Mostrando entradas con la etiqueta l'Ereta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta l'Ereta. Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de abril de 2025

EL RIUET TEMPORAL DE LA COVA DE L'ERETA (AIN)

La Cova de l'Ereta és una cavitat amb conductes fòssils, però que en un punt trobem un sifó o galeria que acaba amb un ressalt amb aigua en la cota -12,2 metres, que correspon amb el desnivell màxim de la cova. Aquest nivell d'aigua presenta poques fluctuacions, de vora 1 metre normalment entre períodes de sequera i més plujosos, però en alguna visita després de pluges moderades (50 mm en 24 hores) no hem vist cap canvi en el nivell de l'aigua, ni en els paràmetres de temperatura i conductivitat. Malgrat això, pensàvem que aquest sifó podria activarse i correspondre l'aport principal de la cavitat, que fa que s'active la part inferior de la sala i que després fa que les aigües vagen cap a l'Avenc de l'Arenal per un tram impenetrable, com ja vam insinuar en maig de 2023.

Ubicació de les cavitats de la zona, amb hipòtesi de funcionament del maig de 2023

El passat novembre, després de les precipitacions vam visitar algunes cavitats de la zona per comprovar la seua resposta hidrológica, entre elles la Cova de l'Ereta. En aquesta visita vam observar la presència d'un riuet (cabal de 0,5 l/s) que venia de la zona sud de la sala i aquest riuet finalitzava en un toll ja conegut que resulta ser un conducte impenetrable i com ja sabem amb seguretat, portava a la cavitat veïna de l'Avenc de l'Arenal. En Arenal, també vam localitzar el col·lector, encara que en aquest l'aigua no corría, però els paràmetres de l'aigua eren idèntics als del riuet de la Cova de l'Ereta. En Arenal la crescuda va inundar parcialment la base la galeria principal i d'ací sembla que es filtraría buscant nivells inferiors. Degut a aquesta crescuda vam vore una rata morta en la galeria, en un punt on va arribar l'aigua. 

El barranc d'Eslida en crescuda al seu pas per l'Avenc de l'Arenal i Cova de l'Ereta.

Rata morta a la galeria principal de l'Arenal.

Una vegada coneguda la zona d'on venia l'aigua, i després d'un curt període on aquest va estar actiu (5 o 6 dies) es començà a valorar la possible continuació seguint l'estreta galeria d'on ve l'aigua. Després de sis visites a la cavitat per forçar aquesta galeria s'aconsegueix progressar durant 17 metres per un conducte de reduïdes dimensions, fins a trobar un sifó i on els dipòsits d'argila pareixen taponar la continuació. Aquesta galeria presenta una direcció general oest-nordoest (290ºN.M.) avançant aproximadament pel lateral sud de la sala i uns 3 metres per baix de  d'aquesta. El punt final del riuet temporal amunt on hem trobat el sifó queda 3 metres per baix de la sala a l'altura de petita cambreta que hi ha a la seua part final.

En conclusió, el que pensàvem que era l'aportació temporal de la cavitat en crescuda, no ho és, i aquest té poca importància pel que fa a funcionament hidrològic actual. Pareix ser una acumulació d'aigua que s'alimenta de xicotetes filtracions. En la cavitat actualment l'aigua ve d'un altre punt, que en crescudes fortes (80 a 120 mm registrats en 2 o 3 dies) pot mantenir-se actiu entre 5 i 15 dies. Per les dades agafades de les aigües, una possible procedència d'aquestes podria ser alguna pèrdua del barranc del Picaio en el tram més proper a la Cova, entre el pont de la carretera i la unió amb el barranc d'Eslida. O també es possible que tinga alguna importància algun dels barranquets que hi ha al seu marge dret més propera a la cova. Finalment també podria tindre alguna influència la Cova de la tia Ondera, que representa una perdua del mateix barranc però 700 metres aigües amunt. Aquesta última hipòtesi no la considerem molt probable. Encara hi ha molts aspectes per a resoldre en la zona, i de moment tot són suposicions.

El barranc del Picaio després d'una crescuda en el tram
entre la Cova de la tia Ondera i la Cova de l'Ereta.

Hipòtesi de funcionament de les cavitats d'Aín després
de les observacions i exploracions de 2025.

Amb aquest nou conducte la cavitat pasa a tenir 182 metres de recorregut, amb el desnivell de -12,2 metres en el sifó, que en març de 2025 estava en el nivell més baix vist per nosaltres. Aquest sifó que nosaltres sapiguem mai s'ha bussejat, però aquest arribara almenys fins la cota -13 metres, un poc per baix del nivell del Barranc d'Eslida al seu pas per la cova. A continuació adjuntem la topografia actualitzada amb el petit conducte explorat i l'itinerari de les aigües de caràcter temporal.


miércoles, 24 de mayo de 2023

COVA DE L'ERETA - AVENC DE L'ARENAL (AÍN)

Perles de caverna a l'Avenc de l'Arenal.

En l'any 2021 vam publicar un extens article sobre el sistema kàrstic Aín - Artana, dins la Serra d'Espadà (Revista Berig nº 20, pagines 7 a 45) que comprén totes les cavitats actives, semiactives i fòssils que és troben en el barranc d'Eslida i que tenen com a punt de descàrrega la font de Santa Cristina, en Artana. Ací quedava patent l'existència d'un karst funcional i actiu, i un altre fòssil o plaeokarst, actualment desconnectat de l'estructura kàrstica activa. En la zona de la capçalera del barranc d'Eslida, propera a la població d'Aín hi ha el conjunt de cavitats Ereta-Arenal-La Covatilla, que es troben molt prop entre elles i que ja vam assenyalar la relació directa entre la Cova de l'Ereta i l'Avenc de l'Arenal, que quedaven escassos metres per connectar. També vam insinuar la relació d'aquestes dos coves amb La Covatilla, que es troba a l'altra part de barranc, però que possiblement en un passat tindrien relació o potser avui encara hi ha alguna mena de connexió hidrológica de caràcter temporal.

Alçat de las tres cavitats, amb les seues cotes i hipótesis de funcionament hidrològic.

Estretor d'entrada a Arenal.

L'objectiu d'aquestes línies es mostrar les recents exploracions en l'Avenc de l'Arenal, que han premés superar un pas estret després de tres jornades de desobstruccions. Com a resultat la cavitat ha incrementat el seu recorregut sensiblement, passant de 59  a 112 metres, i assolint un desnivell positiu de +12,6 metres i negatiu de -3,7 metres. Amb aquest nou recorregut, i les topografies acabades, veiem com la connexió amb la cova de l'Ereta queda molt propera pel pis superior, però una colada i sediment tapen la unió, que estarà a uns 2 metres i elevada 5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Ací ens hem comunicat des de les dos coves per vibracions, no per veus. Pel nivell inferior, que és per on creiem correrà l'aigua després de fortes pluges, si que hem connectat amb la cova de l'Ereta per veus, però la connexió queda a 14 metres lineals que des dels dos costats representen conductes impenetrables reblits d'argila. A més, per aquest conducte impenetrable també hi ha corrent d'aire que afirma relació directa entre les dos coves per aquest conducte impenetrable.

Gatera ascendent amb estretiment que ens porta al laminador.

Tram final de la galeria ampla, amb colades fóssils i el pis de sediment hùmit.

Perles de caverna en una xicoteta estança immediata a la sala de la cova de l'Ereta.

Descripció de l'avenc de l'Arenal:

La boca de la cavitat s'obri al marge esquerre del barranc d'Eslida, i a 7 metres del seu llit. L'entrada esta formada per una diclassa que baixa 3,3 metres, però a l'abril de 2021 es va forçar un pas situat en la part de dalt d'aquest ressalt d'entrada, que dona a una estretor d'uns 15 metres que finalitza en una galeria més còmoda de 25 metres. Aquesta galeria acaba en una colada impenetrable amb un pas que va tenir que se eixamplat, i després d'un laminador amb molta estalactita, als 4 metres trobem un altra estretor que ha segut superada fa poques setmanes.

Galeria principal amb el punt d'accés de de l'estretor inicial.

Galería principal, explorada per primera vegada a l'abril de 2021.
Vista general de les perles de caverna de la part final de l'Avenc de l'Arenal, descobert recentment.

 Darrere de l'estretor, arribem a un curt tram descendent, que als 3 metres per un pas de sostre baix ens porta a una galeria ampla direcció oest-est, amb 12 metres de recorregut, amplària mitja 2,5 metres i altura de 7 metres. Ací destaquen les banderes i gours, així com alguna perla de caverna. En la part inferior de la galeria surt una curta gatera de 6 metres que acaba en un passet entre blocs, no intuint-se continuació evident. En l'extrem oest la dicalssa tanca, mentre que cap a l'est una gatera elevada a 1 metre del pis dona pas a una curta galeria de 6 metres on destaca per la quantitat i qualitat de perles de caverna. Aquesta saleta o conducte terminal esta obstruït per sediments i colades que taponen la connexió en la cova de l'Ereta, de la que està a tan sols 2 metres en planta i elevada 5,5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Suposem que una potent colada va deixar incomunicats els dos conductes. Actualment son conductes fòssils, penjats, reblits de sediments i molt decorats amb espeleotemes. Abans daccedir a aquesta part final, mitjançant una escalada de 6 metres, hi ha una curta planta superior de 5 metres amb un altra xicoteta trepada que finalitza en una cúpula en la cota + 12,6 metres.

Tram de galeria més ampla descobert a l'abril de 2023.
                                                

Tornant a la gatera que dona pas a la zona nova, just després de superar-la, podem avançar per baix d'una colada, on vam tenir que desobstruir la capçalera d'un ressalt de 2 metres. Baix d'aquest ressalt, hi ha una rampa en gatera que porta a un nivell que sembla ser semiactiu, podent avançar 3 metres cap al sud, on es tanca veient uns metres de continuació impenetrable. Cap al nord, després d'avançar 5 metres trobem un altre pas impenetrable, on es veuen 4 metres molt estrets. Aquest pas, que seria riu amunt quan la cavitat s'activa, es el que connectaria en un laminador impenetrable de la sala de l'Ereta, i que de fet hem connectat per veus i on es nota corrent d'aire. En els dos extrem s'han iniciat desobstruccions, però la connexió física pareix poc viable de moment, ja que no esperem conducte molt còmodes i el treball que hi ha és molt.

Colades en les zones noves de l'Arenal.

Topografies de la cova de l'Ereta i avenc de l'Arenal
 amb les noves descobertes actualitzades. 

La relació entre aquest conjunt format per Arenal i Ereta amb la Covatilla, si que resulta dubtós, però ho creiem probable. Hi trobem el barranc que talla ambdues conductes. Per contra, les direccions generals de les cavitats son iguals, ja que és desenvolupen perpendiculars al pla d'estrat. La distància entre la zona d'entrada de Arenal i el sifó riu amunt de La Covatilla és de 87 metres lineals i 18 metres de desnivell. Un dels treballs pendents en la zona es comprovar després de crescudes com s'activen el sistema Ereta-Arenal. Seguint les nostres hipòtesis dels conductes semiactius inferiors, aquests aniran del sifó de Ereta, cap a la zona inferior de Arenal. En el tram més proper a l'entrada de Arenal, desconeixem per on circularà l'aigua. Queda encara per resoldre on anirà a parar aquesta aigua i d'on vindrà. Tot un repte per als propers anys.

Ubicació de les tres cavitats en ortofoto, amb l'hipotesi de funcionament hidrológic.

martes, 21 de mayo de 2019

Diciembre 2018:sima de la Señora, el Carrasquizo, Raca, la Gótica, L’oret, La Covatilla, lÈreta, Forat de Cantallops, Mas Nou, Novençans y tía Ondera.


El jueves 6 de diciembre Alexis, Carolina, Quique y Ainhoa visitan la sima de la Señora, en Argelita.
Nos equipamos en la boca, bajamos la rampa, y ya en la sala Alexis instala una vía por la que baja Ainhoa, supervisada por Carolina, que baja instalando la segunda vía. Instalamos esta vía alternativa a la directa para evitar la rampa y la posible caída de piedras.
Para descender el segundo pozo, Alexis monta una única vía, por la que descendemos todos sin problemas.
Una vez todos bajo, Alexis monta el último pozo, e intenta descender, pero al ser un paso muy estrecho decide no continuar. Y comenzamos el ascenso hacia el exterior.
Una vez fuera, decidimos ir a un refugio cercano para resguardarnos del viento y comer al sol.

1. Refugio.

Después de comer nos dirigimos a la cueva del Carrasquizo, de la cual sólo exploramos su cómoda galería de entrada, sin llegar a pasar la gatera del final.


El viernes 7 de diciembre, por la mañana, quedamos Alexis, Carolina y Ainhoa para visitar el avenc de Raca. Instalamos dos vías, así Ainhoa baja acompañada. Visitamos por completo esta cavidad, observando las bonitas formaciones del final.


El sábado 8 de diciembre nos juntamos Alexis, Carolina, Carlos, Vicente, Esteban y Ainhoa para visitar por la preciosa sima Gótica o To-Ba, en Caudiel.
Madrugamos bastante ya que queremos estar a medio día en casa, porque algunos vamos a pasar la noche en el refugio de Peñagolosa y no queremos llegar muy tarde.
Llegamos sin problemas hasta el parking, puesto que nuestro conductor, Alexis, tiene pericia para conducir por pistas, no siempre en muy buen estado.
Una vez en la boca, es Alexis el que instala la cavidad, le sigue Ainhoa, no sin pasar algún problemilla para poder entrar por el primer paso estrecho.
Una vez estamos todos en la base de la cuerda, emprendemos la visita, recorriendo sus tres pequeñas salas separadas por estalagmitas. Y parándonos en cada rincón a observar su belleza.
También realizamos una larga y divertida sesión de fotografía, a cargo de Esteban y Vicente, quedando encantados con los resultados.

2. Haz de luz en la sima Gótica.

3. Sima Gótica.

4. Grupo en la sima Gótica.

Como se hace tarde, Alexis, Carolina, Ainhoa y Carlos deciden salir, mientras Esteban y Vicente se quedan un rato más disfrutando de las maravillosas formaciones del interior de esta cavidad y haciendo algunas fotos más.

5. Precioso techo en la sima Gótica.

6. Pináculos coraloides subacuáticos en la sima Gótica.


El lunes 10 de diciembre Alexis, Carolina y Ferran decidimos visitar la cueva de L'oret, en Eslida, ya que nos han comentado que a medio día el rayo de sol que entra por la boca es extraordinario. Así que con cámara en mano, entramos a disfrutar del espectáculo, que no nos deja indiferentes. Es una maravilla observar como primero es un puntito de luz y poco a poco va creciendo y haciendo un haz de luz grande.

7.  Haz de luz iluminando la cueva de L’oret.
  
Ferran realiza muchas fotos desde varias perspectivas, disfrutando muchísimo.
Bajamos el pequeño pozo, que no es otra cosa que un gour. Y bajo nos espera otra maravilla, una zona de formaciones sorprendentes que ya reconstruimos, pero esta vez el lago no está seco, sino que está lleno de agua.

8. Gour con agua en la cueva de L’oret.


El martes 18 de diciembre Alexis, Carolina y Gila visitan La Covatilla, en Aín.
Aunque nos costó un poco encontrar la boca debido al error del gps, al final la encontramos.
Esta cavidad es de fácil acceso, no se necesita material, aunque nosotros lo llevamos por si acaso. Tiene una reja en la entrada ya que es una cavidad regulada por la presencia estacional de murciélagos (cerrada desde el 1 de marzo al 30 de septiembre).
Entramos y descendemos la rampa observando el techo, ya que hay zonas con estalactitas, vemos un pequeño pozo a nuestra derecha y más adelante una gatera que creemos que comunican, pero no entramos.
Continuamos bajando hasta que encontramos un túnel, a nuestra derecha, por el que nos adentramos, y a tan sólo unos metros el ruido del agua es ensordecedor. Este túnel finaliza en una salita donde se ve una impresionante cascada de agua. Tras realizar algunas fotos, regresamos a la sala principal.
En la entrada al túnel encontramos dos spits, que gastamos para colocar una cuerda y así descender con mayor seguridad por los escalones tallados en la rampa. Tras unos bloques encontramos la base de la cascada, que nos deja hipnotizados.

9. Cascada en La Covatilla.

Luego continuamos por la galería que reduce sus dimensiones considerablemente hasta convertirse en una estrecha galería descendente, donde debemos arrastrarnos, y por donde es imposible no mojarnos en varios puntos, ya que por ella discurre un río.

10. Río de techo bajo en La Covatilla.

Avanzamos bastantes metros por ella, hasta que decidimos dar la vuelta y regresar a la salida, no sin antes visitar una zona cercana a la boca donde podemos observar raíces de las plantas que hay en el exterior.

11. Raíces en La Covatilla.

Tras comer algo, nos acercamos a ver la cova de l'Ereta, muy cerca de la anterior. Esta cavidad también posee una reja en la entrada ya que como la anterior está regulada por la presencia de murciélagos.
Entramos por la pequeña boca y obviamos el ramal que nos queda a nuestra derecha, puesto que su recorrido es menor que el que decidimos seguir.
Durante nuestro recorrido debemos ir agachados y a veces a rastras puesto que la galería es de techo bajo, hasta llegar a una salita, donde tras ascender unos 4 metros y atravesar una gatera, accedemos a la sala final.
  
12. Gatera de acceso a la sala final de la cova de l’Ereta.

Al entrar en ella nos quedamos muy sorprendidos por sus grandes dimensiones y su belleza, ya que está concrecionada y repleta de formaciones: estalactitas, estalagmitas, columnas, coladas y excéntricas.

13. Sala final de la cova de l’Ereta.

Conforme vamos avanzando esta sala nos sorprende cada vez más. Encontramos una pequeña ventana por la que accedemos a otra salita de reducidas dimensiones, pero con bellas formaciones.
  
14. Salita en la cova de l’Ereta.

Como ya es tarde decidimos regresar al exterior, pero no sin antes realizar varias fotografías.

15.  Grupo en la boca de la cova de l’Ereta.


El miércoles 19 de diciembre, por la tarde, Alexis, Vicente, Gila y Lee vistan el Forat de Cantallops, en Ares del Maestrat.
La boca está colgada a 4 metros sobre la base del cortado, pero se puede acceder a ella.

16. Boca del Forat de Cantallops.

Es una cavidad cómoda y sencilla de recorrer, ya que su galería principal es de techo alto (entre 2’5 y 7 metros de altura), y con estratos horizontales, característicos de ésta.
En la zona más alejada de la boca podemos observar algunas formaciones reconstructivas.

17.  Formaciones en el Forat de Cantallops.


El sábado 22 de diciembre Alexis, Carolina, Esteba, Lee y Gila van a Les Coves de Vinromà a visitar el avenc del Mas Nou de Porcar.

18. Sala principal del avenc del Mas Nou de Porcar.

Visitamos el sector noreste de esta cavidad, disfrutando de sus amplias galerías y observando la erosión de los niveles del agua. Atravesamos la gatera del final y disfrutamos de las bonitas formaciones de la última sala.

19. Bandera en la sala principal del avenc del Mas Nou de Porcar.

Esta cavidad para mi tiene algo especial, ya que fue mi primer contacto con este maravilloso y fascinante mundo de la espeleología. Me quedé con ganas de volver a visitar y recordar el sector suroeste, pero debido a las bajas mediciones de oxígeno en varios de sus puntos, consideramos más seguro no visitarlo.

20. Grupo en la boca del avenc del Mas Nou de Porcar.
  

El 24 de diciembre Alexis y Vicente visitan la cova de la Tía Ondera, en Aín. Recorriendo sus varios pozos, salas y gateras.


El sábado 24 de diciembre, Carolina decide visitar el avenc dels Novençans, en la Sierra Engarceran.
Hay momentos en la vida que en el único sitio donde encuentras paz y te sientes bien contigo misma es metida en una cueva.
Necesitas ir sola. Eliges una sima fácil para evitar complicaciones, con un acceso sencillo, llegando con el coche a la boca, y que encima sea de una belleza extraordinaria para evadirte de tus problemas terrenales.
Preparas cuidadosamente el material, el equipo, las cuerdas, el bidón estanco, algo de comida por si acaso y agua. Pones el GPS y te diriges a ella. Has elegido Novencans, la conoces, tienes claro el acceso y la instalación, y que está repleta de formaciones preciosas.
Una vez allí, te preparas, comes algo, te equipas, coges los trastos y a por ello.
La instalación es sencilla, pero aun así tomas tus precauciones, ya que vas sola. Te revisas el equipo y que lo que estás haciendo es correcto.
Bajas el primer pozo, sin problemas, disfrutándolo.
Pones las cintas a las formaciones para descender el segundo pozo, y añades una cinta que absorba el roce (aunque sabes que cualquiera de los que lo ha instalado antes no lo ha hecho, pero como vas sola lo consideras oportuno).
Desciendes el pozo. Y ya en la base te haces un par de fotos, te quitas el equipo, aún con problemas en tu cabeza.
Bebes agua, coges el bidón donde has metido el móvil y te dispones a recorrer los escasos metros de gatera que te separan de una sala que es una maravilla.
Avanzas muy poco a poco, decides darte un respiro y relajarte, tumbada en el suelo de la estrecha gatera, necesitas liberar tus pensamientos, y poco a poco lo vas consiguiendo.
Llegas a la sala, te maravillas, te cae una lágrima (tus problemas te persiguen), pero poco a poco te sumerges en la inmensidad de esas magníficas formaciones que crea el agua.

21. Sala del avenc dels Novençans

22- Bonitas formaciones en el avenc dels Novençans

Avanzas por la sala, redescubriendo cada rincón desde otro punto de vista. El silencio te acompaña, estás sola y estás observando lo bonito de cada rincón. En tu cabeza ya no hay problemas.
Haces algunas fotos y decides salir, muy a tu pesar ya que sabes que fuera los problemas te alcanzan y te superan.
Poco a poco vuelves a atravesar la gatera, te equipas y asciendes. Recuperas la cuerda, y vuelves a subir el primer pozo.
Recoges todo el material, lo ordenas, guardas el equipo, comes algo, bebes agua y para casa. No sin antes avisar a tu amigo, el único que sabía dónde estabas, que ya estas fuera y te vas a casa.
Una experiencia inolvidable. La pena es que una vez fuera los problemas están ahí, pero yo vuelvo a casa con la sensación de ser capaz de hacer algo por mí misma.

lunes, 9 de julio de 2018

Mayo: Avenc de l´Ereta - Melic de Pau, Avenc del Turio 5, Avenc de la Figa, Sima de la Señora, Cueva de la era de la sal y Avenc del Turio 2.

El miércoles 9 de mayo Alexis, Gila, Lucía y Ferrán realizan la travesía del Avenc de l´Ereta - Melic de Pau, en Argelita, dejándolo instalado para la Trobada de ese fin de semana.
Lucía y Ferrán entran por la boca de L’Ereta mientras que Alexis y Gila entran por el Melic de Pau, encargándose de las instalaciones Ferrán y Alexis. 

1. Boca del Melic de Pau.

Se instala con mucho miramiento puesto que en la Trobada esperamos que mucha gente circule por estos pozos.
Se establece el sentido de la travesía entrando por el Melic de Pau y saliendo por L’Ereta.
En la zona de conexión se equipan los resaltes y se instala un pasamanos por encima del P17.

2. Instalación del pasamanos, 


El jueves día 10 de mayo, también preparando la Trobada, Alexis, Carolina, Gila y Héctor instalan el Avenc del Turio 5, en Fanzara.  
Se instala una cuerda en el primer R5 y desde la Sala Concrecionada se instala el primer pozo (P35).  

3. Detalle de formaciones en el Avenc del Turio 5.


El viernes 11 de mayo, Alexis y Vicente modifican la instalación del primer pozo del Avenc de la Figa, en Lucena del Cid, cambiando una cuerda y evitando así que los compañeros que visitan la cavidad durante la Trobada tengan que pasar un nudo. 

4. Boca de la Figa.


Durante la primera jornada de la Trobada, el sábado 12 de mayo, Carolina, Inés, Mike y Quique visitan la Sima de la Señora, en Argelita. En la entrada de la sima nos encontramos a un pequeño grupo que no encuentra el acceso al pozo debido a que la topografía no refleja la sala a partir de la cual se desciende por cuerda.
Como está instalada con doble vía, el descenso es bastante rápido. Una vez todos bajo, picamos algo y comenzamos el ascenso.
Cuando estamos saliendo encontramos otro grupo que no encuentra el acceso a las cuerdas y también les indicamos a ellos.

5. En la Sima de la Señora. 

Nos acercamos al control del Monte Cabezo y nos quedamos un rato mientras comemos. Tras este pequeño descanso nos dirigimos a la Cueva de la era de la sal, también en Argelita. Siendo María (del EC La Vall d’Uixo) la que nos acompaña en vez de Mike.

6. Punto de control. 

Descendemos el pozo de 30 metros de profundidad que tiene algunas formaciones, y cuando estamos todos bajo comenzamos el ascenso.


El domingo 13 de mayo Alexis, Carolina, Inés y María nos dirigimos a media mañana a la Sima de la Señora para que María la visite y luego desinstalarla.
Tras lo que nos pasamos por el control del Monte Cabezo y ayudamos a acabar de recoger y bajamos a Argelita a disfrutar de la paella que nos ha preparado María José (bar La Calma). 

7. Paella del Bar la Calma. 


El sábado 19 de mayo Alexis, Carolina, Lee, Gila, Lucía, Héctor, Joaquín y Vicente visitamos el Avenc del Turio 2, en Fanzara y lo desinstalamos.
Alexis, Carolina, Joaquín y Lee desistalan la vía que desciende 186 metros. Mientras que Gila y Vicente desinstalan la vía de -160m.

8. Uno de los pozos del Avenc del Turio 2.

9. Grupo en el Avenc del Turio 2.