NOVA PUBLICACIÓ: "CAVITATS I ESPELEOLOGIA ALS VOLTANS DE XIVA DE MORELLA"

Recentment s'ha publicat el llibre "CAVITATS I ESPELEOLOGIA ALS VOLTANTS DE XIVA DE MORELLA" del que és autor Jordi Sebastià Galí. Es tracta d'un interessant llibre, ja que en la comarca d'Els Ports no hi ha molta bibliografía de caire espeleològic. 

Portada del llibre.

S'inclouen també les cavitats d'interès històric, religiós, natural o cultural de la zona. El llibre ressenya i localitza en coordenades geogràfiques i UTM més de 100 coves i avencs en un radi de 13 km al voltant del pintoresc poble de Xiva de Morella. Les més interessants des del punt de vista espeleològic es descriuen amb més detall i se n'inclouen les topografies i la informació necessària per a la seva exploració. També s'ha volgut retre homenatge als primers exploradors de la zona, i sempre que s'ha pogut, s'han inclòs fotos i referències de l'època en que van ser explorades per primer cop.

L'autor del llibre ha disposat de diferents col.laboradors en la tasca de recopilació d'informació i treball de camp, entre els que hi ha membres del ECC, als que des d'ací vol expresar el seu agraïment amb la convicció que aquest treball servirà com a guia per a persones que estimen l'entorn natural i s'apassionen en descubrir els secrets de les cavitats.

El llibre de moment es pot adquirir directament a l'autor (jsebast3@xtec.cat) per 18€ (més despeses d'enviament si ni ha), a la llibreria Ferrer de Morella i a SportVerd (rocòdrom i aula vertical) de Castelló per 22€. 

COVA DEL PATXACO (SUERA)

Aquesta cavitat ha estat una de les nostres últimes topografies, ja que a pesar del seu desenvolupament encara no en tenia. La primera vegada que vaig tindre noticies de l`existència d`aquesta cova  va ser llegint  "El mapa d`Arístides" del que es autor Vicent Pallarés. Es tracta d´un conte infantil d`Edicions Brosquil, on narra les aventures d`una colla de xiquets que, entre altres coses, busquen un tresor que esta dins de la Cova del Patxaco i que resulta se un calze preciòs i molt antic.

Portada del llibre.

Més tard ja vam tindre noticies de la cavitat, ja dins l`àmbit espeleològic. Com a curiositat el conte infantil descriu amb bastant presició la situació de la cavitat i el seu interior, pero la seua ubicació exacta no es correcta. No sabem si per ignorància o voluntariament per protegir la cavitat dels curiosos. Ens conta que la boca s`obri dos o tres bancals per baix del corral, mentre que en realitat s`obri a uns 80 metres per dalt del corral i a escassos 15 metres d`un petit cim.

 La decisió de realitzar la topografia de la cavitat va ser casual, ja que ens disposavem a visitar una de les cavitats del Turio i ens vam trobar una batida de senglars on ens digueren: "tantos sitios que hay y teneis que venir aquí". Nosaltres sense prendren`s-ho malament compreguerem la importància del Turio, que representa una fita molt assenyalada en l`àmbit espeleològic i que no es "cuaquier sitio". Recularem i ferem cami cap a la Cova del Patxaco, desconeguda per a nosaltres i que va acabar sent un bon pla alternatiu.

El Turio

La boca de la cavitat s'obri en disposició horitzontal i adaptada a la pendent del terreny. Te unes dimensions de 4,6 x 2,7 metres, amb un brocal de pedres en la seua zona occidental, que pareix protegir-la de possibles caigudes pel seu pou de 6 metres. Al ser l'entrada ampla hi troben dos zones d'accés, una en forma de pou i l'altra en inclinada pendent però fàcilment desgrimpable. La zona d`entrada, segons Viciano, fa unes dècades estava casi totalment oculta per una garrofera, que neixia del seu interior i buscava la llum exterior. Actualment d'aquest arbre solament resta la seva vella i corcada branca a la base del pou.

Boca de la cavitat.

Des de la base del pou, una ampla rampa baixa fins una barrera de concrecions, formant una estancia de 16 metres d'amplada. Ací els blocs ocupen tot el sòl i deixen entreveure una escletxa en la zona sur, per on es pot baixar a la planta inferior. Darrere de la barrera de concrecions, trobem una petita sala de 12 x 5 x 2 metres a la que accedim per un forat redó que deixa la barrera estalagmítica. Aquesta sala esta plena de columnes, estalagmites i gours; alguns d'ells amb aigua.

Saleta amb formacions.

 Una de les coses que criden l'atenció es el color fosc i ennegrit del sostre i concrecions. A primera vista sembla que s'ha produït pel sutge, de les fogueres fetes en la sala que ho deixaren tot fumat. Però hem de tindre en compte que en algunes ocasions aquesta patina negra es tracta del resultat d’infiltracions de diòxid de manganès, MnO₂. Un bon exemple el trobem a la Cova Cambra (Tortosa) al massis dels Ports, on la gran sala d'entrada es presenta ennegrida.

Concrecions ennegrides.

La sala dona pas a una estancia humida i terrosa que finalitza en una curta gatera desobstruida, on es veuen petites estalactites en en laminador. Ací finalitza una via principal, a la cota de -26 metres. Just abans d'entrar pel forat redó i en la citada escletxa podem ensinsar-nos baix d'un gran bloc, per un pas en laminador seguit per un graó de 3 metres que ens situa en una planta inferior. Aquesta zona inferior es desenvolupa per baix de la primera sala, sent en gran part laminador d'avanç dificultòs, ja que solament ens podem posar drets en un punt.

Si ens ubiquem un altre cop en la boca, trobem cap al sud una sala superior de 10 x 4 x 3 metres on penetra un poc de llum exterior.

Sala superior i al fons la llum que penetra per la boca.

Un poc més avall de la sala transcorre una fractura, queperpendicular a la galeria principal, finalitza als pocs metres amb una desgrimpada de 2,5 metres i una saleta menua , a la cota de -16,5 metres. També per aquesta zona trobem un laminador que aprofita una fractura nord-sud i finalitza amb un pouet de 3,3 metres i una curta galeria.

El recorregut real de la cavitat es de 147 metres, 123 en planta i la fondària de -29,2 metres. 

Topografia de la cavitat.

Pel que fa a la geologia, la cavitat te un desenvolupament principal est-oest, format a expenses d`un pla d`estratificació i que es tallat per una serie de fractures nord-sud al llarg de tot el seu recorregut. La cavitat s`obri en calcàries juràsiques. Destaquen com a elements predominants el blocs clàstics, que ocupen gran part de la galeria principal i les reconstruccions litoquímiques en la saleta final amb formes molt variades.

Finalment destacar que aquesta cavitat ha estat utilitzada en moltes èpoques diferents; entre elles, en l`edat del bronze, en l`epoca islàmica i en la passada Guerra Civil. Actualment encara trobem escases mostres d`aquestes tres èpoques que relacionen l`us de la cavitat com amagatall davant d`un perill, en temps de persecusió. Aquests tres periodes els trobem en moltres cavitats per totes les comarques castellonenques.

Com a dada interesant, dir que en una de les nostres visites, es va observar un ejemplar de diplur, possiblement paratachicampa Hispànica.

Racó amb columnes.

CAVITATS VIVENDA A CASTELLÓ

Llegint l'interessant llibre de "Las cuevas de Crevillent" publicat l`any 2000 i del que son autors Jose Antonio Garcia Aznar i Joaquín Antonio López Davó, em va fer reflexionar sobre el tema. Es tracta d´un catàleg de les cavitats que hi ha dins del casc urbà d'aquesta població. En ell vaig veure la importància de les coves com a vivenda a nivell mundial on es mostra magnificament. Hi ha gent que viu en coves en tots els continents i en total s'estima que hi ha 60 milions de persones que viuen en coves.Això si, cada cop es menys freqüent aquest hàbitat.

 D'altra banda cal aclarir i llevar els falsos prejudicis sobre les cavitats-vivenda. Alguns creuen que aquestes son sinònim de pobresa, immundicia,  insalubritat, brutícia i amb freqüència les relacionen amb els baixos estrats socials. Potser que en un passat els més pobres visqueren en coves, però no tot es cert, ja que es pot viure dignament en una cova. Les coves habitades poden ser de diversos tipus:
Dins de cavitats naturals, en abrics baix de la roca, entre les roques o adossades a la roca.

Referent a la província de Castelló trobem algunes referències en la Cova de Colom, ubicada al marge del riu sec i que en documents antics es mostra com un hostal. En l'actualitat es possible que ja siga desapareguda per alguna riuada, però encara trobem alguna coveta en la zona. En Toga en la cueva de la Loma, esta molt acondicionada com a vivenda amb les diferents parts d'una casa.

Entrada de la cueva de la Loma, Toga.

 També en el riu Millars, entre el pont de la carretera i el del tren, baix del castell d'Almassora trobem unes coves excavades en conglomerat i acondicionades que figuren en documents recents, de 1990, com a vivenda en el cens de la població.

Topografia d´aquestes cavitats-vivenda

Respecte a bibliografia específica del tema en la provincia sols conec el treballet de Josep Lluís Viciano, sobre cavitats-mas al riu Montlleó:Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó, publicat en Estudis Castellonencs, anys 2003-2005.
També podem traure alguna informació més general en els cens de població del segle XIX i XX on figuren algunes cavitats o cavitats habilitades com a caseta-corral etc.
Si ampliem l'espectre i incluim també les cavitats usades com a corral o censades com a propietat trobem e el Nomenclator de la provincia de Castellón de la Plana, Año 1860 on encontrem inventariades 115 cavitats subterranies en la província, on la majoria son cavitats-corralissa.
En les nostres visites observem que moltes de les cavitats vivendes o corralises estan situades als caixers dels rius o rambles i excavades artificialment en els terrers d´aquestos.

Cova o mas del Cep, en Ares del Maestre, Barranc dels Horts

 Les cavitats sempre han estat abric i recer per al ser humà, i perquè no ara també a nosaltres els espeleòlegs ja que es un lloc on passem moltes hores, potser no moltes, comparat amb aquells que vivien o viuen en coves, però representen punts molt importants per a nosaltres. Valorem aquestes cavitats i gaudim-les!!!

No tots el cavernícoles son com aquest