Mostrando entradas con la etiqueta murcielagos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta murcielagos. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de junio de 2026

Cueva de La Ramera (Serranía de Cuenca)

Una vez más el amigo Alberto Sendra nos proponía una nueva visita bioespeleológica en el grupo de trabajo de "Bioespeleólogos al Sistema Ibérico". Esta vez se tenía que volver a Cuenca, exactamente a la Cueva de la Ramera, situada en la preciosa Hoz de Beteta. Esta cavidad se encuentra cerrada y para su visita se necesita de un permiso especial, que en nuestro caso fue otorgado con fines bioespeleológicos.

Bello rincón en el complejo Vera.


En esta ocasión subimos desde la costa Mediterránea Alberto, Patri y Luis. Los espeleólogos de la zona conquense que también nos apañan y nos hacen de anfitriones son: Popi, Pacho, Maika, Jose y Jose Carlos del club Diaclasa Villalba. En Puente de Vadillos nos juntamos todos y tras las presentaciones nos dirigimos a la Hoz de Beteta, excavada por el Rio Guadiela. Allí dejamos los vehículos y por el paseo de los Tilos nos dirigimos hacia la cavidad. El acceso discurre por un paraje excepcional, que con la primavera se nos presenta aún mas rebosante de vida.

Un rincón de la Sala Damaso.


Una vez al pie del escarpe donde se sitúa la cueva, subimos por la escalera construida para tal efecto hasta la misma boca. Desde el magnífico balcón que constituye este lugar observamos las recias paredes de la Hoz de Beteta vigiladas por el majestuoso vuelo de los buitres que habitan este paraje.

Magnificas vistas desde la boca de la cueva.


Nos adentramos en la cueva guiados por Pacho, un enamorado de esta cavidad. Primero recorremos las cómodas galerías de entrada, acondicionadas para las visitas guiadas que antaño se realizaban. La cavidad se muestra amplia y con pequeños divertículos. Así alcanzamos la antesala que antecede a la sala Damaso, la mas grande de la cavidad. Aquí existen unas pasarelas que dan término en este lugar a la visita acondicionada al turismo. En esta sala hay un gran gour donde pudimos grabar a algunos ejemplares de oligoqueto acuático. También adornan la sala algunos espeleotemas, que serán el preludio de lo que nos espera.

Los jamones: característicos espeleotemas en la sala Damaso.


A partir de aquí la cavidad presenta dimensiones mas modestas, pero mas recubrimientos parietales. La cavidad se presenta un tanto laberíntica, con varios niveles que conectan entre si en varios puntos. Nosotros, con ayuda de nuestro guía Pacho, realizamos una circular siguiendo el itinerario siguiente: sala Damaso, sala del derrumbe, complejo Vera, sala GAES, paso del llorón, Cinco lagos y sala Damaso.

Proximos a la Sala GAES.


En los pisos superiores abundan los espeleotemas con tonalidades amarillentas y negruzcas debido a la presencia de diversos óxidos metálicos en la composición de estos recubrimientos sedimentarios. Tras las intensas lluvias caídas este invierno y esta primavera por toda la península en general y en este sector de la Serranía de Cuenca en especial, la cavidad se mostraba en todo su esplendor. Los gours rebosantes de agua, goteos por doquier, los suelos y paredes recubiertos por esa película acuosa que les da vida, y el paso del llorón pasado por agua.

Detalle de espeleotemas subacuáticos en Cinco lagos.


Tras esta circular, que solo algunos realizamos, nos volvimos a juntar en la sala Damaso. Para realizar la circular nos costo encontrar algunos pasos claves, que puso a prueba nuestro olfato de espeleólogos, pero finalmente encontramos el camino de vuelta a la sala Damaso. Los compañeros que no realizaron la circular ya estaban saliendo al exterior, y en la boca de la cuevas nos esperaron deleitándose del magnífico panorama que desde aquí se atisba. De vuelta a los vehículos por el paseo de los Tilos hacemos balance de la interesante visita.

Luis junto a unos gours.


La cueva es bien conocida por la presencia de poblaciones de quirópteros que incluso forman colonias temporales. Motivo por el cual se deben tomar precauciones para hacer las visitas a la cueva. El ámbito que hasta ahora era totalmente desconocido era el de la fauna invertebrada, ahora en estudio, desde los últimos meses.

Muestreando en el gran gour de la Sala Damaso.


Hasta ahora los resultados son modestos, con poblaciones de elementos troglófilos que encuentran en el guano de los murciélagos un recurso nutritivo. Destacan ciempiés y escarabajos, a parte de colémbolos, que se encuentran por determinar. Por otra parte es destacable la presencia en los gours de una fauna de elementos acuáticos, que viven sumergidos como es el caso del isópodo cavernícola Bragasellus lagari, anélidos, y otros que patinan por la superficie del agua como algunos colémbolos. Hasta ahora no se han obtenido resultados de las muestras de la parte más interior de la cavidad, aunque se encuentra en fase de muestreo de su fauna.

Gour en el complejo Vera.


Vídeo donde podemos contemplar a un Bragasellus lagari y un anélido.

miércoles, 17 de marzo de 2021

COVA DE LA MATISSA (ESLIDA)

Fa uns mesos vam enregistrar al catàleg SICE-CS la cova de la Matissa, una nova cavitat al terme de Eslida. Pareix que si una cova no queda fitxada en aquesta base de dades no existeix, per tant sempre hem considerat important que els nous descobriments vajen incorporant-se a aquest magnific catàleg. L'objectiu d'aquest post es mostrar més detalls d'aquesta cavitat. La cova de la Matissa va ser localitzada i parcialment explorada el 20 de desembre, forçant el seu pas interior el dia 24 i topografíant tota la cavitat. Posteriorment es torna a visitarla el dia 2 de gener, per vore alguns dels seus aspectes més interessants. Aquesta cova es va localitzar casualment quan ens dirigiem desde la cova del Fonillet a la cova de Loret, on ens cridà l'atenció una espessa mata de matissa visible de lluny. Com ja hi ha un altra cavitat per la zona amb el nom de Cova de dalt de Loret, que seria un nom prou apropiat per a aquesta, la vam batejar com cova de la Matissa, a l'espera de trobar un toponim mes adequat, en cas de que en tinga.

Vista de la boca desde la saleta d'entrada.


Gatera el dia del seu descobriment.

 La seua boca de 0,3 d'ample, per 0,6 metres d'alt queda parcialment tapada per un gran bloc, que pareix haver caigut d'una antiga visera que formaria la boca. Aquesta accedeix a una sala inclinada de 5 x 2,7 x 1,5 metres, que finalitza en una gatera de 4 metres, que va tenir que se forçada per a passar darrere. Una vegada superada aquesta, trobem una galeria ascendent de 13 metres, condicionada pel bussament dels estrats. En aquesta zona destaca la colada que es forma al pis, així com racons als laterals amb molta formació: estalactites, estalagmites, columnes i algun gour. La secció mitjana d'aquesta zona es de 2 metres d'amplada per 1 metre d'alt. Al final de la galería hi ha un petit resalt, dalt del qual la cova finalitza, assolint la cota de +4 metres sobre la boca.


El recorregut real de la cavitat es de 22 metres, 19 metres en planta i un desnivell de 6,7 metres (-2,7 / +4,0). La cavitat com les altres de la zona, pareix ser un antic engolidor actualment fósil, i elevat molts metres sobre el barranc de Loret. Les formes de disolució es noten més a la saleta d'entrada, ja que en la zona interior les fomacions oculten el seu procés inicial de formació. Des del punt de vista de la climàtica, es tracta d'una cavitat calenta, ja que la zona interior ascendent forma una bossa d'aire calent. Aquest fet es aprofitat per una petita colonia de rats penats que viu a la cavitat, buscant aquesta temperatura.

Galería interior, amb un ambient de boira i condensació.

La cavitat es freqüentada per algun animal, a l'igual que un petit cau impenetrable situat uns 20 metres per dalt. Malgrat la proximitat d'aquestes dos boques, no están comunicades, perque no hi ha corrent d'aire a la cova de la Matissa. Aprofitem aquest post per afegir una topografía d'una cavitat d'aquesta zona, la cova de Loret 2. Aquesta ja era coneguda d'antic i estava registrada la SICE-CS, però ara hem actualitzat la seua topografía.



domingo, 22 de marzo de 2015

Topografia del Forat de Cantallops


Fotografia de la galeria principal en la portada de l'ultima revista BERIG. Foto Luis Almela

Una de les cavitats mes rellevants de la comarca del Maestrat es aquesta cova situada al terme d’Ares del Maestre. Es tracta d’una sola galeria fòssil excavada a favor d’una fractura d’orientació SO-NE amb unes dimensions de 3 metres d’amplària màxima per 5 metres d’alçada. El sol de la galeria esta cobert per arena.
En la sala final de la cavitat hi han un bon nombre de formacions. Aquí també es on s’instal·la una colònia de rats penats durant l’hivern. La cavitat es LIC de la Red Natura 2000 per la presencia del quiròpters.


Topografia. Autor Jesús Almela

Hi existia un croquis topogràfic realitzat pels arqueòlegs F. Gusi, P.P. Ripolles i A. Fernandez. Ara Jesús Almela del Espeleo Club Castelló n’ha realitzat una de nova i mes completa, amb diverses seccions de la galeria.
El desenvolupament de la cavitat es de 184 m. i el desnivell positiu de 10 m.

domingo, 14 de abril de 2013

NUEVA PUBLICACIÓN: BERIG Nº 13, Abril 2013

Hace dos dias salió de la imprenta un nuevo y muy esperado número de la revista BERIG. Como sabeis la revista Berig es una publicación del ESPELEO CLUB CASTELLÓ que surgió en el año 1995.
 Este es el número 13 (o 12 + 1), perteneciente a Abril de 2013. Recordemos que esta revista es la única publicación de carácter espeleológico que se edita en la Provincia de Castelló, y junto con la revista Lapiaz, son las dos unicas revistas de temática espeleológica que se publican en el territorio Valenciano. 
Este es un medio que posee nuestro club para difundir los resultados de nuestros trabajos más destacados.
En este nuevo número se presentan como es habitual una serie de artículos sobre cavidades castellonenses, catalogos de cavidades y otros.

Portada de la revista




BERIG Nº 13 con 68 paginas, contiene una interesante editorial seguida de 5 artículos, 44 topografías inéditas y numerosas fotografías. El reparto es el siguiente:

Editorial

Amagaments en cavitats a la guerra de 1936/39
(2ª part)

Catálogo espeleológico de Ayódar
(Alto Mijares)

Estudio monográfico del Avenc del Mas del
Marqués. Santa Magdalena de Pulpis.
Atalaies d’Alcalà.

Les rates penades cavernícoles al País Valencià.

El Avenc del Mas d’en Guillem (Sierra Engarcerán)

contraportada de la revista




 La revista puede visualizarse en formato pdf. en la siguiente dirección:

Esperemos que disfruteis leyendo la revista y visitando las maravillas subterráneas que se presentan en la nueva BERIG.
Y...... hasta el próximo número!!!!!

viernes, 11 de mayo de 2012

FORAT DE CANTALLOPS I AVENC DEL CASTELLET D'EN SUERA

Durant esta setmana hem visitat dos cavitats de la comarca de l’Alt Maestrat. Dimecres ens vam arrimar Cristina i Luis fins la població d’Ares. Primer vam visitar el forat de Cantallops.
Forat de Cantallops

Pera accedir a esta cavitat el millor camí es des d’Ares dirigir-mos fins la font del Regatxols. Allí en la font hi ha un refugi i una zona condicionada amb taules per poder dinar. També hi ha uns llavadors.
 
Forat de Cantallops

En la Font del Regatxols deixem els vehicles i continuem a peu. Als pocs metres de passar la Font agafarem un camí a la dreta que esta marcat com a sender GR i PR. Passarem pel costat del Mas de les Casetes i creuarem un barranc.
Forat de Cantallops

Desprès agafarem direcció SE i baixarem a un altre barranc. Continuem en direcció sud fins tropessar amb un cingle. Per baixar el cingle buscarem una zona on es va produir un allau de roques. Pues la boca de la cavitat s’obre penjada en el cingle. Per lo que tindrem que grimpar una mica per arribar a ella.
Topografia del Forat de Cantallops

La cavitat es preciosa, però es recorre molt ràpid. Es tracta d’una gran galeria erosiva d’uns 170 m. amb el sol cobert de sorra. En la zona final hi ha una colònia de quiropters, per lo que convé no molestar-los.
 
Forat de Cantallops

Desprès d’eixir d’esta cavitat ens vam dirigir a Benassal per visitar l’avenc del Castellet d’En Suera o avenc de la Verola d’En Fabregat. Per accedir a la cavitat agafarem la pista que surt de Benassal en direcció a l’ermita de la Magdalena, el camí de la Mola de Vilà.
Boca de l’avenc del Castellet d’En Suera

Seguim la pista principal durant 1,4 Km. Ací continuarem per la pista de la dreta que ens du a la Verola d’En Fabregat. Poc desprès de passar el mas trobarem una tanca per a ramat on deixarem el vehicle.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

Des d’on deixem el cotxe caldrà que seguim en direcció est per creuar la moleta. La zona esta coberta de coscoll però hi ha molts camins de ramat pels que podem avançar sense punxar-mos massa. La cavitat es troba junt a unes carrasques en la zona SE de la moleta, quan esta comença a baixar cap a la carretera de Benassal.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

La cavitat fou un antic engolidor, encara que ara ja no funciona com a tal. Va estar formada a favor una diaclasa d’orientació NE-SO. Es entretinguda de recórrer. Durant el seu recorregut podem baixar un parell de pous d’uns 10 metres.
 
Topografia de l’avenc del Castellet d’En Suera

Te un recorregut de 140 m. i una fondària de 24 m. Però nosaltres vam accedir a dues zones que no apareixen en la topo. Un d’ells ens deixava en un pouet que als 6 m. s’estrenyia de forma que no podíem seguir avançant. Però les pedres caient uns quants metres mes. La instal·lació dels dos pous es molt precària, per lo que caldria reforçar-la.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

QUIRÓPTEROS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA

Las cavidades subterráneas de la comunidad valenciana albergan gran variedad de especies de murciélagos. Habitan un total de 20 especies distintas. Muchas cavidades están en ciertos periodos “cerradas” debido a que están habitadas por especies protegidas.



Restricciones a cavidades cerradas:
El murciélago ratonero patudo (Myotis cappaccinii) y el murciélago mediano de herradura (Rhinolophus mehelyi) son especies catalogadas en peligro de extinción. Por lo que la conselleria de territori i habitatge ha elaborado un plan recuperador en el que se han restringidos la entrada a 18 cavidades.
Por decreto 82/2006, de 9 de junio.
Queda restringido el acceso a las siguientes cavidades:

DURANTE TODO EL AÑO
Cova de les rates penades (Rotova)
Sima de les Gralles (Tous)
Cova de l’Ocre (Llucena del cid)
Cova de les Meravelles (Alzira)
Tunel de Canals (Canals)

DEL 16 DE MARZO AL 15 DE OCTUBRE (ambos inclusive)
Cova de la Moneda (Cotes)
Cova de les Meravelles (Llombai)
Cova de les Meravelles (Castello de la plana)
Sima Borreguillos (Salinas)
Cova de la Punta de Benimaquia (Denia)
Cova Joliana (Alcoy)
Avenc Barratxina (Jijona)
Forat d’en Ferras (Orpesa)
Tunel de Carcalin (Buñol)
Avenc del Puntal de mateu (Naquera)
Cova Obscura (Atzaneta del Maestrat)
Font de la Reina (Castello de la Plana)

DEL 16 DE OCTUBRE AL 15 DE MARZO
Sima del campillo (Tous)

Más información:

http://www.cma.gva.es/areas/estado/biodiversidad/murcielagos/cuerpo.jsp?idioma=1&seccion=3&enlace=a