martes, 24 de abril de 2018

MINES DEL FURGO (1º part)


 
Rat penat a les mines del Furgo

INTRODUCCIÓ
Al terme de Llucena trobem moltes mines d’ocre i de ferro. En algunes d’elles s’han aprofitat cavitats naturals per realitzar l’activitat minera, com pot ser el cas de la Cova de l’Ocre o dels avencs del Mas de Gual. Però hi ha d’altres que no, com el cas que ens ocupa. Encara que direm que hi han escletxes naturals que han sigut interceptades per l’explotació minera. Les mines del Furgo van ser explotades per extraure hematites (ferro) i galena (plom).

El conjunt format per les Mines del Furgo consta actualment de 9 boques d’entrada al subsòl, a mes d’unes runes del antic Mas del Furgo o Mas de l’Om que poguera servir d’allotjament als propis treballadors de la mina.
Hi va ocórrer un escabrosa historia en aquestes mines. Antonio “El Furgo” vivia junt a la seua dona en el mas. La seua dona es va llevar la vida tirant-se pel pou de la boca-5.

 
Boca-1, que dona accés al pis intermedi.

ACCÉS
Les mines del Furgo es troben dins del terme municipal de Llucena, entre el Mas de Coronetes i el Mas de Beltran. Per accedir a les mines ho podem fer per la carretera que ix de Llucena i es dirigeix cap a Argelita. Als 2,0 km., just en un coll, agafem una pista a ma esquerra que passa junt al mas de Coronetes. Continuarem sempre per la pista principal durant 1,8 km. fins trobar una bifurcació on agafarem la pista de la dreta que baixa. Als 150 m. de la bifurcació hi ha una curva tancada on podem aparcar els vehicles. Les construccions del Mas del Furgo o Mas de l’Om i les 9 boques de les Mines es troben a escassos metres.
El següent trac ens ajudarà a arribar a les mines:

COORDENADES DE LES BOQUES


De les 9 boques que es conserven actualment, 6 tenen l’entrada per un pou vertical i 3 son horitzontals o enrampades. En aquesta primera part anem a descriure tan sols la cavitat formada per les boques 1, 2, 3 i 4 que comuniquen entre elles formant la cavitat principal del conjunt.

 
Boca-3, que dona pas a un pou de 17 m.

DESCRIPCIO DEL SISTEMA FORMAT PER LES BOQUES 1, 2, 3, 4.
La cavitat està formada per 3 pisos distints. La descripció la realitzarem des del pis inferior cap al superior, ja que resulta ser un circuit integral molt recomanat pera la seua visita. La boca 3 dona accés al pis inferior, la boca 1 al pis intermedi i les boques 2 i 4 al pis superior.

La boca 3 es tracta d’un pou de 17 m. de fondària i entre 2,8 i 2,2 m. de diàmetre. Per aquest pou arribarem a l’extrem oest de la sala inferior, que forma el pis inferior de la cavitat. En direcció oest s’obri una gatera entre blocs que ens du a una galeria direcció nord-oest i de sostre baix per on circulen les aigües en èpoques de precipitacions. Al final d’aquesta galeria, curullat per sediment, es on trobem el punt mes fondo de la mina, a la cota de -36,6 m.

 
Interior de la mina.

Per altra banda tornant a la base del pou de 17 m. i en direcció est trobem la sala mes gran de tota la mina: de 25 x 13 m. Aquesta sala te ribassos de pedres de manera que la sala forma grans esglaons. Per la part nord hi ha alguns espais separats per grans columnes de roca. Al extrem est i en direcció sud s’obri una ampla galeria de piso pla que acaba als 19 metres. També trobem unes escales que pugen cap al pis intermedi, i per on de seguida arribem a la boca 1, de 1,6 m. d’ample x 1,7 m. d’alt. Però des de l’extrem est de la sala i en direcció nord-est podem pujar per unes rampes i un ressalt que també ens duran a una galeria del pis intermedi. Dalt del ressalt podem continuar cap a la dreta per una galeria ascendent d’uns 28 m., o be per un forat que hi ha a la esquerra accedir a la sala intermèdia.

Boca-2, que s’obri en el pis superior.

Per la boca 1 entrem per una galeria en direcció nord-est que prompte es bifurca: a la dreta baixarem les esmenades escales que duen a la sala inferior; a l’esquerra per una galeria còmoda arribarem a la sala intermèdia. Esta sala de 7,5 x 8,5 m. te unes dimensions irregulars i un ribàs al seu mig que la limita amb la galeria principal del pis intermedi. Aquesta galeria principal pren direcció predominantment nord i presenta diversos espais i curtes bifurcacions. Al nord d’aquesta sala, i separades per un passadís amb un tronc a mode de columna, en trobem una altra sala amb grans blocs. Per dalt del bloc mes gran podrem accedir de nou a una galeria que curtcircuita amb la principal i també a una de les galeries del pis superior.

Però la continuació mes còmoda cap al pis superior es des de la sala intermèdia cap a l’est. Hi ha 2 conductes que duen al pis superior, el de l’esquerra que ens du a un pou remuntant; i el de la dreta desprès de passar per damunt d’un bloc ens du a unes rampes ascendents que arriben al mig de la sala superior.

La boca-4 es troba tapada, i dona pas a un pou de 8m.

La sala superior presenta unes dimensions de 20 x 7,5 m. Pel seu sostre arriba un pou de 8 m. de fondària i 2 m. de diàmetre, que constitueix la boca 4. Aquesta boca te unes dimensions de 1,4 x 1,4 m. De la base del pou de 8 m. cap al nord existeix una curta galeria de 10 m. on trobem curioses formacions d’algeps. Cap a l’oest continua la sala perdent amplària fins tancar-se, però abans del seu final trobem: junt la paret esquerra el esmenat pou que connecta en la sala intermèdia; i a la paret dreta una rampa que ens du a una bifurcació. En la bifurcació: cap a l’esquerra trobem una galeria de 16 m. que a la seua meitat i per la paret esquerra connecta per una estretor en el pis intermedi; i cap a la dreta ix una altra galeria de 27 m. que cap al seu final a patit una esmunyida que a format un laminador entre fang i pedres que desprès de superar-lo dona pas a la part final del conducte.


Formació d’algeps al pis superior.

Tornant a la sala superior, i a la base del pou de 8 m. en direcció sud-est ixen dos galeries paral·leles. La de l’esquerra te uns 18 m. i molt bones dimensions amb algun curt ramal secundari. La de la dreta, supera un desfonat i mes avant presenta una curiosa paret feta de pedra extreta de la explotació minera. Si continuem anem trobant diversos ramals laterals de poc interès i sempre en sentit ascendent. Finalment, desprès de pujar una empinada rampa arribem a la boca 2. La boca 2 presenta unes dimensions cap al cel d’1,8 x 1,7 m. i un curt passadís de 0,8 m. d’amplària que ens du a l’exterior.

 
Galeria del pis superior, amb un gran mur de pedra.

TOPOGRAFIA
Topografia realitzada per Luis Almela i Nando Falomir. Durant els dies 30-01-2018 i 15-02-2018.

Planta:

Alçat:

ESPELEOMETRIA
Recorregut........ 442 m.
Rec. en planta... 392 m.
Fondària......... -36,6 m.

Boca-2.

En una segona part del treballet presentarem les altres 5 boques d’entrada a les Mines del Furgo.

miércoles, 18 de abril de 2018

II TROBADA D’ESPELEÒLEGS AL MONTE CABEZO


II TROBADA  D’ESPELEÒLEGS AL  MONTE  CABEZO

Argelita, 12 i 13 de maig de 2018



Benvolguts espeleòlegs:

Des de l’INTERCLUB espeleològic de Castelló ens complau convidar-vos a la segona trobada d’espeleòlegs que es celebrarà els dies 12 i 13 de maig de 2018 en les zones del monte Cabezo i del monte Turio, entre els termes municipals d’Argelita, Llucena, Fanzara i Espadilla.

La trobada està organitzada per l’INTERCLUB ESPELEOLÒGIC DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ.

En aquesta ocasió els clubs organitzadors som:

ESPELEO CLUB CASTELLÓ
C. M. LA CARRERASSA (Figueroles)
C. M. SERRA D’IRTA (Alcalà de Xivert)
CLUB ESPELEOLOGIC DE VILA-REAL
ESPELEO CLUB LA VALL D’UXO
S.E. ESPEMO (Morella)
GRUPO EXPLORACIONES SUBTERRANEAS DEL ALTO PALANCIA (Segorbe)




L’objectiu de la present trobada es que passem un bon cap de setmana practicant espeleologia i retrobant-nos en els companys o coneixent-ne de nous. En definitiva que hi hagi molt bon ambient d’espeleo.
El lloc de concentració, com a la primera edició, serà la localitat d’Argelita, població molt propera a les cavitats.

Vista d’Argelita. Autor, Javier Bort García


En aquesta zona trobem un bon nombre de cavitats, quasi totes elles amb predomini vertical, però també hi han algunes horitzontal a la zona. Per lo que podreu realitzar diverses activitats tan com us vinga de gust. Durant tot el cap de setmana tindrem muntats estes coves i avencs:

-ZONA MONTE CABEZO-
  • Avenc de La Figa (-191 m.)
  • Avenc del Cabeço (-146 m.)
  • Avenc del Cabeço Royo (-133 m.)
  • Sima de l’Ereta – Melic de Pau (Travessa integral / -101 m.)
  • Sima de la Señora (-65 m.)
  • Sima del Craneo (-44m.)
  • Cueva de la Era de la Sal (-30 m.)

-ZONA MONTE TURIO-
  • Avenc del Turio.2 (-186,6 m.)
  • Avenc del Turio.5 (-70 m.)

-ALTRES ZONES-
  • Mines del Furgo (442 m. de desenvolupament)
  • Cueva Cirat (1.200 m. de desenvolupament)
  • Cueva del Toro (460 m. de desenvolupament) NECESARI NEOPRENO


Dissabte de vesprada tindran lloc 2 presentacions del prestigiós espeleòleg i fotògraf subterrani Victor Ferrer Rico.




El dissabte per la nit gaudirem d’un sopar de germanor en la població d’Argelita. Desprès del sopar tindrà lloc un sorteig de regals cortesia dels nostres patrocinadors. També es farà lliurament de trofeus.
En aquest mateix poble pernoctarem a cobert, tant el divendres com el dissabte, en un local cortesia de l’ajuntament. El local municipal disposa de lavabos, però no de dutxes. No obstant per la població passa el riu Villahermosa, on hi han unes magnifiques piscines naturals per refrescar-nos. Pera pernoctar tindreu que portar-vos màrfegues i sacs, o be podreu fer-ho en furgonetes en el pàrquing habilitat pera tal propòsit.

En Argelita hi ha 3 cases que es poden llogar:
Ací us deixem els telèfons:

Casa rural d’Argelita: 637 54 70 29

Casa Juan 696 36 21 00 – 645 94 87 04

Casa Silvia 686 70 21 20

 
Imatge dels participant a la 1a Trobada, al any 2013.

Durant tot el dia del dissabte i del diumenge, a un punt estratègic muntarem una zona d’avituallament amb aigua, beguda energètica i fruita.

Per suposat tots els participants deuen estar en possessió d’una assegurança per la practica de l’espeleologia pera l’any 2018.

El preu de la inscripció serà de 25 euros, incloent sopar del dissabte, avencs instal·lats, avituallaments, samarreta commemorativa, buff, xerrades - audiovisuals, participació en un sorteig de regals, zona per dormir (pavelló), pàrquing i lliurament de trofeus.

Confirmeu la vostra assistència - inscripció en trobadaespeleocastello@gmail.com o als telèfons de: Esteban 651843427 o Carla 609971407 (WhatsApp).

 
Imatge del sopar de la 1a Trobada.

Recordem els diversos articles de la 1a Trobada, que fou tot un èxit:

Anunci de la 1a Trobada

Crònica de la 1a Trobada

Notes de premsa sobre la 1a Trobada

lunes, 16 de abril de 2018

CONFERÈNCIA SOBRE NOVES TROBALLES D'ART RUPESTRE A VILAFRANCA


El proper dissabte 21 d'abril a les 19 hores, tindrà lloc al Museu de Belles Arts de Castelló (Avgda. Germans Bou, 28. Castelló) la conferència titulada: NOVES FINESTRES AL PASSAT: ELS DARRERS DESCOBRIMENTS D'ART RUPESTRE A CASTELLÓ, a càrrec de Dídac Roman i Inés Domingo. En aquesta conferència donaran a conèixer les últimes troballes d'art rupestre a terme de Vilafranca. Encara que en petites cavitats i balmes, que aparentment careixen d'interés espeleològic, aquestes troballes son de gran interés per als prehistoriadors.



A terme de Vilafranca ja s'havien realitzat diferents excavacions des de fa prop de 10 anys en algunes cavitats com la balma de la Roureda, balma de la Fontanella o coveta de la Foia, fet que esta aportant molta informació d'un periode poc estudiat per aquesta comarca. En la coveta de la Foia ja participarem alguns dies com a voluntaris en l'excavació. Es tracta de jaciments de finals del paleolític i mesolitic principalment, amb materials d'industria lítica. El que es presenta ara son jaciments d'art rupestre.


Ja fa un temps és va anunciar aquesta troballa, en mitjans nacionals i en més detall des de l' ajuntament de Vilafranca. A continuació adjuntem dos enllaços amb una nota de premsa i una nota de l'ajuntament amb un video que presenta la nova descoberta:


lunes, 9 de abril de 2018

COVA DEL FAR (Serra Gelada)


 
Saleta Montiel.

Durant els dies de Pasqua vam aprofitar per visitar una desconeguda però molt interessant cavitat Alacantina. Es tracta de la cova del Far, situada a la Serra Gelada, entre Alfàs del Pi i Benidorm. El nostre company Jesús ja la va visitar fa uns anys, ací trobem una crònica d'ell, on va afegir alguns ramals que no estaven a la topografia del club COVAK:

 
Colada a la sala Marisa Lloret.

Es una cavitat molt amagada i de difícil accés i localització. Les galeries d'entrada es presenten laberíntiques i amb estrets conductes, per lo que fa complicat l’accés fins les sales de major volum. Una vegada assolim la sala Marisa Lloret comencen a visitar les principal galeries de la cavitat, que venen a ser les mes amples.

 
Grans formacions a la sala de la Roa del Cisteller.

Precisament les galeries que uneixen la sala Marisa Lloret i la sala de la Roa del Cisteller conformen la part principal de la cova. La sala Marisa Lloret presenta gran quantitat de formacions de grans dimensions i també zones amb el piso pla i cobert de arena i altres zones on predominen els gras blocs clàstics. Adossada a ella està la sala Montiel on es poden observar interessant formes que ens indiquen una clara morfologia hipogènica, tal com va descriure el geòleg Policap Garay al bolletí de la SEDECK (pagines 16 a 29):

 
Sala Marisa Lloret.

Però la zona mes il·lustrativa en quan a la morfologia de formació inversa es posiblent les galeries que uneixen la sala Marisa Lloret i la sala de la Roa del Cisteller. Allà trobem bon exemples de cúpules, outlets, conductes inclinats i arrodonits...

 
Galeria principal on s’observa la inclinació de les parets.

També es de destacar la sala dels amics de Tomàs que presenta boniques formacions. Altra sala important es la sala Munyó que es de accés atlètic però que mostra boniques excèntriques. També la sala situada mes a l'est de la sala Munyó i afegida a la topo original per Jesús Almela, presenta interès i belles formacions.

 
Al sostre veiem un bonic “outlet”.

Per últim parlarem dels conductes situats al sector sud-oest de la cavitat. En ells observen “partitions” que venen a ser restes de tàbics de roca que separaven 2 galeries o conductes que han acabat unint-se per seu creixement en coalescència. Ací els “partitions” es presenten en diferent pisos d'un mateixa galeria alta i estreta. També una de estes galeries presento un gour per on entrem a una zona situada baix de les aigües durant la formació del gour i que presenta en el seu interior “clouds” o núvols.

 
Excèntriques prop de la sala Munyó.

En fi, una cavitat que ens pot ensenyar molt sobre les formes hipogèniques i ens pot mostrar bonics racons de la Serra Gelada. Nosaltres vam invertir unes 4 hores i mitja en visitar la cuasi totalitat de la cavitat.

 
Luis a la sala Munyó.

domingo, 1 de abril de 2018

TOPOGRAFÍA DE L'AVENC DE LA TORRETA

Como ya veníamos anunciando en el blog, el Avenc de la Torreta ha sito estudiado y topografiado en los últimos meses. A continuación presentamos la topografía, que será incluida en el catálogo SICE-CS, como otras muchas que se van incluyendo semanalmente en esta base de datos. La particularidad que presenta esta cavidad es su recorrido real, próximo a los 600 metros, por lo que se ubica entre las 20 cavidades naturales más extensas de la provincia.

TOPOGRAFÍA DE L'AVENC DE LA TORRETA (LLUCENA)

Paralelamente a los trabajos de topografía se exploraron algunos ramales inéditos y nos centramos en un análisis sobre la formación de la cavidad, con dos fases bastante diferentes.

Estos resultados acaban de ser publicados conjuntamente en la REVISTA GOTA A GOTA Nº 15.




Agradecemos una vez más a los colegas de Villacarrillo, por su esfuerzo y difusión que realizan con esta publicación. Con este artículo, ya es nuestra quinta colaboración en la revista, dando a conocer así las cavidades y el karst castellonense.