Avenc de l'Agonia (l'Alcora)

 

Anem a presentar aquesta menuda cavitat, però amb una interessant història darrere de la seua troballa i la seua primera exploració.

El passat 14 de febrer Nando Falomir i Luis Almela visitem la cavitat per realitzar la topografia i prendre les coordenades de la seua situació. Alfredo Fornas ens a aportat unes paraules sobre la historia de l'avenc, que ell mateix va desobstruir amb ajuda de Nando.

Realitzant la topografia de l'avenc.

Història (per Alfredo Fornas)

No podem atribuir un descobridor a la cavitat, ja que el «forat», per anomenar-lo d’alguna manera, està situat en ple assagador de la Ferrissa i entenem que, durant generacions, ha sigut un vell conegut dels pastors de la zona. Vicente (Sento) Pallarés Ribés, veí de Figueroles però natural de la Foia (1923), va ser un d’estos pastors, ja que en la seua joventut guiava un nombrós ramat d’ovelles pels voltants. Un cert dia a cavall entre les dècades de 1980 i 1990, li va contar al seu únic net, Alfredo, que al capdamunt del Cabeço hi havia un forat del qual eixia aire calent (també un altre a la zona de la masia de les Solanes). El record va quedar gravat en la memòria d’aquell xiquet, que veia màgia en les seues paraules i va imaginar una mena de conducte volcànic que arribava fins a les profunditats de la terra.

Instituto Geográfico Nacional. Detall del mapa de 1949: Minuta MTN50-0615-Alcora

Va passar el temps i en 2013 va morir Sento. El seu net per aquells anys coordinava una revista local a Figueroles anomenada Butlletí l’Arc, que el motivava a conéixer millor el seu entorn quan tenia temps lliure. Així, el 25 de desembre de 2015 va pujar al Cabeço des del coll que hi ha en el seu vessant oriental. Malgrat que la zona alta del Cabeço té una longitud i extensió considerable, Alfredo anava fixant-se en tots els detalls del terra per si veia aquell forat. Ho feia de forma quasi inconscient, ja que la història que li va contar el seu iaio quedava lluny en el temps, quasi com queda una llegenda en la memòria col·lectiva. De sobte, el contorn molsós d’un forat tapat amb una llosa va cridar la seua atenció. En acostar-se va comprendre que aquell devia ser el forat que buscava, el forat que no esperava trobar. Eixia aire calent i una pàtina d’humitat cobria les parets de l’entrada. Va imaginar el seu iaio allí, jove, al costat del seu gos, envoltat d’ovelles, preguntant-se per aquell fenomen.

A Alfredo, que no ha nascut per a l’espeleologia, li va recordar a l’Avenc del Castellà, a Figueroles, per ser una cavitat que, encara que més horitzontal i amb una boca molsosa molt més gran, tenia la mateixa característica d’emetre aire calent durant els mesos freds. No és cap raresa ni cap misteri, ja que en les cavitats la temperatura és més estable al llarg de l’any i el contrast amb l’exterior produeix eixe fenomen. Malgrat trencar tot el misteri, aquest fet ja ens indica que el forat no és superficial i ens obri un nou interrogant, que és el de «fins on arriba». No obstant això, per ser la boca tan estreta, Alfredo no ho va imaginar com un lloc explorable.

Boca de l'avenc abans de la seua desobstrucció.

El 5 de març de 2016 Alfredo parlava amb Fernando (Nando) Falomir Mor, apassionat defensor de l’espeleologia, de l’esport d’aventura i del patrimoni natural de la comarca, que promociona i dona a conéixer a través de l’empresa Viunatura. Nando va ser un dels fundadors del Club d’Espeleologia de la Carrerassa, a Figueroles, grup que va agafar el testimoni d’un esport molt arrelat a la localitat, com demostra el descobriment dels cadàvers de la Cova de l’Ocre, en 1971 (https://cavitats-subterranies.blogspot.com/2009/03/los-cadaveres-de-la-cova-de-locre.html). Fruit d’aquesta passió, feia anys que buscaven amb èxit noves cavitats a la zona, així que en parlar-li Alfredo sobre el forat va voler explorar-lo immediatament. Alfredo insistia que allò era molt xicotet per a entrar-hi, però Nando tenia confiança a poder fer-ho.

Entrada al forat després de desobstruir.

Així, la vesprada del divendres 11 de març de 2016 es van encaminar cap al cim. Nando va fer els preparatius, va desobstruir un poc l’entrada i es va caragolar per a entrar. Al voltant de les 17.40 h es va convertir, amb tota probabilitat, en la primera persona en accedir a la cavitat. L’estretor va dificultar el seu avanç, però va poder prendre algunes fotos i fer un reconeixement visual del tram accessible. Poder eixir d’allí va ser més difícil que entrar, ja siga per la falta de punts de suport o per la gravetat, que ara espentava en sentit contrari, però Nando aquell dia fou parit per la terra a través d’un forat humit i constringent. Va decidir que «Agonia» seria un bon nom per a la cavitat.

Banderes a l'interior.

Situació.

Es situa en la part superior del Cabeço (497 m.). La part superior d'aquesta muntanya pertany al terme de l'Alcora, però la seua vesant nord-oest ja està dins del terme municipal de Figueroles. El Cabeço es un cim bicèfal, amb dues cotes situades a 497 m. L'avenc es troba entre les dues cotes però mes a prop de la oriental.

Situació exacta sobre mapa del Visor GVA.

Pera el seu accés, des de La Foia (pedania de l'Alcora) agafem la carretera direcció a Figueroles i just davant de la primera fabrica agafem una pista a la esquerra que té dos ramals, prendrem la que es dirigeix al nord (dreta). Aquesta camí ens du fins un coll que separa el Cabeço del Tossal de la Ferrisa, on s'acaba. Allí es pot aparcar el vehicle. Des d'allí a peu arribem fins el coll pròpiament dit i agafem una senda de caçadors que ens du al Cabeço. Un cop superat el primer dels dos cims d'aquesta muntanya buscarem un clar de malesa la xicoteta boca de l'avenc que a mes a mes es troba tapada amb pedres. Per lo que pera la seua correcta localització recomanem l’ús d'un dispositiu GPS.

Coordenades de la boca: Projecció UTM. Datum ETRS89

Fus: 30T X-0736622 Y-4443287 Z-489 m.

Nando en la boca el dia de la topografia.

Descripció.

Una boca circular de 0,5 x 0,5 m. i situada al terra dona pas a un estret tub que ens deixa en una repisa al mig de una xicoteta fractura. Des d'allí baixem un pouet de 5 metres en deixa en la base de l'avenc. La zona inferior es un diàclasi amb una amplària de 0,5 m. i un recorregut d’escassos 4 m. que es tanca per les dos bandes, al sud completament i al nord les parets s'ajunten fins fer-se impenetrable a nivell humà. L'avenc es estret i la progressió es penosa.

La cavitat presenta un desenvolupament de 12 m., un recorregut en planta de 8 m. i un desnivell de -6,7 m.

La base del pou es prou estreta.

Topografia.

CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT	Rec.	Rec. Planta	Fondaria
Avenc 1 del Reclot d'Adrià	92	67	-29
Avenc 2 del Reclot d'Adrià	33	16	-12,2
Avenc 3 del Reclot d'Adrià	17	9	-10,5
Cova 4 del Reclot d'Adrià	13	12	0

 

Pozo de la nieve (Macizo de Bernera)

  

Edu en el pozo de la nieve.

 

Durante la campaña de exploración de verano en el macizo de Bernera revisamos esta cavidad, en la cual hemos avanzado y descubierto nuevos conductos. Aquí hacemos un resumen de los trabajos realizados y una descripción de la cavidad.

 

Jose descendiendo el P-25.

 

CRONOLOGIA.

La cavidad fue explorada y topografiada por la SIE durante la campaña de 2000, llegando a una profundidad de -64 m. donde la fractura se cerraba por estrechez. Pero posiblemente la sima fuera explorada por los franceses del GERSAM, por el GSP o por otros grupos con anterioridad.

 

Boca de la cavidad.

 

Año 2022

El 7 de agosto Edu y Luis nos disponemos a re-explorar el Pozo de la nieve. Tras descender el pozo de entrada comenzamos a equipar un pasamanos que nos lleva al extremo sur de la fractura que forma la gran boca de la sima, ya que allí vemos continuación aparente. Tras el pasamanos descendemos un pozo con una gran rampa de nieve en su parte inferior que nos lleva a un meandro impenetrable a la cota de -40 m. aprox. Detrás se ve que el meandro es más ancho y además se percibe corriente de aire. Por tanto es una punta a la cual se ha de volver con material de desobstrucción. Salimos realizando la topografía y desequipando hasta la mitad del pasamanos.

 

Luis y Edu en la exploración de agosto, bajo el P-16.

 

En mitad del pasamanos descendemos por la vía directa, explorada hace décadas por la SIE. Esta vía discurre entre la nieve y la roca, en algunos puntos la rimaya por donde descendemos es muy estrecha. Tras dos pozos se nos termina la cuerda sobre una plataforma de nieve. Sondeamos un estrecho pozo de unos 16 m. y salimos al exterior desinstalando y topografiando. En total empleamos 5 h. 30 min. en la exploración.

 

Edu descendiendo el P-12 de la vía clásica.

 

El fin de semana del 3 y 4 de septiembre volvemos Francesc "Pisto" del CMEX, Jose del ECZ y Luis del CE8 y el ECC. El sábado 3 desobstruimos el paso estrecho que marcaba el final de la cavidad y tras varias horas picando logramos superar el paso. Tras él, exploramos un pozo de 30 m. que nos deja en una sala con un tapón de barro en su base, pero con una leve corriente de aire en su parte más profunda. Salimos topografiando la zona nueva. Finalmente hemos realizado unas 7 horas de trabajo en la sima.

Pisto y Jose en la estrechez ampliada.

 

El domingo 4 volvemos para desobstruir el tapón de barro. Dedicamos un par de horas para picar el paso por donde viene la corriente de aire. Al final nos percatamos que la leve corriente de aire viene de una diaclasa diminuta. Por tanto salimos desmontando la cavidad tras una entrada de 4 horas.

 

Nevero bajo el pozo de entrada.

 

DESCRIPCIÓN FÍSICA

El pozo de la nieve, también llamado en alguna publicación "El Sumider", se sitúa en la plataforma intermedia de Napazal, más arriba del valle de Articuso y por debajo del circo de Napazal, y a la cota de 2075 m. de altitud. En esta zona existen varios pozos de buen tamaño, cuyas bocas se abren al exterior en una zona muy fracturada.

 

Topografía de la cavidad.

 

Presenta una gran boca de 16 x 3 m. que da paso a un pozo de 18 m. En su base existe una amplia repisa y un gran nevero que cambia de tamaño dependiendo de la época del año.

Primero describiremos la vía directa. Un pasamanos, que parte de la repisa existente en la base del P-18 en dirección sur y junto a la pared oeste, nos acerca a la zona donde la rimaya existente entre la pared de roca y el gran bloque de hielo es más ancha. Desde allí un pozo de 16 m., que va buscando el lugar más cómodo entre el hielo y la pared de roca, nos deja en otra amplia repisa.

 

Ascendiendo la rampa que precede al 12 de la vía clásica.

 

Desde esta segunda repisa bajamos otro pozo de 12 m. precedido de una peligrosa rampa de piedras, ahora junto a la pared este de la diaclasa. Este pozo, que el día de su exploración dejaba un estrecho paso entre el hielo y la roca, nos deja en una plataforma de nieve. Desde ella todavía existe un pozo de 16 m. que acaba por estrechez junto a la masa de nieve. Estamos a la cota de -62,6 m. pero en épocas en que el nivel de nieve sea bajo, este ramal puede depararnos alguna sorpresa.

 

Nevero bajo el pozo de entrada.

 

Para acceder a la vía nueva, partiendo de la base del primer pozo, avanzaremos por el mismo pasamanos que nos acerca a la vía directa en dirección sur. Pero continuaremos el pasamanos hasta un bloque empotrado que nos permite descender unos 5 m. y caer en una planta donde aparece un nuevo pozo. Esta vertical, con la cabecera estrecha y que cae sobre una amplia sala ocupada por gran cantidad de nieve, posee un desnivel de 12 m. Salvamos pues la inclinada rampa que forma el paquete de nieve y un pequeño resalte de 4 m. con ayuda de la cuerda. Así alcanzamos una nueva planta donde todavía vemos restos de nieve.

 

Pozo de 25 m.

 

De aquí parte un meandro que a los pocos metros presenta un estrechamiento que fue desobstruido en septiembre de 2022. Tras la estrechez avanzamos unos 8 metros por el meandro hasta encontrar una pequeña abertura que fue también ensanchada. Este orificio da paso a una pequeña vertical de 4 m. que nos deja en un meandro muy bien formado y con un importante desfonde en su suelo. Este desfonde es realmente un pozo de 25 m., que en sus primeros metros es estrecho pero luego se amplía para llegar a una sala de 3,9 x 8,5 m. Esta sala presenta el suelo cubierto por sedimento fino y con abundantes antiestalagmitas. A metro y medio del suelo existe un nivel de inundación coincidente con una pequeña fisura colgada. Y en un lateral, un resalte de 4 m. en forma de embudo entre la pared y el barro, da paso a una estrechísima fisura medio taponada y que presenta corriente de aire. Aquí estamos a la cota de -69,5 m. donde la cavidad finaliza.

 

Montaje de les distintas cavidades del sector.

POU DE LA FERRADURA EN L'AVENC DEL MAS D'EN SALVADOR (ALBOCÀSSER)

El passat 6 d'abril es va finalitzar la desobstrucció i exploració del meandre impenetrable de l'Avenc del mas d'En Salvador d'Albocàsser. Aquesta cavitat va ser localitzada casulament en una prospecció per la zona al gener de 2019 i explorada i topografiada al febrer del 2019 per Jesús i Gila, confirmant que es tractava d'un avenc ja explorat als anys 70 per diferents grups. En aquesta exploració quedà pendent desobstruir un meandre impenetrable situat en la cota -21 metres, que porta a un nivell inferior, sondejant fins la cota -29.

Pou de la Ferradura vist des de baix.

Des del 2019 fins al passat 6 d'abril, s'han dedicat 5 jornades per desobstruir la capçalera d'aquest meandre. En aquesta han participat Luis Almela, Josep Gilabert, Lee Galea (ECC), Carles Cantero, Ricard Martí, Juan Miquel Ramón Barreiro, Artur Anguera (UEC Tortosa).

Meandre abans del pou.

Estretor del meandre que dona pas al pou de la Ferradura.

Als pocs metres de descendir, el pou s'amplia, arribant a una base de 2,4 x 2,1 metres, sense possibilitat de continuació evident. El pou es de 9 metres de desnivell, arribant a la cota-29 metres. Ací incloem la topografia amb la zona explorada recentmernt. També afegim com a dada nova, que aquesta cavitat és coneix amb el nom d'Avenc del reclot d'Ardià, pels propietaris dels terrenys dels voltants. Amb aquesta zona la cavitat pasa a tenir un desenvolupament de 92 metres i un desnivell de -29. Amb aquesta nova aportació on hem augmentat el desnivell de la cavitat, veiem com encara falten uns 20 metres per arribar al nivell del barranc Fondo i per tant trobar zones de circulació d'aigua permanent o temporal, com vam fer al Pla d'Arçà al 2019. Ens trobem amb una forma fòssil del karst, amb diferents nivells de circulació, pero ara inactius.

Topografia de la cavitat actualitzada.

Esquema de tres cavitats de l'entorn de la Valltorta, en relació a un barranc o rambla.

Fotos: Josep Gilabert.

Avenc Figa estreta (Llucena)

 

La boca de l’avenc de Figa estreta (Foto: J. Gilabert).

 

Tot començà quan Octavio, del Club de Muntanya de Llucena, un dia caminant per les proximitats de l'avenc de la Figa, junt a Nando Falomir de Figueroles i Marc Gascón, localitzà un foradet molt menudet i roblid de pedres. Aquest forat estava a menys de 50 m. de la boca d'entrada a l'avenc de la Figa, màxima fondària provincial. Octavio Bartoll va tindre molt bon ull. Per la proximitat a la Figa l'avenc es batejà com a Figa estreta.

 

Lee desobstruint la boca de Figa estreta.

 

Després d'una primera jornada de desobstrucció duta a terme per Nando Falomir i Marc Gascón, ens van mostrar el forat a Lee i a Luis Almela. Eixe mateix dia, a banda de veure el forat, continuem amb la desobstrucció, mes que res per fer un tanteig. Les possibilitats son enormes, ja que es situa sobre la mateixa fractura on s’obri l’Avenc de la Figa.

 

Gran moment !! Nando es el primer humà que entra en Figa estreta.

 

Finalment el 20 de juny de 2020 podem ajuntar-nos Lee, Nando i Luis i desobstruir l'avenc. Al veure que la boca es molt estreta optem per obrir una nova boca a dos metres de la de Figa estreta. Durant aquesta satisfactòria jornada acabem de desobstruir la boca i endreçar-la.

 

Nando baixant un dels pous de la via de -81 m.

 

A continuació ens disposem a explorar el nou avenc. La cavitat comença estreta, però desprès es fa mes còmoda. Explorem la via que considerem mes directa. Baixem un seguit de pous i la cavitat pareix no acabar. Per fi, baix d’un pou en forma de tub, assolim el fons de la via a la cota de -81,1 m., tot un èxit. Al eixir fem topografia d'aquesta via. 

Detall d’un macarró amb excèntrica.

 

Però la cavitat te altres possibilitats, per lo que volem tornar a revisar algunes incògnites. Es el 25 d'abril de 2021 quan tornem Lee Galea, Josep Gilabert i els germans Joaquin i Luis Almela. La via explorada el juny passat anava cap al nord de la fractura. Així, en aquesta jornada muntem un passamans en una cota pròxima a -20 m. i comencem a baixar diversos pous, sempre pendulejant cap al sud.

 

Luis muntant un passamans el 25 d’abril de 2021 (Foto: J. Almela).

 

La base de la via explorada assoleix els 58 m. de fondària. Allí Luis força un pas estret situat en alt i d'uns 5 m. de longitud. A l'altra banda de la estretor franqueja un pou i troba un spit. No ens ho podem creure, però acabem de connectar amb l'avenc de la Figa. Luis encara puja fins la base del pou d’entrada per confirmar la connexió.

 

Luis en la Figa.

 

Eixim desinstal·lant i topografian la nova via que connecta amb la cavitat mes fonda de Castelló. També fem poligonal exterior entre les boques que ens dona com a resultat que la boca de la Figa està situada 0,9 m. mes alta que la de Figa estreta.

 

Lee pujant un dels pous de la via de -58 m.

 

La cavitat continua en exploració, ja que tenim que eixamplar alguns pas i reforçar les instal·lacions entre altres feines pendents. Pròximament finalitzarem les feines en la cavitat i presentarem una publicació com cal.

 

Passamans de la via de -58 m. (Foto: J. Gilabert).