CUEVA CERDAÑA

Aquesta cavitat es una de les mes visitades de la província, ja que el seu fàcil accés i la espectacularitat de la sala principal fan que sigui molt freqüentada per excursionistes i curiosos. La cova es font d’interès des de fa molts anys, prova d’això son les visites de personatges rellevants del mon de la ciència. Entre elles podem citar la del premi Nobel Ramón i Cajal, la dels entomòlegs Jeannel i Racovitza, la del geòleg Noel Llopis Llado, o les de Cavanilles o Sarthou Carreres. També ha sigut hàbitat o refugi humà des de la prehistòria.

 

Paret d’estalagmites a la sala principal.

La cavitat a mes de la sala principal, la qual es objecte de nombroses visites, te molt mes recorregut. Aquest va ser explorat espeleològicament, a partir dels anys 50 del segle passat, per diversos grups de la època com el Centre Excursionista de Valencia, el ARS del Centre Excursionista de Castelló, la SIE i el SIRE-Sants de Barcelona entre altres.

 

Detall de microgours a la galeria de la colada.

Ara la cavitat te moltes visites però poques d’elles visiten les zones inferiors de la cova i encara menys assoli-se’n la cota de màxima fondària. Nosaltres en una visita realitzada el passat 21 de març vam explorar pràcticament per complet la cavitat, arribant a la màxima fondària i visitant també la zona nord. Després de la visita vam traure varies conclusions; entre elles que hi hauria que realitzar una nova topografia.

 

Columna característica a la sala principal.

Tal com deia l’amic Bernardo Collado a la revista BERIG Nº7 (pag. 10-14), les dos topografies de la cova que tenim estan incompletes, ja que cadascuna omet una part diferent de la cavitat. A mes a mes ja tenen certa antiguitat, pues son de 1981 i 1968. També presenten poc de detall en les zones mes fondes de la cavitat.

 

Cristal·litzacions a la sala nord.

Altres conclusions es que es una cova poc visitada a nivell espeleològic, pues no vam veure ni un spit en tota la cova. I per arribar a la màxima fondària tenim que baixar obligatòriament 2 pous de 10 m. No ens esperàvem trobar esta falta d’ancoratges per tant vam fer les instal·lacions amb naturals i algun Multi-Monti del 8. També vam aprofitar per fer una fixa tècnica de la cavitat, així com algunes fotos.

 

Grans formacions a la sala principal.

La cova presenta dues boques que donen pas a la sala principal de grans dimensions (60 x 35 x 15) decorada amb moltes formacions de gran tamany, sobre tot estalagmites i columnes. La sala ha estat utilitzada com a habitat humà des de l’edat del bronze. Des dels extrems nord i oest de la sala podem accedir a les zones inferiors de la cavitat, estes son menys visitades.

 

Formacions a la sala nord.

Pel que respecta a la zona nord (la representada a la topo de 1968 de A. Fornes) es fàcil de trobar el seu accés. Es troba la seua entrada junt a la paret nord de la sala principal. Per visitar-la caldrà una corda de 10 m. i dos cintes amb dos mosquetons per superar un ressalt de 5 m., encara que es pot baixar sense corda. Baix del ressalt trobem la sala Nord, amb forta inclinació i de molt bones dimensions (50 x 15 x 5 m.). En la sala hi ha molts racons decorats per diversos espeleotemes, encara que estan algo maltractades pel pas dels visitants.

“Roques de sucre” a la sala dels cristalls.

Al sector oest de la sala principal hi ha nombrosos ressalts que ens donen accés a una sala inferior molt caòtica i separada per grans blocs en volums mes petits. Este conjunt de sales els anomenarem sala caòtica. Hi ha com a mínim 3 resalts d’accés a aquesta sala que es poden baixar molt be sense corda. Des de la sala caòtica, al sud, podem accedir a una xicoteta sala amb formacions ennegrides on no hi ha continuació.

 

Racó de la sala Negra.

Per accedir a les plantes mes fondes, en la sala caòtica buscarem un pas estret i de difícil localització que s’obri al piso. El pas ens deixa en una zona sub-vertical on superarem dos ressalts de 2 i 3 m. respectivament. Tot seguit hi ha una rampa de 10 m. amb forta inclinació i sobre una colada que ens deixa a la sala Negra. Encara que es pot baixar en lliure recomanem utilitzar una corda de 15 m. amb dos cintes i dos mosquetons per superar la rampa. A la sala negra ja havíem estat en una anterior visita en la qual no dúiem corda. Esta sala, mes menuda que les anteriors presenta boniques formacions negres i algun gour, en aquesta ocasió ple d’aigua.

 

 

Topografies antigues amb modificacions (en roig) indicant els pous i noms de les sales per millor comprensió de la present descripció.

En un extrem de la sala negra està la capçalera d’un pou de 19 m., amb un replà a la seua meitat. Es la única zona de la cova on es imprescindible baixar amb corda. Per baixar este pou tindrem que utilitzar 30 m. de corda, dos cintes amb dos mosquetons pera la capçalera i dos Multi-Montis amb xapa i mosquetó pera un desviador i un fraccionament. Caldria clavar 2 spits al lloc on ara hi ha els forats dels Multi-Montis. També podem optar per posar corda de 50 m. pera la rampa d’accés a la sala negra i per este pou de 19 m.

 

Cristalls dins d’un gour a la sala dels cristalls.

En l’ampli replà que separa el pou de 19 m. en dos trams de 10 m. i 9 m. respectivament, s’obri una fractura amb uns 20 m. de desenvolupament i decorada per una magnifica colada; la galeria de la colada. També en esta zona hi ha una bonica saleta; la sala dels cristalls, amb un gran gour ple d’aigua i decorat per bonics cristalls de bones dimensions. També en aquesta sala trobem unes roques, possiblement de gres, amb unes formes d’erosió molt curioses i recobertes per una capa de petits cristalls blancs que semblen ser sucre.

 

Galeria de la colada.

Baix del pou de 19 m. s’obri la sala de la polsor, de forma allargada, amb molta pendent i plena d’enderrocs i moltíssima pols. A l’extrem inferior de la sala uns passos estrets i un ressalt ens deixen a la cota de -85 m., el lloc mes fondo de la cova. En esta última zona també trobem boniques roques de sucre.

 

CAVITATS DEL SÒL DE L’ASE (SERRA D’EN GALCERAN)

 

Tercera sala de l’avenc dels Novençans, farcida de formacions.

Els terrenys calcaris estan plens de forats i buits. Molts d’ells, encara estant molt a prop de la superfície, mai eixiran a la llum i quedaran preservats per sempre a l’accés dels humans. Però de vegades realitzant desmontes la ma humana destapa forats que es trobaven tancats. Hi han molts casos d’este tipus a la província; com poden ser els forats apareguts durant les obres de la carretera de Culla, o de la carretera de Vilanova a Torreblanca. El mes destacat de tots es l’avenc de La Figa, cavitat mes fonda de les terres castellonenques i oberta durant les obres d’ampliació d’una pista forestal. Aquest estiu se’n va obrir un de nou a terme de la Serra D’En Galceran.

Excèntriques a la tercera sala de l’avenc dels Novençans.

Al mes de juliol, tot just el dimecres dia 6, durant unes obre d’ampliació d’un camí rural es va destapar l’entrada a una nova cavitat. Curiosament aquest mateix dia i a l’església de la Serra s’hi cassaven dos companys del club, lo que va fer que batejaren el nou avenc com avenc dels Novençans. Molt pròxim a aquest ja existia un avenc conegut: l’avenc del Sòl de l’Ase. En este treballet donarem a conèixer les dues cavitat amb interès espeleològic de la zona. També tenim 2 covetes pels voltants del Mas del Sol de l’Ase, però es tracta de petits fenòmens sense interès espeleològic; la cova del Sòl de l’Ase i la cova de Ximorrín.

 

Joaquin recreant-se a la tercera sala.

 

Boca de l’avenc dels Novençans, just al marge del camí.

SITUACIO I ACCES

Les cavitats es situen a terme de La Serra d’En Galceran, a uns 2 km. al sud de la població. Concretament al marge dret del barranc del Toll, entre els masos del Sòl de l’Ase i de Miralles.

Pera accedir als avencs del Sòl de l’Ase des de la població de La Serra agafarem la pista asfaltada que ix pel costat del rocòdrom en direcció a la carretera de Vall d’Alba a Benlloch. Una vegada superat el mas del Sòl de l’Ase i abans d’arribar al mas de Miralles, exactament al punt quilomètric 3,7 trobem la boca de l’avenc dels Novençans, que s’obri just al marge dret del camí rural. L’avenc del Sol de l’Ase es troba muntanya amunt, uns 30 metres per damunt de l’anterior i a la dreta de la pista.

Mapa de la zona amb la situació de les cavitats.

COORDENADES

Projecció UTM – Datum ETRS89 – Fus 30T

Avenc dels Novençans

X: 752878 Y: 4459986 Z: 580 m.s.n.m.

Avenc del Sol de l’Ase

X: 752839 Y: 4459965 Z: 599 m.s.n.m.

 

Boca de l’avenc del Sòl de l’Ase.

AVENC DELS NOVENÇANS

HISTORIA

La cavitat s’obri per una maquina durant les obres d’ampliació d’un camí rural el dia 6 de juliol de 2016. La troballa es comunicada ràpidament a l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ.

Acte seguit, el dia 8 de juliol, Joaquin Almela i Raul Boix exploren el pou d’entrada i la sala que s’obri als seus peus. Deixen un nou pou de capçalera estreta per explorar.

Aquest segon pou es baixat el dia següent per espeleòlegs de l’ECC. Baix del pou troben la segona sala. Eixe mateix dia desobstrueixen les gateres d’accés a la tercera sala i exploren esta darrera sala amb tots els seus ramals.

Finalment el 12 de juliol, Luis i Joaquin Almela realitzen la topografia de la cavitat.

 

Joaquin baixant el pou d’entrada de l’avenc dels Novençans.

Zona nord-oest de la primera sala de l’avenc dels Novençans.

DESCRIPCIÓ

Una boca de 1,6 x 2,4 m., i parcialment tapada per planxes metàl·liques, dona pas al primer pou de la cavitat, de 9 m. Al seu peu s’obri una sala gran amb dos zones:

-Al nord-oest trobem una ampla rampa amb blocs caiguts de l’exterior en el moment en que es va obrir l’avenc. Baix la rampa hi ha un ampli espai amb les parets recobertes per colades i clares marques d’inundació com son els polígons de dessecació.

-Al sud-est trobem un espai amb el terra pla i cobert per sediments. El sostre baixa en el seu extrem arribant a formar un laminador. En la part est de la sala hi ha un grup de estalactites i estalagmites entre les quals s’obri la boca de un nou pou. També entre les estalagmites s’accedís a un laminador de sorra.

Zona sud-est de la primera sala de l’avenc dels Novençans.

El segon pou, de 7 m. dona a pas a un segona sala allargada, mes petita que l’anterior i totalment recoberta per formacions. Aquesta ha estat inundada en un temps passat, ja que les formacions que semblen flors que cobreixen el piso han estat formades en regim d’inundació. Al extrem est de la sala trobem el punt de màxima fondària de l’avenc. També en este extrem tenim unes estretors penjades 2 metres sobre el piso de la sala.

Formació que sembla una flor, formada en regim d’inundació.

Excèntriques a la tercera sala.

Estes estretors ascendents estan molt concrecionades i donen pas a un laminador amb el piso estalagmític. En la part dreta del laminador una fractura mes alta dona pas a un ressalt ascendent que ens deixa a la tercera sala, la mes bonica, amb moltes formacions actives i de diferent tonalitats. Algunes d’estes columnes han sigut fissurades per moviments neotectònics i posteriorment tornades a soldar tal com ens evidencien uns curiosos anells.

Des de la sala surten diversos ramals curts que donen recorregut a l’avenc. Alguns d’ells entre blocs i d’altres per zones cobertes de sediment.

 

Columnes amb els anells que evidencien el procés de fissuració i el posterior soldat.

ESPELEOMETRIA

Desenvolupament..... 81 m.

Recorregut en planta.. 61 m.

Fondària................... -15 m.

Amplària mitja........... 2,4 m.

TOPOGRAFIA

 

AVENC DEL SOL DE L’ASE

HISTORIA

La cavitat es coneguda des d’antic per la gent dels masos dels voltants. Les primeres dades que tenim de la seua exploració son del març de 2001 quan es visitada per J. Ll. Viciano i S. Cantavella, qui fa un croquis de l’avenc. El 12 de juliol de 2016 Luis i Joaquin Almela realitzen la topografia de la cavitat.

Pou de l’avenc del Sòl de l’Ase.

DESCRIPCIÓ

Una boca de 0,4 x 0,5 m. dona pas al primer i únic pou de la cavitat, de 16 m. A un metre de la capçalera hi ha un xicotet laminador horitzontal de 0,8 m. i amb algunes estalactites. Al poc la cavitat guanya dimensions i comença a estar ricament decorada per banderes i colades. Als 6 m. de pou trobem un fraccionament junt a un gran bloc travar. Al peu del pou s’obri una sala de 7 x 4 m. on vam localitzar alguns exemplars d’escarbats.

Sala al peu del pou.

ESPELEOMETRIA

Desenvolupament..... 22 m.

Recorregut en planta... 6 m.

Fondària................ -16,5 m.

Amplària mitja........... 1,7 m.

 

Escarbat al avenc del Sòl de l’Ase.

TOPOGRAFIA

 

Les colades adornen el pou del avenc del Sòl de l’Ase.

L'AVENC (Sant Joan de Moro, Castello)

Cavidad situada en la zona Este del termino municipal de Sant Joan de Moro, a 4,5 Km. al NE de la población. En la partida del Mollet. También es conocida como cova del Mollet. Se accede por el camino que va a la ermita de Sant Vicent y a la font de Ros, por el pla de Lluch. Una vez en la ermita tomar una senda que asciende hasta una masia durante unos 5 minutos. Las dos bocas de l’Avenc se encuentran detrás de la masia, en un pinar y a unos 100 m de ella.

Cerca de la masia también se encuentra el Avenc de Ros, con una interesante corriente de aire que delata ser la boca superior de un sistema de cavidades de circulación en tubo de viento.

La cavidad posee dos bocas, una inferior y bastante amplia y otra superior y de dimensiones mas modestas. Esta característica hace que la cavidad posea una climática especial. El viento que circula de una boca a otra se nota de forma notable en la boca superior por ser pequeña. Las dos bocas actúan como tubo de viento, es decir la boca superior expulsa aire en invierno y engulle en verano, de forma bastante notable.

Si entramos por la boca superior de 0,3 x 0,5 m, en forma de gatera accedemos a la fractura, donde en esta parte superior se encuentra bastante descalcificada. En esta zona tenemos varias opciones a seguir: una es continuar todo recto sin bajar ningún resalte, y pasando una gatera, tras esta tenemos una zona superior y otra inferior, de 6 y 4 m de recorrido respectivamente.

Otra opción es bajar un resalte de 2 m situado a la izquierda que nos deja en una galería descendente de 12 m de recorrido.

Finalmente, y tras rebasar la boca encontramos dos resaltes, que descienden a un piso inferior. Por este piso inferior se pueden recorrer 10 m descendentes hasta llegar a un resalte de 1,8 m. Justo debajo del resalte surge una gatera que desemboca en una incomoda galería de 8 m de recorrido, y forzando otra gatera llegamos a una ancha fractura con bloques, por la que es mas sencillo acceder por otro lugar y que después describiremos.

En cambio si debajo del resalte de 1,8 m seguimos la galería principal 6 m bajaremos un resalte de 2 m y accederemos a una zona mas ancha. En esta zona la anchura es de 2 m, aunque se va incrementando.

Después del resalte, tenemos una bifurcación: si seguimos recto bajaremos a un piso inferior, pero si tomamos un paso entre bloques, situado a mano izquierda, accederemos a una ancha fractura con bloques. Esta ancha fractura posee un recorrido de 15 m de recorrido hasta llegar a una zona donde se estrecha y hay unas coladas y columnas. Tras esta zona estrecha llegamos a una zona ancha a modo de sala de 10 x 5 x 3 m. aquí los techos están fuertemente erosionados. Esta amplia zona posee una rampa que asciende una zona superior, donde existe una estrecha fractura con 6 m de recorrido. Si en la zona ancha seguimos la fractura, accedemos a una zona de la fractura de 6 m y 2,5 m de anchura, donde el suelo esta formado por grandes bloques empotrados que forman este piso superior. Entre los bloques se vislumbra un ancho pozo de 14 m que comunica con el piso inferior, ya cerca de la boca inferior. En esta zona habita una colonia de quirópteros.

Volviendo a la bifurcación citada anteriormente podemos seguir la fractura bajando una corta rampa y un posterior resalte de 3 m. Aquí estamos en un piso inferior por el que podemos seguir recto durante 12 m donde la fractura se ciega. En esta zona y a la izquierda encontramos una angosta fractura de 5 m de recorrido, y perpendicular a la principal.

En esta zona tenemos 2 opciones para acceder a una galería secundaria; una gatera, o bien un resalte de 3 m ascendente. Si ascendemos el resalte podemos progresar durante 18 m por una galería con arcilla. Esta finaliza entre bloques y por excesiva estrechez. En este sitio final podemos encontrar inscripciones se gente, fechadas a principios de los años 70’.A mitad de esta galería de arcilla y a mano izquierda tenemos una gatera descendente que desemboca en un amplio (1,8 m) pozo de 10 m. este pozo se puede descender arriesgadamente por un lateral, aunque se aconseja algún elemento de seguro.

En la base del pozo tenemos 17 m de recorrido. Por un extremo subimos un resalte de bloques y se acaba por estrechez. Por la otra parte pasamos una gatera y llegamos a una estancia con pequeñas columnas, y donde se ha sondeado un estrecho pozo de 3,5 m.

Volviendo a la base del pozo podemos subir una serie de resaltes, ascendiendo 6 m y llegando un punto donde la fractura se ciega por bloques. En este punto debemos progresar por unas estrechas fracturas en forma de zigzag durante 7 m hasta llegar a la gatera anteriormente citada, que esta situada justo debajo del resalte ascendente.

Situados otra vez en la fractura principal y avanzando en dirección opuesta a la anterior, descendemos en rampa 4 m donde se estrecha la fractura y tras progresar por unos bloques llegamos a una zona ancha con el suelo de bloques. Esta zona posee 7 m por 3,5 de anchura y 5 de altura. Al final de esta zona la fractura se desfonda y un ancho pozo de 12 m comunica este piso con el inferior. Este pozo se puede descender entre bloques de forma arriesgada .No posee ningún tipo de instalación.

Volviendo atrás y en la zona estrecha y entre bloques surge una fractura perpendicular a la principal. Esta fractura posee 45 m de recorrido y una anchura media de 0,5 m con resaltes ascendentes, descendentes y con bloques empotrados en la fractura por la que se progresa incómodamente.

Si bajamos el pozo de 12 m accedemos al piso inferior de la cavidad. Esta planta inferior tiene una zona mas estrecha y entre bloques de 16 m de recorrido, esta zona es la opuesta al pozo. En la base del pozo y entre bloques de pueden bajar unos metros mas hasta la cota de -36 m, punto mas profundo de la cavidad. Desde esta zona de 6 m de recorrido, 3 m de ancho y 16 m de alto podemos sortear una enorme laja para pasar a la ancha galería de entrada a la cavidad. Esta zona de entrada a la cavidad por la boca de la cavidad es holgada, con 30 m de recorrido, con anchuras superiores a 2 m y muy alta. Esta zona de entrada tiene construcciones de bancales, para el acondicionamiento de la cavidad como refugio en la guerra civil. La boca de entrada inferior posee unas dimensiones de 4 m de anchura por 6 m de altura.

Las dos bocas están separadas 42 m entre si, y el desnivel entre ellas es de 15 m.

La cavidad es una fractura principal, con una anchura media de 2,5 m y que a causa de derrumbes clásticos ha formado varios pisos. De esta fractura parten otras de menor desarrollo, tanto paralelo como perpendicular. En el techo en la zona del piso superior y en la de la boca superior se observa una acción erosiva de las aguas

RECORRIDO REAL- 370 m

RECORRIDO EN PLANTA- 320 m

PROFUNDIDAD- -36 m

La cavidad es cómoda de explorar, debido a sus holgadas galerías. Es una cavidad entretenida por las innumerables bifurcaciones y en algunos puntos laberíntica.

El único pozo que es necesario bajar es el de 12 m, no estando instalado con spits, pero pudiendo anclar en grandes bloques.

Seria necesario una cuerda de unos 20 m.

En futuras visitas se pretende equipar la cavidad debidamente.

Próximamente pondremos la topografía de la cavidad.