CONFERÈNCIA: COVES I HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA D'AÍN.

Ahir va tindre lloc al local multiusos d'Aín la conferència titulada: Coves i hidrologia subterrània d'Aín. 

En aquesta es van presentar unes nocions bàsiques de l'espeleologia, amb les diferents possibilitats que ofereix, tant en la part esportiva i lúdica com la científica, que pot aportar valuosa informació a diferents branques o disciplines científiques. 

Seguidament va centrar l'atenció en la geologia de l'Espadà i hidrologia subterrània, on hi han algunes cavitats actives, constituint un sector d'interés espeleológic amb petits rius subterrànis. De les 40 cavitats catalogades al municipi d'Aín es van descriure i presentar imatgens de les coves més interessants, describint les observacions i estudis hidrológics duts a terme en els últims anys.

En Aín podem diferènciar dos sectors de drenatge principals, el del barranc d'Eslida, amb La Covatilla com a engolidor del sistema kàrstic de la Font de Santa Cristina i altres cavitats com Ereta, Arenal, Ondero o Muntanyeta. D'altra banda al sud de la població hi ha al barranc de la Caritat un altre sector de drenatge diferent, amb cavitats com Caritat, Mans i Benialí.

EL RIUET TEMPORAL DE LA COVA DE L'ERETA (AIN)

La Cova de l'Ereta és una cavitat amb conductes fòssils, però que en un punt trobem un sifó o galeria que acaba amb un ressalt amb aigua en la cota -12,2 metres, que correspon amb el desnivell màxim de la cova. Aquest nivell d'aigua presenta poques fluctuacions, de vora 1 metre normalment entre períodes de sequera i més plujosos, però en alguna visita després de pluges moderades (50 mm en 24 hores) no hem vist cap canvi en el nivell de l'aigua, ni en els paràmetres de temperatura i conductivitat. Malgrat això, pensàvem que aquest sifó podria activarse i correspondre l'aport principal de la cavitat, que fa que s'active la part inferior de la sala i que després fa que les aigües vagen cap a l'Avenc de l'Arenal per un tram impenetrable, com ja vam insinuar en maig de 2023.

Ubicació de les cavitats de la zona, amb hipòtesi de funcionament del maig de 2023

El passat novembre, després de les precipitacions vam visitar algunes cavitats de la zona per comprovar la seua resposta hidrológica, entre elles la Cova de l'Ereta. En aquesta visita vam observar la presència d'un riuet (cabal de 0,5 l/s) que venia de la zona sud de la sala i aquest riuet finalitzava en un toll ja conegut que resulta ser un conducte impenetrable i com ja sabem amb seguretat, portava a la cavitat veïna de l'Avenc de l'Arenal. En Arenal, també vam localitzar el col·lector, encara que en aquest l'aigua no corría, però els paràmetres de l'aigua eren idèntics als del riuet de la Cova de l'Ereta. En Arenal la crescuda va inundar parcialment la base la galeria principal i d'ací sembla que es filtraría buscant nivells inferiors. Degut a aquesta crescuda vam vore una rata morta en la galeria, en un punt on va arribar l'aigua. 

El barranc d'Eslida en crescuda al seu pas per l'Avenc de l'Arenal i Cova de l'Ereta.

Rata morta a la galeria principal de l'Arenal.

Una vegada coneguda la zona d'on venia l'aigua, i després d'un curt període on aquest va estar actiu (5 o 6 dies) es començà a valorar la possible continuació seguint l'estreta galeria d'on ve l'aigua. Després de sis visites a la cavitat per forçar aquesta galeria s'aconsegueix progressar durant 17 metres per un conducte de reduïdes dimensions, fins a trobar un sifó i on els dipòsits d'argila pareixen taponar la continuació. Aquesta galeria presenta una direcció general oest-nordoest (290ºN.M.) avançant aproximadament pel lateral sud de la sala i uns 3 metres per baix de  d'aquesta. El punt final del riuet temporal amunt on hem trobat el sifó queda 3 metres per baix de la sala a l'altura de petita cambreta que hi ha a la seua part final.

En conclusió, el que pensàvem que era l'aportació temporal de la cavitat en crescuda, no ho és, i aquest té poca importància pel que fa a funcionament hidrològic actual. Pareix ser una acumulació d'aigua que s'alimenta de xicotetes filtracions. En la cavitat actualment l'aigua ve d'un altre punt, que en crescudes fortes (80 a 120 mm registrats en 2 o 3 dies) pot mantenir-se actiu entre 5 i 15 dies. Per les dades agafades de les aigües, una possible procedència d'aquestes podria ser alguna pèrdua del barranc del Picaio en el tram més proper a la Cova, entre el pont de la carretera i la unió amb el barranc d'Eslida. O també es possible que tinga alguna importància algun dels barranquets que hi ha al seu marge dret més propera a la cova. Finalment també podria tindre alguna influència la Cova de la tia Ondera, que representa una perdua del mateix barranc però 700 metres aigües amunt. Aquesta última hipòtesi no la considerem molt probable. Encara hi ha molts aspectes per a resoldre en la zona, i de moment tot són suposicions.

El barranc del Picaio després d'una crescuda en el tram
entre la Cova de la tia Ondera i la Cova de l'Ereta.

Hipòtesi de funcionament de les cavitats d'Aín després
de les observacions i exploracions de 2025.

Amb aquest nou conducte la cavitat pasa a tenir 182 metres de recorregut, amb el desnivell de -12,2 metres en el sifó, que en març de 2025 estava en el nivell més baix vist per nosaltres. Aquest sifó que nosaltres sapiguem mai s'ha bussejat, però aquest arribara almenys fins la cota -13 metres, un poc per baix del nivell del Barranc d'Eslida al seu pas per la cova. A continuació adjuntem la topografia actualitzada amb el petit conducte explorat i l'itinerari de les aigües de caràcter temporal.

L'ESPADÀ SUBTERRANI

La serra d'Espadà ha atret des de fa unes quantes dècades a espeleòlegs d'altres zones, gràcies a les seues atractives cavitats subterrànies. Aquest atractiu és degut principalment a la presència de petits rius subterranis, per on un corrent d'aigua recorre el seu interior. Sense arribar a ser una zona amb grans cavitats o xarxes subterrànies extenses, sí que té un lloc destacat dins l'àmbit espeleològic valencià. Les coves i avencs són fenòmens eminentment geològics, i per això els tipus de litologia que trobem i la seua disposició constitueixen un factor clau pel seu desenvolupament. Ací deixem a banda les mines i galeries artificials, que també presenten un interés destacat i ens centrarem en les cavitats naturals.

L'Espadà, juntament amb la veïna Serra Calderona, representen un dels afloraments Triàsics més extensos de la península Ibèrica. Aquest espai, denominat "Domini Triàsic Espadà - Calderona" ha estat àmpliament estudiat pel geòleg i espeleòleg Policarp Garay en la seua tesi doctoral, on investiga l'estratigrafia, tectònica, geomorfologia i hidrogeologia (Garay, 2000), sent un treball de referència en l'àrea.

Cavitat a Torralba del Pinar.

Encara que per als espeleòlegs han estat més atractives les cavitats amb aigua, situades a l'est de la serra i desenvolupades en les dolomies Triàsiques del Muschelkalk, l'Espadà abasta molt més; del Palància al Millars i de La Vilavella a Fuente la Reina, amb una extensió superior a 800 quilòmetres quadrats. A més de cavitats epigèniques, formades per dissolució de l'aigua, on aquesta circula des de les zones d'absorció fins als brolladors, creant xarxes de drenatge, trobem cavitats d'altres tipus, com les tectòniques o altres desenvolupades per processos mecànics, on l'aigua a penes ha ampliat el subsòl. També hi ha nombroses balmes o petites covetes sense aparent interés espeleològic, però que també tenen el seu interés i per tant son catalogats en el cadastre espeleològic.

Pic d'Espadà

Les investigacions espeleològiques en aquestes muntanyes comencen a prendre forma en la dècada de 1960, malgrat que anteriorment ja s'exploren i coneixen moltes cavitats, com les conegudíssimes Coves de Sant Josep (La Vall d'Uixó), Cueva del Estuco (Algimia de Almonacid) o La Covatilla (Aín) entre altres. Aquestes investigacions van més enllà d'una simple visita a una cova per curiositat, on s'extrauen unes dades quantitatives, que en el cas de l'exploració subterrània aquestes fan referència, en primer lloc, als mesuraments del seu interior amb l'instrumental adient, sent el seu resultat la topografia o plànol de la cavitat. També s'agafen dades de temperatura ambient o de l'aigua o altres observacions sobre la seua formació, ocupacions humanes, fauna invertebrada, etc. I és així com en l'any 1962 ja se li atrubuexen a Les Coves de Sant Josep 800 metres de recorregut i a la Cueva Cirat 500 metres. És en aquests anys quan s'exploren per primera vegada cavitats com la sala de la Cova de l'Ereta, l'Avenc Estret, la Font de la Caritat o el sector riu amunt de La Covatilla (Aín), també la continuació principal de la Cova dels Ametlers o les sales amunteres de la Cova de l'Oret (Eslida) a càrrec de membres de l'ARS del CEC (Agrupació de Recerques Subterrànies del Centre Excursionista de Castelló). També realitzen les seues exploracions en la zona grups de València, com la secció d'espeleo del Centre Excursionista de València o el GEVYP (Grup Espeleológic Vilanova i Piera), sent una fita remarcable la II Trobada d'Espeleòlegs del Regne, organitzada per l'ARS del CEC a Eslida en abril de 1962.

Boca de la Sima, Alfondeguilla, novembre de 1960

Passem a la dècada de 1970, on destaquen els treballs del Club d'Espeleologia de la Vall d'Uixó, GEOC de la OJE de Castelló, SES del CEV, el SIEP del Centre Excursionista Poblet (Barcelona) o el GES del CMB (Grup d'exploració Subterrània del Club Muntanyenc Barcelonés). Es realitzen nombroses topografies, descripcions, observacions geològiques, sent un dels resultats més interessants, la publicació monogràfica sobre Les Coves de Sant Josep en 1981 en la revista Sota Terra (del GES del CMB), que també s'amplia a les cavitats de la veïna vall d'Eslida i Aín. En aquesta publicació es presenta el nou recorregut de Sant Josep, que després de les exploracions subaquàtiques per part del GEOC i posteriorment pel GES la cavitat assoleix un recorregut de 2.384 metres, sent la cavitat més llarga de la regió. La dècada següent suposa l'eclosió de l'espeleologia, on es creen nombrosos clubs d'espeleologia a tot arreu, com és el cas de l'Espeleo Club Castelló. Continúa l'exploració i publicació de resultats, que en aquells moments tenen lloc majorment a la revista Lapiaz, de la Federació Valenciana d'Espeleologia, i en altres revistes o butlletins de grups Valencians o de Catalunya. En l'any 1982 es publica el Catálogo Espeleológico del País Valenciano, amb el volum corresponent a les comarques del nord de València i sud de Castelló, on s'inclou un ampli llistat de cavitats, descripcions i topografies, recollint tot el que es coneixia fins al moment i on col·laboren alguns grups d'espeleologia de la zona. En aquesta s'inclouen treballs de l'Alt Millars i Alt Palància, amb la presència de grups com el GESAP de Sogorb, GEON d'Onda o el SES del CEV. Destaquem l'exploració i topografies més detallades de la Cueva del Toro (Alcudia de Veo), Sima Pinosa (Fuente la Reina), Cueva Negra (Montanejos), Cueva Cerdaña (Benafer) o Cueva Cirat (Montán), entre moltes altres. Aquest treball serveix de base per a visitar les cavitats de la zona i durant molts anys serà un referent del món subterrani.

Sima Gótica, Caudiel.

En la dècada de 1990 va guanyant la partida l'espeleologia recreativa a l'exploració subterrània. En l'àmbit més científic apareixen treballs sobre Les Coves de Sant Josep, referents a geomorfologia, gènesi, hidrologia i una nova topografia més detallada. També s'obtenen les primeres datacions d'espeleotemes de la Cova Cirat i altres llocs que ajuden a reconstruir la història i evolució de la Serra en els últims milions d'anys, atribuint les primeres fases de karstificació en la zona, amb la formació de cavitats com Sant Josep o Cirat abans del Quaternari. Aquests resultats són publicats en diferents revistes i posteriorment l'any 2000 es presenten en la Tesi doctoral abans esmentada, juntament amb moltes altres investigacions geològiques i hidrogeològiques de la zona. Ja en el segle XXI, l'exploració i investigació continua, deixant enrere una època mítica, on es descobriren i documentaren molts conductes subterranis i l'espeleo era una activitat de "moda".

Explorant una cavitat a Ayódar.

En aquest moment de "crisi espeleològica", crisi d'associacionisme o de canvi de mirada, cal posar en relleu la tasca de catalogació de l'Espeleo Club Castelló, amb la recopilació de dades sobre cavitats i creació del cadastre provincial de cavitats SICE-CS (Sistema de Catalogación Espeleológica para la provincia de Castellón) i, d'altra banda, amb la revista Berig, iniciada l'any 1995 i que representa fins a dia d'avui l'única publicació de caràcter espeleològic en la província. Aquests treballs de catalogació, exploració, recerca de cavitats i publicació van dirigides a tota la província de Castelló i en ella també li toca el torn a alguns sectors de l'Espadà, on es publiquen en Berig catàlegs espeleològics de Chovar (1996), Almedijar (1997), Caudiel (2000), Aín, Azuébar (2001), Soneja (2006), Ayódar (2013), Villamalur (2014), Torralba del Pinar (2015) i Fuentes de Ayódar (2016). A més d'aquestes publicacions també s'amplien dades de cavitats d'altres termes municipals o cavitats, incloent-hi aquesta al SICE-CS. De tots aquests anys de catalogació cal destacar l'any 2001, on durant els treballs de catalogació a Azuébar es dona a conèixer per primera vegada la Sima Posos, una cavitat que marcarà una fita en l'espeleologia de l'Espadà.

Sala Bernardo, Sima Posos.

Passen els anys i noves generacions d'espeleòlegs continuen visitant les cavitats de la serra. Són activitats generalment amb un caire lúdic i recreatiu, però en altres casos amb la finalitat d'exploració sent el cas més conegut i mediàtic l'exploració i revisió dels sifons de Les Coves de Sant Josep entre els anys 2015 i 2020. Algunes vegades aquests resultats d'exploracions són incloses en el catàleg SICE-CS o publicades en revistes especialitzades. Ara volem posar en relleu la tasca d'investigació que l'Espeleo Club Castelló està portant a terme en l'Espadà d'un mode més o menys sistemàtic, centrant les investigacions en les cavitats formades per dissolució, que han tingut o tenen algun paper en el drenatge subterrani. 

Primera exploració a la sima Posos, any 2001.

Des de l'any 2019 fins a l'actualitat s'han desenvolupat una sèrie de revisions de cavitats, que en lloc de partir de la catalogació per termes municipals, com es feia en anys anteriors, aquesta fa referència a les subdivisions hidrogeològiques, metodologia ja abordada en l'any 1981 en la vall del riu Belcaire pel GES. En aquests cinc anys hem partit d'un estat del coneixement de les coves i el karst "madur", on trobem molta bibliografia sobre el tema, però la majoria dels anys 70 i 80. Entre els diferents estudis geològics destaca "El dominio triásico Espadán-Calderona. Contribución a su conocimiento geológico e hidrológico" (Garay, 2000), que ha estat una guia per tal d'integrar les diferents cavitats dins el seu context hidrogeològic.

S'ha abordat el context hidrològic de les cavitats al mateix temps que l'espeleològic, és a dir, s'analitzen els conductes formats per l'aigua que són accessibles per les persones i al mateix temps s'analitzen les aigües que drenen aquests aqüífers kàrstics pels diferents manantials o els riuets presents en algunes cavitats.

Zona activa de la Cova de la Matilde, Eslida.

 Mentre que l'aproximació espeleològica permet veure de primera mà el traçat de les xarxes subterránies, observar les formes dels conductes, els seus sediments i espeleotemes; l'aproximació hidrològica controla i monitoritza diferents paràmetres (cabdal, temperatura i conductivitat) de les surgències, engolidors o rius subterranis, podent esbossar amb aquesta informació aspectes com el grau d'organització de l'aqüífer, característiques de resposta dels diferents sistemes kàrstics davant d'episodis de pluja o valorar si l'aqüífer presenta reserves abundants o escasses, entre altres aspectes. Per tant, partim del concepte de sistema kàrstic, com a sistema de drenatge subterrani, que presentarà una part accessible i un altre inaccessible a l'exploració. Aquests dispositius hidrogeològics, també solen presentar una part activa, on hi ha el nivell freàtic i circula l'aigua, i una altra zona vadosa, que té la funció d'arreplegar aigües cap a nivells inferiors. Dins aquesta part seca, trobem el paleokarst, que està formada pels conductes de drenatge fossilitzats, dels quals ara no circula aigua, però que fa milers d'anys van ser formats per l'aigua i ara assenyalen antics nivells de circulació. Dins d'aquesta complexitat, amb esquemes senzills o models conceptuals ens podem fer una idea més o menys de l'organització del drenatge passat i actual, coneixent aspectes com la direcció del drenatge, cotes d’altitut dels conductes o emplaçament dels punts d'absorció i punts d'emissió.

Prenent mesures de l'aigua al riu de La Covatilla.

Pel que fa als diferents sistemes kàrstics estudiats, aquests drenen diferents punts de la serra, sent més nombrosos els del sector sudest de l'Espadà. S'ha treballat en el Sistema Kàrstic Aín-Artana, revisant totes les cavitats i monitaritzant el punt de descàrrega que es la Font de Santa Cristina (Artana) (Almela, 2021a). Dins d'aquesta vall, s'han fet treballs individuals de les cavitats més destacades com la Cova de l'Oret (Almela, 2020a) posant en valor els seues emblemàtiques formacions de conos, la Cova de la Matilde (Almela, 2020b) i La Covatilla (Almela, 2021b) amb les seues implicacions en l'alimentació de diferents acuífers. En el barranc de la Caritat (Aín), s'ha presentat un estudi del sistema kàrstic drenat per les surgències de la Cova de les Mans i Font de la Caritat juntament amb altres cavitats implicades (Almela, 2023a). En l'altra vertent de la serra, en Azuébar s'ha anat incrementant el recorregut de la Sima Posos, fent un salt important en l'any 2022 amb el descobriment del sector del riu dels Gours i assolint un recorregut superior a 6 quilòmetres (Almela i Almela, 2022). En aquesta cavitat, s'ha actualitzat la seua informació, realizant un treball monogràfic on es repassen els últims deu anys d'exploracions al mateix temps que s'han plantejat diferents hipòtesis del seu funcionament, gènesi i context geològic (Almela i Almela, 2023b). Paral·lelament a aquests treballs s'han controlat i monitoritzat 7 surgències kàrstiques relacionades amb cavitats al llarg de l'any 2022, presentant els seus resultats recentment (Almela, 2023c). En relació a l’Espadà també s’ha abordat des del concepte de geosistema, realitzant una comparació amb el sector del Maestrat, al nord de Castelló (Almela, 2024). 

Part sudest de la Serra, amb els diferents sistemes kàrstics estudiats.

Continua l'exploració i investigació, no solament amb una variant geològica o hidrològica, també l'exploració ens ha regalat el descobriment de jaciments arqueològics pendents de valorar per especialistes. A més, amb l'estudi climàtic d'algunes coves que portem a terme des de fa algún temps, mitjançant diferents termòmetres datalogger instal·lats en coves i avencs, que registren la temperatura al llarg d'un any o mesurant la inundació de cavitats després de períodes de fortes precipitacions en altres casos. Aquests resultats més recents i altres que de segur arribaran mostren l'Espadà subterrani, una vesant d'aquestes muntanyes menys coneguda per al públic en general, però molt valuosa.

Cova de l'Oret, Eslida.

L'Espadà subterrani és exploració i molt més, la investigació de les coves i avencs, tal com ho va concebre E.A. Martel a finals del segle XIX, el pare de l'espeleologia moderna, és la de les cavitats com laboratoris científics. Aquestes poden representar autèntics llibres de la història geològica de la terra, són ecosistemes únics on viu fauna endèmica molt especialitzada, són aqüífers que emmagatzemen grans quantitats d'aigua i també són excel·lents càpsules del temps on en els seus sediments, parets o sostres poden retindre millor que en la superfície restes dels avantpassats que habitaren aquestes muntanyes. L'Espadà subterrani és allò que ja es coneix, que generacions d'espeleòlegs han explorat i documentat, però també és allò que encara resta per explorar, per investigar. Molts secrets encara guarden aquestes roques, i com escriu Mn. Jacint Verdaguer:

És sols lo començament,

lo que prenies per terme.

L’Univers és infinit,

pertot acaba i comença,

i ençà i enllà i amunt i avall

la immensitat es oberta

i a on tu veus lo desert

eixams de mons formiguejen.

Pas d'accés a la sala Bernardo, Sima Posos.

Bibliografía.

Almela Agost, J., (2020a) La Cova de l’Oret (Eslida) una cavidad con espeleotemas excepcionales. Berig núm. 19: Espeleo Club Castelló. pp 3-13.

Almela Agost, J., (2020b) La Cova de la Matilde (Eslida, Castellón). Gota a gota, núm 21: pp. 64-75. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Almela Agost, J., (2021a). La Covatilla (Aín, Castellón), una interesante cavidad en la cabecera del Sistema Subterráneo Aín - Artana. Gota a gota, núm 23: pp. 1-16. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Almela Agost, J. (2021b) El Sistema kárstico Aín - Artana. Berig núm. 20: Espeleo Club Castelló. pp 7-45. 

Almela Agost, L. y Almela Agost, J., (2022). El Riu dels Gours de la Sima Posos (Azuébar, Castellón). Gota a gota, núm 27: 58-68. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Almela Agost, J. (2023a) El sistema kárstico de la Font de la Caritat. Revista Berig núm 21. Espeleo Club Castelló. pp. 23-39.

Almela Agost, J.; Almela Agost, L. (2023b) 10 años de exploraciones en la Sima Posos, Azuébar (2012-2022). Revista Berig núm 21. Espeleo Club Castelló.  pp. 40-93.

Almela Agost, J. (2023c) Aproximación hidrológica de siete manantiales kársticos de la Sierra de Espadán, Castellón. Boletín de la SEDECK, núm. 18. Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst. pp. 190-202.

Almela Agost, J., (2024) Dos modelos de geosistemas kársticos en la provincia de Castellón. La Sierra de Espadán y el Maestrat. Gota a gota, núm 31: pp43-64. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

Garay Martín, P. (2000) El dominio triásico Espadán-Calderona. Contribución a su conocimiento geológico e hidrogeológico. Tesis doctoral. Universitat de València, Departament de Geologia. 754 p.

COVA DELS AMETLERS (ESLIDA), ESCALANT CAP AMUNT.

Cova dels Ametlers: Xemeneia que assoleix la cota superior.

Entre juliol i setembre hem realitzat diferents visites a aquesta cavitat per tal de resoldre alguns interrogants que van quedar pendents al 2021. Sobre la cova dels Ametlers vam realitzar una nova topografía entre els anys 2020 i 2021, al mateix temps que ferem un seguiment de diferents inundacions de la cavitat després de fortes precipitacions, comprovant que l'aigua ascendeix fins a 26 metres sobre el nivell base on es troba el colector. Aquestes observacions i la nova topografia van ser publicades a la revista BERIG nº 20, en l'article: "sistema kárstico Aín - Artana".

Jesús escalant a la cova dels Ametlers.

El 2 de juliol 2023 és desobstrueix un pas ascendent a la cota +2,8 metres, retirant unes pedres i avançant 10 metres en rampa ascendent, que ens deixa en la base d'un pou. El dia 15 de setembre s'escala aquest pou de 12 metres, que a la seua part superior, ascendint per unes colades on s'acaba tancant la cavitat. Ací arribem a la cota +17,6 metres, sent aquesta la cota de màxim desnivell ascendent de la cavitat.

Xemeneia escalada el 15-09-2023.

Aquest mateix dia es continua una altra escalada que hi havia en la sala principal de la cavitat. Aquesta escalada s'inicia en un passamà que és desvia del l'escalada de 33 metres, a uns 12 metres de la base. Aquesta es va estretint, però aquest dia no s'arriba dalt. El dia 23 de setembre s'acaba aquesta escalada, assolint la part superior, que arriba a la cota +7,0 metres, en un punt molt estret on tanca aquest tram ascendent amb una cúpula on hi ha teranyines.

Espeleotemes coraloides a la zona mes elevada de la cova.

Fent topo de les xemeneies escalades.

Des de la seua base l'escalada té 26 metres i representa el tercer punt més alt, després de l'altra ja comentada i de l'escalada de 33 metres que assoleix la cota +9,3 metres. Abans d'eixir de la cavitat es revisen altres dos interrogants, un d'ells una escalada en forma de tub estret, paral·lel a la de 33 metres, que finalitza als 8 metres i un altre flanqueig que hi ha a 7 metres sobre la sala que no va donar cap resultat positiu.

Topogarfia abans de les exploracions, amb les puntes treballades marcades amb roig,

Com que aquestes escalades tanquen i no hi ha possibilitat de seguir treballant cap amunt, s'han desinstalat totes, retirant cordes i ancoratges utilitzats per l'exploració. Solament s'han deixat instal·lats els primers 13 metres del pou de 33, on l'instal·lació puja per uns tubs i alcançen un balcó sobre la sala. La possibilitat de trobar una boca superior no la descartem, però pensem que aquesta tasca hi haura que fer-la des de l'exterior.

Amb els resultats de les exploracions ara presentades la cavitat presenta un recorregut de 254 metres i un desnivell total de 57,2 metres (-39,6 / +17,6).

Espeleotemes a la cova dels Ametlers.

COVA DE CABANELLES (ALFONDEGUILLA)

Fa unes setmanes vam realitzar la topografia de la Cova de Cabanelles (Alfondeguilla), per tal de detallar alguns aspectes que consideravem que en la topografia més extesa fins ara, l'elaborada per G. Ribé i J. Llossas en 1976, hi havia algunes mancances. Un dels aspectes que ens ha cridat més l'atenció ha estat la cota de màxim desnivell, -44 metres en la topografia de 1976 i -29,2 metres en la nostra de 2023. Ja hem advertit altres vegades que amb els actuals aparells de topografia hi ha algunes cavitats amb molta rampa, que estan perdent desnivell degut a la major presició del disto X-310 amb el clinómetre, que en els antics mitjans podia conduïr a errades. També tenim actualment més facilitats per mesurar altures de sales o galeries amb molta altura, que en els mitjans d'abans era més complicat. 

Grans espeleotemes a la part central de la sala.

La topografia que ara presentem ha estat generada amb 67 estacions topogràfiques, en les quals s'han tancat 5 bucles per tal de millorar la presició. Com a resulat, la sala presenta unes mides màximes de 46 x 41 x 13 metres, estant formada la cavitat per aquesta sala i algunes xicotetes derivacions en el seu perímetre, on destaca la galeria nord.

Ubicació. 

La boca s'obri al costat d'un corral i d'un camí, estant a 60 metres al sud del barranc de Cabanelles, en la cota 285. La seua entrada presenta unes dimensions de 0,8 x 1 metre, i s'obri dins d'una xicoteta dolina. 

Boca d'entrada a la cavitat.

Descripció de la cavitat:

L'entrada dona pas a un pou de 3 metres, on el primer metre és un tub i els dos restants ens deixen en el vuit de la sala, en el seu extrem nord i la part superior. Aquesta sala presenta unes dimensions de 46 x 41 x 13 metres, amb curts ramals laterals sense apenes continuitat, generalment formats per fracturacions direcció nord-sud o nordest-sudoest. el desnivell d'aquesta sala des de la seua part superior fins a la part baixa és de 23 metres. En la part superior de la sala es on destaquen algunes estalagmites amb colades que asoleixen fins 6 metres d'altura. Per baix d'aquestes formacions la tendència son els grans blocs que ocupen el pis de la sala, encara que a l'extrem est de la sala trobem un espai lliure de blocs i amb pedres més menudes o sedimet fí.

Sala vista des de dalt.

En la zona oest de la sala el seu sostre és més baix, oscilant aquest entre 2 i 6 metres. També en aquest extrem nordest, hi han dos fractures paral·leles amb direcció nordest-sudoest, que descendeixen des del pis de la sala. Una d'elles és impenetrable i l'altra te 18 metres de longitud, asolint un desnivell màxim de -27,6 metres. També en aquesta zona i seguint el perímetre de la sala hi han algunes fractures que s'acaben als pocs metres. Ací destaca la que hem denominat galería nord, que es desvia de la sala uns 20 metres, arribant al punt final a -24,5 metres, que és el punt més al nord de la cova. Ademés d'aquests curts ramals i altres racons que és formen al perímetre de la sala, també hi ha un poc de continuitat entre els blocs, encara que profunditzen poc. El desnivell màxim de la cavitat el trobem al sud, on després de baixar un graó de 4 metres hi ha una rampa que finalitza en un forat impenetrable.

Els recobriments litoquímics adornen les parets de la sala.

Pel que fa a la superficie de la sala, aquesta presenta 1.475 metres cuadrats, mentre que el volum calculat amb les dades de la topografía és de 12.090 metres cúbics.

El recorregut real de la cova és de 89 metres, 68 metres recorregut en planta i un desnivell màxim de -29,2 metres.

Desenvolupament de la cavitat sobre el mapa topogràfic.

Apunts geològics i hidrològics:

Pel que fa als processos de formació, hi ha un predomini dels processos clàstics, que ocupen més de la meitat de la sala. Alguns dels blocs tenen grans dimensions. Un altre procés que segueix al clàstic és el reconstructiu, amb nombroses colades, estalactites, estalagmites i racons amb excèntriques. En general les formacions estan molt alterades pels visitants, principalment les més delicades, com un racó amb excèntriques i cristals que ocupa l'extrem sud-oest de la sala. També trobem blocs amb concrecions i estalagmites, que indiquen les diferents fases de formació de la cavitat, primer clàstic i després litogénic. Pel que fa a sediments fins, trobem en alguns racons o punts baixos xicotetes acumulacions d'argila, però poc notable. 

Estalagmites i gours a la Cova Cabanelles (Foto: Salva Arocas).

Aquesta cavitat es troba dins la zona d'influència o impluvi kàrstic de les Coves de Sant Josep. Es a dir, el barranc de Cabanelles que passa a prop de la cavitat i molts altres de la zona participen en alimentar al sistema kàrstic durant les crescudes, mitjançant infiltració del propi llit dels barrancs o per engolidors més puntuals que donen lloc a cavitats, com La Sima o el avenc de la Riera. La Cova Cabanelles, més allunyada de la sorgencia i en la capçalera de la zona d'absorció, es situa a 3,7 kilòmetres de l'eixida de les aigües i un desnivell de -154 metres. En les diferents publicacions sobre aquesta interessant zona kàrstica de l'Espadà, sempre se li ha atribuït una influència amb les cavitats de la zona i  la circulació subterrània, encara que de forma fòssil o com a paleokarst.

Cristals a la pared oest de la sala.

Amb la seua morfologia de l'entrada, el gran volum de la sala i ubicació propera al barranc, pareix evident que es tracta d'un engolidor fòssil. En les dades preses per a la topografia i una prospecció realitzada pels voltants recorrent el barranc proper i comprovant les cotes, veiem com la part baixa de la cova queda 14 metres per baix del llit del barranc. En el tram proper a la cova, el barranc de Cabanelles presenta cert desnivell, amb petits graons que forma la dolomia, i que mostra un capbussament cap al nordest d'uns 20º. En el seu llit s'alterna l'aflorament de roca amb trams amb còdols d'arenisca, tan freqüents a l'Espadà. Amb aquestes dades, podem reconstruir l'evolució de la cavitat amb la profundització del barranc, com també s'ha fet en altres publicacions sobre la cavitat, on en una primera fase el nivell del barranc quedaria al mateix nivell que l'entrada i aquesta sería un engolidor. Posteriorment, en el descens del nivell base exterior, el cauce del barranc aniria descendint fins a l'actualitat, on queda 17 metres per baix de la boca.

Coloracions rogenques a la galeria Nord.

La funció hidrològica actual pareix que és nula, ja que no sembla que aquesta absorbeix aigua després de crescudes, encara que part del seu desenvolupament ocorre per baix del nivell del barranc. No trobem acumulacions d'argila i altres signes pròpies d'inundacions; no obstant desconeixem com actua la cavitat després de fortes precipitacions i on altres engolidors del barranc s'activen.

Sense dubte, ens trobem davant d'un fenomen espeleològic interessant, lligat a l'evolució del riu Belcaire i al sistema kàrstic de les Coves de Sant Josep.

Perfil de la cavitat sobre l'entorn i el barranc proper.

GALERÍA DE LA TAULA (SIMA POSOS)

Introducció.

A continuació describim una nova galeria o subsector descobert i explorat entre els mesos d'abril i juliol en la Sima Posos. Aquesta es troba en la part final de la galeria Fòssil. Amb els seus 148 metres de recorregut, situa el desenvolupament de la cavitat en 6.323 metres. Primerament descriurem les diferents visites realitzades i després una descripció d'aquesta galeria. El nom de "la taula", el pren per unes fines terrases de concreció que hi havia en la part superior de la gatera d'entrada, que s'asemblava a una taula. Malauradament, aquestes terrases van ser retirades per poder eixamplar el conducte i accedir a la zona nova, pero van fer que batejarem a la nova zona com galeria de la Taula.

Historia de les exploracions.

 La gatera que dona pas a aquest nou sector es va començar a ampliar el 6 de desembre de 2022, el mateix dia que es va descobrir i topografiar la galeria de la Resaca. En aquesta jornada es va revisar la zona final de la galeria Fòssil. Quan vam veure aquesta gatera ens imaginavem que podia donar bon resultat. Un dels fets que ens cridà l'atenció va ser un poc de matèria orgànica pegada a l'entrada de la gatera que formava com un petit nivell, que ens semblava que marcava un nivell d'inundació, relacionat amb la gatera i la seua continuació. A més, a mida que vam anar desobstruint, notavem una suau corrent d'aire absorvent. Posteriorment es torna a desobstruir la gatera el 10 d'abril, on després d'eixamplar el conducte és deixa un tub de 4 metres que arriba a un orifici d'uns 10 centímetres de diàmetre i baix es veu volum. Aquest pis del tub resulta ser un nivell de reompliment de còdols d'arenisca concrecionats per dalt. 

 En la visita del 13 de maig de 2023 s'aconsegueix eixamplar l'orifici que quedava al final del conducte i baixar un resalt de 3 metres  per al que es necesari utilitzar una corda amb nusos o electró. A uns 10 metres de la base del resalt hi ha un altre pas que s'amplia durant una hora. Darrere d'aquest ja s'explora pràcticament tot el nou sector, llevat de les escalades que no es poden realitzar per falta de material d'escalada. Es fa topo de 89 metres. El més interessant és un tram de riuet permanent, d'aigues que presenten una  temperatura 18,7°C i que en el estat de sequera actual indiquen que es tracten d'aigües profundes i de caràcter permanent. Per tant podriem dir que hem descobert el quart aport permanent d'aigües en la cavitat. El cabdal d'aquest es d'uns 3 litres/minut i el tram de riu d'uns 3 metres de recorregut, però el fet de ser un aport permanent i amb anomalia geotèrmica, el considerem interessant.   Aquest aport apareix entre el sediment i als pocs metres es perd. Per les dimensions de les galeries ens sembla que aquesta nova galeria es la continuacio principal de les galeries fosils.

El 20 de maig de 2023 es torna per revisar i forçar diverses puntes, aixi com per a fer algunes escalades. Primerament Jesús i Luis forcen un conducte que funciona com a afluent en èpoques de pluges. Però aquesta galeria acaba per un col·lapse de blocs i fang, sent per aquesta zona on s'intueix el corrent d'aire. També, en una altra zona del sector, es força una gatera amb fang que tanca als pocs metres.

Per altra banda, efectuem una escala que dona pas a dos balcons consecutius, un damunt de l'altre. Estos balcons no tenen continuïtat però es presenten molt decorats per variats espeleotemes. I per últim, ja amb la participació de Sílvia i Joel del CMEX, s'escala una alta diaclasa amb algunes repises intermedies. Per un parell de metres no podem arribar dalt, ja que la corda que duem es solament de 20 m. Aquesta escalada es l'única punta pendent en el sector de La Taula.

El 15 de juliol de 2023 s'acaba la escalada i es topografia. La escalada acaba dalt en una xicoteta saleta entre grans blocs. Així es dona per tancat aquest a nova galeria. Aquest mateix dia també s'efectuen dues escalades més en altres punts de la cavitat, fora del sector de la Taula. Podeu veure la crònica en aquest enllaç.

Descripció de la galería de la Taula.

Accedim a aquesta zona per la galeria Fossil, en la seua part final, on trobem una salteta que precedeix al cul de sac, situada en la cota -66,7 metres. De l'extrem oest d'aquesta saleta i en la part superior hi ha la gatera que va teinir que ser ampliada. Als 4 metres trobem el pas vertical de 3 metres, més estret a la part superior i baix s'eixampla, arribant a una galeria de 5 metres per 1 metre d'amplada. Després d'un tram de 5 metres d'estretiment amb caràcter descendent arribem a una curta gatera amb forta inclinació que ens deixa en un espai més ampli d'on trobem diferents bifurcacions i nivells. 

Si avançem al mateix nivell, cap a la dreta hi ha una curt tram de 8 metres que acaba reblit de fang. Cap a l'esquerra, als pocs metres deixem al lateral un desfondat, que baixa un resalt de 3 metres i segueix una inclinada rampa que acaba en un nivell d'aigua i fang, assolint la cota -75 metres.

Tornant dalt del resalt, seguim avançant per un tram descendent que arriba a un meandre ampli, amb blocs caiguts i fang. En aquesta zona, per la base hi ha un cauce de riuet temporal, amb el llit de cantos d'arenisca. D'un racó d'aquest cauce i entre una duna de fang hi ha un aport permanent, que als 3 metres es perd per la part inferioir de la galeria, arribant al mateix nivell i a 1 metre en planta que el desctit abans a -75 metres.

Del tram de meandre, també apareix una trepada que finalitza en una saleta. Seguint aigua amunt el aport temporal, per unes estretors entre blocs finalitza l'exploració amb dos curts ramals, on avançem per dalt d'on és suposa que circula aquest aport. 

Topografia del sector explorat.

Tornant a l'inici de la galeria, on aquesta s'amplia, hi ha un resalt ascendent de 4 metres que ens porta a un nivell superior, que cap a l'est forma una estança molt decorada amb espeleotemes i al sostre còdols d'arenisca, que coincideixen per cota amb el nivell de còdols de la gatera inicial (veure fotografies).

Just d'alt d'aquesta saleta hi ha una escalada de tres metres, que porta a un balcó i una curta fractura ascendent molt concrecionada, que finalitza en la cota - 58,1 metres.

Tornant a l'inici d'aquest pis superior, cap a l'oest s'avancen 6 metres per una galería de vora 2 metres d'amplada, arribant a un desfondat que dona al nivell inferior. Aci trobem la galeria que finalitza obstruïda amb blocs i on es va executar una escalada de 14 metres. En la part superior, per una finestra s'arriba a un espai entre blocs de 3 x 2 metres on no es veu posibilitat de continuació. Aquesta zona representa el punt més alt de la galeria de la Taula, en la cota - 49,5 metres. La corda per ascendir aquesta zona més alta es va desinstalar, al no tindre continuació.

Aquesta galería presenta nombosos ramals curts i diferents nivells, que presenten un desnivell total de 26 metres, situant-se en planta dins d'un espai de 40 x 15 metres. A més, en aquesta galería trobem el punt ubicat més al nord de tota la cavitat, ja molt aprop del contacte de la dolomía amb l'arenisca. Molt possiblement el curs permanent descobert tinga alguna mena de relació amb el sifo de la "saleta del sifó", del que és troba a tan sols 35 metres de distàcia líneal i practicament a la mateixa cota.

Les fotografies que acompanyen aquestes línies, son totes de diferents racons i punts de vista de la saleta concrecionada del nivell superor, on en el sostre hi ha el nivell de sedimentació format per cantos d'arenisca i nombosos espeleotemes.