Mostrando entradas con la etiqueta Ares del Maestre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ares del Maestre. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de noviembre de 2020

Escalades al Forat de Cantallops (Ares del Maestrat)


El passat cap de setmana ens vam ajuntar Ian i Luis per fer algunes escalades en artificial que teníem pendents en les cavitats Castellonenques. Una de les cavitats on havíem vist feia temps unes xemeneies que podrien tindre continuïtat dalt d'elles, era el Forat de Cantallops, a terme d'Ares. Així el dissabte 7 de novembre vam visitar aquesta cova.


Accedint a la cavitat.


Aquesta és una cavitat horitzontal formada per un antic curs d'aigua. Les seues galeries presenten unes bones dimensions pera la zona on es situa. A la seua part final, durant les tasques de topografia, es van observar alguns forats al sostre que podien albergar continuació. La part final acaba tancada per un esfondrament clàstic,i les xemeneies podrien facilitar la superació d'aquest col·lapse.


Arribant a les sales finals.


Així, Ian i Luis ens desplacem fins la bonica població d'Ares per visitar la cova. En l’accés a la cavitat vam veure les cascades dels molins d'Ares amb molta aigua, que son difícils de veure així, ja que sols s'activen després de fortes pluges. La cavitat es refugi d'estiu pera una important colònia de rats penats, llavors en estes dades no en vam veure gaire be cap.


Contrallum a la galeria única.


Una vegada al final de la única galeria que forma la cova vam revisar amb les potents llums que dúiem les possibles escalades. En vam veure dues que es tenien de pujar en artificial i una tercera que es podia provar en lliure. A la sala final (sala de la Boira segons la topo de F. Gusi i companyia) s'obre un forat sobre una colada i dalt no es veu si tanca. Així Luis escala i Ian assegura. Una vegada dalt es comprova que les parets s’ajunten i la progressió queda interrompuda. Es topografia, resultant ser una xemeneia de 11,4 m.


Boca del Forat de Cantallops.


Desprès passem a l'altra sala contigua (sala de les Rates Penades segons la topo de F. Gusi i companyia) on Ian comença una segona escalada, mentre Luis l’assegura. Aquesta, desgraciadament, també resulta acabar en un sostre desprès de pujar 9,2 m.


Forat de Cantallops.


Per últim, en esta mateixa sala hi ha un tub de pressió amb molta pendent que comença a uns 2 m. del terra de la sala i pareix que poguera connectar amb la segona escalada. El tub es estret, per tant es va provar pujar en lliure. Ian s’escolà per ell i després d'avançar uns 7 m. comprovà que es torna impracticable en totes direccions i no arriba a connectar amb la escalada de 9,2 m. Topografiem les dues escalades d'aquesta sala i donem per tancades totes les puntes per escalar. Avui no hem trobat res de nou, però hem tancat algunes puntes, que sempre resulta ser una bona feina.


Ian escalant el tub de pressió.


Quedaria com a punt important per desobstruir el laminador final, on un col·lapse ens barra el pas, però això ja és una altra història. Eixim de la cavitat aprofitant per realitzar algunes de les fotografies que adornen aquest article.

Acompanyem la topografia actualitzada del Forat de Cantallops. El desenvolupament de la cova passa a ser de 191 m., el recorregut en planta es de 178 m. i el desnivell de +20 m.


Fragment de la topografia on apareixen les escales executades per Ian Carañana i Luis Almela.


Topografia actualitzada.


viernes, 17 de mayo de 2019

FORAT DEL MAS D'EN GRENYUT

El passat mes de març vam anar a tancar una incògnita al Forat del mas d'en Grenyut (Ares del Maestrat), deixada al 2010 quan vam realitzar la topografía de la cavitat.
La cova s'obri en la part inferior d'un petit cingle que voreja una petita barrancada que uns metres aigües avall s'uneix amb el barranc del mas Blanc. Es la típica surgencia fòssil que trobem amb tanta freqüència en la zona. Una de les seues peculiaritats son les tres galeríes independent que presenta la cavitat, ja desde el seu inici. La boca de la cavitat es un ample abric, amb tres continuacions, a dreta, esquerra i recte, essent la galeria de l'esquerra la de majors dimensions. Al tractarse de conductes de dissolució independents, amb un únic punt en comú en el gran vestibul d'entrada, podriem pensar que es tracta d'un conducte principal que ha estat posat al descobert al erosionarse i retrocedir el cingle, formant el abric. Les galeriès amb millors formes de dissolució son les de la dreta i l'esquerra.

Detall dels nivells de bretxes que reomplin la galería esquerra fins el sostre quedant unes terrases.

 A falta de millors observacions ens decantem per l'existència de tres galeries de drenatge que van a confluir en l'ampli espai que forma la boca de la cova. La galería de la dreta mostra bones formes erosives, pero te seccions menudes, si la comparem amb la galeria de l'esquerra, amb una evolució diferent: cúpules, potents nivells de bretxes, etc.
Topografia actualitzada amb l'ultim tram de galeria explorat el passat març.

En la galeria de l'esquerra es va forçar un pas estret que hi ha baix d'una capa de bretxes que reompli quasi tot el conducte. Darrere d'aquest, la cavitat continua 6 mestres més, pero ja amb el sostre baix, degut a que els sediments del pis van apropant-se al sostre, fins colmatar per complet la galeria. En conclusió, una cavitat modesta i amb continuacions molt reblides per sediments.

jueves, 16 de febrero de 2017

DECLARACIÓN DE BIC DEL PARQUE VALLTORTA-GASSULLA.

El pasado miércoles 30 de noviembre de 2016, salió publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) el parque Valltorta-Gassulla. Los elementos protagonistas del entorno protegido lo constituyen los abrigos y concavidades que cobijan arte rupestre prehistórico.

Mapa extraido del DOGV donde se indica la extensión del parque.
Este parque pretende unir dos importantísimos focos de arte rupestre levantino: El barranc de la Valltorta, en los términos municipales de Albocaser y Tirig; y la Gassulla y entorno al municipio de Ares del Maestre,con la Cova Remigia en el barranco del mismo nombre como máximo exponente. Pero el valor de esta protección no solamente radica en la protección de los abrigos, sino en todo el conjunto que lo envuelve, como cavidades subterráneas, masías, construcciones emblemáticas, árboles singulares, fuentes, etc. 
Cova del Cingle(Ares del Maestre), aprovechada como vivienda por la masía cercana.
Esta declaración se puede consultar en el siguiente enlace:

PARQUE VALLTORTA-GASSULLA

La presente publicación constituye un documento de estudio importante para la espeleología científica, encargada de la descripción e interpretación de estas manifestaciones artísticas prehistóricas. Por el contrario, para las entidades deportivas y para el colectivo espeleológico en general, esta declaración será pasada por alto, dado que esos abrigos "no son ni cuevas ni simas" y no presentan un carácter deportivo. En la actualidad las barreras existentes entre deporte y ciencia en espeleología son bastante importantes en la mayoría de los contextos, impidiendo por este motivo el mejor conocimiento de un entorno determinado en todas sus disciplinas (a los espeleólogos), y por otro lado, la colaboración entre ambos, donde los principales beneficiados serian los "científicos". Superar estas barreras y superar ignorancias, es cuestión de cada uno y de las entidades que presumen gobernar ambas facciones. Los espeleólogos tenemos mucho que conocer y aportar!!!
Topografiando la cova dels Conills, en Ares

jueves, 10 de marzo de 2016

DOS APUNTS SOBRE SURGÈNCIES FÒSSILS A CASTELLÓ

En els últims mesos han eixit dos articles sobre cavitats  castellonenques on s'analitza la seva gènesi, que correspónen a surgencies fòssils.
El primer d'ells ha estat publicat en MONTORNÉS, nº 23 (2015-II) Butlletí de l'Associació Cultural la Balaguera (La Pobla Tornesa), a finals de l'any 2015. És titula "LA COVA DE LA PAREDADA, UNA SURGÈNCIA FÒSSIL A LA POBLA TORNESA"






I el segón s'ha publicat a la revista digital GOTA A GOTA nº10, a principis de febrer de 2016.
És titula "SURGENCIAS FÓSILES EN ARES (CASTELLÓN): ANÁLISIS DE LAS FORMAS DE UN KARST RESIDUAL"



Podeu llegir-ho al següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/0B4JcDrAba_RPX0QzM3FvdVZid28/view


Amb aquests apunts s'enriqueix l'estudi d'aquestes coves en l'àmbit de la provincia de Castello,

domingo, 22 de marzo de 2015

Topografia del Forat de Cantallops


Fotografia de la galeria principal en la portada de l'ultima revista BERIG. Foto Luis Almela

Una de les cavitats mes rellevants de la comarca del Maestrat es aquesta cova situada al terme d’Ares del Maestre. Es tracta d’una sola galeria fòssil excavada a favor d’una fractura d’orientació SO-NE amb unes dimensions de 3 metres d’amplària màxima per 5 metres d’alçada. El sol de la galeria esta cobert per arena.
En la sala final de la cavitat hi han un bon nombre de formacions. Aquí també es on s’instal·la una colònia de rats penats durant l’hivern. La cavitat es LIC de la Red Natura 2000 per la presencia del quiròpters.


Topografia. Autor Jesús Almela

Hi existia un croquis topogràfic realitzat pels arqueòlegs F. Gusi, P.P. Ripolles i A. Fernandez. Ara Jesús Almela del Espeleo Club Castelló n’ha realitzat una de nova i mes completa, amb diverses seccions de la galeria.
El desenvolupament de la cavitat es de 184 m. i el desnivell positiu de 10 m.

sábado, 7 de marzo de 2015

Exposición de fotografías de espeleología


El Patronat Municipal d'Esports del Ayuntamiento de Castellón acoge desde esta semana y hasta el próximo mes de abril una exposición de fotografías de espeleología a cargo de Luis Almela, espeleólogo del Espeleo Club Castelló y fotógrafo subterráneo. Se trata de una muestra de 23 imágenes que el autor ha recopilado de sus diez años de actividad en el subsuelo de toda la península.


Las imágenes muestran espectaculares estampas de destacadas cavidades subterráneas, incluyendo algunas de la provincia de Castellón (Ares del Maestrat, Costur y Fanzara, por citar algunas de éstas), pero también de otras provincias del territorio español: Alicante, Valencia, Tarragona, Murcia, Cuenca, Guadalajara, Lleida Huesca y Cantabria. Es una exposición que dará a conocer un mundo extraño y desconocido para una gran mayoría, que guarda tesoros increíbles. El denominador común de las fotografías es su gran belleza, mostrando las extraordinarias formaciones subterráneas que pueden verse en las exploraciones espeleológicas, al objeto de mostrar lo más atractivo de esta dura y compleja modalidad que combina el deporte, la aventura y el esfuerzo, huyendo de las fotos de pasajes angostos, del barro o de las dificultades que también pueden llegar a caracterizar esta actividad.


La exposición se completa con una recopilación bibliográfica de las publicaciones que sobre espeleología se pueden consultar en la Biblioteca Deportiva Municipal del Centro de Estudios Olímpicos, ubicada en el Patronat Municipal d'Esports. Al menos hay un total de 339 publicaciones, libros, revistas y piezas audiovisuales, en formato impreso o electrónico, de esta temática de entre los casi 19.000 volúmenes clasificados que reúne este centro de documentación deportiva, donde también se recogen carteles, folletos y fotografías de otras muchas competiciones deportivas de Castellón.


Enlace bibliografía espeleología

Enlace biblioteca deportiva municipal
http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=22&cod2=433


Texto y fotos: Patronat d’Esports - Ayuntamiento de Castellón

domingo, 11 de enero de 2015

VISITANT CAVITATS DELS PORTS

Els passats dies 2 i 3 de gener vam realizar una serie de excursions per localitzar algunes cavitats, pels termes de Morella, Palanques i Ares del Maestre. Totes les cavitats que es visitaren teniem com a objectiu traure informació per al catàleg provincial de cavitats. Per tant en totes elles vam realizar la topografía i en casi totes vam agafar coordenades, millorant la seva situació dins la base de dades.

Situació de les cavitats de la mola d'en Camaràs
Vam començar per dos cavitats properes a Forcall, pero per pocs metres dins del terme municipal de Morella. Aquestes es troben en la base dels cingles de la mola d'en Camaràs o mola de Cosme. En primer lloc la cova de la roca Roja de la mola de Cosme, coneguda per asunts arqueológics i on en octubre de 1989 es va practicar en el seu interior una cata arqueológica prou gran durant deu dies. Es tracta de una cavitat tectónica, provocada pel moviment d'un gran bloc que s'assenta sobre el cingle. poseeix dos boques. Despres vam moure en direcció nord per baix del cingle on vam veure les numeroses vies d'escalada que hi han. Seguint el cingle per la base i a uns 200 metres trobem la cova de les Gralles, que es indicada en el mapa de els Ports publicat fa uns anys pel "Tossal Cartografies".
Aquesta esta composta també per un gran bloc que descansa en el cingle, formant un passadis d'uns 45 metres amb amplaries que oscil·len entre 5 i 8 metres. Dins d'aquesta espectacular fractura hi han varies vies d'escalada.
Interior de la Cova de les Gralles
Després de revisar la resta del tallat que s'orienta cap al riu Bergantes, ens dirigirem cap a Palanques. Palanques s'ubica en el marge esquerre del riu i uns quants quilómetres riu avall. En aquesta població realitzarem un altra excursió pel terme visitant algunes cavitats, que son abrics o covetes de diferents tamanys.
Palanques
Aquestes van ser: la cova de l'Agrévol, ubicada en les inmediacions de la Font del mateix nom i que actualment abasteix a la població. La cova del mas de Molins, visible desde la pista, la cova de la Solana de la Tenda, la cova de Custodi en el barranc de la Vila, i la cova de la Pereta, en la ratlla del terme de Morella.

Cova de l'Agrévol

Cova del mas de Molins

Cova de la Pereta
Després ens desplaçarem a la mola Garumba on vivaquejarem a l'interior del forat del Llop. Aquesta cavitat es una sorgència fòssil, amb prou de recorregut, encara que un poc incòmode ja que gran part d'ella transcorre per un tub freàtic d'escasses dimensions.
Saleta d'entrada al Forat del Llop

Boca del Forat del Llop, al peu del cingle.
 Supera la cavitat els 100 metres de recorregut. Al dia seguent topografiarem tota la cavitat i una altra cavitat erosiva i més menuda situada molt prop del forat del Llop i catalogada provisionalment com Forat del Llop-2.
Boca del Forat del Llop-2
Després de fer una petita excursió per la Mola Garumba ferem punta a la Font dels Regatxols, a terme de Ares del Maestre. Després de dinar caminarem fins el Forat de Cantallops, amb l'objectiu d'acabar la topografía de la cavitat que començarem el passat més d'agost.
El Penyagolosa desde la boca del Forat de Cantallops
A l'eixida ja enfosquia i al fons veiem una preciosa posta de sol amb el perfil del Penyagolosa. Bella imatge per acabar una inoblidable eixida de muntanya i coves.

miércoles, 6 de agosto de 2014

FORAT DE LA TOLINA (ARES DEL MAESTRE)

El pasado 23 de julio visitamos algunas cavidades de Ares, a la vez que realizamos una excursión por la ruta dels Molins. Ahora queremos destacar la cavidad conocida como forat de la Tolina, que se situa en la Mola. Esta cavidad también es conocida como forat del Burro, porque hace años en ella cayó un burro que luego sacaron, pero al poco tiermpo murió. Seguramente esta misma cavidad también es nombrada como avenc -mola de la nevera-.
Boca de la cavidad
La boca de la cavidad es pequeña y tras un resalte corto nos situa en una fractura que a poco se amplia y forma una sala alargada. En el extremo de esta sala y final de la cavidad, existen muchas concreciones que tapizan las paredes y en estas hay numerosas inscripciones que hacen pensar en la importancia de esta pequeña cavidad durante todo el siglo XX. Estos escritos degradan la cavidad, pero al tener algunos cierta antiguedad y ser bastante numerosos hacen que esta discreta sima tenga algo más de interés.
Cono de derrubios de acceso a la salita
Habrán más de una docena de escritos diferentes, siendo el más antiguo de 1911 y el más moderno de 1994. Hay que destacar que los escritos se encuentran cronológicamente muy repartidos; es decir encontramos también del año 1919, 1926, 1929, 1930, 1934, 1945, algunos de los años 70`, uno de 1982 donde pone: "Forat de la Tulina", otro del 87 y algunos de los 90`. La mayoria de los escritos estan realizados a lápiz y el resto se encuentra grabado en la paded, bien con un buen trazo o con mala letra. Los más antiguos estan a lápiz y son casi todos legibles.

Por lo general estan escritos los nombres de las personas y la fecha. En alguno hay algún digujo u anotación y en un caso existe un escrito más largo que parece narrar unos hechos acontecidos pero que nos ha sido parcialemnte imposible de leer.
Una de las numerosas inscripciones.



Un hecho curioso es que en los últimos 20 años no existe ninguna inscripción registrada, que nos puede hacer pensar en dos cosas. En primer lugar que la cavidad no ha sido visitada y por otro lado, que si que ha sido visitada, pero los visitantes (ciudadanos del siglo XXI) concienciados del repeto al fragil medio subterráneo han decidido no dejar huella en la cavidad. Esta última opción me alegra y seria una muestra positiva.
Como es de esperar nosotros no dejamos ninguna inscripción en la cavidad, aunque si obtenimos datos para realizar la topografia de la cavidad, así como fotografias a las diferentes inscripciones.

Inscripción más antigua localizada en la cavidad.

viernes, 11 de mayo de 2012

FORAT DE CANTALLOPS I AVENC DEL CASTELLET D'EN SUERA

Durant esta setmana hem visitat dos cavitats de la comarca de l’Alt Maestrat. Dimecres ens vam arrimar Cristina i Luis fins la població d’Ares. Primer vam visitar el forat de Cantallops.
Forat de Cantallops

Pera accedir a esta cavitat el millor camí es des d’Ares dirigir-mos fins la font del Regatxols. Allí en la font hi ha un refugi i una zona condicionada amb taules per poder dinar. També hi ha uns llavadors.
 
Forat de Cantallops

En la Font del Regatxols deixem els vehicles i continuem a peu. Als pocs metres de passar la Font agafarem un camí a la dreta que esta marcat com a sender GR i PR. Passarem pel costat del Mas de les Casetes i creuarem un barranc.
Forat de Cantallops

Desprès agafarem direcció SE i baixarem a un altre barranc. Continuem en direcció sud fins tropessar amb un cingle. Per baixar el cingle buscarem una zona on es va produir un allau de roques. Pues la boca de la cavitat s’obre penjada en el cingle. Per lo que tindrem que grimpar una mica per arribar a ella.
Topografia del Forat de Cantallops

La cavitat es preciosa, però es recorre molt ràpid. Es tracta d’una gran galeria erosiva d’uns 170 m. amb el sol cobert de sorra. En la zona final hi ha una colònia de quiropters, per lo que convé no molestar-los.
 
Forat de Cantallops

Desprès d’eixir d’esta cavitat ens vam dirigir a Benassal per visitar l’avenc del Castellet d’En Suera o avenc de la Verola d’En Fabregat. Per accedir a la cavitat agafarem la pista que surt de Benassal en direcció a l’ermita de la Magdalena, el camí de la Mola de Vilà.
Boca de l’avenc del Castellet d’En Suera

Seguim la pista principal durant 1,4 Km. Ací continuarem per la pista de la dreta que ens du a la Verola d’En Fabregat. Poc desprès de passar el mas trobarem una tanca per a ramat on deixarem el vehicle.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

Des d’on deixem el cotxe caldrà que seguim en direcció est per creuar la moleta. La zona esta coberta de coscoll però hi ha molts camins de ramat pels que podem avançar sense punxar-mos massa. La cavitat es troba junt a unes carrasques en la zona SE de la moleta, quan esta comença a baixar cap a la carretera de Benassal.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

La cavitat fou un antic engolidor, encara que ara ja no funciona com a tal. Va estar formada a favor una diaclasa d’orientació NE-SO. Es entretinguda de recórrer. Durant el seu recorregut podem baixar un parell de pous d’uns 10 metres.
 
Topografia de l’avenc del Castellet d’En Suera

Te un recorregut de 140 m. i una fondària de 24 m. Però nosaltres vam accedir a dues zones que no apareixen en la topo. Un d’ells ens deixava en un pouet que als 6 m. s’estrenyia de forma que no podíem seguir avançant. Però les pedres caient uns quants metres mes. La instal·lació dels dos pous es molt precària, per lo que caldria reforçar-la.