del forat de la Clau a contrallum. |
 |
| Boca de la cavitat, en la part inferior del cingle. |
Aquest sector muntanyós pertany a la serra d'En Galceran, dins de les Alineacions costeres, que prenen direcció Catalanide (NE-SW) i que des dels altiplans interiors del Maestrat baixen de forma escalonada fins a arribar al mar Mediterrani. Geologicament la cavitat s'obri en materials cretàcics de l'Aptià, amb un suau capbussament d'uns 10º cap al Nord. Aquests estrats amb freqüència queden intercalats amb capes margoses que formen nivells impermeables que marquen nivells base per al desenvolupament de les cavitats. En aquest cas ens trobem amb una surgència fossilitzada i penjada molts metres sobre el barranc.
 |
| Saleta intermitja, on es nota un nivell de dissolució molt marcat. |
Aquesta cavitat va ser catalogada a l'any 2004, conjuntament amb la catalogació de cavitats del terme de La Serratella. Anys després, un pastor de Borriol que és va criar de menut per aquestes muntanyes ens contà que esta cavitat era molt gran, i que després de la zona d'entrada te un forat estret que dona a un altra saleta. També contà que va entrar un gat i va eixir uns dies per l'altra part de la muntanya uns dies després per tal de demostrar que la cavitat era molt gran. Aquesta contalla resulta molt freqüent de moltes coves, i l'hem escoltada nombroses vegades.
 |
| Gatera d'accés a la primera saleta. |
Per tant en 2009 vam visitar la cavitat per comprovar aquesta saleta interior i topografiar tota la cavitat. En un extrem de la saleta hi havia un pas impenetrable, on darrere es veia una possible continuació. Van passant els anys i en febrer de 2023 visitem la cova de nou per tal d'ampliar aquest pas. En dos dies de treballs de desobstrucció aconseguim superar el pas, sent Luis la primera persona en xafar la nova galeria, que resulta ser una sala on la cavitat acaba. |
| Racó amb una terrassa penjada amb espeleotemes. |
Descripció de la cavitat:
La boca presenta una altura de 7 metres per 2,3 d'amplada. Aquesta dona pas a una galeria de 6 metres amb lleuger ascens que finalitza en una trepada de 4 metres. Dalt de la trepada les dimensions es redueixen i el conducte fa un gir de 90 graus. Després d'un pas estret baixem un ressalt de 4 metres que ens deixa en una saleta de 5 x 3,5 x 4 metres. Aquesta forma una secció molt característica, amb una cúpula al sostre i en la part baixa, a uns 0,7 metres de la part inferior, una zona plana condicionada pel capbussament subhoritzontal dels estrats i també que forma un antic nivell de dissolució. Per tant en la seva base la saleta es més espaiosa que per dalt, que queda condicionada per una diaclasa direcció 120-300 N.m. en la part inferior de la sala i cap al sud, trobem la continuació de la cavitat, per una gatera ampliada recentment. Darrere de la gatera arribem a una sala circular de 7 x 6 x 2,3 metres, amb el pis format per sediment fí amb un grau d'humitat major que la saleta d'abans. La part central es forma un reguer producte de l'erosió de l'aigua sobre l'argila. L'aigua pareix que ve o vindria de l'extrem sudest, però ara esta totalment reblit.
 |
Racó sud de la sala final, amb una cúpula.
|
 |
| Cúpula de la sala final, vista des de baix. És noten les restes de fòssils i el seu desenvolupament sobre la diaclasa. |
Destaquen els fòssils de Toucasia al sostre i a l'extrem nordest una terrassa amb un racó molt concrecionat, amb estalactites, estalagmites i columnes que formen quasi una barrera. Per un lateral d'aquestes formacions és pot passar darrere on queda un espai de 2,7 x 2 metres. Aquesta terrassa queda penjada un metre sobre el pis actual de la sala, mostrant-se com un paleonivell de rebliment de sediment i deposició d'espeleotemes. Aquesta sala presenta també un racó ascendent i amb una cúpula al sostre a la part sud. Trobem una dicalasa direcció 40-220 N.m. que condiciona aquests dos racons i sobre la que s'ha format la sala, però que tanquen totalment pels dos costats.
La formació de la cavitat ha tingut lloc primer en condicions freàtiques i posteriorment en condicions vadoses. En la seua evolució també queda patent un reompliment i buidat del sediment de la cavitat, tal com es veu en la sala final, producte de fases de fossilització i reactivació. En fortes pluges possiblement aquesta cavitat arreplega aigua de filtracions exteriors, tal com en veu en algun xicotet nivell d'inundació, però suposem que sense activar la cavitat. Uns 25 metres per dalt de la cavitat trobem un extens rascler pla, que correspon a la zona d'influència i d'absorció de la cavitat.
 |
| Ubicació de la cavitat en la part central de la imatge, vista des del barranc de les Calçades. |
Espeleometria:
Recorregut real: 35 metres
Recorregut en planta: 27 metres
Desnivell: +1,5 metres.
