DOS MODELOS DE GEOSISTEMAS KÁRSTICOS DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. LA SIERRA DE ESPADÁN Y EL MAESTRAT.

Hace unas semanas se publicó en la revista Gota a gota un nuevo artículo sobre el karst de Castellón, publicado por uno de nosotros.

En este se describen y comparan dos zonas montañosas de diferentes características y que presentan una tipología de cuevas diferenciada debido a la confluencia de diversos factores.

En este artículo se realiza un bosquejo del modelo conceptual de las dos zonas: la sierra de Espadán y el Maestrat, caracterizándose el primero por la presencia de conductos kársticos activos y el otro por un karst generalmente fósil y desconectado de acuíferos.

Las exploraciones en Espadán han recibido más atención, entre otros motivos debido a la proximidad de núcleos de población mayores y por el atractivo de las cavidades con pequeños ríos subterráneos.

Se puede leer y descargar el artículo en el siguiente enlace:

DOS MODELOS DE GEOSISTEMAS KÁRSTICOS DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. 

LA SIERRA DE ESPADÁN Y EL MAESTRAT.

AVENC D'EPIFANIO I AVENC DE LA RAMBLA (CÀLIG)

Prop de la població de Càlig, al Baix Maestrat passa la Rambla Cervera amb el seu llit molt ample i sec, ple de còdols de riu, i que poques vegades a l'any baixa amb aigua. En el marge d'aquesta Rambla trobem moltes cavitats. Ara comentarem dos d'elles, situades en les proximitats de la població i que pareix que guarden certa relació amb la Rambla Cervera i els seus periodes d'activació. Son el Avenc d'Epifanio, en el marge esquerre, i uns 1.200 metres aigues avall, en el marge dret l'Avenc de la Rambla.

Situació de les cavitats, vora la Rambla Cervera.

Del Avenc d'Epifanio ja trobem una topo de l'any 1976 del CMP, nombrant-lo com avenc del Llac, on s'indica que baix te un llac temporal, segurament degut a filtracions de la Rambla després d'activar-se. Nosaltres vam refer la topo al 2017, publicant els seus resultats en la revista Berig 17 i recentment hem explorat un pouet darrere d'una desobstrucció, que va resultar tindre poc d'èxit. Juntament amb aquest treballs, en l'ultim any s'ha monitortizat la temperatura de la cavitat, per tal de conèixer el seu clima i al mateix temps comprovar com es afectada aquesta després d'inundacions. Malauradament, en l'ultim any no s'han registrat precipitacions fortes com per a activar la Rambla Cervera, així, que solament coneixem la temperatura de la cavitat a la cota -19 metres i la seua variació al llarg d'un any.

Pou de 13 metres.

La seua boca s'obri en les roques del Xiller, en el marge dret d'un barranquet, a uns 60 metres de la Rambla i uns 8 metres per dalt del seu llit. En la cavitat trobem baix del pou principal un nivell horitzontal entre les cotes -15 i -20 metres, i d'aquest apareixen dos desfondats, que asoleixen dos nivells inferiors en "cul de sac", a -28 metres. Un d'aquests cul de sac ha estat explorat recentment, baixant un pou de 4 m i baix 3 metres on tanca tot, reblit de sediment argilós. Aquests dos nivells es desenvolupen per baix de la Rambla, pel que suposem que quedaran inundats. Desconeixem fins on arriba el nivell d'inundació, ni cap on es produeix el drenatge, ni tampoc la velocitat de desaigüe. Podem considerar-la una cavitat engolidor temporal, amb una zona vertical i de captació de les aigües i un altra horitzontal, de drenatge temporal amb grans acumulacions d'argila humida. El recorregut de la cavitat és de 98 metres, sent el desnivell màxim de -28.

Topografia actualitzada.

Tall de la cavitat amb la Rambla i la possible situació d'inundació quan la Rambla entra en càrrega.

Llit de la Rambla en la zona propera a l'Avenc de la Rambla.

Sobre l'Avenc de la Rambla, s'obri prop d'una zona on el llit d'aquesta queda ocupat parcialment per un rascler format per paviment calcari, que mostra un suau capbussament cap a nordoest. En aquesta zona l'amplada de la Rambla és de 80 metres. La boca de la cavitat s'obri uns 6 metres per dalt de la Rambla. Presenta una boca estreta, que s'inicia amb un curt tram descendent de 2 metres, on aquesta s'estreteix molt, tenint que descendir un resalt de 4,5 metres. En la base, cap al sud hi ha una galería més cómoda de 9 metres, que finalitza en dos excletxes que es tornen impenetrables. En aquesta galería les amplades oscilen entre 2 i 3 metres, notant la seua ampliació per disolució en la part inferior i la presència d'algunes colades fósils. En aquest punt hi ha una gran inscripció amb pintura negra que diu: "AQUÍ ESTUVIERON SILVERIO Y CABANES" de l'any 1981. Des de la base del resalt d'entrada cap al sud, la galeria continua 5 metres, amb amplaries inferiors a 1 metre i amb caràcter descendent, assolint al cota -6,5 metres. En tota la zona inferior hi han restes de matèria orgánica i deixalles arrosegades per l'aigua, que assenyalen que la cavitat absorveix aigua en algún punt, segurament degut a la seua proximitat de la Rambla. El recorregut de la cavitat és de 24 metres. D'aquesta cavitat també trobem una topo del CMP 1976, encara que no s'ajusta molt a la realitat. A l'igual que l'altra es tracta també d'un engolidor, encara que al seu interior el ambient es sec, degut a la cota sobre la rambla i l'escassa fondària.

Tall de l'Avenc amb la cota de la propera Rambla Cervera.

ALGUNAS CAVIDADES DEL BARRANC FONDO (ALBOCÀSSER)

Ahora presentamos algunas cavidades catalogadas recientemente en el término municipal de Albocàsser. Se trata de pequeñas cavidades ubicadas en el barranc Fondo, en su tramo final, antes de unirse a la rambla Morellana para formar el barranc de la Valltorta. Este barranco va encajonado entre las capas de calizas Cretácicas, formando escarpes rocosos y dibujando pronunciados meandros. En este sector queda a la derecha del barranco el Tormassal o la Mola, mientras que por su derecha se alza el Montegordo, que con sus 837 metros representa un mirador excelente para contemplar toda este sector del Maestrat.

Boca de la Cova Carbona, con el barranc Fondo a la izquierda.

En el tramo del barranco conocido como Engerres, encontramos tras un meando unos roquedos donde se abre la Cova Carbona, con tres bocas abiertas 20 metros sobre el lecho del barranco, en su margen derecha. De estas tres entradas, dos miran hacia al barranco y quedan colgadas en este pequeño roquedo, mientras que la tercera entrada se ubica detrás del roquedo, siendo la más accesible que podemos alcanzar por un subidor. A 4 metros al norte de esta tercera entrada encontraos una pequeña covacha, que son los restos de la misma Cova Carbona desmantelados por la erosión y que dejan ver un nivel de concreción de calcita, que muestra una fase de colmatación y formación de espeleotemas, antes de desmantelarse la cavidad y encajonarse más el barranco. 

Conducto interior de la Cova Carbona.

La cavidad principal consta de una galería formada por disolución con unas secciones de 1,0 de ancho por 1,4 de alto, teniendo un poco de forma de "ojo de cerradura". A los 3,5 meros aparece una bifurcación, llegando por la izquierda a los 3 metros a una entrada colgada (1,4 x 1,6 m.) y por la derecha a los 4 metros a la otra entrada (1,1 x 2,0 m.), también colgada y que domina el barranco. Al encontrarse las tres bocas muy cerca entre ellas la cavidad queda iluminada por la luz exterior. Esta pequeña cavidad muestra unos conductos de drenaje hoy totalmente desmantelados, quedando como vestigio este conducto de 11 metros de recorrido y la covacha adyacente. Posiblemente esta cavidad también es conocida como Cova la Soll.

Cova del corral de Blec

Cingle donde se abre la cueva.

Unos 300 metros aguas abajo del barranco, en el siguiente meandro encontramos en su margen izquierdo un paredón de unos 30 metros de altura, donde en su zona intermedia se abre una pequeña cavidad de 7 metros, que hemos denominado como Cova del corral de Blec, al desconocer su topónimo y ubicarse este corral al suroeste de la cueva. Se abre a 15 metros sobre el lecho del barranco desarrollándose en la conjunción de una diaclasa y un plano de estatificación, penetrando 7 metros sin apenas desnivel. También parece ser una surgencia fósil, testigo de un antiguo nivel de circulación subterránea, aunque menos desarrollada que la anterior.

Siguiendo aguas abajo unos 500 metros, encontramos a 10 metros del lecho del barranco una pequeña cavidad abierta en la base de un pequeño escarpe y bien visible desde el mismo barranco. Se trata de una diaclasa de 4,5 metros de recorrido, que penetra hacia el norte, presentando una anchura media de 0,5 metros y altura que oscila entre 1 y 2 metros. En su zona más profunda encontramos numerosas piedras grandes en el suelo y en toda la cavidad las paredes quedan ennegrecidas posiblemente a causa del fuego. En su entrada, que presenta unas dimensiones de 1,9 x 0,6 metros, encontramos un pequeño muro de piedra que hace más reducida su boca.

Boca de la Cova del mas d'En Salvador.

                                    

Siguiendo barranco abajo, dejamos a nuestra izquierda el cingle del mas de Salvador o de Martínez, mientras que a la izquierda se alza esta masía. Un poco más abajo nos topamos de frente con el Cingle de l'Ermita, con numerosos abrigos, pero nosotros nos fijaremos en una cavidad emplazada al este del cingle, de la cual Joan Ullastre destacó en un artículo sobre geomorfología de la Valltorta y en una publicación monográfica del arte rupestre de la zona en 1981. Transcribimos el comentario sobre la cavidad:

En el barranc Fondo aparece una cueva, dentro del conjunto del Cingle de l'Ermita, que se nos presenta como un testimonio de excepción, capaz de arrojarnos luz  sobre la karstificación y la evolución de la hidrografía superficial. Se trata de una serie de conductos y chimeneas que se abre a unos 30 metros por encima del alveo de la rambla y donde se aprecian cuatro fases morfogenéticas importantes: erosión-corrosión, concrecionamiento estalagmítico, relleno aluvial y desmantelamiento parcial del relleno y de la cavidad.

Nivel de sediementos en la parte superior de la cueva.

La cavidad esta formada por una galería de entrada espaciosa, con 9 metros y una anchura de 5 a 2,5 metros. En la parte final de este tramo encontramos una chimenea de 6 metros, encontrando arriba una corta galería de 6 metros y en un recodo otra chimenea de 3 metros, alcanzando una cota de +9,2 metros sobre el nivel de la entrada. Paralela a esta chimenea de 6 metros también asciende otro conducto menor, que a la cota +3,4 metros alcanza un pequeño nivel horizontal, que termina a los 2 metros colmatado por relleno sedimentario. Esta chimenea conecta con la zona superior antes descrita. En la zona más próxima a la boca también aparece una chimenea con cúpulas, que asciende hasta 4,5 metros, encontrando también restos de sedimentos adheridos a diferentes cotas de la chimenea. En todo su desnivel aparecen estos rellenos sedimentarios formados por cantos centimétricos poco consistentes, que alternan con otras capas de arenas más finas. En alguna zona de la parte más elevada estos sedimentos parecen estas más consolidados, algo brechificados.

Vista de la chimenea de 6 metros desde arriba.

El recorrido de la cavidad es de 22 metros, 16 metros de recorrido en planta y un desnivel máximo de +9,2 metros. Al igual que otras cavidades de la zona, muestra un pasado nivel del barranc Fondo, aunque sus sedimentos ubicados en diferentes cotas de los conductos presentan un gran interés geomorfológico, como ya afirmó Joan Ullastre.

Siguiendo el barranco unos 300 metros aguas abajo, en el margen derecho aparece un cingle con numerosas oquedades, la mayoría pequeñas covachas. Nosotros queremos destacar una catalogada recientemente, que la nombramos como Cova del Reclot d'Adríà-6, formando parte de un conjunto de cavidades de esta zona. La boca se eleva unos 30 metros sobre el lecho del barranco, en el cingle superior, siendo necesario para acceder a ella hacer una escalada de 4 metros. Al igual que la Cova del Cingle de l'Ermita, penetra hacia el este. Su boca es de 2,1 de ancho por 3,3 metros de alto, entrando por una galería ascendente donde a los 10 metros baja el techo, avanzando otros 12 metros con el techo bajo y con secciones freáticas. En su parte final aparece un corto ramal descendente de 2 metros y otro tramo ascendente que finaliza en la cota +4.1 metros. Presenta un recorrido real de 24 metros y en planta de 22 metros.

Zona más interna de cueva

Espeleotemas demantelados.

AVENC DE SANTA BÀRBARA (TÍRIG)

D'aquesta cavitat ja hem publicat en aquest blog algunes coses, la última d'elles va ser una nova topografia realitzada en novembre de 2021. En aquesta va quedar un interrogant situat en la fondària màxima de la cavitat, on un estret conducte horitzontal finalitzava per estretor. El 31 d'agost de 2023, vam visitar la cavitat per tal de desobstruir aquest pas i continuar l'exploració. A continuació describim breument els avanços realitzats en aquesta visita i ampliarem informació de la cavitat i el seu context.

Boca de l'avenc de Santa Bàrbara.

Després de dos hores ampliant el pas final, on es veien darrere 3 metres de laminador amb un toll d'aigua, és supera aquest, avançant per un laminador on el pis queda ocupat per un toll permanent, que suposem que sempre és manté amb aigua, encara que no hi ha corrent d'aigua. Aquesta aigua prové de filtracions arreplegades de la resta de la cavitat que van a confluir a aquest punt, situat a -44,7 metres. Després d'avançar 4 metres, el conducte fa un colze a la dreta i les seues dimensions és redueixen, podent avançar dos metres, però intuïnt una continuació d'almenys 4 metres on en la part final possiblement sifone el conducte. Mentre que a la primera part del laminador les seccions son d'1,5 metres d'amplada per 0,5 d'alt, després del colze aquestes pasen a ser de 0,6 x 0,4 metres de diàmetre, adoptant una forma elíptica. La temperatura de l'aigua és de 14,0ºC i una conductivitat de 479 ms/cm.

Tub freàtic del nivell inferior, amb reompliment dàrgila.

La cavitat esta formada per un pou d'entrada de 26 metres, on els últims 12 metres ho fa per un tram de secció circular. La base esta formada per una diaclasa direcció Est-Oest de 40 metres i amb trams on l'amplaria és de vora 4 mtres. Aquest forma un nivell inferior, en el qual hi ha un pou de 4 metres que dona pas a un tram horitzontal.  De la mateixa base del pou, ve un conducte impenetrable de l'Oest, que és un aport d'aquest tram que creiem que arreplegarà aigua de la resta de la cavitat. Suposem que seran filtracions de la diaclasa, que provindran del rascler exterior. En aquest tram horitzontal és noten les pedres rentades del pas de l'aigua que de segur s'activarà varies vegades a l'any. De la base del pou, i prenent direcció Nord, s'avança per un laminador que s'adapta al bussament dels estrats, que tenen suau pendent. Després de 25 metres de recorregut i deixant a la dreta uns tubs freátics direcció Est-Oest, arribem a una zona amb aigua, en la cota -44,7 metres, que és la explorada recentment i on les reduïdes dimensions del conducte i l'aigua no ens ha deixat avançar més. El recorregut de la cavitat és de 178 metres.

Conducte horitzontal inferior.

La cavitat s'obri en la part superior d'una mola que domina la vall que uneix Tírig amb Sant Mateu, encara que ja propera al llavi superior d'aquesta mola, i en la capçalera d'un barranquet on el pendent s'incrementa. Aquesta plataforma s'eleva 100 metres sobre la vall on està Tírig, que antiagament formava un polje, però posteriorment les aigües s'obriren pas pel riu de les Coves. Aquesta evolució de la hidrografia de la Valltorta i Tírig va ser detallada per Joan Ullastre en 1978. El desenvolupament de la cavitat en la seua part inferior queda penjat uns 60 metres per dalt de la vall i en planta, malgrat l'escàs recorregut horitzontal, la tendència principal del conducte va cap al nord, coincidint amb la direcció de la barrancada, que en aquest punt comença a descendir més bruscament. Creiem possible que el drenatge de les aigües que temporalment recorren la cavitat tinguen eixida en alguna surgencia temporal de la vesant del barranquet, ja que amb frequencia les capes de calcària van intercalades per capes margoses que provoquen la instalació de xicotetes font penjades. 

Vista de Tírig des de les moles on s'obri la cavitat, dominant la vall i elevada un centenar de metres.

Topografia actualizada.

Per tant la gènesi de la cavitat hi hauria que buscar-la en relació amb aquesta plataforma superior i el desenvolupament o profundització de la xicoteta clotà o capçalera del barranquet, del qual el tram explorat de cavitat coincideix. Queda patent que els dos fenòmens estan relacionats. 

Planol de la zona, amb la situació de la cavitat i la seua relació amb l'entorn.

A l'avenc trobem una zona vertical, corresponent amb la zona vadosa que arreplega les aigües, i un altra horitzontal, que ara conduirà les aigües després de plutges. En el tram de pas d'una zona a l'altra, en la cota -37 metres trobem un conducte paragenètic, que fou descrit per J.M. Victoria en 1973, i que testimonià una fase de reompliment de la cavitat que va seguida d'un altra de retirada del sediment per reactivació de la cavitat. De les restes de sedimentació encara queda alguna mostra en el tram horitzontal, pero poc. També trobem capes de concreció alterades per la corrosió de l'aigua en la fase de reactivació. Per les reduïdes dimensions del conducte inferior, suposem que la història de formació de l'avenc ha estat poc important, encara que com en altres cavitats de la zona del Maestrat mostra diferents periòdes d'activació i fosilització relacionades amb els canvis de les darreres glaciacions i periòdes interglaciars. Dins la clasificació espeleogenética establerta per a les cavitats de Castelló, l'avenc de Santa Barbàra encaixaria dins els engolidors fòssils amb desenvolupament horitzontal, que és diferèncien dels pous de disolució sense continuació horitzontals. Dins daquests, destaca pel nivell d'aigua entollada a la part inferior que és una mostra del seu caràcter temporal.

Planol topogràfic amb el desenvolupament de la cavitat en planta.

Tall de l'avenc respecte a la plataforma d'absorció, del barranquet i
el pla on s'ubica la població de Tírig.

AVENC D'EIXAUDI (Cervera del Maestre)

El passat 14 d'abril, vam anar al terme de Cervera del Maestre per tal de continuar amb la catalogació de cavitats en aquesta zona. Ens acompanyà l'amic Dani, que ha arreplegat informació d'algunes cavitats inèdites del terme que ara pretenem localitzar i explorar. En aquesta jornada localitzem, explorem i topografiem l'Avenc d'Eixaudi, situat en la zona sudest del terme i molt prop del mas d'Eixaudi Vell. La localització, després de les indicacions de diferents persones del poble que el coneixen de fa anys, ens costa més d'una hora, ja que la zona ara esta coberta d'un espès pinar i l'entrada és menuda.

Boca de la cavitat.

Situació:

La cavitat es troba en el marge esquerre del barranc de la Garrotxa, a uns 10 metres en planta del mateix llit del barranc i uns 8 metres per dalt. La boca actualment esta molt amagada, ja que tota la zona esta formada per un espès pinar on els arbres apenes es deixen espai per a créixer, sent molt dificultós obrir-se pas entre ells. Una de les claus per localitzar l'Avenc van ser unes capes de recristalitzacions de calcita que es troben a escassos metres de la boca i que ens van fer sospitar. La boca estava a pocs metres, però casi totalment tapada per vegetació. Aquesta es troba a 120 metres lineals des del mas cap al nordest, però el millor accés per arribar a la cavitat es baixar el barranc de la Garrotxa des de l'espectacular carrasca d'Eixaudi durant uns 300 metres, i en el punt més occidental d'un meandre, ascendir pel marge esquerre, trobant la boca en l'inici del pinar.

Descripció:

La boca presenta unes dimensions de 0,6 x 0,8 metres, obrint-se entre dos blocs de calcària i una zona terrosa. Aquesta dona pas a un pou de 5 metres, que és descendeix còmodament per una colada. La base esta formada pe una estança de 4,5 x 2,8 metres, amb blocs al pis i diferents deixalles: roba, animals morts, plàstics i botelles. Les parets estan recobertes per capes de concreció i colades fòssils, que en alguns llocs queden alterades per processos posteriors.

En la boca.

Pou d'entrada, amb la colada.

Geologia i gènesi:

Ens trobem davant d'un avenc format per dissolució, que antigament actuaria com engolidor del barranc, però que l'evolució del relleu i erosió del barranc de la Garrotxa, deixaren penjat l'avenc, com a testimoni del passat. Ara la cota més baixa de la cavitat queda a escassos metres del llit del barranc, tal com es veu en la secció de la topografia.

El recorregut de la cavitat es de 11 metres, amb un recorregut en planta de 5 metres i un desnivell de -5,5 metres.

FORAT DE LA CLAU (ALBOCÀSSER)

El Forat de la Clau és troba en la vesant Est del Molló de la Bastida (929 metres), punt on hi ha partició de termes municipals de La Serratella i Albocàsser. En l'extrem Est de la Bastida, baixa el barranc de les Calçades, i en un cingle que domina el marge esquerre del barranc és on s'obri l'entrada de la cavitat, i pràcticament enfront del mas de les Calçades, a uns 35 metres per dalt del barranc.

Boca del forat de la Clau a contrallum.

Boca de la cavitat, en la part inferior del cingle.

Aquest sector muntanyós pertany a la serra d'En Galceran, dins de les Alineacions costeres, que prenen direcció Catalanide (NE-SW) i que des dels altiplans interiors del Maestrat baixen de forma escalonada fins a arribar al mar Mediterrani. Geologicament la cavitat s'obri en materials cretàcics de l'Aptià, amb un suau capbussament d'uns 10º cap al Nord. Aquests estrats amb freqüència queden intercalats amb capes margoses que formen nivells impermeables que marquen nivells base per al desenvolupament de les cavitats. En aquest cas ens trobem amb una surgència fossilitzada i penjada molts metres sobre el barranc.

Saleta intermitja, on es nota un nivell de dissolució molt marcat.

Aquesta cavitat va ser catalogada a l'any 2004, conjuntament amb la catalogació de cavitats del terme de La Serratella. Anys després, un pastor de Borriol que és va criar de menut per aquestes muntanyes ens contà que esta cavitat era molt gran, i que després de la zona d'entrada te un forat estret que dona a un altra saleta. També contà que va entrar un gat i va eixir uns dies per l'altra part de la muntanya uns dies després per tal de demostrar que la cavitat era molt gran. Aquesta contalla resulta molt freqüent de moltes coves, i l'hem escoltada nombroses vegades.

Gatera d'accés a la primera saleta.

Per tant en 2009 vam visitar la cavitat per comprovar aquesta saleta interior i topografiar tota la cavitat. En un extrem de la saleta hi havia un pas impenetrable, on darrere es veia una possible continuació. Van passant els anys i en febrer de 2023 visitem la cova de nou per tal d'ampliar aquest pas. En dos dies de treballs de desobstrucció aconseguim superar el pas, sent Luis la primera persona en xafar la nova galeria, que resulta ser una sala on la cavitat acaba.

Racó amb una terrassa penjada amb espeleotemes.

Descripció de la cavitat: 

La boca presenta una altura de 7 metres per 2,3 d'amplada. Aquesta dona pas a una galeria de 6 metres amb lleuger ascens que finalitza en una trepada de 4 metres. Dalt de la trepada les dimensions es redueixen i el conducte fa un gir de 90 graus. Després d'un pas estret baixem un ressalt de 4 metres que ens deixa en una saleta de 5 x 3,5 x 4 metres. Aquesta forma una secció molt característica, amb una cúpula al sostre i en la part baixa, a uns 0,7 metres de la part inferior, una zona plana condicionada pel capbussament subhoritzontal dels estrats i també que forma un antic nivell de dissolució. Per tant en la seva base la saleta es més espaiosa que per dalt, que queda condicionada per una diaclasa direcció 120-300 N.m. en la part inferior de la sala i cap al sud, trobem la continuació de la cavitat, per una gatera ampliada recentment. Darrere de la gatera arribem a una sala circular de 7 x 6 x 2,3 metres, amb el pis format per sediment fí amb un grau d'humitat major que la saleta d'abans. La part central es forma un reguer producte de l'erosió de l'aigua sobre l'argila. L'aigua pareix que ve o vindria de l'extrem sudest, però ara esta totalment reblit.

Racó sud de la sala final, amb una cúpula.

Cúpula de la sala final, vista des de baix. És noten les restes de fòssils i el seu desenvolupament sobre la diaclasa.

Destaquen els fòssils de Toucasia al sostre i a l'extrem nordest una terrassa amb un racó molt concrecionat, amb estalactites, estalagmites i columnes que formen quasi una barrera. Per un lateral d'aquestes formacions és pot passar darrere on queda un espai de 2,7 x 2 metres. Aquesta terrassa queda penjada un metre sobre el pis actual de la sala, mostrant-se com un paleonivell de rebliment de sediment i deposició d'espeleotemes. Aquesta sala presenta també un racó ascendent i amb una cúpula al sostre a la part sud. Trobem una dicalasa direcció 40-220 N.m. que condiciona aquests dos racons i sobre la que s'ha format la sala, però que tanquen totalment pels dos  costats.

La formació de la cavitat ha tingut lloc primer en condicions freàtiques i posteriorment en condicions vadoses.  En la seua evolució també queda patent un reompliment i buidat del sediment de la cavitat, tal com es veu en la sala final, producte de fases de fossilització i reactivació. En fortes pluges possiblement aquesta cavitat arreplega aigua de filtracions exteriors, tal com en veu en algun xicotet nivell d'inundació, però suposem que sense activar la cavitat. Uns 25 metres per dalt de la cavitat trobem un extens rascler pla, que correspon a la zona d'influència i d'absorció de la cavitat.

Ubicació de la cavitat en la part central de la imatge, vista des del barranc de les Calçades.

Espeleometria:

Recorregut real: 35 metres

Recorregut en planta: 27 metres

Desnivell: +1,5 metres.

CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT	Rec.	Rec. Planta	Fondaria
Avenc 1 del Reclot d'Adrià	92	67	-29
Avenc 2 del Reclot d'Adrià	33	16	-12,2
Avenc 3 del Reclot d'Adrià	17	9	-10,5
Cova 4 del Reclot d'Adrià	13	12	0