Mostrando entradas con la etiqueta Xiva de Morella. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Xiva de Morella. Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2019

CONFERENCIA DE LES COVES DE XIVA DE MORELLA I DELS VOLTANTS


El passat dia 20 de juny de 2019 l’espeleòleg i company Jordi Sebastià i Galí va fer la presentació del seu llibre: «Cavitats i espeleologia als voltants deXiva de Morella» va tenir lloc a la seu del Centre Excursionista de Terrassa.




Es va fer un resum del que s’ha anat treballant i catalogant en terres castellonenques a la comarca de Els Ports, il·lustrant les 149 cavitats reflectides en el llibre, a mes es va explicar amb molt de detall la història de les exploracions durant els anys ’70-’80 del segle XX, que va ser principalment per grups Barcelonins i també darrerament per Ernesto Barrada de ESPEMO com a grup local. Ja al segle XXI hi ha moltes aportacions de companys de l’Espeleo Club Castelló, en que es va fer una tasca ja mes sistematitzada de catalogació capitanejada per Juan Ramos.



També es va aprofitar per fer un parèntesi gastronòmic amb el tast d’una croquellana que va delitar els assistents.

Destacar com a cavitat amb mes desenvolupament i mes ben estudiada al llarg dels anys com la cova del mas de Pau a terme de Castell de Cabres, que ha estat motiu de confusió per un temps degut a les diferents topografies fetes, encara que actualment ha quedat resolt l’assumpte. Així mateix per la seua rellevància es va citar el complex tectònic de la Tossa, que es troba molt a prop de la pedania de Xiva de Morella.










La conferencia va ser un èxit tant pel públic assistent com per l’interès mostrat pels espeleòlegs i curiosos presents, doncs en Terrassa hi ha una gran quantitat de població amb arrels a esta zona estudiada en el llibre de Jordi, que ja porta la 2ª edició de la publicació.
En vam fer ja a aquest blog una publicació sobre aquest llibre el passat any.

martes, 29 de mayo de 2018

NOVA PUBLICACIÓ: "CAVITATS I ESPELEOLOGIA ALS VOLTANS DE XIVA DE MORELLA"

Recentment s'ha publicat el llibre "CAVITATS I ESPELEOLOGIA ALS VOLTANTS DE XIVA DE MORELLA" del que és autor Jordi Sebastià Galí. Es tracta d'un interessant llibre, ja que en la comarca d'Els Ports no hi ha molta bibliografía de caire espeleològic. 
Portada del llibre.
S'inclouen també les cavitats d'interès històric, religiós, natural o cultural de la zona. El llibre ressenya i localitza en coordenades geogràfiques i UTM més de 100 coves i avencs en un radi de 13 km al voltant del pintoresc poble de Xiva de Morella. Les més interessants des del punt de vista espeleològic es descriuen amb més detall i se n'inclouen les topografies i la informació necessària per a la seva exploració. També s'ha volgut retre homenatge als primers exploradors de la zona, i sempre que s'ha pogut, s'han inclòs fotos i referències de l'època en que van ser explorades per primer cop.

L'autor del llibre ha disposat de diferents col.laboradors en la tasca de recopilació d'informació i treball de camp, entre els que hi ha membres del ECC, als que des d'ací vol expresar el seu agraïment amb la convicció que aquest treball servirà com a guia per a persones que estimen l'entorn natural i s'apassionen en descubrir els secrets de les cavitats.

El llibre de moment es pot adquirir directament a l'autor (jsebast3@xtec.cat) per 18€ (més despeses d'enviament si ni ha), a la llibreria Ferrer de Morella i a SportVerd (rocòdrom i aula vertical) de Castelló per 22€. 

jueves, 23 de enero de 2014

L'AVENC DEL CASTELLET DE XIVA NO EXISTEIX

Recordareu que fa uns mesos vam publicar un article que es deia: Teoria sobre una possible cavitat fantasma. Es tractava d'un article on s'exposaven una sèrie circumstancies que ens feien pensar que l'avenc del Castellet, situat a Xiva de Morella, podria referir-se als avencs de la Tossa. Segons aquesta teoria seria una cavitat amb dos noms (un dels quals es erroni), i evidentment sense assolir la fondària de -103 m. com se suposava que tenia.
Xiva de Morella


Pues be, algunes de les dades per les quals sabíem de l'existència d'aquesta cavitat, i les quals li atorgaven -103 m. de fondària, son tres articles publicats per Josep Fernández Peris referent a les majors cavitats del País Valencià. En els dos primers d'ells (Revista Lapiaz Nº 2 de l'any 1978 i Revista Guaita Nº 9 de l'any 1981) apareixia l'avenc en el llistat de cavitats amb mes fondària del País Valencià. En canvi en el tercer article, publicat a l'any 1986 en la Revista Idoubeda Nº 1, la cavitat ja no apareix en el llistat de fondària, en canvi en el llistat de recorregut continuava apareixent.
Ací deixem les taules de classificacions de cavitats del País Valencià aparegut a les menades publicacions, així com l'enllaç de tots tres articles.

Revista Lapiaz Nº 2 (any 1978)

Revista Guaita Nº 9 (any 1981)
 

Revista Idoubeda Nº 1 (any 1986)



Nosaltres encara dubtat de que la nostra teoria fora 100% certa, pera confirmar amb total seguretat l'error existent en quant a la espeleometria d'aquesta cavitat, vam parlar amb Josep Fernández. Ell ens va confirmar que evidentment l'avenc del Castellet de Xiva com a tal no existeix i que les referències a aquest nom es referien als avenc de La Tossa.
D'aquesta manera es confirma que el topònim de "castellet de Xiva" es incorrecte, ja que deuria de ser La Tossa, tossal on hi han un conjunt de cavitats ja conegudes.

Agraïm una vegada mes la col·laboració de Josep Fernández.

domingo, 25 de agosto de 2013

Teoria sobre una possible cavitat fantasma



 Xiva de Morella i al fons “el Castellet”.

Sempre en el mon de l’espeleologia ha hagut alguna cavitat fantasma. Son les típiques cavitats de les quals hi ha informacions (moltes vegades imprecises) pero que cap espeleòleg coneix. En moltes ocasions es simplement perquè la seua localització es tan difícil que no s’ha trobat.
En la comarca d’Els Ports, en Xiva de Morella, es situa una possible cavitat fantasma: es tracta de l’avenc del Castellet de Xiva.

Desprès de diversos intents frustrats de localització de l’avenc per la nostra part i sobre tot pels companys d’ESPEMO comencem a pensar que l’avenc no existeix. A mes no tenim cap topografia. Les úniques dades de les que disposem son el nom de la cavitat i la seva fondària i recorregut. Aquestes dades aparegueren en un article anomenat “Cavidades subterráneas de mayor desarrollo en el País Valencià” de Josep Fernández, en la Revista de la Federació Valenciana de Espeleología “Lapiaz - Núm. 2” publicada en octubre de 1978, pero allí ni tan sols es mostra cap topo o descripció de l’avenc.
 Xiva de Morella des de “la Tossa”, al fons “el Castellet”.

Tornem a tenir una altra referència d’aquesta cavitat en un nou article publicat pel mateix autor que l’anterior a la revista Idoubeda Nº 1, publicada per l’Speleleo-club Universitat politècnica de València en el 1986 i anomenat “Grandes cavidades valencianas”. Aquest es una actualització de l’article anterior i en ell apareixen les cavitats amb mes fondària i mes recorregut de la comunitat, així com el majors pous i les sales mes grans.
 Algunes cases de Xiva i al fons “el Castellet”.

En aquest article la cavitat objecte del nostre interès no apareix en el ranquin de fondària, en el qual es mostren totes les cavitats que arriben als 100 m. de fondària. En canvi en la classificació per recorregut apareix com “Avencs dels Castellets” amb 500 m. de desenvolupament i indica el 1981 com a l’any de publicació de la topografia. Aquestes ultimes dades donen fermesa a les meues suposicions que a continuació vos mostre.
Boca de la cavitat nº 4 de “La Tossa”.

Revisant dades de cavitats de la zona, mes concretament de la mateixa població de Xiva, hem vaig donar conte d’un fet molt curiós. Hi ha diverses dades que hem fan pensar que l’avenc del Castellet de Xiva te un cert paral·lelisme amb unes altres cavitats molt properes al llogaret de Xiva. Hem refereixo a les cavitats de la Tossa a Xiva de Morella.
Galeria principal de la cavitat nº 1 de “La Tossa”.

Una primera observació es el propi nom amb que se coneix a la cavitat fantasma: “Avenc del Castellet de Xiva” (o “Avencs dels Castellets”). Hi ha en Xiva un tossal que s’anomena “el Castellet” i no precisament per posseir runes d’un castell en el seu cim. Es pel seu aspecte escarpat i inexpugnable.
Ara anem a observar que la muntanya anomenada “la Tossa” també presenta un perfil molt escarpat i una vessant encinglada (la Nord - oest). Realment pareix un castellet de roca calcaria. I si a mi me-ho sembla, no els va poder semblar als exploradors que li donaren nom a l’avenc que la muntanya anomenada “la Tossa” era “el Castellet”?
Dona que pensar, no es cert?
Al fons es veu “La Tossa”, que sembla un castell de roca calcaria.

Ara analitzant mes detalls de les cavitats de La Tossa m’adono un fet que pot ser casualitat, pero a mi no meu pareix. El suposat avenc del Castellet de Xiva posseeix un recorregut de 500 m., suposem que aproximat; i una fondària de -103 m. ací ja filen mes prim.
Pel que fa a les cavitats de La Tossa i tenim en compte el treball fet pels espeleòlegs del GES del Club Muntanyenc de Terrassa a l’any 1981 (M. Domínguez i F. Navarro), es coneixen 20 boques, pero algunes d’elles comuniquen interiorment, per lo que tenim 14 cavitats independents. Aquestes 14 cavitats les podem dividir per la seua situació en les cavitats que es troben en la plataforma superior de “la Tossa” i les que es troben penjades o al peu del cingle.
 Plantes de les cavitat situades en la plataforma superior de “La Tossa”.

Anem a considerar sols les de dalt, que en son 10. Sumant tots els seus recorreguts interiors tenim que sumen 505 m. Una mesura prou pareguda als 500 m. aproximats que teníem a l’avenc fantasma. Certament podríem dir que: considerant que una data es aproximada, i que sempre hi ha una petita variació entre lo que poden mesurar uns i altres; les dos cavitats o conjunts tectònics tenen un recorregut idèntic.

Complejo tectónico de La Tossa (Xiva de Morella)





 
Pel que fa a la fondària resulta que si sumem les fondàries de les 10 cavitats esmenades tenim -108,6 m. Entre els -103 m. de la cavitat fantasma i els -108,6 m. de la suma de les cavitats de dalt de la Tossa tan sols tenim 5,6 metres, un error mes que acceptable. Ara me direu: açò de sumar les fondàries de totes les cavitats d’un complex tectònic no te cap sentit, ni tampoc s’ha fet mai. I jo també ho pense, pero es una possibilitat.
 
Cavitat nº 1 de “La Tossa”, al fons es veu la boca.

A mes a mes tenim que en el segon article de Josep Fernández i Peris la cavitat tan sols apareix en la classificació de recorregut i amb el nom en plural d' “Avencs dels Castellets”. Açò ens indica que realment es tracta de varies cavitats i ens fa entendre que la xifra de -103 m. de fondària estava equivocada.
 Boca de la cavitat nº 1 de “La Tossa”.

Per estes dos coincidències entre les cavitats de la Tossa i les dades de que dispose del avenc del Castellet de Xiva, opine que pot haver una confusió i que el tant buscat avenc fantasma no es mes que les modestes cavitats tectòniques de La Tossa.
No vull afirmar res de segut, pero es una simple teoria que... qui sap si es certa?

Plànol de situació de “La Tossa”:


Coordenades de les cavitat de dalt de “La Tosa”:



Plànol de situació de les cavitats de dalt de “La Tossa”:


Fotografies de les cavitats de “La Tossa”:

Boca de la cavitat Tossa-19:
 
Boca de la cavitat Tossa-10:
 

Boca de la cavitat Tossa-05:
 

Boca de la cavitat Tossa-06:
 


Fotografies de la cavitat Tossa-01:
 Galeria principal:

Estretor al final de la galeria principal:


Entrada a la cavitat:


Gripau trobat a l’interior de la cova:


Fauna invertebrada:


Zona d’entrada on encara toca la llum del sol:


Galeria principal amb la boca al fons:
 

Visitant la cavitat nº 1:
 

NOTA A GENER DE 2014:
Nosaltres encara dubtat de que la nostra teoria fora 100% certa, pera confirmar amb total seguretat l'error existent en quant a la espeleometria d'aquesta cavitat, vam parlar amb Josep Fernández. Ell ens va confirmar que evidentment l'avenc del Castellet de Xiva com a tal no existeix i que les referències a aquest nom es referien als avenc de La Tossa.
D'aquesta manera es confirma que el topònim de "castellet de Xiva" es incorrecte, ja que deuria de ser La Tossa, tossal on hi han un conjunt de cavitats ja conegudes.
Agraïm una vegada mes la col·laboració de Josep Fernández.

domingo, 1 de noviembre de 2009

AVENC DE TORREMIRÓ (MORELLA)

Ayer nos desplazamos a Morella,pintoresca población situada al norte de la provincia de Castellón. En esta población existen muchas cavidades (no demasiado grandes), muchas de ellas conocidas por el grupo ESPEMO, aunque en el catalogo SICE-CS la información sobre ella esta algo incompleta.
El objetivo consisitia en localizar y visitar el Avenc del Castellet de Xiva situado cerca de la pedania de Xiva de Morella. Según referencias del año 1978 este Avenc tiene una profundidad de -103 m y un recorrido de 500 m. No hay una situación de la cavidad, simplemente cita que se encuentra en la montaña denominada el Castellet, frente a la población. Allí estuvimos buscando durante más de 2 horas y no apareció nada.



Además estuvimos hablando con gente de Xiva y nadie conocía este Avenc, ni tan siquiera los amos del terreno. Allí eran conocidos Els Avencs de la Tossa, situados en otra zona. También tenemos noticias de que este Avenc fue topografiado por el ESPEMO y que no llegaba a 100 m de profundidad, aunque no disponemos de ella.
Después de la batida de esta zona nos fuimos al Avenc de Torremiró, situado cerca del puerto del mismo nombre, a casi 1300 m.s.n.m. Esta cavidad la encontramos rápidamente, gracias a la ayuda de una persona del terreno. Su boca se abre a unos 15 m por encima de la pista y cerca de un “pi cacho”.



Esta cavidad posee un primer pozo de 7 m con un rellano formado por huesos de bacas y otros animales. Aquí se continua descendiendo por una estrecha fractura que al final se amplia un poco. Aquí, tras un cono de derrubios con más huesos se pasa una estrechez y se continúa bajando.



Esta vez un pozo de 10 bastante estrecho. La fractura es estrecha, y seguimos bajando en rampa, hasta encontrar un pocete de 4 m que nos deja en una salita (anchura máxima de 2 m.). A partir de esta zona se desciende por una agosta grieta y se pasa una gatera con mucho barro. Bajando un resalte llegamos a la profundidad máxima del Avenc, que es de -60 m. En la zona mas profunda hay numerosos fósiles de gasterópodos en las paredes.



La cavidad es estrecha y en su parte final con mucho barro. En algunos puntos posee pequeñas estalactitas blancas que adornan la cavidad. La exploración del Avenc de Torremiró duró 3,30 h. debido a las estrecheces por los que el avance se hace lento.
El aspecto negativo es la gran cantidad de huesos de vaca que hay en el primer pozo, aunque no desprenden olor ya que fueron arrojados hace muchos años.

Aquí mostramos la topografía de la cavidad retocada por nosotros, ya que en estava incompleta:


Al terminar nos acercamos a ver el Acueducto de Morella, que es un túnel subterráneo que llevaba antiguamente agua a la población desde la font de Vinachos. Según dicen este túnel posee un recorrido de 500 m, aunque actualmente esta prácticamente derruido quedando 5 tramos diferentes, totalizando 65 m de recorrido. Se trata de un monumento protegido.