Col·laboració amb la campanya internacional d'exploració a Arañonera.

 

Pou de 60 m. en la Via Groga.

 

Aquest massís pirenaic es per tots els espeleòlegs conegut per les cavitats que alberga, especialment pel sistema Arañonera, que amb un desenvolupament al voltant dels 47 km. (amb el Riu amunt i noves topos d'aquest any) es una de les major cavitats peninsulars. El desnivell total del sistema es 1.349 m. sent una de les rets subterrànies mes importants de la cordillera pirenaica i de tot l'àmbit ibèric. I conté la 2ona integral amb més desnivell del món, desaconsellada per la duresa, risc de despreniments, zones aquàtiques, precarietat de les instal·lacions en molts trams, trams desequipats, falta d'informació i la obligatorietat de remuntar gairebé 400 m. pera realitzar-la. El sistema té 6 boques, que son: Foratón, Foratín, S-1, A-31, T-1 i Santa Elena.

 

Zona del massís d’Arañonera on s’obri la boca del S-1.

 

Per gran part del col·lectiu, sobretot per aquells subjectes que tenen una concepció solament esportiva i per tant molt reduccionista de la disciplina, el sistema Arañonera es conegut per les travesses que en ell es poden dur a terme.

 

Galeria del S-1 prop del bivac de -600 m.

 

Molts son els anys, que mes encertadament diríem les dècades, que porten els espeleòlegs del Espeleo Club de Gràcia (ara Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, degut a la fusió el 2018 amb el Club Muntanyenc Barcelonès) explorant i estudiant aquest massís càrstic. Cada any, cada entrada, es va afegint un gra d'arena a aquesta gran empresa que du anys en marxa i en la que tantes generacions de espeleòlegs han treballat.

Edu en un racó de la Via Groga.

 

Dintre d'una campanya internacional, on els organitzadors fan una crida a tots els espeleòlegs que hi vulguin participar, vaig col·laborar amb una entrada de 5 jornades al cor del sistema Arañonera.

La campanya té una durada de tres setmanes amb diversos atacs i revisions de altres cavitats, a mes a mes del muntatge, manteniment i desmuntatge de tota la infraestructura que demana un campament en alçada d'aquesta envergadura. La activitat en la qual he participat es una mes de les que ajuden al major coneixement del sistema de drenatge subterrani del massís de Tendenera.

L'Edu, amb la seva passió, i el Jaume cuidant tots els detalls i encarregat de la intendència, son 2 dels pilars forts d'aquesta empresa.

 

Niu de pisòlits a la Via Groga.

 

El dissabte 12 vaig arribar al camp d'alçada cap al vespre. Abans de sopar vam preparar meticulosament tots els petates, ja que una estància de 5 dies dintre del sistema i el minimalisme necessari per moure's per la cavitat ens fan cuidar al màxim cada detall i reduir el pes i volum dels petates al màxim.

Grup a l’entrada per l’S-1.

 

El diumenge 13 entrem per la boca del S-1 un grup de 5: Sergio, Pol, Xavi Alemany, Edu i Luis. Avui baixarem fins -900 m., però com al bivac de -900 sols caben 3 espeleòlegs ens dividirem en 2 grups per fer diverses feines.

Edu i Luis se queden enrere i renoven els ancoratges de tota la via Mili KK. Canvien tots els cargols Multi-Monti per parabolt de mètrica 8 deixant la via amb parabolts i spits. Una volta arriben al bivac s'instal·len i fan nit allà baix.

 

Ressalt en la Via Groga.

 

Pel que fa al grup de Sergio, Pol i Xavi recullen material al bivac de -600 m. i baixen fins les galeries del Riu amunt ben carregats per després remuntar uns 180 m. i arribar a ben entrada la Via Groga, per buscar un lloc per instal·lar un bivac amb hamaques.

 

Pol en una zona amb abundància d’anemolites a la Via Groga.

 

El dilluns 14 Edu i Luis ens dedicarem a topografiar la nova via o galeria explorada en els últims atacs: la Via Groga. Aquest ramal primer va remuntant varis pous i cascades, sempre prop de l'actiu. Però hi ha un punt en el qual es perd l'aigua. A partir de la pèrdua del Riu Amunt, anomenem la nova via amb el nom de "Via Groga" ja que és evidentment una altra via. Llavors, apareixen diverses sales inclinades i molt amplies, encara que de sostre no molt alt, que estan excavades a favor d'un pla d'estrat. La peculiaritat, a mes de la morfologia d'aquests conductes, es la capa de concreció groguenca que cobreix gran part del piso i les parets. També en les sales mes altes apareixen espeleotemes curiosos com ara "ungles" o "coral·lins".

Sales obertes a favor d’un pla d’estrat i amb concrecions groguenques.

 

 

Un dels pous situats per sota del P-60 de la Via Groga.

 

Mes avant s'arriba a la zona del "gran canó", on baixem un pou que ens deixa en una zona molt àmplia on hi han varies possibles continuacions. La via mes directa i que té mes continuïtat es la que remunta. De seguida arribem al bivac de hamaques instal·lat pels companys. Ací comencen un seguit de pous escalats en les darreres entrades, que més bé podríem definir com a esglaons que van a donar a la base d'un ample i ben format pou de 60 m.

 

Cornisa existent a la base del P-60.

 

Cristalls a la zona descoberta avui.

 

Tot aquest sector presenta unes grans dimensions, per lo que des de la capçalera del pou de 60 m. s'arriba a escoltar les veus dels companys des del bivac. Pel piso existeixen un bon nombre de espectaculars nius de pisòlits o perles de caverna. També hi ha "plats" en algun racó. I la capa de concreció de coloració groguenca apareix recobrint gran part de les parets i pisos de conducte. En la zona horitzontal abans del passamans que ens durà a la base del P-60 hi ha un parell de ramals secundaris que avui no topografiem. Un cop dalt del P-60 ens trobem amb els 3 companys que han continuat les escalades des d'aquest punt. Nosaltres donarem per finalitzada la sessió de topo ací.

 

A la base del P-60 creixen uns incipients “plats”.

 

Xavi, Sergio i Pol ens conten que han continuat escalant 3 o 4 pous mes, amb algunes grimpades delicades i han punxat una galeria ja explorada, on han vist una inscripció que senyalava S-1. Una llàstima que acaben en un lloc ja explorat. Anem cadascú al seu bivac per descansar.

Les perles de caverna son per tots els racons de la galeria.

 

 

Darrer dels pous escalats avui per l’equip del Sergio, Pol i Xavi.

 

Dimecres 15 el grup de Sergio, Pol i Xavi decideixen eixir al exterior, ja que la exploració de la via està tancada. Però Pol decideix quedar-se amb Luis i Edu. Així els 3 que ens quedem dintre anem a continuar amb la topografia. Topografiem a partir de la capçalera del pou de 60 m., tot el que van escalar i explorar ahir els companys.

 

Primer dels pous escalats en aquesta entrada.

 

En aquesta zona el volum es redueix, però els espeleotemes groguencs i els nius de pisòlits ens segueix acompanyant. Trobem varies escalades interrompudes per zones horitzontals amb meandres i tolls. Una zona curiosa es un pou que travessem per dalt i que presenta en la seua base un bonic llac. En la zona final les dimensions van reduint-se, fins aplegar a una galeria superior, que es un conducte ja explorat anys enrere. Resumint podem dir que la "Via Groga" sigui possiblement la via més bonica i amb més espeleotemes de tot el sistema Arañonera.

 

Zona explorada ahir pels companys, amb una variada gama de tonalitats.

 

 

Mes nius de pisòlits, estos amb coloració groguenca.

 

Una vegada en la galeria ja explorada, aquesta continua en les dues direccions. Cap amunt assolim una gran tartera que finalitza en la base d'una gran xemeneia que no sabem si s'ha escalat o s'ha baixat des de dalt o resta verge. També, des de la ampla base de la xemeneia surt un conducte descendent que mes avall dona pas a diversos desfonaments en una zona gaire caòtica i descomposta.

 

Gran tartera de la galeria ja coneguda.

 

De nou en la connexió de la "Via Groga" amb la galeria ja explorada, també reconeixem aquesta cap avall. Que després de baixar varius ressalts i superar alguns desfonats ens durà a un gir de 90° on trobarem una finestra penjada que dona pas lo que pareix una galeria superior. Però cal escalar en artificial, així que continuen cap avall. Avancem uns 200 o 300 metres per un estret meandre amb les parets ben excavades i baixant diversos ressalts; fins aplegar a un ressalt mes alt i mes complicat de superar en lliure, on decidim tornar sobre els nostres passos ja que açò ja ha sigut explorat amb anterioritat.

 

Luis admirant uns espeleotemes coral·loides en la Via Groga.

 

Ara sí que escalem la curta cornisa que dona accés a la galeria superior darrere de la finestra. Un cop dalt, i al avançar uns pocs metres, connectem de sobte amb la galeria del S-1, ja prop de l'inici de la via Mili KK. Quina llàstima. Així que tornem cap al bivac arreglant un poc les instal·lacions i donant el ramal per tancat.

Bonic niu de pisòlits.

 

Ens despertem el dijous 16 i tenim com a feina acabar la topografia dels ramals secundaris de la "Via Groga". Primerament Edu i Luis remunten fins la base del P-60 per topografiar dos ramals secundaris. El primer consta de dues escalades que acaben en una zona superior on es continua una vintena de metres per un meandre amb corrent d'aire que acaba fent-se impenetrable. El segon esta format per dues sales adossades a la gran cornisa que precedeix el P-60 mencionat. Mentre tant, Pol a equipat un parell de pous que baixen al fons del gran canó. Allí assolim una sala amb alguns racons farcits d’excel·lents i exclusives formacions de cristalls d’aragonita.

 

Meandre final de la via remuntant que hem topografiat avui.

 

 

Aragonites a les sales del Gran canó.

 

Des de la sala parteixen un parell de gateres llargues i angostes que comuniquen amb els laminadors inclinats de l'inici de la "Via Groga" per 2 punts diferents. Seguidament, amb tota la "Via Groga" i "Riu amunt" topografiats tornem cap al bivac. Aquesta galeria tindrà mes de 1 km. de desenvolupament. Però abans d'anar cap al bivac fem un cop d'ull al sifó riu amunt, d'on ve l'aigua del Riu amunt. Un lloc que realment ofereix poques perspectives de solució de continuïtat.

 

Sifó superior del Riu Amunt.

 

 

Aragonites al Gran canó.

 

El divendres 17 ens despertem i fem inventari del bivac. En finalitzar comencen a eixir cap a l'exterior. Hu farem per la Via Mili KK, la galeria del S-1 i els Pous del S-1. Uns 900 m. de desnivell, amb una zona que sembla una pista americana (la galeria del S-1). En unes 9 o 10 hores estem de nou al exterior després de 5 jornades sota terra.

Equip a la sortida per l’S-1.

 

A sigut un plaer estar explorant amb el Pol, un jove amb un futur prometedor, però que ja es present. També molt especialment amb l'Edu: un "malalt arañonaic" del qual he après i amb el que hem rigut molt i també hem tingut debats exploratoris. I com no amb els altres companys Sergio i Xavi, encara que m'hagués agradat compartir mes temps amb ells. I també a tot el personal amb el que he coincidit al camp exterior, especialment amb el Jaume, un persona entranyable i un verdader apassionat d'Arañonera.

 

Edu per la zona del Gran canó.

 

Salut i exploracions !!!

COVA DE LA LLOMA DE LA PEDRERA (Les Coves de Vinromà)

Aquesta cavitat fou explorada espeleològicament en l'any 1964 per membres de l'ARS del CEC, realitzant un croquis i explorant-la completament. La cavitat ha estat molt visitada i ara nosaltres pretenem presentar una topografia aixecada recentment. 

La segona saleta.

La boca, amb unes dimensions de 1 x 0,8 metres dona pas a un curt graó de 1'8 metres i es tracta d'un tub vertical amb secció circular. En la base, atravessem un pas de sostre baix i accedim a la sala o sales que formen la cavitat. Aquesta, amb un desenvolupament horitzontal presenta unes dimensions màximes de 37 metres de llarg per 18 d'amplada. Pel que fa al sostre, oscila entre els 0,5 y 3 metres, pero la tendència general no ens permet estar dret en molt llocs. Es tracta d'un laminador condicionat pel bussament dels estrats, que està sobre 15º direcció nord. Podem diferenciar en la cavitat tres estances o saletes, encara que aquestes queden unides per punts on el sostre baixa o l'amplada disminueix. En la zona més propera a la boca, cap a l'est i sud, trobem zones de sostre baix, que acaben als pocs metres, en les cotes de -1'8 i -3'4 metres respectivament. Ací es noten les parets seques i descalcificades, amb algun arrel procedent de la vegetació exterior. La part sud, per un laminador és pot pegar la volta a un amuntegament de pedres que hi ha en la base del resalt d'entrada i que ocupa prou d'espai. L'intenció d'aquestes pedres pareix que és reduïr la vertical d'entrada i fer-la més accesible (veure secció D)

Racó amb columnes de la primera saleta.

Al nord de la boca hi ha una primera saleta de 13 x 10 x 1 metres, on en la base d'un resalt acondicionat amb un mur de pedres, el sostre està mes alt i ens permet estar drets. En la part inferior aquesta acaba en un laminador molt estret, en la cota -7,9 metres. En la part inferior, cap a l'oest, per una gatera entre columenes arribem a un altre espai, que per la part superior arribem més comodament. Aquest és la segona saleta, amb unes dimensions màximes de 16 x 9 x 1,5 metres (secció B). La part inferior d'aquesta saleta queda a -7,2 metres. En la part superior arribem a una zona amb arrels i formacions decalcificades que és la cota -0,9 metres.

Boca de la cavitat.

D'aquesta segona sala, per un pas de 3,5 metres d'amplada per 0,8 d'alt i on trobem unes formacions, arribem a la tercera saleta, amb caràcter descendent i unes dimensions de 8 x 7 x 3 metres. En la part inferior d'aquesta i en una gatera és on trobem la màxima fondària de la cavitat, -9,3 metres. En aquesta saleta hi han algunes colades i alguna cúpula al sostre, sent el punt amb el sostre més alt de la cavitat, amb 3,0 metres.

En les seccions de la topografia és mostra la importància del pla d'estrat i la seua inclinació, en les formes que adopten les saletes. La cavitat pareix ser un engolidor fòssil, que queda estructurat sobre els plans d'estratificació. El recorregut real de la cova és de 60 metres, 52 metres en planta i desnivell de -9,3 metres.

Galería de les Mans Ensangrentades (Sima Posos)

  

Riu de Posos arriba del laminador sifonante.

 

Esta galería, con este nombre tan sugerente, constituye uno de los aportes estacionarios al rio de Posos en la zona superior al laminador sifonante. Está situada muy próxima a la base de la chimenea Chocolate, antes de llegar a la entrada de la sala de les Dunes.

Pues durante nuestras exploraciones en la Sima Posos llevadas a cabo el pasado año 2020, más concretamente entre octubre y diciembre, revisamos esta pequeña galería. Encontramos metros nuevos en su parte final y por tanto realizamos una nueva topografía del sector. En total añadimos 27 metros nuevos a la cavidad. Alcanzando en esa fecha los 4.741 m. en la sima Posos.

 

Riu de Posos arriba del laminador sifonante.

 

El 31 de octubre de 2020, Jesús y Luis, efectuamos una de las numerosas visitas para comprobar la evolución del nivel de agua en el sifó de la Sequiola. Era habitual utilizar estas visitas para explorar algo más en la cavidad, a ser posible en el sector del Riu dels Gours o por lo menos más allá del Laminador sifonante. En esta jornada, y después de comprobar el paulatino descenso en el nivel del citado sifón, tenemos dos estrecheces para desobstruir y/o forzar. Una de ellas está situada en la galería inesperada. Tras un par de horas picando conseguimos pasar, pero este conducto, estrecho y penoso, finaliza a los 6 m.

Así que, saliendo hacia el exterior, ya que llevamos una pequeña azada, aprovechamos para mejorar los escalones tallados en el barro que ayudan a caminar por la sala de les Dunes. Mas adelante entramos a revisar la Galería de les Mans Ensangrentades. Allí Jesús encuentra una punta en la que hay que retirar bloques de arenisca y arena. Este punto se encuentra al final de una rampa descendente y parece que detrás de los bloques el conducto continúa.

 

El riu de Posos antes de alcanzar el laminador sifonante.

 

Tras retirar mucho material nos damos cuenta de que detrás existe gran cantidad de materiales alóctonos amontonados que se han colado por estrechas fisuras desde los barrancos exteriores. Este hecho anula toda posibilidad de continuar con la desobstrucción por el peligro que supone la caída de todo este escombro, tal como pasa en múltiples lugares de este gran colector subterráneo.

Riu de Posos cercano al sifó dels Gours.

 

En la misma Galería de les Mans Ensangrentades miramos otra punta que entra hacia la izquierda. En este estrecho ramal, después de desobstruir y superar algunos pasos selectivos, accedemos a unos tubos de presión muy curiosos, si bien sus dimensiones son muy reducidas. Por ellos sopla una suave corriente de aire y también encontramos un grillo de cueva, por lo que parece que deben comunicar con el exterior. Pero estamos a unos 40 m. por debajo de la superficie, todo un mundo.

Forzamos uno de los pasos limitantes y Luis se cuela por unos estrechos tubos que ascienden verticales. Pero estos tubos acaban estrechándose e impidiendo la progresión. Damos por finalizada también esta punta y nos dirigimos hacia el exterior. Ahora tocara volver a topografiar los nuevos metros, que son pocos, pero reseñables. Salimos de la sima tras 7 h. 15 m. de exploración.

 

Topografía detallada de la galería de les Mans Ensangrentades.

 

El día 29 de diciembre de 2020 volvemos a la Sima Posos Jesús y Luis. Antes de entrar en cavidad aprovechamos para realizar una batida por el exterior para localizar nuevas entradas al subsuelo. La intención hoy es revisar el nivel del Sifó de la Sequiola y topografiar los nuevos conductos encontrados en la Galería de les Mans Ensangrentades el pasado octubre.

Pero de entrada también tomamos algunos datos topográficos para realizar un dibujo del alzado de la galería de l'afluent. En la topo de 2011 esta galería tan solo estaba representada en la planta, pero con estos datos tomados incluiremos su alzado en la nueva versión publicada en febrero de 2023 en el número 21 de la revista BERIG (págs. 82 a 93).

 

Situación de la galería de les Mans Ensangrentades respecto al resto de la cavidad.

 

En lo que respecta al Sifó de la Sequiola, y para nuestra sorpresa, el sifón está abierto y presenta unos 5 cm. de paso entre el agua y la bóveda de la galería. Forzamos el paso y conseguimos superarlo. Detrás estamos en una sala con una gran duna de arena y un par de cúpulas en el techo. Pasada esta sala aparece de nuevo un charco que al poco vuelve a inundar toda la galería formando un segundo sifón. Una lástima. Si bien todo forma parte del mismo sifón hoy hemos superado el 1° sifón, que ya es un avance más en las exploraciones.

Luego vamos a topografiar los 2 nuevos ramales de la galería de les Mans Ensangrentades, pero vemos conveniente volver a topografiar de nuevo toda la galería. Así procedemos a topografiar tanto la parte antigua, como los nuevos metros encontrados el pasado octubre. De este modo la cavidad alcanza los 4.741 m. topografiados, teniendo la totalidad de metros explorados ya topografiados. Tras 5 h. 30 m. en cavidad, finalizamos esta última exploración en la Sima Posos en el año 2020, un año grandioso, donde hemos descubierto el interesante sector del Riu dels Gours.

 

Riu de Posos cerca de la sala de les Dunes.

COVA DE LA FERRERA-2 (Eslida)

Fa unes setmanes vam visitar la cova de la Ferrera-2, amb l'objectiu de forçar una estetor que no vam poder superar en l'any 2021, quan vam localitzar i topografiar la cavitat. Aquesta cova s'ubica molt prop de la coneguda cova Ferrera, pero ha passat molts anys desapercebuda. Malgrat això, la cova ja va ser visitada  i explorada als anys 60 per grups d'espeleo, entre altre el ARS del CEC. I possiblement, també aprofitada com amagament en la passada guerra civil, ja que en la sala interior hi ha un mur per fer la cova més habitable.

Topografia actualitzada.

Després d'eixamplar el pas, és pasa darrere, comprovant que en la base del resalt de 3 metres finalitza la cavitat en un laminador de 2 metres. En aquesta zona hi ha una pintada amb carbur on es pot llegir "el timo de l'estampeta", pel que entenem que aquesta gatera ja s'havia superat. Amb aquesta zona inclosa a la topografia, el recorregut de la cova ara és de 24 metres, amb un desnivell de -9'2 metres. Aquesta cova va ser publicada en l'article: El sistema kartico Aín - Artana", en la revista Berig numero 20. Amb aquesta xicoteta aportació tanquem l'interrogant.

Galeria de l’Home del sac (Sima Posos, Azuébar)

 

Galeria Riu Avall en la Sima Posos.

 

La sima Posos es una gran cavitat, i pera un explorador en una gran cavitat sempre hi han molts llocs on poder intentar-ho. Al dir intentar-ho, ja sabeu que volem dir... bé pujar cap amunt, bé desobstruir un passet, bé forçar una estretor, bé revisar algun racó que fa anys que no visitem...

La galeria de l'Home del sac no es precisament un emplaçament que quede lluny dels llocs de pas habituals. Però sí es una punta pera treballar quan tens el temps just. Així que mentre estàvem en plena exploració del Riu dels Gours, vam reprendre i concloure els treballs en aquesta punta d'exploració. Volíem més, un explorador mai es conforma, sempre vol més, açò es molt cegeròs. Així, amb jornades curtes vam desobstruir aquest pas.

 

Entrada a la Galeria de l’Home del sac (Foto d’arxiu).

 

Aquesta galeria es coneix des de sempre, pues es troba dins de lo que podríem anomenar com "la zona turística", la que tothom visita i per on tots els que baixen al riu de Posos passen. La seua situació exacta es en la galeria activa riu avall, a ma dreta (direcció nord) i a escassos 20 m. abans d'arribar a la rampa d'accés a la sala Gran.

Quan hi han crescudes per esta galeria corre un fil d'aigua. En la topografia de 2011 apareixen els primers 9 m., que estan constituïts per un estret conducte. Però nosaltres creiem que podia haver més. Aquest ramal apareix inclòs a la topografia actualitzada i publicada a la revista BERIG número 21, en les pàgines 82 a 93. La galeria fou explorada entre gener del 2019 i febrer de 2020, afegint tant sols 12 m. nous a la cavitat, però ara detallem les exploracions d’aquest xicotet ramal.

 

Topografia detallada de la galeria de l’Home del Sac.

 

El 19 de gener de 2019 s’ataca per primer cop aquest ramal. Desprès de passar moltes vegades per davant i pensar que aquest curt ramal podria donar major recorregut a la cavitat, per fi ens decidim a treballar-lo. Veníem de revisar el “Cul de sac”, situat al final de la Galeria Fòssil, així com tota aquesta galeria.

Aquest dia comencem la seua desobstrucció. El mètode es ben senzill, traure el fang que colmata la petita galeria. En 2 h. 20 min. de feina es treballa per un ramal que ix cap amunt, aconseguint avançar aproximadament un metre. La visita en total dura 6 h. 45 min., ja que s’ha invertit també molt de temps en la revisió de la Galeria Fòssil i el “Cul de sac”.

Situació del ramal de l’Home del Sac en la planta general de la Sima Posos.

 

Es torna a treballar a la galeria del Home del sac el 2 de febrer de 2019. Avui s’utilitza un sac de ràfia per traure les porcions de fang, un instrument molt adequat pera esta gatera i que donarà nom a la galeria. Durant 3 h. 50 min. es desobstruís sense descans. Al finalitzar la jornada la gatera nova te 3 m. de llarg.

 

De nou, el 14 de setembre de 2019 Jesús i Luis realitzen una entrada a la Sima Posos. A plogut els últims dies i el riu corre mes de lo normal. El riu de l’Afluent du bastant aigua i el conducte de l’Home del Sac també xorra un poc d’aigua. Jesús comprova que l’aigua de la gatera ve del ramal de la esquerra, el que ve per un nivell inferior. Lo que ens indica que aquest ramal capta aigua de l’exterior, però l’aigua ve de prou lluny, ja que no ha plogut massa i el punt màxim de la crescuda fa hores que ha sigut. Avui no treballem aquest ramal, ja que l’aigua ens dificulta les feines de retirada de sediment. Anem a desobstruir a la gatera del Trop-plein, i a revisar una possible desobstrucció al balcó de les Ensomniades, dues feines en la zona de les Galeries Ensomniades.

 

Andrés Sánchez en la galeria activa de Posos.

 

El dia 1 de febrer de 2020 es una jornada de gloria on escalarem la cascada del Xorro, al Riu dels Gours, i descobrirem vora 330 m. nous fins el sifó de la Sequiola, on s’arriba per primer cop. Degut a la inundació que la cavitat a patit en els últims dies, sabem que es un dia molt bo pera comprovar possibles afluents estacionaris al riu principal. Així que abans d’entrar al sector del Riu dels Gours revisem el riu avall fins la Sala gran, i amunt fins l’Al·ligàtor. Pel que fa a la galeria de l’Home del sac per ella circula un filet d’aigua.

 

Finalment el dia 14 de febrer de 2020 superem el pas de l’Home del sac i explorem lo que s’obri darrere. La gatera de l’Home del sac encara presenta un poc d’escorrentia per la recent inundació de la cavitat. Desprès de treballar durant 2 h. traient 8 sacs de fang, s’aconsegueix obrir un foradet en el fang i veure una continuació. Ampliem el pas i en una estona estem dins. Resulta que ací es mes ample i ens podem posar drets, però als pocs metres la galeria s’acaba de sobte junt a una coladeta de on ve l’aigua. Dalt de la colada hi ha alguns blocs i fang que son els que impedeixen la continuació.

 

Juan Maria pel riu de Posos.

Desprès de traure un poc de fang i dos pedres es veu que la continuació es molt estreta, però sembla notar-se una suau corrent d’aire. Però lo estret del pas i la dificultat de la seua desobstrucció fan que es dona la punta com acabada temporalment. Se ix al riu principal i s’entra topografiant tot el ramal que resulta ser de 20,2 m. Per lo tant son 11,2 m. nous, ja que la galeria anteriorment presentava un recorregut de 9 m. Desprès d’aço el recorregut topografiat de la Sima Posos passa a ser de 4.146 m.

 

Exploració d’aquest sector finalitzada a febrer de 2020.

Nuevo libro sobre la fauna troglobia peninsular: Habitantes de la oscuridad (Coord. A. Sendra Mocholí)

En los últimos meses ha salido a la luz un libro sobre fauna troglobia en la península ibérica y baleares. Este libro es todo un legado de la bioespeleología ibérica.

La totalidad de los grupos zoológicos presentes en las cavidades están representados en este volumen. Es un repaso exhaustivo a la fauna troglobia presente en la península ibérica y las islas Baleares. El libro posee muy buena maquetación y unos excelentes gráficos. Se trata de una joya para los amantes de la fauna que habita nuestras cuevas y simas en particular, y para los espeleólogos o curiosos del mundo subterráneo en general.

 

Unas páginas del libro.

 

Su coordinador, Alberto Sendra Mocholí, es entomólogo, especializado en dipluros y unos de los más destacados bioespeleólogos dentro de nuestro país. Ostenta multitud de publicaciones en este campo, siempre abierto a nuevas propuestas y trabajos. Personalmente, Jesús y Luis lo conocemos hace muchos años, es un buen amigo, con el que hemos colaborado en numerosas ocasiones. Alberto es capaz de llevar la ciencia al alcance de los espeleólogos y las personas profanas en el tema, haciendo accesible sus contenidos, adaptándolos a los no especialistas, resultando una manera de dar a conocer y divulgar este mundo tan interesante y tan desconocido para muchos de nosotros, espeleólogos o no, un mundo que para el coordinador del libro es su verdadera pasión. Y esto es lo que han hecho en el libro, adaptar los contenidos científicos para el público en general. Una manera de acercarnos a los espeleólogos de a pie la fauna que habita las cavidades subterráneas.

 

Presentación del libro en la Federación Cántabra de espeleología.

 

En la publicación han participado más de 70 colaboradores, entre especialistas en fauna troglobia, en otras ramas de la espeleología, fotógrafos, espeleólogos y demás. Muchos científicos de postín dentro de nuestro país y de Portugal han aportado conocimiento en estas páginas. Enumeramos a los autores de esta gran obra: Policarp Garay Martín, Loles Beltrán Barat, Miquel Vila Farré, Joaquín Abolafia Cobaleda, Pilar Rodríguez Rodríguez, Jorge Antonio Núñez Fraga, Carlos Enrique Prieto Sierra, Alberto Martínez-Ortí, Antonio Melic Blas, Juan Antonio Zaragoza, Pablo Barranco Vega, José A. Barrientos Alfageme, María Lourdes Moraza Zorrilla, Francesc Mesquita-Joanes, Sanda Iepure, Ferran Palero Pastor, Ana Isabel Camacho, Lluc García, Damià Jaume Llabrés, Joaquim Albesa Sala, Salvador Herrando Pérez, Ernesto Recuero Gil, Pavel Stoev, Enrique Baquero, Javier Ignacio Arbea, Enrique Beruete Azpilicueta, Rafael Jordana Butticaz, Rafael Molero-Baltanás, Miguel Gaju Ricart, José Manuel Tierno de Figueroa, Manuel J. López Rodríguez, Hannelore Hoch, Arturo Baz, Adrià Miralles, José María Salgado Costa, Javier Fresneda Gaspar, Alberto Tinaut Ranera, Carmen Zamora Muñoz, Sergio Montagud Alario, Jorge L. Mederos López, Xavier Puig Montserrat, María Mas Navarro, David García Jiménez, Carles Flaquer Sánchez, Adrià López Baucells, Javier Barona Fernández, Santiago Teruel Montejano, José Luís Membrado, Carles Herrando, Eduard Vives, Lluís Fructuoso Barea, Pedro Cardoso, Lucia Labrada, Carlos González Luque, Francisco Millán, Juan Modesto, Guillem Xavier Pons Buades, David Sánchez Fernándes, Glòria Masó Ros, Berta Caballero López, Miguel Prieto, Toni Pérez Fernández, Lluís Auroux, Miguel Ángel Monsalve Dolz, Ángel Ginés Gracia, Hilario Ubiedo de Oñate, Josep Fernández Peris, Floren Fadrique, Ángel Fernández Cortes, Iñigo Gómez de Segura Buesa, Eneko García de Madinabeitia, Nicolás López de Armentia, José Luís González, Agustí Meseguer.

 

Gollumhapyx smeagol.

 

Este libro va a ser, si no lo es ya, todo un referente en nuestro país y el país luso dentro del campo de la bioespeleología. Con sus 750 páginas con multitud de fotografías constituye un verdadero atlas de la fauna troglobia peninsular.

 

A continuación, dejamos un enlace donde indica como proceder para solicitar el libro:

http://sea-entomologia.org/habitantesoscuridad.html