martes, 5 de marzo de 2019

AVENC DEL CINGLE DEL MAS DE SALVADOR (Albocasser)

La setmana passada visitàrem l'Avenc del Cingle del mas de Salvador, en Albocasser, una cavitat "perduda", on no trobem cap documentació al respecte, només una simple cita en el llibre monogràfic sobre LaValltorta, publicat al 1982. En una prospecció de la zona fa uns mesos vam trobar casualment la boca d'aquest avenc, posposant l'exploració per a uns dies després. Aixi, vam visitar aquesta cavitat amb la finalitat de topografiarla i veure les seves característiques. En la capçalera del pou principal de la cavitat trobem un spit molt desgastat i en la zona final hi han diferents inscripcions del GEOC (Grupo de Espeleología de la Oje de Castellón) com : "USO 1970" i un altra de 1978. Considerem que els espeleologs del GEOC, entre ells Alberto Usó, van ser els primer exploradors. Malgrat l'atractiu de la zona inferior de la cavitat i les seues abundants formacions, de la cova no es coneix cap dada ni topografia.

Detall d'unes excèntriques.
Una boca en dispocició hotitzontal de 3,5 x 2 metres dona pas a una rampa que voreja un pou de 9 metres. La galeria d'entrada també continua uns metres més avant en horitzontal, trobant la capçalera d'un altre pou que baixa a un altre sector de l'avenc.
Boca de la cavitat
Si baixem el pou de 9 metres, en la seva base trobem sacs de basura tirats fa anys. Una rampa ampla amb colades i banderes ens deixa en l'inici d'un interessant meandre, a la cota de -22 metres. En aquest meandre i altres petites galeries trobem delicàdes excèntriques que adornen alguns racons, encara que les trobem un poc secs i poc atractius, degut a l'estat fòsil de la cavitat.  Situats en el meandre, podem seguir per aquest uns 15 metres, on aquest ascendeix a un nivell superior i queda obstruit. Al llerg de tot el meandre trobem un nivel superior de dimensions més modestes (1 x 0,7 metros) també fortament erosionat, que en la seua base hi ha un estretiment d'uns 30 centímetres que conecta amb el nivell inferior.
Meandre superior amb l'estretament que conecta amb el meandre principal.
A l'inici del meandre trobem a mà esquerra un altre meandre secundari penjar uns 1,5 metres sobre la base de l'anterior. Les dimensions d'aquest, d'uns 60 centímentres de diàmetre, presenta una secció circular i el podem recórrer durant uns 5 metres. Aquest meandre secundari continua 4 metres més encara que totalment impenetrable i conectant amb un altre tram del meandre principal. En aquest tub estret la seua base queda desfonadada per un estretament vertical on s'han sondejat 9 metres (cota -29 metres). La base del meandre inaccesible es la cota de máxima fondaria de la cavitat (sonadejada no penetrable a nivell humà), que s'ubica 8 metres per baix de l'altre meandre accesible. Es tractaría d'un nivell inferior format posteriorment, quedant fòsils els nivells superiors. Unes formes molt singulars d'aquesta zona, son els canals de sostre o protoconductes formats en la part superior del meandre principal, que es formàren sobre una petita capa margosa d'uns 10 centímetres d'espesor.
Inici del meandre, amb les excéntriques i la inscripció del GEOC.
Tornant a la galeria d'entrada, passant de llerg la capçalera del pou de 9 metres, podem arribar a un alta zona plana que finalitza per un tub molt estret i a la paret esquerra, per un conducte que forma una salteta i acaba estretint-se molt. En aquest punt, la galeria es desfonda tenint que descendir una rampa de 3 metres i un resalt de  3,5 metres, que ens deixa en una base amb curts ramals que formen diferents fractures. En aquest sector també trobem colades i formacions molt fosilitzades.
Base del pou de 9 metres amb les basures tirades.
El recorregut real de la cavitat es de 80 metres, mentre que el recorregut en planta es de 64 metres i el desnivell -22,5 metres (zona penetrable) / -29,0 (zona sondejada).