Cavitat ubicada a terme de Vistabella, als peus del massís del Penyagolosa, en la Lloma del Conill. El topònim que dona nom a la fractura. Està localitzat en la lloma que queda entre els barrancs del Forn i de la Teixera a 1.490 msnm. Entre un dens pinar amb ginebres i molta molsa.
Per accedir hi ha que anar pel sender que puja des de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa en direcció a la Cambreta a traves del campament de la Lloma Velà, i a l’arribar a la desviació de senders que un va a la Font de la Cambreta i l’altra, a l’esquerra baixa al barranc del Forn, es continua camp a través per la lloma seguint 140 metres en la mateixa direcció, fins topetar la fractura que creua en diagonal la lloma, en direcció 130⁰ NM. Aquesta te una longitud que es fa visible durant 30 metres.
Oberta
en fractura amb 6 boques, de les quals son penetrables 5. La principal està en
la part est de la fractura, entre un conjunt on aflora la calcària i no hi ha
cap indici d’aprofitament humà.
La
fractura consta de dos parts, una semiaèria, i altra subterrània. Partint de la
boca principal, cap a l’est es tot subterrani, i cap a l’oest es aeri o semiaeri,
amb varies boques.
La
boca es de 3,6x0,6m i posseeix un ressalt de 2,45 m en la part menys fonda, amb
molta quantitat de falgueres i molsa que embelleix l’entorn.
Continua una
rampa descendent amb roca solta estretant-se progressivament, i desenvocant en
un pou de 5 metres entre blocs, tenint que superar prèviament un estretor prou limitant.
Al baixar, no cal material tècnic donada l’estretor, que fa factible desgrimpar en tècniques d’oposició. A la base del pou hi ha una menuda estança que baixa en rampa i es el punt mes fondo de la fractura, arribant als 15,0 m de fondària. Continuant per la fractura hi ha algunes zones on s’amplia lleument, facilitant la mobilitat, ja que durant el pou i part de la fractura s’avança amb prou pena.
Es en la zona mes ampla de la fractura on tenim unes colades i formacions calcaries amb estalactites que resulten ser les úniques en tota la cavitat. Es va trobar també en la base del pou un menut esquellot d’ovella amb les restes de l’animal caigut fins allí. La part final es fa molt alta, tenint fins a 7 metres, així i tot es molt estreta en punts de 0,4 m, impedint la seua progressió i resultant un total de 35 metres recorreguts fins aquest punt.
Si decidim
continuar per la part oest, es mes aeri, tenint un recorregut de 43 m, i en tot
moment hi ha visió de la llum exterior. Abunden els blocs despressos, molta roca
pel sòl, i algunes parts amb perill de caiguda que cal tindre en conter al moure’s
per ahí baix. La boca 2 es incomunicable, tenint que eixir de nou per la boca 1
per continuar la fractura, ja que hi ha alguna estretor molt extrema en la part
alta del pou, arribant a 27 cm. Continuant per la boca 3 es pot seguir entre
parts molt humides i fresques, que en temps de calor fan de refugi de mosquits
diminuts, creant un autentic núvol de mosquits que dificulten la visibilitat i la normal
circulació, com ocorre en les coves de la zona de Penyagolosa freqüentment.
La fractura
continua amb abundants entrades de llum pel sostre, i una estretor mitja que
fluctua entre els 0,5 i un metre.
El
recorregut total es de 78 metres, havent un desnivell total de 15,0 metres, i
una projecció en planta de 58 m. La gènesi de la cova es netament tectònica pels
moviments de l’orogènesi alpina, influint les temperatures extremes de l’hivern
on la gelifracció de la roca produeix molta descomposició de la roca de sostre
i parets.
