ULLAL DE MIRAVET EN ACTIVIDAD.

Las precipitaciones del 25 y 26 de mayo fueron especialmente intensas en Castellón, Benicàssim y Cabanes, registrándose entre 150 y 200 litros en menos de 24 horas. En los datos de las diferentes estaciones de Avamet, el máximo de precipitaciones tiene lugar en Cabanes, estación del Mas del Corretger, en el barranco de Les Santes, muy próximo al Ullal de Miravet. 

Ullal de Miravet el día 27

Por tanto, se visita la zona del desierto de las Palmas, comprobando que el Ullal de la Font de la Salut no se ha activado, aunque la surgencia principal va muy cargada. Posteriormente se comprueba como el barranc de la Codina, baja con bastante agua, procedente esta del Ullal de la Codina. Y se visita el ullal de Miravet, que lleva un caudal importante, alrededor de 3 metros cúbicos por segundo. El agua sale por dos puntos diferentes; por la entrada de la cavidad, por donde sale más agua, y por otra salida ubicada unos 30 metros aguas arriba del barranco y justo por debajo del paso de la carretera, en el lado izquierdo del barranco. En nuestra visita, unas 24 horas después de activarse, el barranco aguas arriba no llevaba agua y el pequeño barranco del Saltador estaba prácticamente seco, bajando un hilo de agua que desaparecía antes de unirse este con el barranc de Miravet. 

Ullal superior de Miravet.

Tres días después, el caudal había bajado mucho, saliendo solo por la surgencia de la boca de la cavidad y siendo de unos 250 litros por segundo. El agua seguía estando turbia, arrastrando fino sedimento. La actividad de la surgencia cesó el jueves 1 de junio, estando el viernes la boca de entrada a la cavidad inundada, llegando el nivel de agua 30 centímetros por debajo de donde rebosa el agua.

Ullal el dia 30 de mayo

La evolución del caudal, temperatura y conductividad ha sido medida en tres momentos diferentes. A medida que el caudal desciende, la temperatura y conductividad aumenta. Mientras que el sábado 27 la temperatura era de 16,1ºC y 266 microsiemens/cm de conductividad, al cesar estos quedaron en 18,4ºC y 408 microsiemens/cm.

Sobre la cavidad, es un caso muy curioso, al ubicarse en el mismo cauce del barranco, por lo que creemos que funcionará como una estavela. Es decir, poco después de una crecida actuará como un sumidero, absorbiendo aguas del barranco, para después pasar a expulsar agua.

Presentació del Mapa del Desert de les Palmes, Serra de Borriol i Serra d'Orpesa

El passat divendres 17 de gener de 2020 es va ser la segona presentació del mapa cartogràfic del Desert de les Palmes, Serra de Borriol i Serra d’Orpesa per al públic, aquesta vegada dirigit especialment per a la gent de Castelló.

La ponència va tindre lloc a l'edifici del Menador, en la plaça de l'Hort dels Corders, espai cultural i artístic de la ciutat.

Es va realitzar una breu presentació de les tasques realitzades, la metodologia emprada en el treball així com algunes anècdotes que han tingut durant la seua realització, que ha estat molt llarga. El treball es va començar sobre l'any 2016 amb la replegada de topònims in situ, acompanyant a la gent del terreny, com caçadors, excursionistes, propietaris, etc. Es va comptar com a font de informació, com ha sigut fins ara amb tots els mapes que ha realitzat El Tossal Cartografies, amb les dades del Catàleg de cavitats subterrànies que porta l'Espeleo Club Castelló, mostrant-se molta informació tant de topònims com de georeferenciació.

Entre els assistents estaven alguns col·laboradors i alguns membres de l’Espeleo Club Castelló que van gaudir d’aquest treball tant multidisciplinar que aporta moltíssima informació en molt àmbits de la muntanya, des del excursionista, de propietaris, de serveis de recat, entre d’altres.

El mapa reflexa amb molta cura de precisió tots els fenòmens humans, com camins, sendes, carreteres, construccions, pous, aljubs, forns de calç, mollons, masos; com també els naturals: fons, coves, muntanyes, valls, barrancs, rius, que completen un ric patrimoni cultural, natural i humà.

El document visual es podrà visualitzar per a excursionistes de mode digital per a dispositius mòbils a través de la APP Avenza Maps, que hi haurà a l’abast a partir del mes de març d’enguany.

En total s’han editat 4.000 exemplars que es poden adquirir en les principals llibreries de Castelló, així com les habituals de l’àmbit excursionista mes especialitzades.

Ús animem a enriquir-vos amb aquest patrimoni immaterial de que disposem tant a prop, i que el descobriu.   

VISITANT L’ULLAL DEL BARRANC DE MIRAVET

En un racó de l’ullal

Aprofitant la sequera de l’estiu hem aprofitat per visitar de nou aquesta bonica cavitat. Allí baix hem pogut contemplar tres joies de la biologia troglòbia com son la Kensleylana briani, la Typhlatya miravitensis i la Typhocirolana troglobia; tot un espectacle de la naturalesa.

Kensleylana briani

Els sediments ocupen el sol de la galeria

També vam veure que els nivells dels dos sifons principals estan molt baixos, mai els havíem vist tant baixos. També vam fer un reportatge fotogràfic que il·lustra aquest post.

Sifó inferior

Grans volums

Com sabem aquesta cavitat es una surgència (encara que també a funcionat com a engolidor), pel la qual circula un gran cabdal d’aigua desprès d’episodis de fortes pluges en el pla de Cabanes. L’aigua circula per conductes freàtics i a pressió per la qual cosa es formen nombrosos sifons que impedeixen l’avanç dels espeleòlegs.

Galeria típica

En estiu els nivells d’aigua d’aquestos sifons baixen molt arribant a secarse alguns d’ells, llavors es quant podem explorar la cavitat. Així tenim que esperar als mesos d’estiu d’anys molt secs per poder visitar aquesta cavitat càrstica.

Formacions en la base del pou

LES COVETES DEL TOSSAL ROIG (BENICASSIM)

En estiu també ha hagut temps per anar al Tossal Roig, situat en el desert de les Palmes.




El topònim fa referència a la coloració roja de la arenisca triàsica que tant domina a la serralada del desert. Aquesta muntanya a pesar de no estar situada en la cadena muntanyosa paral·lela al Bartolo, on els cims sobrepassen els 700 metres d'altitud, es molt estratègica i des del cim hi ha molta visibilitat. Situats al pic divisem àmpliament el mar, des-de la torre colomera fins a la província de València. Els dies clars es veu fins i tot el cap de sant Vicent. També domina Castelló i les muntanyes que l'envolten: el Raca, la Roca Blanca, la Mola del Morito, el pic de Panxa, el Bartolo (Montsoliu), el Castell de Montornès, el Alt del Colomer i les Agulles de Santàgueda.



En la part més oriental del cim troben unes construccions defensives, segurament musulmanes- medievals i semblants a les que hi ha a la Mola del Morito i al Mollet.
Properes a aquestes construccions estan les covetes del Tossal Roig, situades baix dels cingles i orientades al nord.


En total hi ha tres cavitats catalogades, que es desenvolupen totes en arenisca. Dins de les cavitats podem trobar curioses formes produïdes per l'acció del vent sobre l'arenisca. Aquestes coves segur que han servit de refugi en temps passats, encara que no sobrepassen els 10 metres de recorregut son bons amagatalls.

FORAT DEL SOLAR (CABANES)

Una de las actividades que realizamos este verano fué visitar y topografiar el Forat del Solar, también conocido como Forat del Cingle, Forat de l'Aguila y Forat del Blufol. Esta singular cavidad esta situada en el espolón rocoso de la Sufera, en el Desierto de las Palmas. La cavidad se abre en un cortado de unos 35 o 40 metros y para llegar hasta ella se ha de rapelar por el cortado y mediante un pendulo llegar hasta la boca.



La cavidad no presenta mucho interés espeleológico pero su acceso la hace interesante.
La zona de entrada es ancha pero a los pocos metros hay una gatera que conduce a una corta galería tipo laminador y algo erosionada.Aquí finaliza la cavidad. El recorrido es de unos 14 metros.



La cueva es utilizada por los pájaros del lugar para refugiarse, como se puede observar en toda la cavidad.